Informática


Piratería


Piratería Informática

Motiu del treball.................................................. Pàg. 3

Concepte de pirateria.......................................... Pàg. 4

La pirateria del segle XXI..................................... Pàg. 5

Tipus de pirateria................................................ Pàg. 6

Pirates inconscients........................................... Pàg. 8

Preus abusius................................................... Pàg. 9

Indústria en perill................................................ Pàg. 10

Reduir l'IVA....................................................... Pàg. 15

Mesures tecnològiques........................................ Pàg. 16

TV digital............................................................ Pàg. 19

Contraofensiva................................................... Pàg. 20

A la cacera de pel·lícules `on-line'........................... Pàg. 21

No és cosa de joc................................................. Pàg. 23

De casa al carrer.................................................. Pàg. 24

La llei.................................................................. Pàg. 26

Pirateria a l'institut................................................ Pàg. 27

Pirateria al B2A.................................................. Pàg. 29

Pirateria al B2B.................................................. Pàg. 35

Conclusions......................................................... Pàg. 41

Opinió personal.................................................... Pàg. 42

Bibliografia........................................................... Pàg. 43

Annex al treball

Informe global sobre pirateria de software................ Pàg. 46

Informe sobre pirateria de David Ugarte................... Pàg. 55

Intervencions policials........................................... Pàg. 58

Manifest ¿en contra? De la pirateria........................ Pàg. 59

Xip 99.9% eficaç................................................... Pàg. 64

Protecció anticòpia de Microsoft.............................. Pàg. 66

Formulari denúncia antipiratería.............................. Pàg. 67

Enquestes............................................................ Pàg. 69

Motiu del treball

L'informàtica és una tecnologia molt present avui dia, moltes empreses es basen en la gestió per Internet, també milers de persones tenen ordinador personal a casa. Aquesta situació i un interès creixent de les noves tecnologies han format un nou tipus de negoci poc lícit, la pirateria informàtica. Hackers i crackers malmeten, roben, copien i difonen informació així com material intel·lectual privat (música, vídeos, software, etc...)

El major problema és que per ser hacker/cracker no s'ha d'anar a estudiar a cap centre, només cal tenir uns coneixements bàsics d'informàtica i ganes de passar-se hores davant l'ordinador. El preu elevat del software, dels CD's de cantants i, per altra banda, la facilitat per reproduir un treball digital i el baix cost de CD's verges fan que la pirateria creixi dia a dia.

Faig aquest treball perquè el tema de l'informàtica, la pirateria, els PC's, la programació, etc. és un tema que em ve agradant des de fa molt. També crec que fent aquest treball tinc una bona oportunitat per conèixer aquesta activitat “artística” que la majoria de gent desconeix o en sap ben poqueta cosa. Amb aquest treball vull esmentar algunes característiques, conseqüències, tipus de pirateria, nivell de pirateria, sectors on afecta, col·lectiu que la practica i a fi de què la duu a terme.

Concepte de pirateria

'Piratería'
¿Què és la pirateria de software? Aquesta consisteix en la còpia, reproducció, la fabricació o l'ús no autoritzat de productes de software protegits per les lleis de drets d'autor i pel's tractats internacionals. S'entén per pirateria qualsevol acte pel qual es duu a terme una explotació de drets de propietat intel·lectual de manera il·lícita, amb la finalitat d'el·ludir el compliment de la llei.

Els aspectes que es veuen afectats fundamentalment per la pirateria són certs drets d'explotació de contingut econòmic, que correspon als autors: reproducció, distribució i comunicació pública, així com aspectes del dret moral (plagi). Les activitats més usuals consisteixen en la reproducció i distribució mitjançant la duplicació i la comercialització de discos sense l'autorització de l'entitat que gestiona els drets de l'autor (SGAE), sense l'autorització expressa del productor discogràfic propietari del màster discogràfic o de l'entitat que gestiona els seus drets (AGEDI) i per últim, sense l'autorització de l'entitat que gestiona els drets que la llei reconeix als artistes (AIE).

La pirateria del segle XXI

Ja no porten pegat sobre els ulls, i molt menys potes de fusta. Alguns han substituït el garfi per una manta per a enganxar a les seves víctimes. La extenen pel terra dels carrers transitats o en els passadissos del metro i, des de aquestes illes tèxtils, guaiten en mars de vorera i asfalt. Son els pirates del segle XXI, que a diferència dels llegendaris de fa quatre-cents anys, es llencen al abordatge silenciós dels vianants. Els assaltats, malgrat tot, en comptes de fugir aterroritzats, donen els seus calers encantats. No es per a menys, el top manta - com popularment es coneix a la venda de còpies il·legals de CD de música- permet adquirir fins a sis discos al mateix preu que es pagaria en una botiga pel preu d'un d'original. I és que, encara que els pirates d'avui dia no se'ls reconegui pel pegat ni per la pota de fusta, també van a l'assalt de la propietat aliena.

Aquesta activitat es repeteix de forma similar en altres camps com el software, els videojocs, la televisió digital i el DVD. Les seves conseqüències més directes han estat xifrades per la Taula Antipiratería en unes pèrdues de 781.32 milions d'euros. Això situa a España molt per sobre de la mitja europea. Per exemple, en el cas del software, el nostre país, amb un 51% de programes pirata, supera en disset punts aquest promitg, segons la Business Software Alliance (BSA).

Tipus de pirateria

End-User-Piracy Còpia de l'usuari final- Aquesta forma de pirateria fa referència a la còpia sense llicència de software per part de persones o empreses, inclosa la instal·lació de software en més equips de l'estipulat en el contracte de llicència.

Hard Disk Loading (Càrrega en el disc dur)- Aquesta pràctica consisteix a carregar prèviament i de manera il·legal una còpia del software en l'equip abans de la seva venda. Un escenari típic pot donar-se quan un Ensamblador de PC's obté una còpia legal i, a continuació, instal·la el programa de forma il·legal en diverses màquines.

Counterfeiting (Falsificacions)- La falsificació és la duplicació i distribució il·legal de productes de software de manera que semblin originals (incloent a les còpies caràtules, serigrafies, números de sèrie...).

Bootlegging (Llicències no apropiades)- En aquest escenari, els productes s'originen de programes i canals legals, però es tornen a distribuir de manera il·legal a altres persones que no posseeixen o no tenen dret a aquestes llicències.

Internet Piracy (Pirateria en Internet)- La pirateria en Internet té lloc quan el material, els procediments o les eines amb dret d'autor utilitzades per a modificar dita material es distribueixen il·legalment a través dels serveis on-line.

Pirates inconscients

Les raons, en canvi, no es poden explicar en clau econòmica. “Països del nostre entorn, com França o Itàlia, presenten un índex molt inferior, vorejant el 40%”, va assenyalar Carles Manuel Fernández, vice-president de BSA i directiu de Microsoft. En aquest sector es tracta més bé d'un “pirateig inconscient, en el que les empreses no controlen el software que utilitzen els seus empleats, i en el que l'usuari domèstic no sap que qui li va vendre el seu ordinador li ha instal·lat una còpia il·legal d'un sistema operatiu, el que se'n diu hard disk loading”, explica Juan Hidalgo, cap comissari de la Brigada d'Investigació Tecnològica de la Policia Nacional. Quan ho descobreix es perquè “té algun problema i es troba amb què no té dret a cap servei ni assistència tècnica”, comenta Fernández.

Preus abusius

Els pirates, per la seva part, acusen a la pròpia indústria per provar de justificar la seva activitat. “Jafc76”, que es dedica a les targetes de televisió digital, considera que “els preus són abusius i a ningú li agrada que li prenguin el pèl. La gent se sent estafada i també vol estafar. No es normal que per veure un partit televisat et cobrin dotze euros”. A aquesta diferència de preu entre la còpia legal i la il·legal s'ha de sumar la facilitat de convertir-se en pirata. “Abans era més complicat, només hi havien quatre o cinc amb els medis suficients per fer-ho. Ara qualsevol pot comprar una gravadora de CD”, explica “El As”, venedor clandestí de software i música a Barcelona. Paradoxalment, alguns creuen que l'indústria ha d'agrair a la pirateria un cert paper dinamitzador i impulsor de la popularització dels seus productes.

Preus per riure- Hi ha tanta diferència que és molt fàcil caure en la temptació:

Disc supervendes: Preu pirata- 3,01€ Preu legal- 18€

Software: Preu pirata- 4,21€ Preu legal- 130€

Videojoc: Preu pirata- 6,01€ Preu legal- 26'99€

Indústria en perill

“Decéptico”, pirata andalús de software, ja retirat, així ho pensa: “El pirateig fomenta l'industria i els fabricants ho saben. La venda d'ordinador i equips ha augmentat cent per cent. És més, conec serveis tècnics de videoconsoles Sony que expliquen als clients com canviar el xip de la màquina per poder jugar amb jocs piratejats”.

Aquests arguments són refusats de plè pels fabricants, doncs segons Carlos Iglesias, secretari de l'Asociación de Distribuidores y Editores de Software Españoles (ADESE), les còpies il·legals “van segant la vida de les empreses i el treball de tots els que intervenen en el procés, des de la distribuïdora fins al transportista”. La pirateria, d'altra banda, “suposa un empobriment cultural important a mitjà termini”, explica Ángel de la Vega, cap de Reproducción Mecánica de la Sociedad General de Autores Españoles (SGAE). “Davant d'aquesta amenaça -afegeix -, l'indústria discogràfica no s'atrevirà a arriscar apostant per nous autors i promeses”.

Segons De la Vega, la lluita contra la pirateria passa per “sensibilitzar encara més a jutges, fiscals, governs i forces de seguretat. La legislació espanyola es bona, però la seva aplicació pràctica no es suficient”. D'opinió similar és Carlos Manuel Fernández, de Microsoft, partidari d'”endurir les penes i les multes i de que el govern equipi millor les forces de seguretat”. El comissari Hidalgo admet que la policia es troba davant “un nou camí, on les proves no són físiques sinó electròniques”. Un terreny on es mouen molt millor els joves, en alguns casos autèntics professionals, que engrandeixen les tripulacions de la pirateria moderna. En general, es tracta d'un col·lectiu jove i autodidacta, format gràcies a recursos que troba per Internet. A dures penes cobreixen les seves despeses; no dóna quasi bé ni per un sou. S'inicien col·leccionant software i discos i solen crear el seu mercat gràcies al boca a boca. Són molt pocs els que es dediquen a la venda massiva, molt més arriscada però amb més beneficis. “Alguns dels meus contactes als vint-i-cinc anys ja tenien un Porsche”, comenta Decéptico. El pirateig organitzat es molt més complex i més difícil de desmantellar.

Un balanç de la Federación para la Protección de la Propiedad Intel·lectual calcula que, durant el 2000, les forces de seguretat van realitzar 157 intervencions en les que es van incautar 60.000 CD's de videojocs, 213 ordinadors amb gravadores i 3.552 chips per a consoles. 150 detinguts van passar a disposició judicial en relació amb aquesta activitat.

La Business Software Alliance (BSA), patronal de l'indústria del sector, calcula que el 51% dels programes informàtics utilitzats a Espanya són il·legals. Malgrat que la lluita contra la pirateria en aquesta àrea s'ha reduït en vint-i-tres punts en els últims cinc anys, el nostre país continua encara molt per damunt de la mitjana europea, del 34%. Els més il·legals són els anglesos i els danesos (26%) i els alemanys (28%). El panorama és encara més pessimista en la parcel·la dels videojocs, on davant dels nou milions de còpies venudes per la via legal durant el 2000, uns cinc milions -el 65%- van ser piratejats, segons xifres de l'Asociación Española de Distribuidores y Editores de Software de Entretenimiento (ADESE). Aquesta organització afirma que hi han casos de joves menors d'edat que guanyen al mes fins a 1.200€ venent jocs pirates.

Microsoft va tenir durant el 2001 unes pèrdues de 1941.27€ per la còpia il·legal d'uns cinc milions de les seves unitats. El seu producte més recent, Windows XP, compta amb un sofisticat sistema antipirata que s'activa quan l'usuari es registra `on-line', requeriment imprescindible per a la seva instal·lació. Aquest nou programa ha costat a l'empresa de Bill Gates tres anys de treball i la dedicació de un terç dels seus programadors.

El dia 2 de Gener del 2002, l'empresa Traxdata, productora de CD's verges, va ser condemnada pel jutjat de primera instància número vint-i-dos de Barcelona al pagament d'un cànon a la SGAE per cada CD-R de dades que fabriqui i hagi fabricat des de 1997. Vàries empreses més tenen pendents judicis similars amb la SGAE.

CD's gravables i MP3- Segons l'Asociación Fonogràfica y videogràfica Española (AFYVE), la pirateria musical pot estar acaparant el 15% del mercat discogràfic. És a dir, que si en el 2000 es van vendre 61.000.000 de discos, es calcula que 9.000.000 van ser pirates. El trànsit de material musical per Internet va causar a l'indústria del sector unes pèrdues incalculables.

Clandestinitat múltiple- S'ha donat el cas que el públic que assisteix a un concert d'un nou grup coreja les seves cançons i és més numerós que els discos que s'han venut. Les vies del pirateig musical van des de els venedors del carrer fins a les planes webs on descarregar-se l'àlbum sencer en format MP3. A més, qualsevol que tingui ordinador pot realitzar còpies i distribuir-les entre els amics gràcies als abaratiments de les gravadores i dels propis CD's verges.

Xarxes organitzades- La Guàrdia Civil va desmantellar el Setembre del 2001 una xarxa formada per tres organitzacions que treballaven conjuntament. En l'operació, denominada `Julia' i realitzada en tres fases al llarg de tot l'any, es van trobar 134.000 còpies pirata de CD, i es van detenir a 83 persones. El frau va ser valorat en uns 240.000.000€.

Legalitat- La copia que el consumidor fa dels seus CD's legals no és empaitada penalment. Igualment que en el cas de la droga, tot el que sigui per a consum personal es perfectament lícit, només el trànsit per obtenir benefici es delicte.

Reduir l'IVA

L'Administració pública també té a la seva mà la possibilitat de combatre la pirateria amb altres medis. Carlos Iglesias, de ADESE, convida a tots els polítics a fer un esforç per a reduir l'IVA i fer més atractius els preus per aquells que es veuen temptats per una còpia il·legal més barata. Malgrat tot, pel moment semblen més viables altres solucions que miren cap al consumidor. En conclusió, la copia il·legal es ben vista, i també està estesa l'opinió que adquirint una còpia il·legal s'està fent una bona adquisició i si es paga més per l'original, un es tonto. “No es cau en el compte de que, en el cas de les discogràfiques, la pirateria redueix els drets d'autor (el pla de pensions del músic)”, assenyala Xasqui Ten, productor musical de Ten Productions, responsable de la gravació dels CD del programa Operación Triunfo. Cada CD liquida 0.60 euros per drets d'autor, a repartir entre tots els compositors del disc, i escassament el 6% del preu final va cap a l'artista.

Mesures tecnològiques

Només una postura equivocada de la SGAE porta a alguns autors a pensar que la pirateria els ajudarà amb la difusió del seu treball, en referència a artistes que veuen bé el lliure tràfic de cançons per Internet.

Alhora, la indústria a optat per protegir els discos amb mesures tecnològiques. Malgrat això, els pirates adverteixen que, tècnicament, tot el que s'encripta es pot desencriptar, potser per això alguns ja s'han resignat. La tecnologia avança a favor dels bons i també dels dolents. Miguel Ríos bromeja dient que si edites un disc i no ets a la manta dels il·legals, no ets ningú.

Mesures protectores- Les principals companyies discogràfiques de tot el món han anunciat que a partir d'aquest any comercialitzaran discos que no podran ser piratejats. Aquestes són algunes de les mesures:

A Internet- Darrera el tancament de Napster, que al mes de Febrer torna a obrir portes, les discogràfiques s'han apressat a impulsar webs de pagament. MusicNet, recolzada per Warner Music i BMG, permet obtenir 100 cançons al mes i l'escolta `on-line' d'altres tantes per 11.18€. Els primers 100 arxius s'esborren als trenta dies de la seva descàrrega. Els altres només es poden reproduir a l'ordinador. Sony i Universal subscriuen un projecte similar a través del portal de Pressplay.

Empremtes digitals- Sony ha incorporat un software de protecció a l'últim `single' de Michel Jackson, You Rock my World, el que impedeix la seva reproducció en ordinadors i la seva còpia en equips professionals. El sistema, key2audio, consisteix a la col·locació, fóra de l'àrea de les dades musicals, de unes marques ocultes que no deixen realitzar còpies no autoritzades.

Doble contingut- Un altre mètode consisteix a incorporar en un sol disc dues còpies del àlbum. La primera versió modificada impedeix ser gravada en el disc dur d'un ordinador. La segona, sí, però amb restriccions, per a què l'usuari no el pugui duplicar ni enviar-lo per Internet. L'empresa Macrovisión va incloure aquest sistema de protecció -amb distorsions en el so, sorolls i salts en les cançons- en més de 100.000 discos.

Marques d'aigua- La Sociedad General de Autores ha subscrit un mètode que inclou unes senyals al CD que, si s'eliminen, es destrueix el contingut musical, i que permetran rastrejar els temes que s'emetin per la ràdio. El software per a utilitzar-lo es pot descarregar gratis de Portalatino.com. Varis segells ho han començat a utilitzar, com Chrysalis en l'àlbum de Orgasmical, o 18 Chulos al disc de Diego El Cigala.

Rastre electrònic- IBM ha presentat Superdistribution, una tecnologia que permet el seguiment per Internet de les cançons copiades de forma il·legal encara després de que els arxius hagin estat piratejats i distribuïts entre moltes persones.

Incentius extra- Virgin ha llençat el disc Discovery de Daft Punk amb una targeta personal que permet instal·lar un programa d'accés al Daft club. Allà l'usuari pot aconseguir material exclusiu de la banda. Miscelánea, de Tam Tam Go! Proporciona un número combinat amb un sistema d'autentificació de l'àlbum per a, a través de la web oficial de la banda, descarregar una cançó extra.

TV digital

Una targeta pirata (60,10€) dóna accés a tota la programació de pagament d'una plataforma digital, però l'usuari ha d'estar abonat i pagar la seva quota mensual. Reprogramar la targeta pirata costa 12.02€. Les `Autoupdate', amb programador inclòs, surten per uns 132.22€, molt menys del que pagaria l'abonat legal per accedir a tota la programació. Fa dos anys, el 90% dels espanyols es mostrava contrari a subscriure un servei de TV per pagament. En l'actualitat, hi han unes tres milions de famílies que ho fan. Al menys de forma oficial, perquè cents de milers d'espectadors accedeixen a la programació de manera clandestina. Valguin com a exemples els entre 100.000 i 300.000 que, segons diverses fonts, gaudeixen gratuïtament de Canal Satélite Digital. Ramon Colom, director general de continguts de Vía Digital, va reconèixer el passat estiu que la pirateria està donant a la línia de flotació del sector. L'abonat pot veure la programació gràcies a un descodificador que funciona si li proporcionem un codi. Aquesta contrasenya és continguda en una targeta la qual es pot comprar en botigues d'electrònica, ja que es fan servir com a claus, entre d'altres coses. La clau és actualitzada freqüentment per la plataforma digital, per lo que l'usuari il·legal es veu obligat a recórrer de tant en quant al pirata per a que la reprogrami, pagant la quantitat abans esmentada.

Contraofensiva- L'operador sol emetre `nanocomands', ordres d'execució de la targeta chip que chequegen la validesa del número de sèrie i esborren la memòria dels falsos. Així mateix, periòdicament envien una senyal que ordena l'alimentació de la memòria amb tensions elèctriques superiors a la normal amb el fi d'esborrarla. Lo dolent d'aquest mètode és que sol danyar algunes de bones.

A la cacera de pel·lícules `on-line'

La pirateria cinematogràfica `on-line' causa a l'indústria del sector unes pèrdues anuals de 2.854.000.000€. La companyia Mediaforce calcula que a Internet circulen entre 300.000 i 500.000 pel·lícules al dia. Les més piratejades són: `Snatch', `Pearl Harbor', `Traffic', `Lara Croft' i `Shrek'.

Darrere l'aparició del DeCSS, software desencriptador de DVD, i de la tecnologia de compressió de DiVX que facilita l'enviament de continguts audiovisuals per Internet, l'indústria cinematogràfica tem enfrontar-se a una situació similar a la que el MP3 ha causat al món de la música.

La baixa qualitat i la lentitud de l'infraestructura amb la que encara es treballa a Internet són obstacles per a la popularització d'aquesta pirateria. Els experts estan convençuts de que fins que no hi hagi un ample de banda superior que l'actual no serà possible veure una pel·lícula còmodament a través de la xarxa. D'altra banda, la Comisión Europea està investigant la divisió del planeta en sis regions que ha implantat l'indústria del sector, justificant-la com una forma de lluitar contra la pirateria. El comissari europeu Mario Monti tem que aquest argument sigui solament una cortina de fum per mantenir els preus artificialment elevats.

No és cosa de joc

La indústria del vídeo joc sempre ha estat malmesa per aquells que copien i venen els seus productes a preus molt baixos. Això és molt greu, ja que totes les empreses inverteixen fortes quantitats de diners en investigació, desenvolupament i elaboració del producte que oferiran al públic. Per altra banda, els pirates només prenen el producte final i amb matèria primera de la més baixa qualitat, ho copien reduint dràsticament el seu cost, però també lliurant un producte de pèssima qualitat. Una de les empreses mes afectades per la pirateria és NINTENDO amb el seu producte: GAME BOY ADVANCE afectant principalment al software (jocs), on aparentment t'ofereixen un producte amb les mateixes qualitats que l'original, a un preu mes baix. Els jocs pirates tenen una sèrie de problemes i perills que faran no només perdre diners, si no també, posar en risc el sistema portàtil. La qualitat de manufactura causarà una curta vida del mateix i fins i tot problemes per a aprofitar al màxim les qualitats del joc.

'Piratería'
'Piratería'

De casa al carrer

Tècniques de venda en la clandestinitat

Com que és una activitat empaitada per la llei, els que es dediquen a ella solen ser molt prudents a l'hora de distribuir els seus productes. Aquests són els principals canals que utilitzen.

Boca a boca- La més comú i segura. Un primer client explica a un amic o persona de confiança com fer per contactar amb el seu proveïdor clandestí.

Supermercats il·legals- En les grans ciutats sol haver-hi zones (Mercat de Sant Antoni en Barcelona, el Rastro en Madrid) en les que es donen cita compradors i venedors. Són freqüents les redades policials.

Chat- En Internet es habitual l'existència de fòrums o canals de chat específics de pirates. Només n'hi ha prou amb connectar amb el proveïdor IRC y realitzar una recerca de noms relacionats amb l'objecte del nostre interès. Al principi es molt difícil aconseguir un contacte.

Webs- Les planes amb continguts relacionats amb la pirateria son fàcils de trobar introduint paraules com `hacker', `cracker' o `pirateig' en qualsevol buscador. En elles trobarem links cap a altres webs i direccions de correu electrònic de les que resultarà més difícil obtenir resposta.

Hard disk loading- Hi han botigues d'ordinadors que instal·len copies il·legals de programes (sistemes operatius, programes d'ofimàtica i tractament gràfic) sense que el comprador ho sàpiga.

Serveis tècnics- En alguns sectors, com el videojoc o les targetes de televisió digital, es donen casos en que els propis instal·ladors informen als seus clients “d'alternatives més econòmiques”.

Tracte- Entre estudiants, amics i companys de feina es habitual copiar-se mútuament l'últim disc que un d'ells ha aconseguit.

El lliurament

Un cop s'ha trencat el gel, la relació sol continuar via correu electrònic o postal. El pirata envia periòdicament a la seva clientela un `e-mail' o un disquet amb el catàleg del seu `stock'. El lliurament sol fer-se contra reembossament, en ocasions mitjançant una trobada física, i a vegades amb la descàrrega del material via Internet.

La llei

El codi penal espanyol inclou dos apartats en els que s'estableixen els termes en que el copiat és considerat delicte i les penes que els corresponen. La vulneració de 270 del Codi Penal suposa actuar amb ànim de lucre i en prejudici de tercer per mitjà de la reproducció, el plagi, la distribució o la comunicació pública, total o parcial, d'una obra literària, artística o científica. Qui així actua, s'arrisca a ser detingut i enfrontar-se en judici a condemnes d'entre sis mesos i dos anys de presó, o de sanció econòmica de sis a vint-i-quatre mesos. També s'inclou la transformació, interpretació o execució artística en qualsevol suport o comunicació a través de qualsevol medi. Tot això sempre que es dugui a terme sense autorització dels titulars dels drets de la propietat intel·lectual. Es castiga amb la mateixa pena la fabricació, posada en circulació i tinença de medis destinats a la supressió o neutralització de proteccions anticòpia de software. Si el benefici obtingut posseeix especial transcendència econòmica o el mal causat revesteix especial gravetat, el 271 imposa la pena de presó de un a quatre anys, sanció econòmica de vuit a vint-i-quatre mesos i inhabilitació especial per l'exercici de la professió relacionada amb el delicte comès per un període de dos a cinc anys. El tribunal pot decretar el tancament temporal o definitiu de l'empresa o establiment del condemnat.

Pirateria a l'institut

S'ha realitzat la següent enquesta per extreure'n dades sobre els nivells de pirateria dels alumnes de segon de batxillerat de l'I.E.S. Palamós.

Pirateria

Pirateria

Edat:

Sexe: Home Dona

1.- Tens software, cd's, jocs, etc. pirates?

Si No

2.- En cas afirmatiu, quants?

1-5 5-10 més de 10

3.- A través de qui els vas aconseguir?

Del “pirata” Te'ls ha passat un amic D'Internet

Altres, quins?_________________

4.- Si per adquirir aquest software, jocs, cd's... pirates has hagut de pagar, digues quant i de quin tipus de productes es tracta.

Cd de musica _____________ €

Joc (PC, DreamCast, PS2) ____________€

Software _____________€

5.- Tens gravadora o regravadora?

Si No

6.- Per a què l'utilitzes?

Fer copies de seguretat Copiar jocs, cd's de música o software

Gravar cd's d'elaboració pròpia (arxius creats per tu)

Altres ___________________________________________________

7.- Coneixes planes web relacionades amb la pirateria (cracks, patchs, descàrregues...)

Si No

8.- En sabries dir alguna?

____________________________________________________________

9.- Creus que la pirateria afavoreix o degrada el mercat informàtic?

Afavoreix Degrada

Perquè:______________________________________________________

10.- Tens televisió per satèl·lit?

Si No

11.- Coneixes o tens targetes pirates?

Si coneixo, tinc. Si coneixo, no tinc. No coneixo, no tinc.

12.- Coneixes programes d'intercanvi de música entre usuaris per Internet? (Kazaa, NeoNapster, Edonkey, Overnet...)

Si. Digues quin:____________________________________________

No, no en conec.

13.- Quin preu creus que hauria de tenir un CD de música?

5-8 € 9-12 € 12-18 € més de 18 €

14.- Coneixes les conseqüències que té la pirateria? (multes, anys de presó)

Si No

Gràcies per la vostra col·laboració i sinceritat en les respostes.

S'han pogut extreure'n unes conclusions i uns gràfics exposats a continuació.

Estadístiques del B2A (25 persones)

1.- Tens software, cd's, jocs, etc. pirates?

2.- En cas afirmatiu, quants?

3.- A través de qui els vas aconseguir?

4.- Si per adquirir aquest software, jocs, cd's... pirates has hagut de pagar, digues quant i de quin tipus de productes es tracta.

En la majoria de casos no s'ha hagut d'abonar res per la còpia pirata, però els preus més mencionats oscil·len entre tres i cinc euros per CD.

5.- Tens gravadora o regravadora?

6.- Per a què l'utilitzes?

7.- Coneixes planes web relacionades amb la pirateria (cracks, patchs, descàrregues...)

8.- En sabries dir alguna?

Les més conegudes han sigut crackmanworld, spanishare, indicedonkey, warez, portalpirata i jl-picard.

9.- Creus que la pirateria afavoreix o degrada el mercat informàtic?

“Degrada perquè el mercat no millora la seva economia, i gent que ha fet l'esforç de crear un joc, software... no guanya el que tindria que guanyar pel seu esforç, així que les distribuïdores no aposten tant a contractar grups.”

“Hi ha gent que hi perd diners, però a nosaltres ens hi surt més barat.”

10.- Tens televisió per satèl·lit?

11.- Coneixes o tens targetes pirates?

12.- Coneixes programes d'intercanvi de música entre usuaris per Internet? (Kazaa, NeoNapster, Edonkey, Overnet...)

El Kazaa, l'Edonkey, el NeoNapster, l'Overnet, l'Emule, el soulseek, el WinMX, l'inesh i el gnutella són els més mencionats.

13.- Quin preu creus que hauria de tenir un CD de música?

14.- Coneixes les conseqüències que té la pirateria? (multes, anys de presó)

Estadístiques del B2B (21 persones)

1.- Tens software, cd's, jocs, etc. pirates?

2.- En cas afirmatiu, quants?

3.- A través de qui els vas aconseguir?

4.- Si per adquirir aquest software, jocs, cd's... pirates has hagut de pagar, digues quant i de quin tipus de productes es tracta.

S'han mencionat preus que van des de els tres euros per un CD de música fins als sis euros per un joc.

5.- Tens gravadora o regravadora?

6.- Per a què l'utilitzes?

7.- Coneixes planes web relacionades amb la pirateria (cracks, patchs, descàrregues...)

8.- En sabries dir alguna?

El Kazaa és la més coneguda per aquest col·lectiu de persones.

9.- Creus que la pirateria afavoreix o degrada el mercat informàtic?

Tothom que ha contestat el “perquè” de la pregunta coincideix en que els preus pirates són molt més temptatius que els de les empreses que, per el contrari, son molt alts. També estan d'acord en què la pirateria costa molts diners a les empreses.

10.- Tens televisió per satèl·lit?

11.- Coneixes o tens targetes pirates?

12.- Coneixes programes d'intercanvi de música entre usuaris per Internet? (Kazaa, NeoNapster, Edonkey, Overnet...)

El Kazaa, el NeoNapster, el WinMX, l'Overnet i l'Edonkey són els més populars.

13.- Quin preu creus que hauria de tenir un CD de música?

14.- Coneixes les conseqüències que té la pirateria? (multes, anys de presó)

Conclusions

La pirateria està present entre nosaltres, com a quelcom normal i comú, ja sigui amb ànim de lucre o com a favor i fins i tot, a vegades sense saber-ho. Tots coneixem les seves repercussions a l'empresa i som conscients del mal que fem, però també sabem que hi sortim guanyant. L'abaratiment de les gravadores i el baix preu dels CD's afavoreix l'activitat il·lícita, i així qualsevol pot convertir-se en pirata. A més a més Internet, autopista de la informació, avui dia és el vaixell que moltes vegades utilitzen els pirates per traficar amb les seves mercaderies.

Tot i que les autoritats estan preparades contra la pirateria, és molt difícil eradicar-la, de fet sembla quasi bé impossible tenint en compte l'índex d'activitat pirata a nivell mundial. S'està provant de cercar el mètode antipirateig definitiu i eficaç al 100%. Una de les solucions propostes no consta d'un xip o d'un software súper desenvolupat sinó d'una reducció de l'IVA per tal d'abaratir el producte original. Totes les altres es basen en software, xips, `bonus tracks' i d'altres invents i incentius per evitar la còpia barata.

La pirateria sorgeix a partir d'una pujada de preus, així és que no seria més fàcil retallar preus i invertir els diners en altres temes que no sigui en software antipirata? Aquest mateix software també encareix el producte i en certa manera contribueix amb la pirateria, però sembla que és en lo que més es treballa.

Opinió personal

La meva opinió és que la pirateria és com la droga, existeix, beneficia a uns quants i no es pot eliminar. Crec que l'única pirateria que degrada és l'activitat que duen a terme aquesta gent, majoritàriament filipins, que es dediquen a voltar pels carrers carregats com mules amb dues o tres bosses de plàstic plenes fins a dalt de CD's o exposats al `top manta'. A les enquestes he pogut comprovar que gairebé tothom està en contra la pirateria malgrat tenir software pirata a casa. La majoria està en contra però tothom es beneficia.

Clar és que la pirateria és condemnable en qualsevol cas, però hauríem de conscienciar-nos de que la pirateria és un fet real i que no es pot frenar, almenys per ara, i veient les mesures en que s'està treballant molt dubtosament es podrà saciar la set dels consumidors per material fresc i barat. Es podria comparar al fenomen Coca-Cola en quant a vendes es refereix.

Un tret bo (i cert) de la pirateria musical, per donar un exemple, és que pots comprar un CD amb les últimes cançons i les que més sonen del moment, en canvi, per obtenir el mateix efecte sense pirateria s'haurien d' adquirir diversos CD's originals, és clar, a un preu molt més elevat.

En definitiva, el tema de bo o dolent queda encara obert. Per una part tenim les empreses que reclamen solucions a la pirateria, d'altra tenim als pirates i als propis consumidors que demanen solucions als preus i cap bàndol sembla donar marxa enrera en aquest terreny de l'oferta i la demanda. El futur de la pirateria queda encara molt obscur i imprevisible.

Bibliografía

http://www.adobe.es/aboutadobe/antipiracy/denuncia.html

http://www.baquia.com/com/20020422/art00012.html

http://basque.indymedia.org/fr/2002/06/91.shtml

http://www.crackmanworld.com

http://www.guardiacivil.org/00prensa/actividades/cds/index.asp

http://www.latinamerica.adobe.com/aboutadobe/antipiracy/main.html

http://www.noticiasdot.com/publicaciones/2002/0602/2506/noticias2506/noticias2506-16.htm

http://www.macromedia.com/es/macromedia/piracy/

http://www.stormymondays.com/biblioteca/discograficas.pdf

http://www.stormymondays.com/napster/notaprensa.htm

http://www.stormymondays.com/biblioteca/pirateria.htm

http://www.tlc-sa.com.ar/faq_Pirateria.htm#_Toc515763927

http://www.virusprot.com/Pirateri.html




Descargar
Enviado por:Trovadores
Idioma: catalán
País: España

Te va a interesar