TEMA: LA PENA DE MORT

Guió de l'exposició:

1. DEFINICIÓ

2. ANTECEDENTS HISTÒRICS

3. POSICIONAMENTS A FAVOR I EN CONTRA

4. SITUACIÓ ACTUAL

A NIVELL INTERNACIONAL

PAÏSOS ABOLICIONISTES / RETENCIONISTES

ESPECIAL ESMENT DE LA SITUACIÓ ALS EUA

A L'ESTAT ESPANYOL

TERRORISME, …

DARRERES EXECUCIONS A ESPANYA

5. CONSIDERACIONS ÈTIQUES

6. CONCLUSIÓ

1. DEFINICIÓ

Sanció penal que ordena la privació de la vida al delinqüent. Normalment se sol aplicar en els casos en què es determina que aquest és incorregible i, per tant, representa un greu perill per a la societat. L'execució sol tenir moltes variants, però sempre l'objectiu final és aconseguir matar a qui s'aplica.

2. ANTECEDENTS HISTÒRICS

Es pot dir que la pena de mort és aplicada des de temps immemorials. És més, en un principi no hi havia cap mena de polèmica al voltant d'aquest assumpte. Els assajos teòrics més antics que es coneixen procedeixen de Plató que defensava la pena de mort com una manera d'eliminar de la societat els element nocius i perniciosos; aquests posseïen una ànima dolenta i incorregible i la seva execució era el millor que els podia passar a ells i a la societat. És clar que els condemnats no deurien pensar el mateix.

Sèneca afirmava que els criminals eren resultat d'una sèrie d'anomalies mentals i biològiques que només podien eliminar-se amb la seva mort.

Sant Tomàs d'Aquino defenia que tot el poder correctiu i sancionador provenia de Déu i que aquest el delegava als homes. D'aquesta manera justificava totes les sancions jurídiques que defenguéssin la salut de la societat. Així doncs, ni curt ni peretzós, va arribar a dir que de la mateixa manera que era lícit i convenient amputar un membre putrefacte per a salvar la salut de la resta del cos, també ho era eliminar el criminal pervertit mitjançant la pena de mort per a a salvar la resta de la societat.

Amb l'arribada de la ciència moderna però, i més cocretament de les ciències socials es va começar a veure que la pena de mort no era una sanció penal justa ni efectiva. L'home era un element que vivia i interaccionava amb la societat i per tant la seva conducta no podia explicar-se només per innatismes sinó també per la influència que rebia del seu entorn.

3. POSICIONAMENTS DAVANT LA PENA DE MORT

A favor:

• En tant que la sentència provingui d'un tribunal legitimat, la condemna a mort del delinqüent serà un acte racional.

• Actua com a factor dissuassori per als delinqüents. Així, si s'executa a un criminal farà que els altres delinqüents, per por de perdre la vida, evitin cometre delictes que estiguin penats amb tal sentència.

• Relació costo-efectiva: un pres que és executat deixa de representar una càrrega social i econòmica per a l'Estat. Si se l'hagués d'empresonar per un llarg període de temps, l'Estat s'hauria de fer càrrec de les despeses que suposen mantenir-lo en captivitat.

• Els delinqüents que tot i així decideixen matar una altra persona no són rehabilitables i només mereixen morir a mans de l'Estat.

En contra:

• Condemnar a morir un ésser de la pròpia espècie no diu gens en favor de l'home com a un animal que es distingeix de la resta per la seva racionalitat.

• L'efectivitat de la pena de mort és molt discutible ja que, al llarg del segle XX, s'han fet nombrosos estudis que ho posen en dubte. Així doncs, als EUA s'han fet estudis de criminalitat en estats abans i després d'instaurar la pena de mort i el nombre de crims segueix en uns nivells molt similars, amb l'agravant que en certs casos en què un cas té molt ressò en l'opinió pública pot actuar com a detonant del què es coneix com a “efecte brutalitzant” i que consisteix en què els criminals es motiven per a reptar la pena de mort quan aquesta rebi l'atenció de les autoritats i del públic. Per tant, es conclou que la pena de mort no redueix la criminalitat i que en certes ocasions pot inclús augmentar-la. De tota manera, en enquestes que s'han fet als EUA es demostra que el 90% dels americans recolzarien la pena de mort encara que no detingués el nombre de crims. Potser en aquest cas impera el lema de “ojo por ojo, diente por diente”.

• Almenys actualment, la relació costo-efectiva no està tant clar que sigui millor en els països on és vigent la pena de mort. En el cas dels EUA, per exemple, els presos condemnats a mort han tenen un procés judicial molt llarg i costós (apel·lacions, revisions de sentències, …), i poden passar generalment de 10 a 15 anys esperant el moment de la seva execució en presons d'alta seguretat i, per tant, amb un alt cost de manteniment.

• Si bé s'admet que hi pot haver delinqüents no rehabilitables, no és menys cert que no es pot generalitzar i que els mòbils que impulsen un criminal a matar una persona poden tenir el seu origen en disfuncions psíquiques innates o adquirides. Per tant, poden tenir tractament i, un cop complerta la seva pena, rehabilitar-se per a la societat.

• En cas que es demostri un error judicial quan el pres ja ha estat executat (cosa que ha passat en vàries ocasions) no es pot fer res per ell, només indemnitzar la seva família, la qual cosa no compensa el mal fet.

En resum, després de veure els arguments que defensen uns i altres és lògic que a una persona que no tingués un estat d'opinió format al respecte se li plantegin una sèrie de dubtes raonables sobre l'efectivitat de tal mesura.

4. SITUACIÓ ACTUAL

(Març del 1997)

Llevat d'algunes excepcions, com són alguns estats dels EUA, la majoria de països desenvolupats del món no contemplen l'aplicació de la pena de mort per cap mena de delictes. És més, ens trobem amb que més de la meitat dels països del món, en la llei o en la pràctica, tenen abolida la pena de mort. Retencionistes: 95. Abolicionistes llei / pràctica: 98

Segons un informe d'AI, el 1996 van ser executats 4.272 presoners en 39 països, i 7.107 van ser condemnats a pena de mort. El major nombre d'execucions (92%) van correspondre a una minoria de països:

• Xina: 3500

• Ucraïna: 167

• Federació Russa: 140

• Iran: 110

Especial esment de la situació als EUA

Els EUA té el dubtós “privilegi” de ser un dels pocs països desenvolupats que es manté retencionista; d'altres exemples són els del Japó i la Federació Russa.

Actualment, la pena de mort és vigent en 38 dels 50 estats. D'entre tots ells destaca el de Texas, que es caracteritza per encapçalar any rera any les estadístiques d'execucions. Les xifres són clarificadores: el 1996, als EUA van ésser executats 45 presoners, la qual cosa feia que el nombre total d'execucions des de la restauració de la pena de mort el 1977 fos de 366. A més, a finals del 1996 hi havia més de 3.000 presoners sentenciats a pena de mort i en espera de l'execució.

Situació a Espanya

Amb l'arribada de la democràcia i la conseqüent aprovació de la Constitució es va posar fi un període en què la pena de mort a Espanya no només era vigent, sinó que hi havia hagut execucions:

• El març del 1974 era executat l'anarquista català Salvador Puig Antich.

• El setembre del 1975 van ser executats 3 militants del FRAP i 2 d'ETA, prèvia condemna en consells de guerra sumaríssims. Aquestes execucions van provocar una sèrie de protestes internacionals que van incloure la retirada de varis ambaixadors d'altres països a Espanya.

La Constitució de 1978 estableix a l'article 15: “[…] Queda abolida la pena de mort, llevat del que puguin disposar les lleis penals militars en temps de guerra”

En un principi, doncs, només s'aboleix la pena de mort per delictes comuns. No és fins l'any 1995 que s'aprova una Llei orgànica que l'aboleix definitivament en qualsevol dels seus supòsits. És des d'aleshores que Espanya es pot considerar com un país plenament abolicionista. No obstant, és cert que en períodes de gran activitat terrorista s'ha donat el cas que alguns sectors minoritaris de la societat han demanat la pena de mort per als delictes de terrorisme. Aquesta petició, però, no ha arribat mai a estudiar-se de manera seriosa pel Govern i, un cop s'han reduït els atemptats, aquestes veus s'han callat.

5. CONSIDERACIONS ÈTIQUES

Bàsicament, la pricipal crítica que se sol fer a la pena de mort és que a les portes del segle XXI no té sentit que s'emprin mètodes repressius més propis del segle XIX.

L'any 1946, el Consell Econòmic i Social de l'ONU va crear la Comissió de Drets Humans amb l'objectiu que elaborés un catàleg dels Drets Humans, així com un mecanisme internacional per a garantir la seva protecció. Els treballs d'aquesta comissió van donar com a resultat la Declaració Universal dels Drets Humans que va ser proclamada solemnement per l'Assemblea General de l'ONU el 10 de desembre del 1948. Aquesta declaració pretenia establir una sèrie de normes que havien de ser complertes per els països membres de l'ONU i, en general, per tots els països del món.

Pel que fa al tema de la pena de mort, cal destacar l'article 3 que diu que “tot individu té dret a la vida, la llibertat i a la seguretat de la seva persona”.

El fet que tot individu tingui dret a la vida implica necessàriament que també té el deure de respectar la vida dels altres individus. Per tant, quan un tribunal imposa una condemna a mort en nom d'un Estat està vulnerant aquest article. Hi ha qui diu que quan un delinqüent mata a una persona, implica que automàticament està renunciant al seu propi dret a la vida. Per tant, és susceptible de ser condemnat a mort.

Recentment, el dia 10 d'aquest mes, la Declaració Universal dels Drets Humans ha complert 50 anys i s'ha donat un debat sobre la vigència dels seus postulats i la efectivitat en la seva aplicació. En termes generals, es pot dir que el text original no ha envellit i que és plenament vigent i aplicable. El que no està tant clara és la seva efectivitat ja que encara avui, a 1998, ens trobem amb què arreu del món es cometen actes que vulneren la Declaració i que resten impunes davant els ulls de tots nosaltres. Només cal recordar casos com els de la guerra a Bòsnia, el conflicte del Kosovo, la situació a Algèria, etc… I la pena de mort segueix vigent en molts països encara. Per tant, en les celebracions del 50è aniversari de la Declaració dels Drets Humans molts experts han arribat a la conclusió que ha arribat el moment de treballar perquè els objectius inicials es compleixin arreu del món com abans millor.

Una de les maneres que hi ha de lluitar contra la violació dels Drets Humans en general i de la pena de mort en concret, és la que duen a terme moltes ONG's. Potser el cas més clar és el d'Amnistia Internacional, que cada any elabora un informe on reflexa les diferents violacions que es produeixen arreu del món.

La pena de mort aplicada als menors

Els tractats internacionals de Drets Humans prohibeixen expressament l'aplicació de la pena de mort a menors de 18 anys. Més de 100 països tenen lleis que la prohibeixen. Però n'hi ha d'altres (pocs) que continuen executant delinqüents juvenils.

Des del 1990 es coneix el cas de 5 països que han executat joves menors de 18 anys: Iran, Pakistan, Aràbia Saudí, Yemen i els EUA (6 exec.).

El risc d'executar un innocent

Mentre la pena de mort sigui vigent en un estat, sempre hi haurà el risc que s'executi un innocent. S'ha demostrat que als EUA, en el període que va del 1900 al 1985, almenys 350 persones sentenciades a pena de mort eren innocents dels càrrecs que se'ls imputaven. Alguns es van escapar de l'execució per minuts, però d'altres, concretament 23, se sap que van ser executats injustament. Estudis més recents han arribat a la conclusió que els errors judicials són inherents al sistema i que el risc d'execució d'un innocent es manté.