La pena de mort o pena capital és l'execució d'un presoner com a càstig per un crim o delicte. Etimològicament, pena capital és el càstig imposat a un crim tan greu que mereix la decapitació.

Segons l'informe anual d'execucions judicials d'Amnistia Internacional, l'any 2003 foren executades al menys 1.146 persones a 28 països. El 84% de les morts documentades foren a quatre països: la República Popular de la Xina n'efectuà 726, Iran matà 108 persones, Estats Units 65; i Vietnam 64.

Aquí hi ha un mapa on ens mostra quin paper juga la pena de mort al mon :

• Blau fosc: Sense pena de mort.

• Blau clar: No s'ha aplicat en els darrers 10 anys.

• Marró: Es contempla per a temps de guerra.

• Taronja: Aplicada a adults.

• Roig: Aplicada a adults i adolescents.

La pena de mort pot dur-se a terme de moltes maneres:

Crucifixió: La crucifixió és un antic mètode d'execució i tortura mitjançant el qual la víctima és estacada o lligada, generalment despullada, a una gran creu de fusta (en llatí crux) i deixada allà penjada fins la seva mort. Es diu que el mètode més comú de la crucifixió era el de lligar a la víctima, essent la crucifixió amb estaques reservada per casos de molta serietat. La mort pot arribar per desabric, però més comunament arriba per una forma de sufocació: quan la víctima es debilita no pot suportar el pes del seu propi cos i els seus pulmons es veuen contrets.

Contràriament al que alguns poden pensar de la crucifixió, les víctimes no eren estacades a la creu per les palmes de les mans sense ser lligats pel canell abans, ja que la carn de la mà no pot suportar el pes complert de la víctima i la persona simplement cauria esquinçant-se-li la carn. Quan no eren estacats per les mans, l'estaca era clavada al canell (entre el radi i el cúbit).

Garrot vil: El garrot vil consisteix en un collar de ferro que per mitjà d'un cargol estreny el coll del reu fins a provocar-li la mort per asfíxia, alhora que el pot arribar a desnucar. La variant denominada catalana, inclou un punxó de ferro que penetra pel clatell i destrossa les vèrtebres cervicals del condemnat.

La decapitació: Es va usar molt durant la Revolució Francesa. Es deia que (amb la guillotina) era el mètode mes ràpid i que menys mal feia, que el mal només durava les mil·lèsimes de segon que tardava la fulla a seccionar el cap del cos, i que la mort es produïa per dues causes: inhibició i asfixia, per tant la pèrdua de consciència era immediata...

Però hi ha teories que sostenen que el cap pot seguir tenguent consciència durant uns quants minuts, minuts que el decapitat veu el que està passant i fins i tot sofrir mal... La cirurgia moderna ha demostrat que el cervell no irrigat pot seguir pensant una estona, que el cos no perd del tot la vida i que el cor no atura de bategar passants 25min després de la decapitació.

La cadira elèctrica: s'aplica a 12 estats, es molt polèmica perquè crema els òrgans interns del condemnat i es diu que minuts després de l'execució es sent una forta olor a carn cremada.

L'injeccio letal: consisteix en injectar per via intravenosa i de manera continua una quantitat letal de un barbitúric d'acció ràpida en combinació d'un producte químic paralitzant. L' injecció està composta per: triopentat de sodi, bromur de pancuroni i clorur de potassi.

El triopentat sòdic es un barbitúric que fa perdre el coneixement, el bromur de pancuroni es un relaxant muscular que paralitza el diafragma impediguent així la respiració y el clorur de potassi provoca una parada cardíaca.

La lapidació: consisteix en apedregar a una persona, normalment dona per haver comes adulteri... en països de l'islam, fins a causar-li la mort.

La forca: pot provocar la rotura del coll. Però el mecanisme principal causant de la mort de la persona es la isquemia que es produeix al nivell del cervell. La corda, situada al voltant del coll exerceix una pressió, que col·lapsa el vasos del coll, tant les venes jugulars com les artèries caròtides. La forca s'utilitza a països de l'Àsia com: Iran, Singapur o Japó.

Afusellament: ejecutar a una persona amb una descarga de fusells.

L'empalament: L'empalament era tot un art de la tortura, i consistia en travessar una persona amb una estaca. Aquesta podia ser de ferro o de fusta i se li podia clavar pel pit o fins i tot introduir-la per la boca. No obstant, el mètode més corrent era col.locar  la víctima a terra amb els membres estesos al màxim i lligar un cavall a cada peu. Després es preparava una estaca suficientment sòlida per sostenir el pes de la persona -si aquesta era de fusta se li arrodonia la punta, ja que si estava esmolada la víctima moria ràpidament-. L'estaca era greixada amb oli per a poder ser inserida fàcilment per l'anus de la víctima. Els cavalls o sis homes tiraven lentament, i així l'estaca anava entrant, i quan aquesta havia quedat assegurada dins el cos, es tallaven les cordes. Després, l'infortunat era aixecat, junt amb l'estaca, i s'hi anava enfonsant gradualment, morint poc a poc.

Hi va haver un rei Vlad Tepes anomenat el príncep de l'empalament. Es calcula que van ser empalades entre 50.000 i 100.000 persones durant el seu regnat, que va ser aproximadament d'una dècada. Va empalar tothom sospitós d'engany, fossin turcs, monjos o súbdits de la seva pròpia cort. També eren víctimes del càstig cruel els culpables de robatori o estafa, els soldats covards o traïdors, i tot aquell que no aportava beneficis a la societat, especialment pidolaires, dones que cometien adulteri i nens.

Tots els cossos empalats eren exposats a l'entrada de la capital, de manera que tothom contemplés el càstig que podrien patir i per atemorir possibles invasors i comerciants no desitjats.

Algunes de les “llegendes” de Vlad Tepes son (Antònia mirales, son super extravagants...) :

*L'obsessió: El Príncep de l'Empalament era una persona completament obsessionada amb l'ordre i no tolerava les persones lentes en el treball. Un dia va veure un home que portava la camisa mal posada i massa curta. A més, també va advertir que els pantalons estaven foradats per un costat. Vlad va ordenar  immediatament que portessin l'home al castell. "Estàs casat?" li va preguntar. "Si, estic casat, Altesa". "Llavors, com és possible que ella permeti que vagis amb els pantalons foradats? Ella no és digna de viure en en el meu regne. Serà castigada!". "Li demano perdó, senyor. Jo estic content d'ella. Mai no deixa la casa i és honesta". "Estaràs millor amb una altra si realment ets un home decent i treballador", va replicar. Mentres, dos dels homes de Vlad havien portat a la dona al castell perquè fos empalada immediatament. Llavors li van portar una altra dona, que va refusar casar-se amb el recent vidu. El Príncep li va ensenyar el que li havia passat a l'anterior esposa de l'home, i immediatament la dona va acceptar casar-se amb aquell home, i durant el seu matrimoni va treballar tant com va poder per tal que no li toqués la mateixa sort.

*A la presó: Fins i tot després de 1462, quan era presoner en una cel.la de Budapest per ordre del rei hongarès Maties, es dedicava a capturar ratolins, que torturava i travessava amb un pal. També va subornar a algun carceller perquè li comprés ocells al mercat i els hi portés. Aleshores els arrencava les plomes i es divertia mirant com intentaven emprendre el vol frenèticament. Quan se'n cansava, senzillament els empalava.

*Amb els turcs: El dia de St. Bartolomé de l'any 1456, una comitiva dels turcs va protagonitzar una visita oficial a les terres del Príncep i es van negar a treure's els turbants en el moment d'agenollar-se davant d'ell. El Príncep Vlad els va preguntar: "Per què us comporteu d'aquesta manera davant d'un gran Príncep?". "És el costum del nostre país, oh senyor", van respondre. Llavors Vlad Tepes els va dir: "Vull ajudar-vos amb els vostres costums". AIxí que va ordenar que els seus turbants fossin clavats als seus caps amb claus de ferro. Mentre marxaven, el Príncep va dir: "Aneu i digueu-li al vostre cap que si s'atrevís a menysprear-me, no em conformaria amb només això. Que no s'atreveixi a intentar portar els seus costums a les meves terres".

*La temptació: Un mercader estranger, tenint constància de la justícia en les terres del Príncep Tepes, en passar una nit en un hostal de la ciutat, va deixar el seu carro ple de diners al carrer. L'endemà, però, es van robar 160 monedes d'or. Va demanar una audiència amb el Príncep. Aquest li va respondre: "Aquesta nit trobaràs el teu or". Al mateix temps va advertir als habitants de la ciutat: "Trobeu el lladre o destruiré la ciutat". Amb la certesa que el trobarien, l'Empalador va ordenar que posessin les 160 monedes d'or al carro, i una més aquella mateixa nit. Un cop es va haver trobat el lladre i les 160 monedes, el mercader va advertir al Príncep que hi havia una moneda de més. Tepes va empalar al lladre, l'hi va mostrar al mercader i li va dir que aquell hauria estat el seu destí si no hagués dit res.

*La copa: Lladres i mentiders eren empalats sense pietat. Vlad era tan temut que va arribar a col.locar una copa d'or a la plaça de la ciutat de la qual tothom en podia beure. Mai ningú no va gosar robar-la.

*El sopar: També destacava pel seu sentit de l'humor extremadament macabre. En una ocasió, havia convidat a sopar un noble entre les víctimes empalades. L'olor dels cossos en descomposició era tan penetrant que el noble es va haver de tapar el nas amb la mà. Al Príncep li va semblar una manca d'educació imperdonable, i va ordenar que l'empalessin en una estaca molt alta, de manera que el convidat va quedar clavat a l'estaca molt per sobre de les altres víctimes. Vlad Tepes es va dirigir a ell i li va dir: "Molt bé, el teu problema està resolt. Ara estàs suspès entre les brises més fresques i netes, i ja no  has de suportar la pestilència d'aquests cadàvers que s'estan podrint aquí sota..."