Pedra de tartera

ÍNDEX

1-Resum...............................................................pg.3

2-Descripció dels personatges..............................pg.4

3-Comparació amb l’obra de teatre.....................pg.4

4-Biografia............................................................pg.4

5-Vocabulari.........................................................pg.5

6-Bibliografia........................................................pg.7

1-RESUM

Conxa, la protagonista de la historia va néixer en una casa on eren sis germans. Com que eren moltes boques per alimentar, quan va fer tretze anys, sa mare li va dir que se’n havia d’anar a viure a casa de els oncles de la Conxa, a Pallarès. Conxa estava molt trista d’anar-se’n de l’Ermità, el poble on havia crescut i de separar-se de la seva família. Quan van arribar a Pallarès ja es va sentir una mica millor en veure la seva tia Encarnació.

Coxa ajudava molt a les feines del camp, i ja feia un any i mig que estava a Pallarès amb els seus oncles. La casa on vivien era molt gran, amb dos plantes i unes golfes. A poc a poc, Conxa es va anar guanyant la confiança de la seva tia, tant que ja va poder cuinar.

Als setze anys, Conxa es va incorporar al grup de jovent del poble ja que era una noia ben guapa. A Conxa li agradaven molt les festes en especial la Festa Major. Ja feia cinc anys que Conxa vivia a Pallarès i cada vegada se li feia mes estranya la idea de tornar a l’Ermità. Amb Delina de cal Arnau havien travat una bona amistat. Era una noia molt eixerida i sincera. Però el dilluns al tornar del mercat, Conxa va conèixer en Jaume del de Ferrer de Sarri. Era un noi baix i prim però que de seguida va guanyar-se a Conxa fent-la riure.

Per el ball, Conxa és va espavilar a arreglar un vestit que li havia donat tia Encarnació, després va aparèixer Jaume, amb qui va ballar tota la nit. En tornar a casa li va dir a Conxa que li digues als oncles que volia festejar amb ella i que tornaria per la resposta.

Al cap de moltes discusions, els oncles van accedir a que Conxa es cases amb aume, a canvi que ell portes a casa tot el que guanyes i ajudes al camp, Conxa n’estava encantada. Un any després del casament, va néixer Elvira. Al cap d’un any, Conxa ja tornava a estar embarassada i no podia treballar tant. Malgrat tot, sentia un distància entre ella i Jaume. Tothom esperava que el segon fill fos un nen, però va se una nena i li van posar Angeleta.

Durant aquells anys, Jaume treballava de valent i Conxa el trobava a faltar. Oncle es va posar malalt a la tardor i a pesar que semblava un petit refredat, el 8 de desembre es va morir. Uns mesos més tard, la mare de Conxa també es va morir. Quan Conxa va tornar a l’Ermità i va veure la seva família es va adonar que per a ella eren uns desconeguts i que el seu lloc era a Pallarès. Però aviat va arribar una alegria, es va proclamar la República. Conxa va tenir per fi un hereu, que li van posar Mateu i Jaume és va apuntar a les llistes de l’esquerra Republicana.

Un dia pel matí, la policia ve a buscar a Jaume i va emportar-se a Conxa, Elvira i Angeleta cap a la presó del Montsant. Per sort, Mateu es pot quedar amb la tia. Després de passar la nit les van portar a una altra presó, pel camí es van assabentar que han matat a Jaume. Al cap de cinc setmanes les van deixar tornar a Pallarès. Conxa trobava a faltar molt a Jaume i Elvira es va carregar la casa a les espatlles. Al cap d’uns anys, Elvira va anunciar que es casaria amb un noi de la Noguera i hi anirien a viure junts.

L’Elvira va tenir un fill i Angeleta es va casar amb un pagès. Mentrestant, Conxa buscava dona per a Mateu, que ja tenia quinze anys. Però de sobte tia es va morir. Conxa es va afanyar a casar Mateu amb una noia de Torrent, anomenada Lluïsa. Junts, van tindre el seu primer fill, en Jaume. Després del part, Lluïsa va quedar delicada i anaven molt a metges. Conxa i ella no acabaven de portar-se bé. Al cap d’un temps, Mateu va anunciar a Conxa que es mudaven tot junts a Barcelona. Conxa va sentir una tristesa molt gran en separar-se de la seva terra per anar a viure a Barcelona fins el dia d ela seva mort.

2-DESCRIPCIÓ DELS PERSONATGES

Conxa: És una noia molt reservada tímida i que no li agrada canviar, una dona molt casolana. És simpàtica i molt maca. No vol portar mai la contrària a ningú i per aixó mai pot tindre veu pròpia. Sempre ha fet el que li han dit sense cap dret a opinar. També és una noia treballadora i agraïda, que no sap dir que no.

Jaume: És un home molt espavilat i rialler. Sempre vol fe riure a tothom i és molt alegre. És un home decidit i d’idees clares. Té moltes ganes de decidir i d’involucrar-se en la política perquè vol decidir e seu futur. Al contrari que Conxa, ell vol fer sentir la seva veu.

Encarnació: és una dona estricat però que en el fons es bona persona i amb un gran cor que es sap fer estimar. Sempre ha estat una persona treballadora i estalviadora que fa que la seva casa tiri endavant. Sense pèls a la llengua, diu tot el que pensa però a les persones adequades. És una dona molt llesta i decidida.

3-COMPARACIÓ AMB L’OBRA DE TEATRE

L’obra de teatre de pedra de tartera em va agradar bastant. Els actors ho feien molt bé i parlaven un pallarès bastant bo per ser de Barcelona. El tros en que és reflectien la infantesa i la joventut de la Conxa em van agradar més ja que eren més alegres i divertits. En canvi, el tros del final se’m va fer bastant pesat i llarg. Trobo que l’obra de teatre es bastant fidel al llibre.

4-BIOGRAFIA

Mª Carme Auberni va néixer a Balaguer a l’any 1935 i sempre a viscut a Balaguer. No va anar a classe, però a casa li van ensenyar a llegir, escriure i a portar el números, una cosa molt important, ja que a casa seva eren propietaris d’una joieria. De la Guerra Civil té molt pocs recorda, només se’n recorda dels bombardejos de la ciutat de Balaguer. La seva infantesa i la joventut la va viure en la pobresa de la postguerra, d’això si que en té molt records. Se’n recorda de la cua que hi havia sempre a la pastisseria i de com el seu pare anava amb bicicleta fina a Bellpuig per a comprar pa blanc, ja que a ella i a la seva germana Lola, el pa negre no els hi agradava. El donaven en porcions molt petites i cares perquè eren temps de molt misèria. També té el record dels viatjants que anaven a vendre gènere a la joieria, i que en contes de diners volien menjar, així que el seu pare sempre els hi donava saquets de farina.

Va conéixer al seu marit en un ball que es deia La Rosaleda i al 1970 es van casar. El seu marit es diu Norbert i va néixer a Figuerola de Fonllonga. Va començar treballant de pagès però quan es va casar amb Carme, es va mudar a Balaguer i va començar a treballar de transportista. Carme va treballar tota la vida a la joieria amb la seva germana i el seu pare. Sa germana es va casar amb un transportista de Ferrera però amb parents de Salamanca i van tenir dos fills: un nen i una nena. Carme va tindre els fills més tard, concretament al 1972, l’Olga i al 1977, la Pilar. L’Olga és va casar amb un noi de Vallfogona de Balaguer, fill de fuster i junts es van mudar a Barcelona, on ella treballa a un jutjat, junts han tingut dos fills: el Bernat i l’Arnau. Pel que fa la Pilar encara viu amb la Carme i el Norbert en un pis nou a Balaguer nou com diu ellls, però amb unes magnífiques vistes al riu i a Santa Maria.

5-VOCABULARI

Seminari:Institut eclesiàstic destinat a formar els futurs sacerdots.

Aviar:Deixar anar, posar en camí o en moviment.

Forment:Blat de la millor casta.

Quimera:Ànsia, inquietud.

Esmolls:Pinces

Hisenda:Conjunt de béns i riqueses.

Trumfes: Patates.

Rosta: Tall de cansalada o de porc fregit o torrat.

Doll:Raig d’aigua o d’un altre líquid que surt d’algun lloc amb força.

Apariar:Repara, apanyar.

Encaparrament:Mal de cap.

Berena: esmorzar.

Devoció:Zel per la religió, per les pràctiques religioses.

Expansiu:Que no sap contenir-se de manifestar els propis sentiments.

Gec:Peça de vestir que cobreix el tronc fins a la cintura, amb mànigues i sense aldons.

Sargia:Refer amb l’agulla el teixit d’una roba foradada o estripada.

Altiva:Que es té per molt i ho demostra amb les seves maneres arrogants.

A pleret:A poc a poc, sense pressa

Encetar:Pelar o irritar la pell.

Encongir:Aflaquir, l’ànim, el coratge, d’algú.

Raure:Arribar, parar, en un lloc o situació sense voler-ho.

Escaldat:Produït, la grassor, la suor, etc., una inflamació cutània en alguna part del cos.

Lleixes:Prestatge, escudeller.

Fressa:Soroll continuat, brogit.

Frisança:Frega lleu.

Cluc:Tancat.

Magre:Amb poc greix.

Fadrí:Persona jove, en edat de casar-se.

Cobejada:Desitjada.

Péixer:Donar aliment a una persona o a un animal.

Menar:Conduir, guiar o dirigir una bèstia o un vehicle.

Palangana:Rentamans.

Ferreny:Dit d’una persona forta, robusta i amb un caràcter dur.

Bocoi:Dit d’una persona molt grassa i baixeta..

Avesades:Acostumades.

Xerric:Fet de veure a galet amb un porró o un càntir i fer passar el líquid per entre els llavis molt tancats.

Embadalia:Suspendre, la contemplació d’una cosa, l’ànim d’algú.

6-BIBLIOGRAFIA

Barbal, Maria: Pedra de tartera, La Magrana, La Magrana butxaca, Barcelona, 2001

www.idecat.cat- diccionari pel vocabulari.