L'acció es podria situar als Pallars, a les valls pirinenques de la part occidental de Catalunya. La vida dels protagonistes és típicament de pagès; la feina es basa en l'agricultura i la ramaderia característiques de muntanya. L'ambient que envolta la protagonista té tots els components d'un poble de muntanya: els veïns, les xafarderies, les enveges, les festes, la religió, ...

La primera part introdueix la vida de la protagonista: on viu, el caràcter dels seus pares, la situació en què es troba, els seus sentiments envers el què passa,... A mesura que anem llegint, entenem perquè Conxa ha de marxar a viure a casa de la germana de la seva mare. A partir d'aquí veiem les diferències entre la vida de la protagonista abans i després. Ha de canviar de poble, ha de renunciar a la seva família, ha de conèixer nova gent, ha d'adaptar-se a un ritme de treball diferent,... En fi, ha de fer una nova vida. Mica en mica, però, es va adaptant al nou tarannà.

La segona part comença amb la coneixença de Jaume. Gràcies a ell, Conxa viu nous sentiments, el de l'amor. Jaume la vol festejar però els tiets de Conxa no ho volen; finalment ho acaben acceptant. En la segona part veiem l'evolució de Jaume i Conxa: el casament, el naixement dels seus fills i el que comporta ocupar-se de les criatures i al mateix temps del camp. A conseqüència de la feina d'ambdós, es distancien, només els uneixen llurs fills. Tot es complica encara més quan Jaume expressa els seus valors polítics defensant la República i el nomenen jutge de pau.

La tercera part mostra les mesures que imposa el nou govern i que afecta majoritàriament als seguidors de la República. A conseqüència d'això, maten a Jaume i s'emporten a Conxa i a les seves filles. Veiem el sofriment de les protagonistes i, en general, de pagesos i gent de camp. Observem l'esforç que representa, per tots ells, enfrontar-se a la realitat. Gràcies a les seves filles, Conxa ho aconsegueix, ja que ella no té força per seguir endavant. Finalment, aconsegueixen sortir d'aquell malson i tornen cap a casa de la tia. Al cap d'un temps, Conxa nota com es fa gran: els seus fills creixen, la tia es mor, no es pot fer càrrec dels camps,... Així, Conxa i els seus abandonen la vida al camp, i Conxa se'n va a viure a Barcelona amb Mateu (el seu fill) i la dona d'aquest.

ESCURAR (pàg. 13): Rentar plats.

UN RAMAT DE CAMINS (pàg. 13): Moltes vegades.

ENTENIMENTADA (pàg. 13): Amb seny.

BATUDA (pàg. 15): Batre fins separar el gra de la palla.

TRUMFA (pàg. 15): Patata.

ESBALÇAR (pàg. 16): Estimbar.

DAVALL (pàg.17): A baix.

GORJA (pàg. 17): Gola.

APARIAR (pàg. 18): Arreglar.

GEC (pàg. 19): Peça de vestir que cobreix el tronc fins a la cintura, amb mànigues.

EMBADALIR (pàg. 19): Atreure l'atenció d'algú fins a abstreure'l de tota altra cosa.

ENAIGÜIR (pàg. 20): Omplir d'aigua.

FARCELL (pàg. 20): Tros de drap qualsevol per poder ser portat d'una banda a l'altra.

DESCAVALGAT (pàg. 21): Baixar del cavall.

CATXAPÓ (pàg. 23): fill de la mare conill.

PORGADOR (pàg. 23): Eina emprada per porgar.

REDALL (pàg. 24): Herba que creix en un prat després de dallar-lo.

MAGRA DE PERNIL (pàg. 27): Part del porc que no és greixós o que té poc teixit adipós.

ORNADA (pàg. 29): Decorada.

AVIAR (pàg. 30): Obrir el corral perquè surti a pasturar.

ERRAR (pàg. 30): Equivocar.

COBEJAR (pàg. 31): Desitja la possessió (d'una cosa o d'una persona).

FERRENYA (pàg. 34): De complexió robusta, forta.

BOTONAT (pàg. 36): Amb botons.

Que la protagonista no té decisió pròpia, els altres decideixen per ella. Si algú diu que faci alguna cosa ho farà, però si ningú diu res, es quedarà on estava.

A Catalunya es demanava des de 1860 l'Estatut d'Autonomia, perquè així Catalunya pogués autogovernar-se. El 1932, s'aconsegueix, per fi, l'Estatut d'Autonomia perquè els nacionalistes van guanyar les eleccions i es va proclamar la República. Així, es van aconseguir grans millores en tots els aspectes que van beneficiar a molta gent però van perjudicar als monàrquics, a bona part dels militars, a la majoria de catòlics, als grans propietaris i els que plantegen un Estat Unitari.

Per això, el rector del poble de Conxa durant el temps que va durar la República no es deixava veure, i quan feia missa criticava tots els avenços que va fer la República.

El 1933 hi va haver unes eleccions i va guanyar la dreta, que s'anomenava CEDA. Quan arribà al poder aturà totes les reformes. La CEDA, llavors, va començar a establir pactes amb el feixisme italià i el nazisme alemany. Tot i haver jurat fidelitat a la República, són dubtosos de ser republicans i demòcrates.

El fracàs del govern radical va fer que el president de la República, Alcalá Zamora, convoqués eleccions el 1936. Tant les forces de dreta com les d'esquerra s'hi van presentar. Tant a Catalunya com a la resta de l'Estat, les eleccions van donar el triomf a les forces d'esquerra. El nou govern, constituït a Madrid pels partits republicans, va decretar l'amnistia per als presos polítics i la restauració de la Generalitat.

En el llibre tot aquest procés es veu reflectit. Veiem com assassinen a Jaume i detenen a la seva dona i filles per ser republicà. Més endavant, es veu reflectit el triomf de les esquerres, ja que alliberen a Conxa, Elvira i Angeleta.

Aquesta lectura m'ha agradat, ja que l'he trobada molt real i està molt ben escrita. A mesura que la llegeixes, t'introdueixes en el món de Conxa i els seus, i et fa imaginar un temps no gaire llunyà però a la vegada diferent del d'ara. Vas passant pàgina, i cada cop els sentiments que reflexa la protagonista són els teus i fins i tot arribes a alegrar-te quan li passa alguna cosa bona, com per exemple quan té les criatures; o a entristir-te.

El llibre reflecteix molt com és el dia d'un pagès, perquè explica tot el treball que ha de fer, les il·lusions que té, les desgràcies que pot passar,...

M'ha agradat perquè explica les coses tal com eren, sense exagerar. Les dones, per exemple, a la vida social gairebé no valien, solament arreglaven la casa i es preocupaven dels fills.

A part d'això, també m'ha agradat molt perquè a Socials estem donant l'època de la novel·la, i hi ha coses que em resulten familiars.

En resum, és un llibre que recomanaria per a properes lectures, perquè, a part d'explicar-te una història, t'introdueixen a la història de Catalunya, i trobo que és interessant.

Pedra de tartera

4