INDEX PAG

1.-Introducció 3

2.- Recollida de dades 4

2.1 Genograma 5

2.2 Relat de vida 7 - 8

2.3 Entrevista 9 - 16

(Diagrama de relacions)

2.4 Escales de valoració complementaries 17

3.- Anàlisis de les dades 18

4.- Conclusions 19

1.- INTRODUCCIÓ

Aquest treball es basa en la realització d'una entrevista a un persona gran. L'he realitzat amb l'objectiu de conèixer com viu, en quines condicions, quines són les seves manifestacions de dependència, si és una persona que està o se sent ben cuidada, quins recursos terapèutics utilitza, conèixer com és la seva família....

És important aquest treball per aprendre com realitzar correctament una entrevista a una persona gran i saber quins són els paràmetres més important a valorar.

He realitzat aquest treball basant-me en la senyora Maria, una dona de 80 anys, vídua, que viu sola a casa seva al poble de Salt (Girona). Ella és la mare d'uns amics dels meus sogres. Això m'ha permès poder anar a casa seva (dues tardes) per fer-li l'entrevista i la recollida de dades i fer una bona valoració del seu estat de salut, el seu habitatge, les seves persones de referència... ha sigut una experiència molt gratificant ja que ella estava molt contenta de que l'hagués triat per fer el meu treball.

Primer, vaig demanar-li que m'expliqués una mica la seva vida, trobant que això faria trencar una mica el gel abans de fer-li l'entrevista.

2.- RECOLLIDA DE DADES

Per realitzar la recollida de dades he utilitzat el model estandarditzar obtingut de l'assignatura per tal de fer-ho d'una manera organitzada però he fet més èmfasi en els aspectes concrets. He tingut en compte el llenguatge verbal i no verbal i he mantingut en tot moment una escolta activa mostrant interès en tot el que m'anava explicant la senyora Maria.

He deixat que s'esplaies en les seves respostes per tal de conèixer més a fons les seves preocupacions, emocions... i així poder fer una bona valoració.

La primera part de l'entrevista on fa referència a les dades personals la he obviat per tal de mantenir la seva confidencialitat. Durant tot el procés hem parlat en castellà ja que és la llengua que ella utilitza.

2.1- GENOGRAMA

MARIA 1926 MIGUEL 1923 -1969

MIGUEL 1946-1973 Mª JOSEFA 1947 MIGUEL 1946 AGUSTIN 1948 MARGARITA 1949 MANUEL 1950 MARTA ?

MIGUEL 1972 ISABEL 1973 M. ANGEL 1975 DOLORS 1979

NOELIA 1988 JENNIFER 1993

NEREA 1994

2.2 RELAT DE VIDA

L'any 1926 i dins d'una família d'origen humil, va néixer la senyora Maria.

Com la major part de les persones que van viure aquells anys difícils de la guerra i postguerra, comença recordant amb especial interès l'època de quan tenia 10 o 12 anys. Vivia en un “cortijo”, - lloc on la seva família desenvolupava feines al camp amb animals i pel conreu de les terres -. Des de ben petita no va poder assistir a l'escola perquè havia d'ajudar al seu pare. La mare havia mort com a conseqüència d'una llarga malaltia ( “de una cosa mala”, com diu ella mateixa ).

El que anys més tard va ser el seu marit, residia a Àvila. Aquest, treballava com a pastor de bestiar i portava a terme desplaçaments llargs fins a les terres pròximes a Càceres. L'any 1944, es van casar i decidiren assentar la seva residència a la localitat d'origen de la Sra. Maria. Varen tenir 7 fills, dos d'ells van morir només de néixer i un altre quan tan sols tenia un any i mig. Les possibilitats econòmiques, l'alimentació i la manca de medicaments per a la població eren molt precàries. Tot i que comenta que ni ella ni els seus fills van passar mai gana.

Els anys van anar passant, amb més dificultats que alegries i, tal com diu ella: “luchamos todo lo que pudimos para darle lo mejor a nuestros hijos. Gracias a Dios, aquí estoy para poder contártelo.”

L'any 1969, quan encara era molt jove perquè la vida li tornés a donar un altre revés, va perdre al seu home. El seu estimat Miquel va morir com a conseqüència d'un tumor cerebral, després d'haver intentat, sense cap èxit, diferents tipus de tractaments tant a la capital “Badajoz”, com a Sevilla.

La senyora Maria va venir a viure a Catalunya l'any 1971. El fet pel qual va decidir traslladar la seva residència i venir a la nostre terra, va ser perquè uns mesos abans la seva filla havia vingut a viure amb el seu marit per motius de feina.

Juntament amb ella, van acompanyar-la tres fills més. El més gran d'aquests, com a conseqüència d'un accident laboral que va patir, va morir dos anys més tard de la seva arribada.

Els primers anys aquí van resultar difícils. M'explica la Sra. Maria, amb grans dificultats per l'emoció que impliquen els relats i recordar fets passats que resulten dolorosos, que quan varen arribar aquí no tenien diners, no entenien l'idioma i el seu entorn de relacions era només la seva família més directe. D'altra banda, aquí tenia a la seva filla amb la que sempre ha estat molt unida i les possibilitats de tots per tenir feina, eren bastants més grans que al seu poble.

Inicialment, van viure a Girona en un pis de lloguer enfront del que tenia la seva filla. Finalment, uns anys després va traslladar la seva residència a la localitat de Salt on va poder disposar d'un pis propi, que va comprar juntament amb un dels seus fills. Actualment és on viu , tenint a la seva filla, encara, com a veïna.

“Mis dos niños i mi niña están casados i me han dado 7 nietos, i una bisnieta.”

Sembla sorprenent, que una persona que ha viscut una vida tan dura, encara disposi d'un meravellós somriure per qualsevol que tingui al seu voltant.

2.3 ENTREVISTA

Dades clíniques:

- Antecedents clínics:

• Diabetis Mellitus tipus II des de fa 15 anys.

• Artrosis.

• HTA lleu. ( controlada amb dieta )

• Cataracta ull dret.

- Al·lèrgies: no conegudes

- Medicació que pren habitualment: insulina injectada depenent de la glucèmia.

Necessitats fonamentals de la persona:

1. Respirar

La respiració és normal, no presenta tos, el color de la pell és rosat, no presenta problemes relacionats amb la respiració.

2. Menjar i beure

La seva constitució és correcta, no presenta obesitat tot i que comenta que en els darrers anys s'ha engreixat una mica.

Segueix una dieta especials per diabètics que li va confeccionar la infermera del CAP. No pren sucre ni àpats molt copiosos. No pot prendre sal perquè te HTA.

Menja carn uns quatre cops per setmana i peix tres cops per setmana.

Pren un got de llet cada dia per esmorzar i un iogurt desnatat cada vespre.

Per dinar, el primer plat sempre pren verdura bullida, després carn o peix a la planxa.

Per sopar, li agrada prendre un xic de consomé de verdures.

Dos o tres dies a la setmana menja ou bullit, normalment per sopar.

Quasi sempre a la tarda menja una o dos peces de fruita.

Quan la seva filla fa llegums estofades li porta un platet ( un dia a la setmana ).

Normalment té gana i no sol menjar entre àpats tal i com li va indicar la infermera de CAP. Li agrada quasi tot el menjar i li sap greu no poder menjar molt de pa ja que li agrada molt.

Porta pròtesis dental que estan ben adaptades i netes. No té problemes amb la masticació ni dificultat en deglutir. Les seves digestions no són pesades.

Pren poca aigua, més o menys quatre gots al dia, comenta que se li oblida beure i sembla que no li dóna molta importància tot i que la seva infermera li ha dit algun cop.

Normalment va a casa de la seva filla a dinar, el sopar el pren a casa seva. No necessita ajuda per fer-se el sopar ni per menjar.

Sempre va a fer la compra amb la seva filla. O bé la seva filla li porta el que necessita ja que ella no pot agafar pesos degut a l'artrosi.

3. Eliminar

Sol tenir problemes per anar de ventre ja que comenta que te alguna petita hemorroide que a temporades se la sent i a temporades no. Normalment va de ventre tres o quatre vegades a la setmana.

Orina amb normalitat. No te dificultat per orinar.

No necessita ajuda per anar al lavabo, diu que ella va molt tranquil·la per casa i el que pot fer ho fa a poc a poc.

4. Moure's i mantenir una bona postura

No presenta cap lesió o dèficit important a les extremitats, tot i així li costa sortir de casa, es cansa fàcilment però la seva filla l'obliga a sortir al menys “dia si - dia no”. Caminen uns 30 minuts, depenent del dia a vegades menys. Els seus fills a vegades se l'emporten el cap de setmana.

Li fan mal els ossos però reconeix que li va bé moure's. Li costa un xic caminar i pujar escales però sempre surt acompanyada i quan està a casa va alternant entre el sofà, el llit... Quan està molta estona assentada li costa aixecar-se. Per ficar-se al llit te l'ajuda de la seva filla així com per llevar-se.

La seva filla l'ajuda a dutxar-se i li talla les ungles de les mans i dels peus.

No te problemes de circulació sanguínia.

5. Dormir i reposar

Normalment dorm unes sis hores durant la nit, s'aixeca descansada. Te una televisió a l'habitació i la mira una estona abans d'adormir-se. Després de dinar fa un son al sofà. A vegades a casa seva o a vegades a casa de la seva filla.

6. Vestir-se i desvestir-se

Presenta una bona imatge corporal, ella diu que sempre ha sigut una mica coqueta i va a la perruqueria cada setmana. Per vestir-se l'ajuda la seva filla, no pot ajupir-se gaire estona i necessita ajuda per cordar-se les sabates. Els botons se'ls corda ella. Sempre porta faldilla perquè se sent més còmode.

Ella mateixa posa la rentadora, estén la seva roba i la guarda. Si ha de planxar alguna peça li fa la seva filla.

Normalment utilitza sabates còmodes, sense taló.

7. Mantenir la temperatura dins els límits de la normalitat

Comenta que quasi sempre te fred, a l'hivern sempre te posada la calefacció menys quan va a dormir que la baixa una mica. Els dies que fa molta fred es posa una manta elèctrica al llit una estona abans d'anar a dormir. Al sofà també te una manteta petita.

No te dificultat per treure's la fred.

8. Mantenir la higiene corporal i la integritat de la pell

La pell es veu íntegre i hidratada. Es dutxa cada dos dies. La seva filla l'ajuda a dutxar-se. L'ajuda a posar-se crema hidratant i li eixuga els peus i cames ja que ella te dificultat. Els dies que no es dutxa ella mateixa es renta a davant del lavabo i posa una tovallola a terra per a no relliscar.

La dentadura se la renta un cop al dia i es veu neta.

Es renta el cap un cop a la setmana quan va a la perruqueria. Si alguna vegada no hi ha pogut anar li renta la seva filla.

Comenta que no te cap tipus de lesió a la pell.

9. Evitar perills

Molt sovint va a veure a la infermera que li controla la tensió arterial i li mira el sucre.

Ella porta molt de control de la seva malaltia i coneix com a de seguir el tractament.

Gràcies a Déu no ha patit mai cap caiguda important, diu ella.

Està operada de cataractes de l'ull dret ( fa 5 anys ), li va anar molt bé ja que veu molt millor des de llavors.

No te problemes d'audició “ tengo el odio muy fino” comenta ella riuen.

És una persona que està molt alerta de les coses i te el cap molt clar.

Li agrada molt estar amb la família i veure als seus nets. Diu que sempre ha sigut molt lluitadora per treure els seus fills endavant. Ara diu que el que li queda és la seva família i està orgullosa d'ella. Considera que te molta sort ja que sempre se sent molt acompanyada. Sempre li ha agradat arreglar-se dins les seves possibilitats econòmiques.

Quan era jove era molt activa i ara li costa fer les coses de la casa. Podria viure amb la seva filla si volgués però comenta que mentre pugui viurà a casa seva ja que allà te les seves coses i els seus records.

La única preocupació que te és que la seva família estigui bé i no voldria mai ser una càrrega per a ells.

El seu domicili és un pis petit amb ascensor, està molt net i no te alfombres. Te finestres a totes les habitacions. La llum no és molt forta, diu que li molesta tenir molta claror. El fet de que la seva filla visqui al costat li dóna molta seguretat. Està en una zona on hi ha moltes botigues ( farmàcia, fleca, supermercat...) el CAP li queda a 5 minuts caminant. Tot i així sempre va acompanyada.

10. Comunicar-se amb els altres

És una persona que parla molt clar. Parla en castellà i utilitza moltes expressions. Atén al telèfon sense dificultat i truca a la seva família molt sovint. Quan quelcom no li agrada ho diu, és molt expressiva. Amb qui te més confiança és amb la seva filla i diu que és amb la que s'enfada més sovint però és amb la que se sent més com a casa. Amb el seu gendre també es porta molt bé, li diu iaia i a ella li agrada molt.

La persona de referència de la senyora Maria és la seva filla, no treballa i la veu cada dia ( són veïnes), van juntes a fer la compra, l'ajuda amb les feines de la casa... La resta de fills la van a veure cada setmana però la truquen quasi cada dia per telèfon.

Els seus nets diu que no venen tant, més o menys un o dos cops al mes. Té amigues i veïnes que també la visiten i fan la xerrada aproximadament dos cops al mes. Ella també va a casa de les amigues de tant en tant acompanyada de la seva filla sempre.

No pertany a cap Associació, el seu suport és la seva filla i per tant no necessita de suport organitzat.

(Diagrama de relacions pàgina següent)

DIAGRAMA DE RELACIONS SOCIALS

Suport organitzat Família

Associacions Veïns i amics

11. Viure d'acord amb les pròpies creences i valors

És una persona creient tot i que fa temps que no va a l'església. ( No comenta res sobre aquest fet ). A la seva habitació te una figura del “ Nen Jesús”.

Per a ella el més important és no fer mal a les persones, no li agrada criticar el que fan els demés ni tampoc la gent que critica.

12. Dur a terme activitats que produeixin sensació d'utilitat

Quan era jove va treballar molts anys al camp i des de ben petita. Quan va venir a viure aquí no va treballar i cobrava la pensió de viduïtat. Vivia amb els seus tres fills i al cap de dos anys d'arribar va morir el seu fill gran. Entre tots tres van tirar la casa endavant.

Abans feia mitja i havia fet algun jersei, però ja fa temps que no en fa. Actualment diu que el que li fa sentir bé és anar a casa d'alguna amiga a visitar-la i fer la xerrada.

Quan s'aixeca fa les coses de la casa i mira una estona la televisió, després va a casa de la filla a dinar i es queda a veure la “novel·la” amb la seva filla o bé se'n va a casa seva. A la tarda surt una mica a passejar. Hi ha dies que la venen a visitar els fills o alguna veïna o amiga... Al vespre es fa el sopar i mira una estona la televisió.

Se sent bé amb el que fa, diu que a la seva edat li agrada estar a casa i tranquil·la.

13. Recrear-se

El seu entreteniment preferit és estar amb la seva família, quan estan tots junts en dinars familiars. Comenta que li agradaria que fos més sovint però que moltes vegades és difícil ajuntar-se.

14. Aprendre

No sap llegir ni escriure. Des de ben petita no va poder anar a l'escola.

Te molta memòria i diu que amb els números no la enganya ningú. Quan arriben factures o fa alguna gestió al Banc la seva filla és qui li llegeix les quantitats i ella les interpreta mitjançant el seu propi sistema.

ESCALES DE VALORACIÓ COMPLEMENTARIES

L'Índex de Barthel realitzat amb la senyora Maria, dóna una puntuació de 80. La senyora Maria menja sola (10), es dutxa amb ajuda però es pot pentinar i rentar-se ella sola (5), necessita ajuda moderada per vestir-se (5), controla els seus esfínters (20), utilitza el lavabo de manera independent (10), es pot traslladar del llit a la cadira de manera independent (15), deambula per casa seva però quan surt al carrer sempre va acompanyada (10), necessita ajuda per pujar escales (5).

L'Escala de depressió geriàtrica realitzada a la senyora Maria dóna una puntuació de 3. Comenta que ha deixat de fer coses que li agraden ja que voldria anar més sovint a veure als nets però ella sola no pot i sempre ha de dependre de que la vinguin a buscar (1). Li agrada molt estar a casa, comenta que abans sortia més (1). Sempre fa les mateixes coses i no es planteja fer coses noves (1).

En general penso que la senyora Maria és força independent i se la veu animada amb la vida que porta.

Per l'ajuda tan important que la senyora Maria rep de la seva filla vaig trobar interessant realitzar l'Escala de sobrecàrrega del cuidador. La seva filla em va comentar que la seva mare és una dona molt agraïda, quan els seu germans se l'emporten els dissabtes o diumenges ella aprofita per sortir amb el seu home i amb amics (no sempre). Ella creu que fa tot el que pot per la seva mare i està contenta de fer-ho. Creu que si algun dia li passa alguna cosa els seus germans es farien càrrec ja que són una família ben avinguda.

Amb tot això vaig veure que la seva filla no patia sobrecàrrega.

3. - ANÀLISI DE LES DADES

La Senyora Maria en general satisfà les seves necessitats de forma correcte. Per les activitats que ella no pot realitzar te al seu cuidador principal, la seva filla. La resta dels seus fills se l'emporten els caps de setmana.

Considero que tot i veure que la senyora Maria està contenta amb la vida que porta, penso que amb ella li agradaria poder tenir més força per poder sortir sola al carrer i anar a visitar a les seves amigues, nets...

Crec que amb la seva filla te uns llaços molt forts i si aquesta li faltes ella ho passaria malament. Penso que encara que no ho reconeix te força dependència d'ella.

Potser necessitaria a algú que li pogués fer la feina més grossa de la casa per tal de que la seva filla no ho hagués de fer.

Veig que la senyora Maria és una dona afortunada per tenir una família que està molt pendent d'ella. Està molt ben cuidada i se la veu contenta tot i haver tingut una vida difícil. És una dona força optimista.

4. - CONCLUSIONS

Aquest treball ha estat molt gratificant per a mi. He pogut conèixer més a fons a la senyora Maria. No m'ha posat cap impediment a l'hora d'anar a casa seva, tot el contrari. M'he sentit molt a gust fent-li l'entrevista. Penso que a ella també li ha agradat l'experiència.

Considero que la senyora Maria satisfà de forma correcte totes les seves necessitats fonamentals. Cal destacar també, que segons la meva opinió està limitada un xic en l'aspecte de poder sortir sola al carrer, crec que a ella li agradaria sortir més al seu aire però no ho vol manifestar. És una persona que a vegades sembla que no parla per no ofendre.

Per a mi el fet de portar a terme aquest treball, m'ha fet reflexionar sobre les persones grans.

Han hagut de passar guerres, misèries, gana... han tingut una vida molt difícil i tot i així, en el cas de la senyora Maria, per exemple, encara la veus somriure, contenta i recordant moltes coses bones. Abans amb qualsevol cosa “extra” que podien tenir eren feliços i ho valoraven molt.

Penso que això és digne d'admiració, avui dia ens preocupem per coses tant banals que quan he estat amb la senyora Maria m'he adonat de que moltes vegades no sabem apreciar la bona època que ens ha tocat viure, la sort que tenim de tenir l'oportunitat d'estudiar, treballar en allò que ens agrada...

Per acabar, veig que el fet de compartir moments i fer xerrades amb una persona gran et fa aprendre, reflexionar i conèixer sobre la vida que s'havia de viure antigament, així com també la manera com vivim ara.

1

1 cop mes. Als nets

2 cops mes

Amigues

1 cop set.

Fills.

1 cop set.

veïna

filla