Pablo Ruiz Picasso (1881 - 1973)

Introducció

Picasso va néixer a Málaga el 25 d'octubre de 1881. fou un pintor i escultor espanyol considerat un dels artistes més importants del segle XX. Fou únic i genial en les seves facetes: inventor de formes, innovador de tècniques i estils, artista gràfic i escultor. Al llarg de la seva vida va fer més de 20.000 treballs.

Període de formació

Uns anys després va anar a viure a Barcelona amb la seva família. Als 10 anys va fer la seva primera pintura i als 15 anys va aprovar els exàmens de l'escola de Belles Arts de Barcelona, en la qual hi ensenyava el seu pare i hi va entrar. Allí hi va fer el seu primer quadre, Ciència i Caritat (1897, Museu Picasso Barcelona).

Època blava

þEntre 1900 i 1902 Picasso va fer tres viatges a París, establint-se finalment allà el 1904. L'ambient bohemi dels carrers parisencs el va fascinar des d'un primer moment, mostrant en els seus quadres la gent als salons de ball i als cafès. En els seus quadres es va notar l'assimilació del postimpressionisme de Paul Gauguin. Els temes de l'obra d'Edgar Degas i Tolouse-Lautrec, van exercir una gran influència sobre Picasso. El quadre Habitació blava (1901, Col·lecció Phillips, Washington) reflecteix la feina d'ambdós pintors i, alhora, mostra la seva evolució cap al període blau, que s'anomenava així pel predomini dels tons blaus a les obres que va realitzar durant aquests anys. En elles s'hi reflectirà la misèria humana, amb treballadors extenuats, captaires, alcohòlics i prostitutes, representats amb cossos i formes lleugerament allargades, recordant l'estil de Greco.

Època rosa

þPoc després d'establir-se a París en un edifici conegut com a Bateau-Lavoir, Picasso coneix la seva primera companya, Fernanda Olivier. Gràcies a això Picasso va canviar la seva paleta cap a tons roses i vermells. Els anys 1904 i 1905 es coneixen com a període rosa. Els seus temes es van centrar al món del circ, que va visitar amb gran assiduïtat, creant obres com a Família d'acròbates (1905, National Gallery, Washington). Durant la seva primera època a París va tenir amistat amb el poeta Max Jacob, l'escriptor Guillaume Apollinaire, els marxants Ambroise Vollard i Daniel Henry Kahnweiler i els rics nord-americans residents a França, Gertrude Stein i el seu germà Leo, els qui es van convertir en els seus primers mecenes. Tots ells van ser retratats pel pintor.

Protocubisme

þA l'estiu de 1906, durant una estada de Picasso a Gòsol, Andorra, la seva obra entrarà en una nova fase marcada per la influència de l'art grec, ibèric i africà. L'obra clau d'aquest període és Les senyoretes d'Avignon (1907, Museu d'Art Modern, Nova York), molt radical en el seu estil -la superfície del quadre simula un vidre fracturat- que no va ser entès, fins i tot, pels crítics i pintors avantguardistes d'aquell moment. Davant la pintura tradicional, Picasso trenca en aquesta obra amb la profunditat espacial i la forma de representació ideal del nu femení, reestructurant-lo per mitjà de línies i plans tallants i angulosos.

Cubisme analític i sintètic

þInspirats pel tractament volumètric de les formes pictòriques de Paul Cézanne, Picasso i Georges Braque van pintar l'any 1908 una sèrie de paisatges dins d'un estil que un crític va descriure com si haguessin estat fets a base de petits cubs, d'aquí sorgí el terme cubisme. Entre 1908 i 1911 van treballar en estreta col·laboració dins d'aquesta línia de descomposició i anàlisi de les formes, desenvolupant junts la primera fase del cubisme, coneguda com a cubisme analític. La paleta monocromàtica es va inposar en aquestes representacions de motius totalment fragmentats, mostrats de manera simultània des de diversos costats. Els temes favorits de Picasso van ser els instruments musicals, les naturaleses mortes i els seus amics, entre qui destaca el retrat d'un dels seus marxants, Daniel Henry Kahnweiler (1910, Institut d'Art de Chicago). El 1912 realitza el seu primer collage, Naturalesa morta amb cadira de palla (Museu Picasso, París), combinant pasta de paper i un tros d'hule sobre una tela pintada només en algunes zones, que representa un vas, un diari, una pipa, una ostra i una llimona,. Aquesta tècnica assenyala la transició cap al cubisme sintètic. Aquesta segona fase del cubisme és més decorativa, i el color exerceix un paper més destacat, encara que mai de manera exclusiva. Dues obres de l'any 1915 demostren la simultaneïtat d'estils que va utilitzar: Arlequí (Museu d'Art Modern) és un quadre cubista sintètic, mentre que un dibuix del seu marxant, Vollard (Museu Metropolità d'Art), està realitzat dins del que es coneix com a estil ingrista, així denominat perquè simula les formes artístiques del pintor francès Jean August Dominique Ingres.

Escultura cubista

þEl bust de bronze de Fernanda Olivier (també anomenat Cap de dona, 1909, Museu d'Art Modern) mostra la gran habilitat tècnica de Picasso en el tractament de les formes tridimensionals. També va realitzar conjunts -com Mandolina i Clarinet (1914, Museu Picasso, París)- formats per fragments de fusta, metall, paper i altres materials, explorant amb els quals les hipòtesis espacials plantejades per la pintura cubista. El Vas d'ajenjo (1914, Museu d'Art Modern) és una escultura en bronze acolorida que representa un vas d'ajenjo sobre el qual apareix col·locada una cullereta de plata i la reproducció exacta d'un terròs de sucre; pot ser que es tracti de l'exemple més interessant d'escultura policromada cubista realitzat per Picasso, anticipant amb ella tant les seves posteriors creacions d'objectes trobats del tipus Mandril i jove (1951, Museu d'Art Modern), com els objectes Pop art de la dècada de 1960.

Realisme i surrealisme

þDurant la I Guerra Mundial, Picasso va viatjar a Roma per realitzar els decorats dels ballets russos de Sergei Diáguilev. Allà hi va conèixer la ballarina Olga Koklova, amb qui es va casar poc després. Dins d'un estil realista, figuratiu, cap a l'any 1917 Picasso la va retratar en diverses ocasions. Al començaments de la dècada de 1920 va pintar una sèrie de quadres amb figures robustes, escultòriques, amb estil ingresco, com per exemple Tres dones en la font (1921, Museu d'Art Modern) i obres inspirades en la mitologia, com Les flautes de pa (1923, Museu Picasso, París). Alhora va també va crear quadres estranys de banyistes inflats, amb caps molt petits i grans cossos, retrats de dones en actituds violentes, indicant sovint les seves pròpies tensions vitals. Encara que sempre va declarar que no era surrealista, a molts dels seus quadres es poden apreciar qualitats i característiques pròpies d'aquest moviment artístic, com en Dona dormint en una butaca (1927, Col·lecció Privada, Brussel·les) i Banyista asseguda (1930, Museu d'Art Modern).

Pintures:1930 - 1935

Diversos quadres cubistes de començaments de la dècada de 1930, en els quals hi predomina l'harmonia de línies, el traç curvilini i un cert erotisme, reflecteixen el plaer i la passió de Picasso pel seu nou amor, Marie Thérèse Walter, amb la qual va tenir la seva filla Maya el 1935. Marie Thérèse, retratada molt sovint en actituds de repòs, va ser també la model del famós quadre Noia davant del mirall (1932, Museu d'Art Modern). L'any 1935 Picasso va dur a terme la sèrie de gravats Minotauromaquia, un bellíssim treball en el qual barreja els temes del minotaure i les curses de toros; en aquesta obra, tant la figura del toro com la del cavall esbotzat anuncien les imatges del Guernica, el gran mural que la majoria de gent el considera com una de les obres artístiques individuals més important del segle XX.

Guernica

El 26 d'abril de 1937, durant la Guerra Civil espanyola, l'aviació alemanya, per ordre de Francisco Franco va bombardejar el poble basc de Guernica. Poques setmanes després Picasso va començar a pintar l'enorme mural conegut com Guernica. En menys de dos mesos va acabar l'obra, exhibint-la al pavelló espanyol de l'Exposició Internacional de París de 1937. El quadre no retrata l'esdeveniment per si mateix; més aviat va voler expressar la violència i crueltat de l'esdeveniment mitjançant la utilització d'imatges com el toro, el cavall moribund, el guerrer l'obra una interpretació definitiva. El quadre va romandre al Museu d'Art Modern de Nova York des de 1939 fins a 1981, any en el qual va tornar a Espanya; aquí es va situar en el Casón del Buen Retiro, al costat del Museo del Prado, a Madrid, fins que el 1992 es va traslladar de manera definitiva al Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, també a Madrid.

þLa segona guerra mundial i els anys de postguerra

L'esclat i posterior desenvolupament de la II Guerra Mundial van contribuir que la paleta de Picasso s'enfosquís i que la mort fos el tema més freqüent en la major part de les seves obres. Això es reflecteix, per exemple, en Bodegó amb calavera de bou (1942, Kunstsammlung Nordrhein-Westfalen, Düsseldorf) i en L'ossari (1945, Museu d'Art Modern). Llavors coneix la pintora Françoise Gilot, amb qui tindrà dos fills, Colom i Claude; ambdós apareixeran retratats a nombroses obres que recuperen els primers estils de Picasso. La seva última companya sentimental va ser Jacqueline Roque, que va conèixer el 1953 i amb qui es va casar el 1961. També va pintar la seva imatge en bastantes ocasions. Des de llavors va viure gairebé sempre al sud de França.

Últims treballs: recapitulació

Molts dels últims quadres de Picasso estan basats en les obres dels grans mestres del passat com Diego Velázquez, Gustave Courbet, Eugène Delacroix i Édouard Manet. A més de la pintura de quadres, Picasso va treballar també en nombroses litografies que va realitzar en la impremta de Fernande Mourlot. Es va interessar també per la ceràmica i el 1947, a Vallauris, va realitzar prop de 2.000 peces. Durant aquest temps Picasso va fer escultures importants: L'home del xai (1944, Museu d'Art de Filadelfia), un bronze a mida natural, i La cabra (1950, Museu d'Art Modern), també en bronze, obra d'enorme força. El 1964 va dur a terme la maqueta de Cap de dona, una monumental escultura aixecada el 1966 en acer soldat en el Civic Center de Chicago. El 1968, i al llarg de set mesos, va crear les notables sèries de 347 gravats amb les quals va retornar als seus temes primitius: el circ, les corregudes de toros, el teatre i les escenes eròtiques.

Al llarg de tota la seva vida, l'obra de Picasso es va exposar en innombrables ocasions. La més inusual d'elles va ser la que li va dedicar el Louvre el 1971 amb motiu del 90 aniversari de l'artista; fins llavors mai no s'havia exposat al museu parisenc l'obra de cap artista viu. Picasso va morir el 3 d'abril de 1973 a Notre-Dame-de-Vie, la seva residència propera a Mougins.