PA

I

RAÏM

JOSEP PLA

ÍNDEX

1) Anoteu tots els mots que no comprengueu, i els anoteu juntament amb el seu significat...........................................Pàg.5

2) Busqueu informació sobre l'autor i la seva obra ( no us estengueu més de 15 línies)...............................................Pàg.6

3) Exposeu quin és el tema central que es desprèn del text. Argumenteu aquesta opinió, sempre basant-vos en citacions concretes del conte que estudieu. Enumereu i expliqueu també els diferents subtemes........................................................Pàg.7

4) Feu un resum de l'argument que reculli tot el que és important i deixi de banda el que és només anecdòtic.......Pàg.8

5) Delimiteu l'estructura del text, és a dir, assenyaleu les parts que corresponen a: Introducció, Nus i Desenllaç...............Pàg.9

6) Feu una anàlisi del personatge principal (físic, caràcter, capteniment...)..................................................................Pàg.10

7) Desenvolupeu un tema breu sobre el punt de vista adoptat i el tipus de narrador. Poseu exemples del relat que justifiquin el que vosaltres afirmeu........................................................Pàg.11

8) Referiu-vos a quin és el to (o tons) que es desprèn del text: objectiu o subjectiu, irònic i humorístic, dramàtic... Què us ho fa pensar?.............................................................................Pàg.12

9) poseu exemples dels diferents tipus de text (o estructures textuals) utilitzats al relat: narració, descripció i diàleg (en estil directe i en estil indirecte)...........................................Pàg.13 -14

1) Anoteu tots els mots que no comprengueu, i els anoteu juntament amb el seu significat.

EsblaimatPerdre, alguna cosa, la seva coloració normal, esdevenir d'un color menys viu.

VociferantsParlar a grans crits.

Atzagaiada Acció irreflexiva, inconsiderada.

Embriacs Que té les facultats pertorbades pel vi o qualsevol altra beguda alcohòlica.

Plausible Dit d'una acció digna d'aprovació o lloança.

Esquinç Torçada o distensió violenta d'una articulació sense luxació, amb possible ruptura d'algun lligament o de fibres musculars periarticulars.

Dispesera Persona que té una casa on, per un preu convingut, hom dóna allotjament i menjar.

Xalana Embarcació de fons pla, de bordes paral·leles i amb la proa i la popa arrodonides, construïda per a la navegació fluvial i emprada també en la càrrega i descàrrega de vaixells en determinats ports.

Delació Acció de delatar.

Exasperació Acció d'exasperar o exasperar-se. Irritar un mal.

Carrabiners A l'estat espanyol, guàrdia destinat a la repressió del contraban i a la vigilància de costes, fronteres i duanes.

Fressa Soroll continuat, brogit.

Estigma Marca feta amb ferro roent com a signe visible d'infàmia o esclavatge.

Bocois Bóta d'unes cinc cargues proveïda de vuit cèrcols que, a igualtat de diàmetre, té menys alçària que una bóta ordinària.

Nimietats Excés, prolixitat, redundància.

Calament Conjunt d'ormeigs calats.

Acoltellada Adornar (un vestit) fent-hi talls o obertures semblants a coltellades.

2) Busqueu informació sobre l'autor i la seva obra ( no us estengueu més de 15 línies).

(Palafrugell, Baix Empordà 1897 - Llofriu, Baix Empordà 1981)

Fill d'una família de petits propietaris rurals, estudià el batxillerat a Girona i, després de començar medicina, estudià dret a la Universitat de Barcelona.

Debutà en revistes comarcals i redactà nombrosos escrits de creació literària que no van ser publicats. Com a periodista professional, començà el 1918 a "Las Noticias" i passà després a "La Publicidad" on continuà com a corresponsal a "La Veu de Catalunya".

Fou diputat provincial de Girona pel districte de la Bisbal (1921), fou un propagandista de la Lliga i de Cambó.

Respecte a l'obra Pa i Raïm, el que més impressiona és amb la naturalitat que aquest senyor parlar i actua amb el famós “Pa i Raïm”, un contrabandista ja conegut arreu de la península per les seves aventures i accions, això si el que ens mostra aquest text és la disputa que hi ha entre els mateixos contrabandistes per ocupar-se l'un altre els territoris.

3) Exposeu quin és el tema central que es desprèn del text. Argumenteu aquesta opinió, sempre basant-vos en citacions concretes del conte que estudieu. Enumereu i expliqueu també els diferents subtemes.

El tema central d'aquesta obra, és la complicitat que uneix a Pla i Pa i Raïm. Entre ells dos comença a sortir una mena de “amistat interessada”. Per a Josep Pla la seva amistat era per curiositat, li agradava saber les aventures i disputes del contrabandistes, els secrets que tenien, els trucs que utilitzaven entre ells per poder entregar la mercaderia i escapolir-se sense cap mena de sospita. En canvi l'amistat que tenia Pa i Raïm amb Pla era totalment per interès; l'utilitzava per vigilar el Jonquet (lloc on estava la balandra i xalana de Gras Verdera i Tanau, els quals eren l'objectiu de vigilància de Pla) i per estar informat de totes aquelles accions que feia l'anomenat Gras Verdera.

Un dels subtemes del llibre és la manera que Pla descriu tota la zona de Cadaqués, sembla que sigui casa seva, ens descriu amb una experiència increïble el temps que feia, el vent que bufava, la forma de les cales, els llocs secrets... Per a ell el Jonquet era el seu país, era el seu lloc de relaxament i cada dia hi anava a donar un tomb.

I un altre clar subtema de la història és la disputa que es porten el Pa i Raïm contra el Gras Verdera i Tanau, el qual va traí a Pa i Raïm anant-se al bàndol de Gras Verdera. Eren els únics més reconeguts contrabandistes de la península, i segon ells no hi havia lloc per tots dos. Així que entre ells s'espiaven, es buscaven i tot amb la finalitat de matar o fer qualsevol altre cosa perquè un deixés de molestar.

4) Feu un resum de l'argument que reculli tot el que és important i deixi de banda el que és només anecdòtic.

Tot comença quan Josep Pla, després d'un dels seus rutinaris passetjos al Jonquet, arriba al corral d'en Morell i coneix a un home bastant discret. Allà aquell home el comença a fer una sèrie de preguntes sobre la Balandra que es troba en aquella cala del Jonquet. En aquell mateix moment Pla se n'adona que està parlant amb un dels contrabandistes més importants del país, Pa i Raïm, aquest l'encomana una feina, que és mantenir-lo informat de tot allò que vegi a la balandra de la cala. Durant un temps ho va fent i a la vegada es veu em Pa i Raïm, aquest l'explica el perquè d'aquesta vigilància, en aquell vaixell si trobava el Gras Verdera l'únic contrabandista junt amb ell que queden a la península, a més aquest va emportar-se a Tanau, l'aprenent de Pa i Raïm. Aquests dos volien desfer-se de Pa i Raïm per dominar tota la costa i per això l'espiaven.

Cada dia anava Pla a la cala i sempre veia el mateix, la balandra sense ningú, un dia Pa i Raïm va enviar a dinar a Pla al mateix restaurant que el Gras Verdera, La Fonda. Després d'aquell dinar el Gras Verdera va marxar a la balandra a dormir; de mentre Pa i Raïm i Pla s'anaven veien de tan en tan per informar-se.

De cop va haver un vent infernal durant uns dies a Cadaqués, això feia que tot el poble estigués buit, tothom estava a casa, fins q va arribar un altre cop el bon temps i la tranquil·litat. Durant aquell dies infernals, però, Pla seguia anant a vigila el Jonquet, i tothom deia que com era possible que algú s'atrevís a estar en una balandra al mar amb aquell vent que bufava... Fins que el primer dia de tranquil·litat que es vivia després del vendaval va tornar anar al Jonquet; i per a sorpresa d'ell la balandra havia desaparegut, després de mirar atentament la corda de cànem que subjectava l'ancora, l'única explicació que li semblava lògica era que algú amb un ganivet o alguna cosa semblant va tallar la corda per diferents parts. Ell no sabia si això era casualitat, però tot això va passar a la mateixa hora que Pa i Raïm havia desaparegut i no havia deixat rastre d'ell.

5) Delimiteu l'estructura del text, és a dir, assenyaleu les parts que corresponen a: Introducció, Nus i Desenllaç.

Per mi aquest conte no te l'estructura molt ben definida, sobretot la part final. Però si tinc d'assenyalar les seves part serien més o menys així:

Introducció: La introducció comença a partir del començament, on ens explica els llocs més característics per ells de Cadaqués i rodalies, com per exemple el Jonquet, el corral d'en Morell, la Badia de Guillola, el Cap de Creus... i acaba en el moment que coneix a Pa i Raïm en el corral d'en Morell, allà és on comencen a preguntar i respondre sobre la balandra i xalana del Jonquet.

Nus: Va des de que Pla comença a relacionar-se amb Pa i Raïm fins (segons el meu criteri), al final del conte ja que durant tot aquest tros, Pla va anant al Jonquet a vigilar la barca, i aquesta acció la fa fins al final del text, en cap moment para de anar-hi.

Desenllaç: si tingués d'escollir on comença el desenllaç diria que és en l'últim viatge que fa Pla al Jonquet, que és quan veu q la barca no hi és. En aquell moment comença a sospitar ja que per les circumstàncies dites, segons Pla, aquella barca no s'ha anat per la seva voluntat ja que la corda que aguantava l'ancora estava tallada amb una ganivet per diferents parts, i per més inri Pa i Raïm no apareixia; això donava de pensar i deixava entreveure, que el més sospitós per cometre aquella acció era el contrabandista Pa i Raïm.

6) Feu una anàlisi del personatge principal (físic, caràcter, capteniment...)

El personatge principal era Pa i Raïm i aquí està la seva breu descripció:

Era un home, petit i rabassut, semblava que anava mal afaitat, és més, segur que quan anava al barber, després de sortir feia la impressió de no haver-se afaitat; però tenia una aparença de ser un home forçut i això sempre dona una impressió de serietat de home dur i que no es rendeix. Això era la seva aparença física, però psíquicament era un home molt calculador, i quan s'emprenyava de veritat se li omplia el coll de venes i es posava vermell, a vegades algunes de les seves frases anaven amb hipocritarietat, però això a Pla no l'afectava, també no es deixava enredar i sabia escapolir-se de les situacions difícils i a la vegada formava plans per sortir-se'n amb la seva. Era un home molt llest i semblava captar tot el que anava en llenguatge clau o indirectament.

En definitiva era un home que no semblava el que era.

7) Desenvolupeu un tema breu sobre el punt de vista adoptat i el tipus de narrador. Poseu exemples del relat que justifiquin el que vosaltres afirmeu.

En primer lloc el narrador és un “narrador personatge”, ja que està a dins de la història i gràcies a ell hi ha accions que giren al seu voltant, (pàg.7 “Vaig arribar, caminant lentament, fins a la Riba i després vaig donar un tomb per sota els tamarius del passeig.”)

El seu punt de vista és de narrador intern i també subjectiu perquè és un narrador que es troba involucrat en la història i dona opinions des del seu punt de mira.(pàg.11”Pa i Raïm caminava amb el cap mirant a terra, sempre igualment amoïnat d'anar tan a poc a poc.”)

Potser fins i tot podríem dir que en alguns moments de la història, Josep Pla, és un narrador omniscient, aquest tipus de narrador és aquell que sap tot el que passa, tot el que senten els personatges d ela història i que sap el que opinen etc...

8) Referiu-vos a quin és el to (o tons) que es desprèn del text: objectiu o subjectiu, irònic i humorístic, dramàtic... Què us ho fa pensar?

Com ja e dit a la pregunta anterior, es desprèn un to subjectiu, ja que el narrador és un personatge més de la història i dóna les seves opinions sobre els conflictes o accions que apareixen.

També s'utilitza un to mol irònic en alguns casos, a les converses entre Pa i Raïm i Pla a vegades sembla que parlin en un llenguatge clau, però es pot entendre perfectament el que es diuen entre ell, però això si, quasi sempre amb to irònic.

9) poseu exemples dels diferents tipus de text (o estructures textuals) utilitzats al relat: narració, descripció i diàleg (en estil directe i en estil indirecte).

Narració: pàg.1 “Mentre no arribi aquest dia - que també podria arribar -, els meus tractes amb l'indret són els d'un fidel passavolant enamorat. Sempre que `puc, hi vaig a passar una hora, fins a l'extrem que és el meu passeig cadaquesenc preferit, tant per terra com per mar. La distància a què es troba el Jonquet de Cadaqués és més llarga per mar que per terra. Per via terrestre es troba exactament a la distància que el meu organisme necessita caminar per a donar el rendiment quantitatiu rutinari.”

Descripció: pàg.4”Quan plou, amb temps humit i baix, Cadaqués, la geologia de Cadaqués, el paisatge, es torna negre i brillant, les pissarres obscures suen un suc de color de plom en el qual la llim sembla embeure's i diluir-se en una lividesa mat. Queia un petit ruixim molt tènue, glacial. Els teulats gotejaven monòtonament. Els rastells eren llefiscosos d'humitat.”

Diàleg:

Directe: pàg.2 “- Quina classe de vaixell és?

- M'ha semblat una balandra vella, un tipus de vaixell que ara ja no es construeix.

- Porta una major i una floc, no fa?

- Exacte.

- Hi ha vist moviment, en el vaixell?

- No hi he vist ànima vivent durant tota l'estona que he estat en el Jonquet.”

Indirecte: pàg.4 “Vaig excusar-me de no haver-la vista ni saludada abans. Maria s'alçà de la vora del foc i em demanà si em convenia alguna cosa.

En el moment de donar-li les gràcies, Pa i Raïm ofegà la meva veu i li digué de portar cafè i una ampolla de conyac.”