JOSÉ, Eduard; Ossos al soterrani,

La Galera, Barcelona, 10/03/2003, 154 pàgines

1. Nota Biogràfica De L'autor

2. Anàlisis Del Contingut

2.1. Resum De L'argument

Capítol 1: L'Olmedillo es agent de policia a Barcelona, sembla que el seu treball no l'entusiasma molt, però no té una altre cosa que fer, el seu superior, en Cano, el tracta com si no fes res. A en Cano l'han passat l'informe d'un cas de demolició d'un edifici, després de derruir-lo s'han trobat restes humanes, l'Olmedillo se'n va cap enllà amb el seu company, en Galíndez.

Capítol 2: En Galíndez i l'Olmedillo van cap a la Bona nova, la zona on han trobat les restes, en arribar els expliquen per sobre que ha passat, els ensenyen els ossos, el crani, les costelles, i un anell on esta inscrit “M.P. 1929”. Arriba un gerent de la Inmobiliaria que va molt de prepotent, però l'Olmedillo li treu un discurset. El gerent li diu de qui eren els terrenys i que feia 15 anys que no hi vivia ningú. Un obrer li diu a l'Olmedillo que un home amb ulleres de sol i una gorra ha passat dissimuladament i n'ha fet algunes preguntes. Van arribar els metges forenses i els van dir que ja podien fotre el camp d'allà. En Galíndez diu de parar a menjar, després tornen cap a casa. En Cano li va donar una sessió d'informàtica a alguns agents de la Comissaria de la plaça del Sol i es van anar a dormir.

Capítol 3: L'Olmedillo i en Galíndez van cap al lloc de treball d'en Juli Sunyol, el director de la Inmobiliaria on treballava el gerent, el senyor Mora, i allà li fan un interrogatori, i en Juli Sunyol sembla una mica sospitós, li diu que alo millor la seva tieta-àvia sap alguna cosa.

Capítol 4: Els dos, en Galíndez i l'Olmedillo, van cap a la casa de la tieta-àvia d'en Juli Sunyol, la María Sunyol. La seva tieta-àvia té problemes d'oïda, o els diu tenir, i sembla que es fa una mica la tonta en l'interrogatori. Veuen que no aconseguiran res i sen van cap a la Comissaria. Allà està en Cano, que li diu a l'Olmedillo que es faci un correu electrònic. L'Olmedillo ja tornava a casa. Quan va terminar de menjar va sonar el telèfon, una veu femenina li va dir que deixes en pau als morts i va penjar. L'Olmedillo es va anar al llit amb molta por.

Capítol 5: L'Olmedillo li va explicar al Cano lo de la trucada d'ahir per la nit, va manar que li pinxessin el telèfon per si tornava a trucar. En Olmedillo i en Galíndez van anar a mirar els diaris, per veure si trobaven una noticia de desaparició de la desapareguda M.P. en 1929. En entrar la senyoreta Argülles els diu per on tenen que anar, en Galíndez es queda embovat amb la noia tan guapa. En 1929 en Galíndez va trobar un text d'una desapareguda, d'una tal Margarida Plà (M.P.). A la Comissaria van buscar informació sobre aquest nom, Margarida Plà. Al tornar a casa seva, l'Olmedillo va comprovar si el telèfon estava pinxat, com li van dir, ho estava.

Capítol 6: L'Olmedillo i en Galíndez anaven cap a la residència de la filla de la Margarida Plà, la Lurdes Plà. Van entrar a la seva habitació, i hi havia una senyora gran de poc més de metre trenta, era la Paquita, la companyera d'habitació de la Lurdes Plà. Els va dir que hi era al pati de darrera, quan van anar a buscar-la, ja era morta, algú l'havia mort, per una pedrada al cap. Van fer un interrogatori a la Paquita, i només els va dir que la Lurdes Plà era una dona molt tancada i que quasi mai no volia parlar de res, però quan l'Olmedillo i en Galíndez van revisar l'habitació van trobar un munt de cartes d'un tal Albert Frigol felicitant-la per Nadal i per més coses.

Capítol 7: L'Olmedillo i en Galíndez van a fer un petit interrogatori a l'Albert Frigol i trepen una informació bastant important, com la de que sa mare era la cosina de la Margarida Plà i la van assassinar atropellant-la.

Capítol 8: Els dos inspectors, l'Olmedillo i en Galíndez van cap a la Comissaria, entrant al despatx d'en Cano se'l troben discutint amb el senyor Juli Sunyol. Quan terminen li diu l'informació que han tret de l'Albert Frigol. Quan arriba a casa, sona el telèfon, la mateixa veu femenina diu que només ells son els assassins i penja de cop una altra vegada. L'Olmedillo penja i torna a despenjar per preguntar-li a la Comissaria que si els havia donat temps a localitzar la trucada.

Capítol 9: En Cano crida a l'Olmedillo i en Galíndez per que corrin cap a la Comissaria, a l'Albert Frigol li han donat un cop amb un objecte contundent. Van anar cap a l'hospital i la senyoreta de recepció els va dir que l'estaven operant. De cop i volta va arribar la seva dona amb una veïna que havia vist com el colpejaven. Va arribar més gent de la Comissaria i el Cano els va distribuir, uns cap a la casa de l'Albert Frigol, uns altres cap un altre lloc, etc...

Truquen a en Cano dient-li que la Paquita ha desaparegut. Tornen al lloc dels diaris on la senyoreta Argülles per mirar els diaris dels dies de la revetlla i més dies de Sant Joan de a961 per veure l'incendi de la casa de la Bona nova.

Troben a la Paquita, es veu que la dona només havia anat a treure calers al caixer automàtic.

La operació d'en Frigol ha sortit bé. Tornen a la casa de la senyora Maria Sunyol. Quan entren i els atén la dona del senyor Damià Raurich i els diu que està refredada, i que està estirada al llit, a l'Olmedillo la seva veu li recorda alguna cosa. Al cap d'una estona li diu a en Galíndez que aquella veu era la que li trucava.

Anaven cap a l'habitació de la Maria Sunyol, en Damià Raurich l'estava ofegant posant-li un coixí a la cara. L'Olmedillo i en Galíndez els van retindre de seguida i la senyora Sunyol va recuperar l'alè.

Capítol 10: No la va matar el pare d'en Damià Raurich, ella, la Margarida Plà va relliscar en una discursió amb el pare d'en Raurich i es va donar un cop al cap amb la cantonada de la taula, i ell, nerviós després de l'incendi de la casa de la Bona nova la va enterrar en plena reforma. L'Olmedillo i en Galíndez li diuen que el jutge decideix.

Capítol 11: L'Olmedillo arriba a casa satisfet pel seu treball i se'n va a dormir ja tranquil d'una vegada.

2.2. Anàlisis Dels Personatges

Els protagonistes són: L'inspector Olmedillo i el seu company en Galíndez.

Descripció física: No ho diu, però pel que diu el que mengen al llibre, crec que tenen que estar una mica rodonets els dos.

Descripció psíquica: L'Olmedillo s'interessa per tot i no para fins que no ho sap o no pot més i sospita per res, en Galíndez passa una mica més de tot i no atén a les interrogacions que fa l'Olmedillo, però a l'hora de la veritat, actua com un agent de veritat.

Personatges principals: L'inspector Olmedillo, en Galíndez, en Cano.

Personatges secundaris: En Martí, la Margarida Plà, la Lurdes Plà, la Paquita, l'Albert Frigol, en Juli Sunyol, la Maria Sunyol, el senyor Mora i els Raurich.

2.3. L'Espai

Els fets més importants succeeixen a:

A la Comissaria de la plaça del Sol, a Barcelona.

A la residència de la Lurdes Plà i la Paquita.

A la casa de la Maria Sunyol.

A la casa de la Bona Nova.

Els espais que es presenten al llibre són reals.

Diu directament on es l'espai la majoria de les vegades, (excepte una o dues vegades).

Els espais no pertanyien al món de la fantasia.

2.4. Situació Al Temps

Els fets succeïts a l'historia són del segle passat, al 1993.

Els que em fa deduir que es al 1993 es que vaig ver unes operacions sumant i restant dates i al final em va sortir que hi eren al 1993.

Dues setmanes, perquè quan agafen als Raurich diu l'Olmedillo que han sigut dues setmanes molt dures, però que han valgut la pena.

3. Anàlisis De La Forma

3.1. El Narrador

El Narrador de la història es omniscient, ho sap tot.

Està narrat en 3ª persona.

Està narrat en temps passat.

3.2. Tècniques Narratives

A la història hi predominen tant els fragments narratius com els descriptius.

Hi ha fragments dialogats en més d'un 50% de l'obra

També hi ha altres tècniques d'expressió utilitzades com la de cartes, com las del senyor Albert Frigol a la Lurdes Plà o els diaris que miraven , l'Olmedillo i en Galíndez.

3.3. Gènere Literari

Aquesta obra es classifica com una obra de ficció narrativa en espais reals, es una novel·la i el tema tractat es un tema entre “misteri” i “policíaca”.

4. Opinió Personal

Crec que des que llegeixo ha sigut el millor llibre que m`he llegit, el tipus de llibre que m'agrada a mi son aquests de misteri, assassinats, i tot això.

Com a llibre esta molt ben argumentat però crec que al final l'autor no sabia ben bé que escriure, crec que el final no ha estat molt pensat ja que la dona relliscà i es donà un cop amb la cantonada de la taula de la cuina.

També m'ha semblat una mica fantàstic, encara que aquestes coses passen de veritat, que dos persones, el senyor i la senyora Raurich, per un assassinat que va cometre el seu pare ells tinguin que anar assassinant a totes les persones que mínimament tenien alguna cosa que veure amb la Margarida Plà.

En definitiva després del la col·lecció de sis llibres de “CIENFUEGOS” que em vaig llegir aquest llibre el qualificaria amb un 9/10.