Historia de Roma

L'any 500aC. Es va produir la Primera Guerra Llatina. I diuen que en mig de la guerra van aparèixer Càstor i Pòl·luxi ella van decidir el final de la guerra.

L'any 490aC. va tenir lloc la sublimació de la plebs, quan la població va demanar uns drets polítics però no se'ls i va concedir mai a no ser que el país estigués en crisi i l'ajut de la població fos el millor.

L'any 492aC. Carestia: collita catastròfica. Els patricis van gastar els seus estalvis per comprar aliments a l'exterior i repartir-los entre els pobres i ells. Un d'aquests patricis anomenat Cariolà va demanar que a canvi del menjar els pebleus oblidessin el que va passar feia dos anys, però els altres s'hi van oposar i ell se'n va anar de la ciutat.

Any 490aC. Guerra dels Volscs. Va ser contra un poble veí amb la victòria de Roma. Però el general dels enemics és Coriolà i estava disposat a venjar-se li va anar de poc guanyar però la seva dona i la seva mare es van posar al mig i li van dir que recordés dels seus orígens i Coriolà va donar mitja volta amb l'exèrcit.

L'any 479-477aC. Primera Guerra contra Veies la qual era una ciutat Etrusca, va acabar amb un empat.

L'any 452aC. Appi Claudi. Era un patrici que va rebre l'encàrrec d'estudiar les lleis gregues i redactar unes lleis per a Roma. Ell i nou més anomenats decevirs. El resultat van ser les lleis de les dotze taules. Eren dotze plaques de marbre amb les lleis a sobre i estaven exposades al fòrum de Roma. Com que era una societat de poderosos feien el que volien, en el moment que algú escriu les lleis aquestes són iguals per a tothom.

L'any 450aC. el mateix Appi Claudi que s'acostuma al poder actua aprofitant-se'n i en concret es va enamorar d'una noia anomenada Virginia .I quan el pare de Virginia va veure que acabaria en mans d'ell que ja era un vell, va matar la seva filla.

L'any 450aC. Guerra de la Ecuus. Sembla que a Roma tenia dificultats per guanyar i el senat va escollir un dictador, Cincinnat. Quan li ho proposen estava treballant al seu hort, i li diuen que comandi l'exèrcit i vagi a la guerra. Llavors guanya i desprès torna al seu hort sense que l'estat li doni cap recompensa.

L'any 430-426aC. Segona Guerra contra Veies. Acaba amb la conquesta de Roma.

L'any 406-396aC. La Tercera Guerra contra Veies va guanyar Roma, però llavors va ser quan Roma va començar a ampliar el territori. Va rebre un cop molt dur.

L'any 396-390aC. Invasió dels Gals. Els Gals amb la caiguda de Veies van començar la conquesta de la península Itàlica, però només volien anar, robar i tornar a marxar, això es deia fer una ratzia. Quan els Romans se n'adonen preparen l'exèrcit. La batalla tindrà lloc a Allia (nord Roma) i va ser un fracàs absolut per a Roma que va ser invalida i saquejada. La llegenda diu que els joves van refugiar-se al turó del Capitoli que mai va caure en mans dels gals. Els vells i els vell senadors (patricis) es van vestir molt bé i es van asseure a la porta de casa seva a esperar la mort. També es diu que els Gals van intentar assaltar el turó del Capitoli i per fer-ho volien passar per un camí al costat del temple de la deesa Juno. Però es van trobar amb les oques del temple que es van posar a cridar i els Gals espantats van donar mitja volta. Llavors el temple va ser revatejat amb el nom de Juno Moneta (avisador). Al cap de molts anys s'hi va construir una fàbrica de diners i d'aquí ve la paraula moneda. El rei dels Gals es deia Breno, va reunir una colla d'hostatges i els va proposar de comprar-se la llibertat. Va construir una gran balança, en un dels platets i posaven els homes i els altres parents i or fins que s'aquilibrava. Un dels homes va dir que estava mal feta i Bruno va posar un peu en un platet i va dir: “Vae Vidis!” (pobres vençuts).

Primera Guerra Púnica

Els Romans van guanyar. A la plaça del fòrum de Roma es va construir una columna austral (columna gruixuda, baixeta on hi ha dibuixat una part del vaixell). Roma durant uns anys porta la iniciativa de la guerra i el 256aC. porta un avís de guerra a Cartago, però l'ofensiva acaba malament per a Roma ja que el seu cònsul Regulus es fet presoner pels Cartaginesos.

L'any 250aC. la guerra continua i a Cartago pren el poder el partit agrari i fa un intent de aconseguir la pau, i van enviar com a ambaixador a Regulus. Aquest va anar a Roma i va exposar les condicions de pau dels Cartaginesos, ell desaconsella la pau i torna a Cartago amb un no i el maten.

El 247aC. torna haver un altre partir a favor de la guerra i pren la direcció de les tropes Amílcar Barca i ho fa tan bé que está guanyant els Romans.

El 241aC. va haver un nou militar Romà:Lutaci Catul, que aconsegueix envoltar a Amílcar a dues o tres ciutats de Sicília, també venç la flota Cartaginesa a les illes Ègates. Desprès torna haver el partit pacifista i obliga a Amílcar a firmar la pau. Quan acaba la guerra no hi ha una victòria clara, és com un empat.

Període d'entre guerres (241aC. - 219aC.)

Amílcar dimiteix i evacua l'illa però el problema es que hi ha un exèrcit professional de mercenaris. Els polític no ho saben fer bé perquè en comptes de fer-ho a poc a poc ho fan tots de cop i els porten a Cartago, allà els i diuen que quan l'estat pugui ja els pagarà. Això provoca una revolta de soldats i generals. Només ho recolzen dues ciutats: Ípona i útica. Criden a Amílcar el qual aconsegueix calmar els soldats però triga dos anys a controlar la situació.

El 238aC. aprofitant que Cartago té problemes Roma s'apodera de Còrsega i Sardenya i dura 10 anys.

El 237aC. Amílcar i la seva família: Anníbal Barca, el seu fill, Asdrúbal Barca un altre fill, Magó Barca un altre filla i Asdrúbal Giscó el seu gendre, i personalment comencen a conquerir la península ibèrica.

El 229aC. Amílcar s'ofega trevassant un riu i pren la direcció el seu gendre Asdrúbal.

El 226aC. Cartago i Roma pacten el tractat de l'Ebre en el qual Roma es pot estendre al nord del riu i els Cartaginesos al sud.

El 225aC. Roma s'exten cap al nord fins arribar als Alps.

El 221aC. mort Asdrúbal asessinat i pren el poder Anníbal el qual odiava molt Roma.

El 219aC. Roma domina la costa d'Íl·liria, Bósnia i Albània.

La Segona Guerra Púnica (219-202aC.) Primera Guerra Macedònica (215-205aC).

L'any 219aC. Anníbal destrueix massivament la ciutat de Segunt però dins de la seva zona d'extensió de Roma. I això és l'espurna que fa fer la guerra. Segunt va demanar ajut a Roma i no van fer res.

218aC. Roma escull dos cònsols: Publi Corneli Escipió i Tiberi Semproni. La idea de Roma és que Corneli ataqués els Cartaginesos a Hispània i Semproni a Àfrica. Però els i va sortir malament perquè Anníbal va sortir de Cartagena travessant l'Ebre, Catalunya, els Pirineus i el sud de França, i es va plantar a l'esquena de Marsella. Aquests diuen a Roma que s'espavilin peruqè aquells ja estaven allà. Llavors Escipió para a Marsella amb la intenció d'aturar a Anníbal. Aquest defuig l'enfrontament i comença a pujar als Alps, però a Itàlia hi arriben pocs elefants dels que portava , arriba al nord d'Itàlia el novembre del 218aC. Tota la població de Milà i els voltants s'afegueix a l'exèrcit d'Anníbal per voler ser independents de Roma. Anníbal planta cara a Escipió a la batalla de Tessino. Guanya , Escipió ho perd tot però ell es salva. Semproni que estava preparant la batalla d'Àfrica es dirigeix al nord i arriba just a temps però perd a la batlla de Trebia contra Anníbal.Així els Romans ho perden tot.

217aC. Nous cònsols de Roma: Flamini i Servili, amb dos nous exèrcits intenten bloquejar la península pel nord. Anníbal passa per un pas amagat i els planta batalla en el llac Trasinè a on Anníbal guanya, vol que tot Itàlia estigui en contra de Roma però no ho aconsegueix.

A Roma trien un dictador anomenat Fabi Cunctator i aquest que ja comença aprendre dels seus errors persegueix a Anníbal només vigilant-lo però no batalles clares. Al cap de mig any canvien de dictador i posen a Minuci i simultàniament envien a Escipió (que tornava a ser cònsol) cap a Hispània i també el seu germà Cneus. Els dos germans tenen l'ajuda de la flota dels Marsaliotes (Marsella). Els Romans obtenen victòries a Hispània: batalla naval de Dertosa. En una altra batalla el germà d'Anníbal mata els dos germans Escipió.

216aC. Dos nous cònsols: Emili Paule i Terenci Varró. Aquests busquen l'enfrontament amb Anníbal i perden a la batalla de Cannes al sud d'Itàlia.

215aC. Macedònia i Siracusa s'uneixen a Anníbal.

213aC. Roma té un nou general: Marc Claudi Marcel.Aquest es dirigeix contra Siracusa i entra a la guerra a favor d'Anníbal. Siracusa tenia a Arquímedes. Un científic, que va col·laborar en la seva defensa. Es diu que va inventar unes armes revolucionàries.

212aC. Anníbal arriba a les portes de Roma.

211aC. Marcel (govern roma) conquereix Siracusa.

210aC. Roma dóna tot el poder de l'exèrcit a Publius Cornelius Escipió, tenia 25 anys, però com que estaven desesperats el van elegir. Va a Hispània per posar-se a davant de les tropes.

209aC. Escipió està a Tarragona i per via marítima conquereix Cartago Nova.

208aC. Escipió planta cara als Cartaginesos a la batalla de Bécula. Venç Escipió i s'apropia de quasi tota la península Ibèrica. El germà d'Anníbal que ara ha perdut a Bécula va a Itàlia amb mig exèrcit a donar reforços al seu germà Anníbal.

207aC. Claudi Neró (general de Roma) intercepta el germà d'Anníbal a mig Itàlia abans d'arribar es produeix la batalla Metaure i mort Esdrúbal (el germà). L'altre germà d'Anníbal (Magó) evacua Cadis per ajudar a Anníbal i es dirigeix a Maó (Mallorca).

206aC. Magó segueix fins a Génova (Itàlia) per ajudar al seu germà Anníbal. Conquereix Génova però quedarà envoltat pels Romans i no podrà sortir. Escipió torna a Roma i vol els papers per envair Cartago.

205aC. Macedònia es retira de la guerra.

204aC. Inici de la invasió de Cartago: Escipió desembarca a Útica (nord d'Àfrica) i s'estableix. Els númides eren els veïns de Cartago i es dividien en dos grups:

Sífax + procartaginesos, estaven a favor de Cartagena.

Massinissa + anticartaginesos.

Escipió es fa amic de massinissa, estudia les defenses de Cartago i per perdre temps comença converses de pau.

203aC. Per sorpresa Massinissa liquida a Sífax i Escipió s'apodera de tot el territori menys la capital. Mentre Cartago envia missatges a Magó i Anníbal perquè tornin. Magó mort per el camí però les seves tropes i Anníbal tornen.

202aC. Anníbal es posa cara a cara amb Escipió a la batalla de Zoma, perd i Cartago demana la pau. Excepte les condicions de pau:

1.Cartago perd tot l'exèrcit i mai més en podrà tenir.

2.Perd tota la flota mercant menys les imprescindibles.

3.Haurà de pagar una multa astronòmica.

4.Haurà d'exceptuar en el senyor massinissa atacs quan ell vulgui sense poder defensar-se, només tancar les portes.

5.El cap d'Anníbal.

Anníbal desapareix.

Guerra contra Antíoc III (192 - 188aC.)

Antíoc va acceptar el suggeriment d'Anníbal i va començar l'atac molt abans.

191aC. Antíoc III ocupa Grècia, els Romans contraataquen. Per terra Manius Acilius Glabio els expulsa de Grècia amb facilitat. I Calius Livius Salinator controla la Mar Egea.

190aC. Els Romans creuen que contra Anníbal només pot anar-hi Escipió. No el podien fer del càrrec legalment i s'inventen un truc: envien el seu germà Asiaticus acompanyat del seu germà Escipió.Fa la feina Escipió i firma papers Asiàticus. Anníbal amb una flota fenicia intentarà recuperar el control del Mar Egeu, però és vençut per la flota de Rodes (de Roma).

189aC. Té lloc la batalla definitiva: batalla de Magnèsia, que guanya Roma. Escipió estaba malalt i va intervenir-hi un amic seu (Cheus Domitus).Síria demana la pau, les condicions són molt abusives i dures. Anníbal torna a escapar perquè volen el seu cap i el 183aC. Anníbal es suïcida perseguit i acorralat pels romans.

184aC. Escipió quan torna a Roma és jutjat per aprofitar-se dels diners de la guerra, guanya i enfadat no va voler tornar a la ciutat de Roma mai més i el mateix any va morir a Nàpols.

Tercera Guerra Macedònica (171 - 168aC.)

Hi va haver un canvi de rei, va pujar al tro el fill de Felip V: Perseu. Aquest vol expansionar el seu regne. Roma no li permet, i es crea una guerra: la declaració de guerra va ser el 171aC., i el 168 Roma va enviar-hi el seu general Lucius Aemilius Paulus. Planta cara a l'adversari i en una sola batalla (de Pitna) venç. Perseu s'entrega i morirà a la presó quatre o cinc anys desprès.

Roma deia a Grècia que els protegia, i va ser mentida. Va dividir Macedònia en quatre parts. Un dels aliats de Roma va ser Rodes, però va ser castigada perquè els Romans no els hi interessava, i els hi van tallar mig comerç i es va tornar pobre. A Grècia se li va acabar la independència i van començar a pagar impostos.

Roma obliga a Pergam a canviar de rei i posar-hi al tro el nou rei Àtal III que és un bandit.

Síria ha atacat Egipte i li ha pres unes províncies. Roma envia un ambaixador a Síria i exigeix la devolució d'aquestes províncies a Egipte. El rei de Síria demana temps per pensar-s'ho i l'ambaixador amb un pal forma un cercle al voltant del rei i li diu que no surti del cercle mentre s'ho pensa i veient-se així el rei de Síria torna les terres a Egipte.

Tercera Guerra Púnica (150 - 146aC.)

Cartago està renaixent, encara amb dificultats. Això ho descobreix Cató el Vell un dia de visita i agafa por, des de aquell dia acaba els seus discursos dient: “Cartago ha de ser esborrada”.

150aC. Massinissa dirigeix un dels seus atacs a Cartago, aquesta es defensa i això dóna l'excusa als Romans per declarar la guerra.

Roma assetja Cartago amb l'exèrcit i Cartago es rendeix. El que volia Roma era la destrucció física de la ciutat i la deportació de la població. Cartago no accepta i es tanquen a dins, però l'exèrcit no està disciplinat i com que hi ha traïdors a dins passaven aliments dins de la ciutat. La situació s'allarga quatre anys, Roma es cansa i envia un nou militar: Escipió Aemilianus. Aquest destrueix la ciutat i s'emporta 50.000 esclaus.

Submissió Total de Grècia (149 - 146aC.)

L'any 149aC. Macedònia torna a revoltar-se i envien el militar Quintus Caecilius Metellus, aquest l'ocupa i la fa província de Roma. Més tard Caesilius exigeix la submissió de Grècia i es revolta Corint, li passa més tard el mateix que a Cartago.

Conquesta d'Hispània

Va ser de les més curtes. El 195aC. (Cató el Vell) va ser el militar romà que va portar la segona fase i va lluitar contra els Ibers Indíbil i Mardoni de Lleida.

150aC. es revolta el Lucità Viriat, un pastor que va començar guerres de guerrilles: atacs per sorpresa. Tot això s'allarga durant 11 anys i Viriat al final mort assassinat traït per els romans.

El 133aC. té lloc la destrucció de Numància, al costat de Sòria, era un dels llocs que als romans els hi faltava per conquerir. Van envoltar la ciutat i com l'exèrcit està disciplinat la ciutat aguanta anys i quan l'exèrcit romà es cansa van enviar un nou general: Escipió Aemilianus. Quan van entrar a la ciutat tots estaven morts perquè abans de ser entregats es van suïcidar.

Conquesta de Pèrgam (133 - 131aC.)

Àtal III mort de vel i en el seu testament designa com a hereu de les seves terres a l'Imperi Romà. La gent no i està d'acord i es revolten contra Roma. Roma i envien el militar Publius Lucinus Crasus i en dos anys la ciutat ja és seva.

Pas de la república a l'Imperi ( s.IaC.)

1-.Desenvolupament total del sistema d'esclavatge. Hi ha moltíssims esclaus en condicions de vida pèssimes. A Roma hi havia pocs esclaus normalment, menys en aquell moment. I els esclaus eren més barats que les aixades i les eines.

2-. Hi haurà moltes guerres civils en aquest segle, l'exèrcit romà obté els soldats de les famílies pageses i molts d'aquests joves moren a la guerra.

3-. Els grans propietaris de terres compren les que queden sense amo de manera que van construint grans latifundis i hi posen a treballar-hi molt esclaus i els augmenta la producció i baixen els preus. Amb això els petits pagesos que queden s'arruïnen i venen les seves terres als grans propietaris. Aquells petits pagesos s'allisten a l'exèrcit, alguns moren allà i d'altres van a viure a Roma amb els pocs diners que els hi queden.

El clientalisme és una relació entre dues persones: un patró i un client. El patró protegeix el client i a canvi el client li fa favors i el vota a les eleccions. A Roma hi havia clientalisme però en nombres molt elevats, el patró podia tenir centenars de clients.

B)Tiberi Semproni Grac:

És un jove polític romà que l'any 134aC. és escollit amb el càrrec de tribú de la plebs. Aquest senyor té una idea que vol aplicar, vol fer una reforma agrària: vol donar terres als pobres perquè produeixin i siguin pagesos. Però l'objectiu final és que els fills d'aquells futurs pagesos vagin a l'exèrcit a fer de soldats.

Inicia aquesta reforma agrària, però les úniques terres que troba són les dels patricis i ells s'hi neguen. Llavors Tiberi es converteix en un demagog, un polític que per aconseguir el que vol mou el poble amb manifestacions, aldarulls, amenaces i crits.

Tiberi es presenta a la reelecció per l'any 133. A la reunió del Senat Tiberi va portar-hi una manifestació amb tot el poble i es va muntar un soroll impressionant i van decidir matar-lo, i desprès el seu cos el van llençar al riu Tíber.

C) Caius Semproni Grac

123aC. el germà de Tiberi es presenta a les eleccions com a tribú de la plebs amb les mateixes idees que el seu germà. Surt escollit i perquè no li passi el mateix que al seu germà pren precaucions, va més a poc a poc i de moment canvia lleis per més endavant poder fer el que vulgui. Inicia la reforma agrària però per tal de que els patricis no s'emprenyin busca terres fora de la península italiana. Aconsegueix exportar tots els treballadors a Cartago (una nova ciutat a prop de la antiga Cartago) i comença tràmits per crear noves ciutats a fora i a dins de la península Itàlica. Caius se'n va a la inauguració de Cartago i quan torna es troba que els seus enemics polítics el denuncien per voler ressuscitar Cartago. El judici continua en contra d'ell, l'any 121 no surt escollit a les eleccions i amb un grup de persones fan un cop d'estat i conquereixen el turó Aventí. El senat no es fa el beneit i crida l'exèrcit i en la batalla moren 3.000 persones i Caius es suïcida abans de ser agafat per l'exèrcit