Origen de l’univers

Fa uns 14 mil milions d’anys tota la matèria estava concentrada en un mateix punt en forma d’energia, però al ser tan inestable, va acabar provocant una gran explosió. A partir d’aquell moment, l’energia en refredar-se anava formant els quars, que la seva agrupació esdevindria partícules subatòmiques, les quals es van ajuntar i van produir els primers àtoms d’H i He, que son els elements atòmics mes simples de la natura

Evidencies

Efecte doppler: demostra que les galàxies s’estan allunyant les unes de les altres

A l’espai ha quedat restes de la radiació emesa per la gran explosió

Encara es continuen formant estels a les nebuloses a causa del col·lapse gravitatori

Estrelles

Formades en núvols de gas interestel·lar, la seva durada depèn de la seva massa inicial (el Sol hi estarà un total d’uns 10 mil milions d’anys); la brillantor depèn de la lluminositat i de la distancia a que es troba, quan al nucli no hi ha H, aquesta s’infla per a consumir l’H de les capes mes externes quan s’acaba fusiona àtoms d’He i forma C, O(gegant vermella) fins que es queda sense He i e contrau (nana blanca); com mes gran es l’estrella menys viu

Supernova

Quan una estrella gegant mor, esclata i forma una supernova que brilla tant com milions d’estrelles normals, al seu centre queda una estrella de protons girant sobre si mateixa, expulsen a l’espai casi tota la seva matèria les quals poden acabar formant gas interestel·lar. Les supernoves s’apaguen al poc temps de la seva creació

Forat negre

Quan una estrella extremadament gran esclata, en comptes de formar una supernova forma un forat negre; te una gravetat tan intensa que res pot escapar de la seva superfície; quan la matèria de l’estel veí cau al forat negre, s’accelera i s’escalfa fins a emitir raigs X; son singularitats en l’espai temps, llocs estranys on les lleis de la física deixen de ser valides

Formació del sistema solar

Fa uns 4.600 milions d’anys, les partícules d’un núvol de gas interestel·lar es va contraure pel col·lapse gravitatori provocat per l’aparició d’una supernova a les proximitats; la major part de la matèria es va concentrar al centre , formant el Sol, i la resta es va anar consolidant en la resta d’astres del sistema

Formació de la lluna

Un planetoide de massa similar a la de mart, va impactar amb la terra primitiva. Els materials que estaven a l’espai, es van anar ajuntant però la força de gravetat fins a arribar a formar la lluna; la lluna esta formada pels mateixos materials que les parts mes superficials de la Terra

Procés de formació de la terra

Atmosfera amb pocs gasos, caiguda continua de meteorits, activitat volcànica molt intensa, molta calor; els materials mes densos van anar a parar al centre, i els menys densos a les capes exteriors, aparició de les primeres pluges que van formar els oceans; frenada de la caiguda de meteorits i erupcions volcàniques

Estructura interna de la terra

Meteorits

Fragments de roca espacial que cauen a la terra, formats per materials semblants als de la terra (Fe, Ni, Si)

Ones sísmiques

Es propaguen per l’interior de la terra i es desvien en topar amb diferents materials; son enregistrades pels sismògrafs; combinant les dades, es pot deduir la velocitat i la trajectòria de les ones

Tipus

Ones “s” no travessen material líquid

Ones “p” travessen el material líquid però redueix molt la seva velocitat

Teoria de la deriva dels continents

Al principi tots els continents estaven units (pangea) i s’han anat separant fins a arribar a la posició actual; base en les plataformes marítimes d’África i Amèrica del sud, a mes les serres del Marroc i de la serra de brasil estan formades pels mateixos materials

Teoria de la tectònica de plaques

Als anys 60 diversos científics es van basar en la teoria de la deriva dels continents

Evidencies

Dades paleontològiques: organismes quadrúpedes que vivien tant en la india com en l’Antàrtida

Dades litològiques: les serres del brasil i el Marroc estan formades pels mateixos materials

Línies de flux de gel en la glaciació perniana

Coincidència de zones d’alt risc volcànic i sísmic

Fons oceànic: grans serralades on hi ha terratrèmols i volcans, sobretot al mig dels grans oceans

L’edat del fons oceànic: mes a prop de la cosa, roques mes antigues

L’origen de la vida

Essers vius

Diferencies entre essers vius i inerts

Composició química

Funcions vitals

Característiques

Gran diversitat degut a l’evolució, no es generen espontàniament (experiment de Louis Pasteur); estan formats per molècules orgàniques i aigua, capacitat de regenerar petites parts del cos(ferides), processos vitals regulats per l’ADN

Condicions necessàries per a la vida al planeta

Aigua en estat líquid, molècules orgàniques, condicions fisicoquímiques adients, atmosfera primitiva reductora, sense oxigen (CO₂, CO, vapor d’aigua, H₂, N₂, NH₃, H₂S, CH₄), absència total d’oxigen lliure, font d’energia, presencia de substancies químiques

Condicions inicials al planeta

Atmosfera reductora (CO₂, NH₃, CH₄, N₂, H₂)

aigua en estat líquid en mars i oceans a mes de 80ºC

era mot reactiva (facilitava les reaccions químiques)

nombroses erupcions volcàniques

constants impactes de meteorits

tempestes elèctriques

el 100% de les radiacions ultraviolades arribava a la superfície del planeta (no hi havia O₃)

VOCABULARI

Molècules orgàniques: molècula gran i complexa normalment formada per CHON que es exclusiva dels essers vius

Autòtrof:organisme que pot auto fabricar la seva matèria orgànica

Heteròtrof: organisme que obté la seva matèria orgànica agafant-la del medi

Aerobi: necessita oxigen per a viure perquè respira O₂

Anaerobi: no necessiten O₂, respiren altres gasos

Cèl·lula procariota: cèl·lula petita, simple sense embolcall nuclear

Cèl·lula eucariota: cèl·lula gran i complexa amb embolcall nuclear

Cronologia

Fa 4.600 milions d’anys neix el planeta, amb una atmosfera reductora primitiva, hi havia una elevada temperatura, tempestes elèctriques, radiacions ultraviolades que arribaven amb facilitat a la superfície terrestre, erupcions volcàniques, oceans d’aigua calenta am elevada reactivitat química, formació de les primeres molècules orgàniques en la sopa primitiva i l’aparició dels primers coacervats

Fa 3.500 milions d’anys van haver-hi els primers indicis d’activitat biològica (1ª cèl·lula procariota heteròtrofa)

Fa 3.100 milions d’anys es va acabar la matèria orgànica del brou primitiu i es van extingir els organismes heteròtrofs i nomes van quedar els autòtrofs

Fa 2.000 milions d’anys van aparèixer els primers organismes aerobis

Fa uns 1.000 milions d’anys va aparèixer la primera cèl·lula eucariota

Fa 700 milions d’anys l’atmosfera presentava ja uns nivells semblants als actuals d’O₂ i O₃