A Espanya existeixen 19 Comunitats Autònomes, però en aquest treball estudiarem en concret la de Catalunya.

La Comunitat Autònoma de Catalunya doncs, es forma per un conjunt de quatre províncies: Barcelona, Girona, Lleida i finalment, Tarragona, tal i com ho estableix la Llei Orgànica 4/1979, del 18 de desembre.

La capital de Catalunya és Barcelona i la superfície total és la de 32.114 km2.

Distribució territorial

1.1 El Parlament de Catalunya

La institució parlamentària a Catalunya té els seus fonaments en el segle XI, en les assemblees de Pau i Treva i en la Cort comtal. Durant el regnat de Jaume I el Conqueridor (1213-1276), la Cort comtal esdevingué Corts Generals de Catalunya, però el pas decisiu fou fet en el regnat del seu fill, Pere II el Gran (1276-1285), quan, en les Corts de Barcelona de 1283, s'establí el sistema de sobirania pactada, característic del dret constitucional català medieval i modern. Durant el regnat de Pere III el Cerimoniós (1336-1387) es creà i consolidà la institució de la Diputació del General (la reunió de les Corts era anomenada General de Catalunya). Progressivament, la Diputació del General o Generalitat prengué més autonomia i acumulà atribucions executives i governatives fins actuar, durant els segles XVI i XVII, com a govern del Principat.

L'any 1716, amb el Decret de Nova Planta, queda abolit tot el dret públic català i les institucions que l'encarnaven, entre les quals cal destacar les Corts. D'aleshores ençà, el poble català ha aspirat a recuperar les llibertats perdudes. La Mancomunitat de Catalunya (1913-1925) constituí un primer pas institucional en la recuperació de l'autogovern, però fou abolida per la dictadura de Primo de Rivera. Caiguda aquesta, i proclamada la Segona República Espanyola, es constituí un govern català provisional (1931) que prengué el nom de Generalitat de Catalunya, en record de l'antiga institució d'autogovern. Amb el suport de la gran majoria del poble català (1931), l'Estatut d'Autonomia que legitimava i organitzava definitivament l'autogovern català fou aprovat per les Corts de la República el 1932. Aquest autogovern s'institucionalitzava, amb el nom definitiu de Generalitat de Catalunya, en un poder legislatiu anomenat Parlament de Catalunya; un poder executiu anomenat Consell Executiu; un poder judicial, que culminava en el Tribunal de Cassació; i un president de la Generalitat, que la representava al més alt nivell.

D'aquesta manera es reprenia la tradició parlamentària de Catalunya, interrompuda des de 1714. Les primeres eleccions al Parlament de Catalunya tingueren lloc el 20 de novembre de 1932, i la sessió constitutiva s'escaigué el 6 de desembre del mateix any. El primer president del Parlament fou Lluís Companys. El Parlament hagué de treballar en un context polític convuls, tant català com espanyol i internacional; fou interromput durant un període de dos anys, anomenat Bienni Negre (1934-1936), i finalment la mateixa institució parlamentària fou abolida, amb els altres òrgans de la Generalitat, pel triomf de la revolta contra la República Espanyola (1939). Malgrat unes circumstàncies tan adverses, el Parlament féu durant aquesta època una tasca legislativa important i aprovà lleis amb un contingut molt avançat.

La dictadura franquista va malmetre durant un llarg període (1939-1975) les aspiracions del poble català al seu autogovern. En el procés de restabliment de la democràcia a l'Estat espanyol, Catalunya pogué recuperar la Generalitat, amb caràcter provisional, mitjançant el retorn del seu president (1977), Josep Tarradellas, que l'havia mantinguda en l'exili. Un cop aprovada la Constitució espanyola el 1978 i aprovat i ratificat el nou Estatut d'Autonomia de Catalunya el 1979, la Generalitat va quedar restablerta de forma definitiva. Les primeres eleccions al restablert Parlament de Catalunya tingueren lloc el 20 de març de 1980 i la sessió constitutiva s'escaigué el 10 d'abril del mateix any.

1.2 L'activitat parlamentària a Catalunya

El Parlament representa el poble de Catalunya. El seu origen en l'elecció democràtica li dóna la força suprema i en fa la institució més important de la Generalitat, de la qual neixen totes les altres. El Parlament de Catalunya està format per una sola cambra, és independent i inviolable.

Una de les funcions més clàssiques dels parlaments és la legislativa; és a dir, la d'aprovar lleis. Les lleis de Catalunya són promulgades, en nom del rei, pel president de la Generalitat i publicades en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) i en el Boletín Oficial del Estado (BOE). El Parlament de Catalunya tan sols pot legislar respecte a les matèries que l'Estatut de Catalunya, d'acord amb la Constitució, estableix com a pròpies de la Generalitat.

L'Estatut de Catalunya estableix competències de quatre classes: exclusives, de desenvolupament legislatiu, concurrents i executives.

• La primera competència exclusiva de la Generalitat i, per tant, del Parlament és la de regular i ordenar les institucions d'autogovern pròpies de Catalunya. Sobre les matèries de competència exclusiva, el Parlament pot aprovar lleis i el Govern dicta els reglaments i té cura de la seva aplicació. Quan una matèria determinada és competència exclusiva de la Generalitat, les lleis del Parlament no poden ser alterades ni derogades per les lleis de les Corts Generals.

• Es parla de competències de desenvolupament legislatiu quan el Parlament de Catalunya desenvolupa per llei les bases o els principis establerts en una llei de les Corts Generals. Així, el Parlament pot aprovar lleis d'acord amb les bases estatals, dirigides a la millora de la qualitat ambiental, la regulació del règim jurídic, i el sistema de responsabilitats de l'Administració de la Generalitat i el règim estatutari del seu funcionariat.

• L'Estatut configura, a més, un tercer nivell, que es pot anomenar de competències concurrents: l'Estat es reserva una àrea d'exclusivitat en una matèria en la qual la Generalitat té també la seva parcel·la exclusiva. Es tracta d'intervencions distintes en àmbits diferents, bé que relacionats amb la mateixa matèria (ordenació farmacèutica i legislació sobre productes farmacèutics, per exemple).

• Hi ha, finalment, competències executives, en l'exercici de les quals el Parlament no intervé, ja que la Generalitat no té en aquest cas potestat legislativa; solament les exerceix el Govern quan executa la legislació de l'Estat.

El Parlament té reconegut un paper important quant a l'economia i les finances de la Generalitat. El pressupost de la Generalitat és elaborat i aplicat pel Govern; però l'examen, l'esmena, l'aprovació i el control del pressupost corresponen exclusivament al Parlament de Catalunya. També correspon al Parlament aprovar les lleis que estableixen impostos, taxes i contribucions especials i les que autoritzen l'emissió de deute públic per finançar despeses d'inversió.

El Parlament crea i manté el Govern; elegeix entre els seus membres la persona que ha d'exercir la presidència de la Generalitat, i aprova i sosté el programa de govern que aquella proposa. Aquesta funció de creació esdevé després funció de control, ja que president i Govern són políticament responsables davant del Parlament i han de dimitir si la cambra els nega la confiança.

També correspon al Parlament la designació de les senadores o els senadors que han de representar la Generalitat de Catalunya en el Senat, que la Constitució configura com la cambra de representació de les nacionalitats i les regions que integren l'Estat.

El Parlament són els diputats i les diputades, i la tasca que realitzen. A l'ombra, i per donar suport a l'actuació pública d'aquests, treballen un conjunt de persones que conformen l'administració parlamentària:

• L'oficialia major és l'òrgan superior d'aquesta administració i li correspon la funció d'assessorament envers la Mesa i la Junta de Portaveus, a més de la coordinació general.

• Els lletrats i les lletrades del Parlament actuen com a assessors en les tasques parlamentàries, principalment de les comissions, i preparen estudis i informes jurídics.

• L'administració parlamentària s'estructura en direccions i departaments, oficines especialitzades, i Oïdoria de Comptes i Caixa.

• El lletrat major assessora i assisteix l'oficiala major en l'exercici de les seves funcions, coordina els serveis jurídics i exerceix les altres atribucions que li delegui l'oficiala major.

• En la Direcció d'Estudis Parlamentaris s'integren les àrees de Biblioteca, de Documentació i d'Arxiu, on els grups parlamentaris, els diputats i diputades, i altres persones poden accedir a informació i documentació de diversa classe. L'Àrea de Biblioteca proporciona informació especialitzada en dret públic i compta també amb un fons bibliogràfic en dret privat, ciències socials, història de Catalunya i altres disciplines, especialment si tenen connexió amb les competències autonòmiques. L'Àrea de Documentació s'ocupa del tractament i la difusió de la legislació i de l'activitat d'altres cambres diferents del Parlament, i de la informació produïda per altres institucions públiques. Finalment, l'Àrea d'Arxiu facilita la informació de l'activitat parlamentària de la Cambra catalana i amb aquesta finalitat conserva la documentació produïda o rebuda pels òrgans parlamentaris.

• Altres direccions s'ocupen de tasques que serveixen de suport menys visible, però imprescindibles en l'activitat parlamentària, com són la Direcció d'Informàtica (responsable del lloc web del Parlament) i la Direcció de Govern Interior (de la qual depenen la gestió de personal, els uixers i els xofers).

• El Departament d'Edicions gestiona les publicacions oficials del Parlament, que són el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) i el Diari de Sessions del Parlament de Catalunya (DSPC), i prepara i realitza l'edició d'obres i treballs de caràcter divulgatiu, històric, jurídic o d'altres en relació amb la institució parlamentària.

• El Departament de Serveis Lingüístics s'ocupa de diverses tasques de caràcter lingüístic relatives a l'activitat parlamentària i administrativa, com la transcripció de les sessions i l'assessorament lingüístic.

• Al Departament de Relacions Parlamentàries i de Comunicació, li corresponen les relacions amb els mitjans de comunicació, la informació institucional de la Cambra, l'organització i supervisió del protocol dels actes oficials i l'atenció a les visites.

• El Departament de Gestió Parlamentària gestiona el Registre General i, a grans trets, presta el suport administratiu al treball parlamentari de tots els òrgans de la Cambra.

• Correspon al Departament d'Infraestructures, Equipaments i Seguretat la gestió de la contractació i el patrimoni i les tasques relacionades amb les instal·lacions, la cura de l'edifici i la seguretat.

• L'Oïdoria de Comptes i Caixa és la responsable de la gestió econòmica i de la comptabilitat.

• Finalment, al Gabinet de Presidència, li correspon assistir tècnicament i administrativament el president del Parlament en les seves funcions.

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya (18 de desembre de 1979) és la norma institucional bàsica de la Comunitat Catalana que defineix les competències, les institucions i les finances de la Generalitat, la seva comprensió s'ha de fer necessàriament en el marc de la Constitució espanyola de 1978 (art.2), que reconeix el dret a l'autonomia a les nacionalitats i a les regions que integren a l'Estat espanyol. La Constitució i l'Estatut són doncs, les normes fonamentals que regeixen el sistema institucional de la Generalitat de Catalunya.

A partir de la creació de l'Estatut d'Autonomia, es restableixen les institucions catalanes i un nou Parlament català podrà tornar a legislar sobre les matèries catalanes, principalment sobre dret civil.

L'Estatut regula les institucions polítiques fonamentals de Catalunya i les seves competències, els aspectes dels quals la Generalitat té poder per a aprovar les lleis i fer-les complir.

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya es composa en…

• Preàmbul: Declaració Universal dels Drets dels Infants.

• Títol Preliminar: Disposicions generals ( Art.1 - Art.8 ).

• Títol Primer: Competències de la Generalitat ( Art.9 - Art.28 ).

• Títol Segon: De la Generalitat ( Art.29 - Art.42 ).

• Capítol I: El Parlament ( Art.30 - Art.35 ).

• Capítol II: El President ( Art.36 ).

• Capítol III: El Consell Executiu o Govern ( Art.37 - Art.39 ).

• Capítol IV: Del Control de la Generalitat ( Art.40 - Art.42 ).

• Títol Tercer: Finances i Economia ( Art.43 - Art.55 ).

• Títol Quart: Reforma de l'Estatut ( Art.56 - Art.57 ).

• Disposicions Addicionals.

• Disposicions Transitòries.

Tal i com cita la Constitució espanyola a l'article 152… “l'organització institucional autonòmica serà formada per una Assamblea Legislativa, per un Consell de Govern i per un Tribunal Superior de Justicia”.

ESTRUCTURA I FUNCIONS DEL PARLAMENT

3.1. El Parlament en el sistema d'autogovern de Catalunya

Catalunya, com a nacionalitat, i per a exercir el seu autogovern, és constituïda en comunitat autònoma, d'acord amb la Constitució espanyola de 1978, que reconeix el dret a l'autonomia a les nacionalitats i a les regions que integren l'Estat espanyol.

Així doncs, la Generalitat és la institució en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

L'Estatut d'autonomia de Catalunya és la norma bàsica de la comunitat catalana que, d'acord amb la Constitució, defineix les competències, les institucions i les finances de la Generalitat.

A més a més, l'Estatut d'autonomia configura la Generalitat com un ens complex integrat per tres institucions:

• El Parlament

• La Presidència de la Generalitat

• Consell Executiu o Govern.

El Parlament representa el poble de Catalunya. El seu origen en l'elecció democràtica sóna la suprema força al Parlament i en fa la institució més important de la Generalitat, de la qual neixen totes les altres. El Parlament de Catalunya és format per una sola cambra, i aquesta és independent i inviolable.

La seu del Parlament és el Palau del Parlament, a la ciutat de Barcelona (això no vol dir que el Parlament no pugui tenir sessions2 en altres indrets de Catalunya).

Així doncs, podríem definir el Parlament com l'òrgan de representació popular, adquirida per sufragi universal periòdicament manifestat en eleccions i canalitzat a través dels partits polítics. La representació popular es fa, igualment, amb l'elecció de les cambres legislatives dels parlaments autonòmics i de les corporacions locals.

Per tant, Catalunya s'autogoverna en totes les matèries que L'Estatut defineix com a exclusives de la Generalitat; en altres matèries desenvolupa les normes bàsiques dictades per l'Estat, i en d'altres només executa la legislació emanada d'aquest.

3.8. Les funcions de creació, de control i d'impuls de l'acció política i de govern

El Parlament de Catalunya, en representació del poble, vetlla pel bon govern de la nació. Això justifica el fet de poder crear i fer caure el Govern, i si cal, criticar-ne, controlar-ne i orientar-ne l'actuació política i administrativa.

En primer lloc, el Parlament crea i manté el govern; escull entre els seus membres la persona que ha d'exercir la Presidència de la Generalitat, i aprova i sosté el programa de govern que aquella proposa.

Posteriorment, la funció de creació esdevindrà la funció de control, ja que el President i Govern seràn políticament els únics responsables davant el Parlament i han de dimitir si la cambra els nega la confiança (“qüestió de confiança”).

En tots dos casos,el Parlament esperona i impulsa l'acció política i de govern orientant i estimulant el Govern o algun departament i encomanant-los actuacions.

Aquesta funció es complirà tot seguint les tècniques següents:

• En el Parlament hi tindrà lloc la votació d'investidura,, després que el membre del Parlament proposat com a candidat a la Presidència de la Generalitat exposi el seu programa; per a ésser envestit president/a de la Generalitat es requerirà el vot favorable de la majoria absoluta dels membres de la cambra en la primera votació o de la majoria simple en una segona votació.

• Es poden presentar “mocions de censura” contra el President i el seu Govern; si una moció de censura rep el suport de la majoria absoluta dels diputats, han de cessar el president i el seu Govern i resulta investit nou president el candidat proposat.

Investidura, moció de censura i qüestió de confiança són els instruments solemnes amb els quals el Parlament elegeix, controla o inclús fa cessar el president de la Generalitat i el seu Govern.

3.2. La Constitució i la dissolució del Parlament

Els diputats i diputades constitueixen el Parlament de Catalunya; són escollits mitjançant el sufragi universal, lliure, igual, directe i secret. El sistema electoral que imposa l'Estatut d'autonomia ha d'ésser proporcional3 i a la vegada, ha de garantir l'assegurada representació de totes les zones del territori de Catalunya.

Les persones candidates es presenten a les eleccions agrupades en llistes electorals, habitualment organitzades entorn del programa d'un partit polític o d'una coalició de partits.

El Parlament ha de ser renovat obligatòriament cada quatre anys, tal i com marca l'Estatut d'autonomia de Catalunya4

Actualment el Parlament de Catalunya és format per cent trenta- cinc diputats i duputades.

3.3. Els membres del Parlament

Un cop escollits els diputats, aquests representaran tot el poble, i no solament aquell sector d'electorat que els ha votat. Són els representants de Catalunya. Per garantir un bon compliment de les seves tasques, es concedeixen als diputats una sèrie de drets i garanties, contrapesats per uns deures específics:

Drets dels membres del Parlament:

• Assistir a totes les sessions parlamentàries

• Participar en els debats i en les votacions del Ple i dels òrgans dels quals siguin membres

• Presentar esmenes a qualsevol proposta sobre la qual el Parlament s'hagi de pronunciar

• I finalment, formar part d'un nombre determinat de comissions parlamentàries.

Deures dels membres del Parlament:

• Assistir als debats i a les votacions del Ple i de les comissions de què formen part.

• Ésser membres, almenys d'una comissió.

Garanties de l'actuació dels membres del Parlament:

• La inviolabilitat parlamentària, que sostreu de la fiscalització judicial els actes realitzats pels membres del Parlament en compliment de la funció parlamentària; aquesta protecció legal respon a la idea que l'actuació d'un diputat només pot ser jutjada per l'electorat, el qual pot condemnar-los no reelegint-los; també pot ésser jutjada, però, pel partit o la coalició a la qual pertànyen, que pot no presentar-los a les llistes de la seva candidatura electoral.

• El fur especial de què gaudeixen per tal de garantir el compliment de la seva funció i evitar d'ésser detinguts per motius polítics encoberts; així, només poden ser jutjats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o, fora de l'àmbit territorial de la Generalitat, pel Tribunal Suprem.

• La indemnització econòmica per la seva dedicació al treball parlamentari, el qual els obliga a limitar el seu horari i treball professional, o fins i tot a renunciar-hi.

Els membres del Parlament de Catalunya són els següents:

• President de la Generalitat: Jordi Pujol

• President del Parlament: Joan Rigol i Roig

• Vicepresident primer del Parlament: Higiní Clotas i Cierco

• Vicepresidenta segona: Dolors Montserrat i Culleré

• Secretària primera: Carme Valls i Llobet

• Secretari segon: Ernest Benach i Pascual,…

• Diputats: n'hi ha cent trenta-cinc

3.4. Els òrgans del Parlament

La traducció parlamentària del partit polític o de la coalició electoral és el Grup Parlamentari, i una de les seves funcions principals és la de convertir el programa politic d'aquests en iniciatives parlamentàries i en programa de govern. Al Parlament de Catalunya, poden formar grup parlmentari cinc membres del Parlament si són d'un mateix partit o d'una mateixa coalició electoral; només es pot constituir un grup parlamentari per coalició o partit (el Grup Mixt aplega, si es dóna el cas, a aquells diputats que resten sense integrar-se en cap grup de partit o coalició electoral, o bé que se'n separen en un moment donat).

Cada grup parlamentari tindrà un portaveu que els representa a tots els efectes.

Els portaveus de cada grup parlamentari, juntament amb el president del Parlament i un dels seus secretaris, formen la Junta de Portaveus; les seves funcions més importants són les d'establir els criteris que contribueixen a ordenar i a facilitar les tasques i els debats del Parlament i, decidir la comissió competent per a estudiar els projectes i les proposicions de llei o tramitar les diverses iniciatives.

La Mesa del Parlament és l'òrgan rector col·legiat de la cambra del Parlament; és compost d'una presidència, dues vicepresidències i quatre secretaríes.

Les funcions més importants de la Mesa del Parlament són: ordenar el treball parlamentari, interpretar el Reglament i dirigir els serveis del Parlament.

El president del Parlament té l'absluta representació de la cambra, estableix i manté l'ordre dels debats, d'acord sempre amb el Regalment, i vetlla per mantenir l'ordre dins el Parlament. En casos d'abscència, el president serà substituït pels vicepresidents.

Els secretaris supervisen les actes de les sessions plenàries i col·laboren amb el president en el desenvolupament de les tasques de la cambra.

Un cop reunits tots els diputats i diputades en sessió constituiran el Ple del Parlament6.

Les comissions, són les eines més importants del treball parlamentari modern: Al Parlament de Catalunya hi ha sis categories de comissions diferents.

Les comissions són formades per un nombre de diputats proporcional al nombre de membres que té cada grup parlametari. El treball de cada comissió és dirigit per una mesa.

Trobem cinc grups de comissions parlamentàries:

Comissions permanents legislatives

Comissions permanents no legislatives

Comissions creades per llei

Comissions de legislatura

Comissions d'estudi.

3.5. Grups parlamentaris

3.6. El procediment legislatiu del Parlament

Normalment, les lleis neixen d'aquelles propostes que fa el Govern, i llavors el test inicial s'anomena projecte de llei. Però també poden neixer d'una proposta que fa un grup parlamentari o un conjunt de membres del Parlament; en aquests casos, el test

inicial s'anomenarà proposició de llei. Tant una com l'altre, posteriorment seràn publicades en el B.O.E (Butlletí Oficial de l'Estat) i en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i seràn tramesos a la comissió competent.

A més del procediment ordinari, el Reglament del Parlament preveu procediments especials per a :

• Les lleis de desenvolupament bàsic de l'Estatut

• Les lleis de pressupostos

• La reforma de l'Estatut d'autonomia

• L'aprovació de lleis per les comissions en seu legislativa plena, etc.

3.8. La funció electiva del Parlament

El Parlament té reconeguts amplis poders electius:

• Elegeix la Mesa del Parlament i també les de les comissions.

• Elegeix el president o la presidenta de la Generalitat.

• Elegeix les senadores i els senadors que representen la Generalitat al Senat.

• Escull i nomena la persona que ha d'exercir de Síndic de Greuges

• Elegeix i nomena els membres del Parlament que han de defensar davant el Congrés dels Diputats les proposicions de llei que el mateix Parlament hi presenta.

• Les lleis de Catalunya li encomanen, a més, l'elecció de la totalitat o d'una part dels membres de laes institucion més importtants de la Generalitat (Consell Consultiu, Sindicatura de Comptes) i d'altres organismes.

3.9. La funció i les competències legislatives del Parlament

Les competències de desenvolupament legislatiu es düen a terme en el moment en què el Parlament de Catalunya desenvolupa per llei les bases o els principis establerts en una llei de les Corts Generals.

Competències exclusives:

Podem entendre el concepte d'exclusiviat com la reserva abosluta de totes les potestats públiques sobre una matèria determinada. D'aquesta manera, l'exclusivitat implica una clara divisió de matèries i l'atribució consegüent de totes les funcions públiques a l'ens que passa a detenir la competència, en virtut del repartiment establert per la Constitució i l'Estatut.

Aixi doncs, podriem dir que una competència és exclusiva quan l'òrgan se'n reserva absolutament la titularitat, en el sentit d'evitar que l'un o l'altre puguin tenir competències també sobre la mateixa matèria.

L'exlusivitat es caracteritza principalemt per la situació del monopoli en l'exercici de funcions públiques en relació amb una determinada matèria, de manera que l'exercici de les funcions esmentades per un sol titular comporta, en ell mateix, l'exclusió de la intervenció d'un altre poder públic.

La primera competència exclusiva de la Generalitat, i per tant, del Parlament és la de regular i ordenar les institucions d'autogovern pròpies de Catalunya. Sobre les matèries de competència exclusiva, el Parlament pot aprovar lleis; el Govern dicta els reglaments i té cura de la seva aplicació.

Per tal de poder entendre millor l'abast de l'autonomia de Catalunya, podríem precissar alguns exemples de matèries que configuren el llistat de matèries de les quals la Generalitat de Catalunya té competència exclusiva:

• Organització de les seves institucions d'autogovern.

• Cultura

• Règim local

• Dret civil català

• Ordenació del territori i Urbanisme

• Turisme

• Obres públiques que només afectin a Catalunya

• Higiene

• Pesca

• Artesania

• Cooperatives

• Tutela de menors

• Normes processals i de procediment administratiu que derivin de les peculiaritats del dret substantiu de Catalunya.

• Patrimoni històric, artítstic, monumental.

• Arxius, biblioteques, museus i conservatoris de música.

• Investigació.

• Forests, espais naturals protegits i tractament especial de zones de muntanya.

• Carreteres que passin integrament per Catalunya.

• Transports, ports i aeroports.

• Aprofitaments hidràulics, instal·lacions de producció, distribució i transport d'energia.

• Ordenació farmacèutica.

• Centres de contractació de mercaderies

• Cambres de la Propietat, de Comerç, Indústria i Navegació.

• Col·legis professionals-

• Fundacions i Associacions.

• Assistència social.

• Joventut.

• Promoció de la dona.

• Publicitat i espectacles, casinos, jocs, i apostes.

• Estadística.

Quan una matèria determinada és competència exclusiva de la Generalitat (com acabem de veure enz el llistat anterior), les lleis del Parlament no poden ésser alterades ni derogades per les lleis de les Corts Generals.

Competències concurrents i Competències compartides:

En aquest tipus de competència, l'Estat es reserva un àrea d'exclusivitat en una matèria en la qual la Generalitat té també la seva parcel·la exclusiva.

En la competència concurrent succeeix precisament el contrari del que s'acaba d'exposar en el terme de l'exclusivitat, perquè el que es dóna és l'existència de la cotitularitat d'una mateixa funció en relació amb la mateixa matèria, d'acord amb el que puguin establir les previsions constitucionals que, en cada cas i respecte a cada país, siguin d'aplicació.

No obstant això, el significat propi de la concurrència es troba en els règims federals, en els quals els estats membres poden legislar sobre les matèries incloses en les llistes constitucionals, mentre la Federació no faci ús de la competència legislativa que, sobre la mateixa matèria, la Constitució li reconeix simultàniament. Aquest és el tret caraterístic dels sistemes federals, que, en el seu significat propi, no es pot traslladar al sistema autonòmic espanyol, perquè en aquests no es dóna un reconeixement explícit de cotitularitats en l'exercici d'una mateixa competència.

A les competències compartides no es dóna la cotitularitat en l'exercici d'una funció respecte a la mateixa matèria, sinó la divisió de la matèria o de les funcions exercibles respecte a aquesta, i en ocasions la divisió de la mateixa funció, especialment legislativa.

Les situacions de compartició es donen a la pràctica en el text constitucional i en els textos estatutaris quan estableixen la llista de matèries susceptibles de distribució territorial o, el que és el mateix, quan fan la divisió material de diferents sectors susceptibles d'actuació pública.

Aquest supòsit és el que es dóna en el sistema autonòmic espanyol, on l'Estat té atribuïda la potestat legislativa per fixar els principis generals d'una matèria -les anomenades bases- i les comunitats autònomes tenen la potestat de desenvolupar-los.

En molts casos, la competència de l'Estat consisteix en la fixació de les bases o principis bàsics d'una matèria, mentre que la comunitat autònoma s'ha de limitar a la funció legislativa de desenvolupament, sense que pugui influir en els esmentats aspectes bàsics de la regulació.
A aquest supòsit es refereix l'Estatutd'autonomia:
"En el marc de la legislació de l'Estat i, si s'escau, en els termes que aquella legislació estableixi, correspon a la Generalitat el desenvolupament legislatiu i l'execució de les matèries següents:

• Règim jurídic i sistema de responsabilitat de l'administració de la Generalitat i dels ens públics que en depenguin, així com el règim estatutari de llurs funcionaris.

• Expropiació forçosa, contractes i concessions administratives, en l'àmbit de competències de la Generalitat.

• Reserva al sector públic de recursos o serveis essencials, especialment en el cas de monopoli, i intervenció d'empreses quan ho exigeixi l'interès general.

• Ordenació del crèdit, banca i assegurances.

• Règim miner i energètic.

• Protecció del medi ambient, sens perjudici de les facultats de la Generalitat per a establir normes addicionals de protecció.

Competències anomenades executives:

En aquest tipus de competència el Parlament no hi intervé, ja que la Generalitat no té en cap cas potestat legislativa, només les exerceix el Govern executant la legislació de l'Estat.

Un últim supòsit de compartició es produeix co ja ha estat citat anteriorment, quan els textos constitucionals i estatutaris estableixen un repartiment de les funcions exercibles respecte a la mateixa matèria. Aquest cas es dóna, per exemple, quan l'Estatut d'autonomia de Catalunya reserva a l'Estat la potestat legislativa i atribueix a la Generalitat l'execució de la legislació esmentada; això constitueix el que, a la pràctica, s'han anomenat competències executives o d'execució. Sintetitzant, correspon a la Generalitat l'execució de la legislació de l'Estat en les matèries següents:

• Penitenciària

• Treball

• Propietat intel·lectual i industrial

• Pesos i mesures

• Fires internacionals

• Salvament marítim i abocaments industrials

• Nomenament de corredors de comerç

• Museus, Arxius i Biblioteques de titularitat estatal

• Ports i aeroports

• Ordenació del transport de mercaderies i viatgers.

Competències en seguretat pública. La Policia autònoma:

L'Estatut d'autonomia atorga competència a la Generalitat de Catalunya per a crear una policia autònoma (actualment són els nomenats Mossos d'Esquadra) dins el marc del seu territori i li atorga també no sols el comandament suprem d'aquesta nova policia, sinó també la coordinació de l'actuació de les policies locals o municipals.

El Parlament català aprovà l'any 1983 la Llei de creació de la Polícia Autònoma.

Són funcions d'aquesta policia:

• Protegir les persones i els béns i garantir la seguretat ciutadana i l'exercici pacífic dels drets i les llibertats públiques.

• Protegir les autoritats i els funcionaris de la Generalitat.

• Retre els honors corresponents d'acord amb les normes que els regulen.

• Vigilar i protegir els edificis, els béns i els drets de la Generalitat i garantir el funcionament normal de les seves instal·lacions i la seguretat dels usuaris i serveis.

• Prestar auxili, en cas de calamitats públiques i desgràcies particulars, particapiant en l'execució dels plans de protecció civil, i garantir el funcionament dels serveis públics essencials.

• Auxiliar, en cas que sigui possible, en la inspecció de les activitats sotmeses a l'ordenació o disciplina de la Generalitat denunciant tota activitat il·lícita.

• Garantir l'observança de les disposicions i les ordres de la Generalitat, i vetllar igualment pel compliment de les lleis estatals.

• Actuar sota la depèndencia dels jutges, dels tribunals i del ministeri fiscal en les funcions que especifica l'article 126 de la Constitució i en els termes que disposin les lleis processals.

• Prestar qualsevol altre servei que els pugui correspondre d'acord amb les lleis.

4. La funció integrativa i solidària del Parlament de Catalunya

El Parlament desenvolupa la part més important de les seves competències en l'àmbit de Cataluny, però també s'ha de dir que participa en l'activitat dels òrgans centrals de l'Estat.

Al Parlament l'hi correspon la designació dels senadors que han de representar la Generalitat de Catalunya en el Senat, que la Constitució configura com a cambra de representació de ls nacionalitats i les regions que integren l'Estat.

El Parlament de Catalunya té dret d'iniciativa legislativa davant el Congrés dels Diputats; pot presentar-hi un proposició que doni lloc al naixement d'una llei.

Aquests dos procediments permeten en primer lloc, que el Parlament contribueixi a la creació d'un sistema legislatiu més ampli que l'estrictament català.

EL GOVERN

El consell de Govern està integrat pel President i els consellers, designats pel President perquè administrin un sector concret d'activitat*. Podem trobar dins del govern un o més Vicepresidents.

5. La Presidència de la Generalitat

La seu de la presidència de la Generalitat del Govern de Catalunya és el Palau de la Generalitat.

El President de la Generalitat, escollit entre els diputats del Parlament i nomenat pel rei, és la figura que “dirigeix i coordina l'acció de Consell Executiu o Govern i detenta la més alta representació de la Generalitat i l'ordinària de L'estat a Catalunya”.

Elecció:

Durant el procés d'elecció del President de la Generalitat es poden distingir diverses fases:

La proposta dels candidats a President de la Generalitat l'ha de fer el president de la cambra (=del Parlament), després de consultar els representants dels partits o grups parlamentaris presents al Parlament.

El candidat a President ha de presentar el seu programa de govern i, després d'un llarg debat sobre aquest programa, es procedeix a la votació.

Aquest candidat per ser ser investit a President, haurà d'obtenir els vots de la majoria absoluta, i l'elecció comportarà l'aprovació del seu programa de govern.

Un cop és atorgada la confiança al candidat, el President de la Generalitat ho comunicarà al rei amb la finalitat de que el nomeni en nou President de la Generalitat.

El President electe disposarà de cinc dies per pendre totalment la possessió del càrrec.

No obstant, el President de la Generalitat tindrà la tasca de dirigir l'Executiu i la tasca de representació suprema de la Generalitat.

Atribucions:

• Com a més alta representació de la Generalitat, el President manté les relacions amb les altres institucions de l'Estat i les seves administracions, signa convenis i acords de cooperació amb les comunitats autònomes, convoca eleccions al Parlament i nomena els alts càrrecs de la Generalitat.

• Com a representant ordinari de l'Estat a Catalunya , li pertoca promulgar, en nom del rei, les lleis de Catalunya i ordenar-ne la publicació, com també ordenar la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya del nomenament del President del Tribunal Superior de Catalunya.

• Com a director i coordinador de les funcions de Govern, estableix les directrius generals de l'acció de govern i n'assegura la continuïtat: nomena i separa consellers; convoca i presideix reunions del Govern; pot demanar que el Parlament es reuneixi en sessió extraordinària i pot proposar un debat general al Parlament; signa els decrets del Govern.

• Finalment, també li correspon: coordinar el programa legislatiu i l'elaboració de normes generals; convocar i presidir les comissions del Consell Executiu; facilitar la informació que li sol·liciti el Parlament; encomanar a un conseller que s'encarregui del despatx d'un departament en cas d'absència, malaltia o impediment del titular i les altres funcions executives que li assignin les lleis.

D'altra banda, el President cessa per diverses causes:
> Renovació del Parlament, a conseqüència d'unes eleccions generals.
> Aprovació d'una moció de censura.
> Denegació d'una qüestió de confiança.
> Dimissió.
> Notòria incapacitat permanent, física o mental, reconeguda pel Parlament, que l'inhabiliti per a l'exercici del seu càrrec.

Durant el seu mandat, el President no pot ser detingut ni retingut "sinó en cas d'un delicte, i correspondrà decidir, en tot cas, sobre llur inculpació, presó, processament i judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya".

6. El Govern

L'altre element que integra la Generalitat és el Consell Executiu o Govern, òrgan col·legiat “amb funcions executives o administratives”.

Aquesta definició la contempla la Llei en especificar que el Consell Executiu o el Govern “dirigeix la política i l'administració de la Generalitat i es el titular de la funció executiva i de la potestat reglamentària”.

Així doncs, el Govern com ja hem dit anteriorment està constituït pel…

• President: respon políticament davant el Parlament “sense perjudici de la responsabilitat directa de cada conseller per la seva gestió”.

• Consellers: nomenats i separats pel President.

El Consell té la seu a Barcelona, tot i que “els seus organismes, serveis i dependències” poden establir-se en altres indrets de Catalunya d'acord amb els criteris de “descentralització, desconcentració i coordinació de funcions”.

Funcionament:

El President convoca la reunió del Consell. Per a la validesa de les deliberacions i els acords, que s'adopten per majoria absoluta, cal que hi siguin presents el President, o qui el substitueixi (possiblement siguin els vicepresidents), i la meitat dels consellers. En cas d'empat en les votacions, el "vot del President és diriment". Els acords han de constar en una acta que ha d'estendre el Secretari del Govern. Els membres del Govern són obligats a guardar secret de les deliberacions, de les opinions i dels vots "que cadascú hi emet". El Govern pot constituir comissions, de caràcter permanent o temporal, el funcionament de les quals s'ha de regir pels mateixos criteris de les normes que regeixen per al Govern. I, finalment, els decrets emanats del Consell Executiu han de ser signats pel President i el conseller o consellers corresponents.

Atribucions del govern:

> Determinar les directrius de l'acció de govern.
> Elaborar i aplicar el Pressupost de la Generalitat.
> Aprovar els projectes de llei; dictar decrets legislatius.
> Exercir la potestat reglamentària.
> Donar o denegar la conformitat a la tramitació de determinades proposicions de llei.
> Nomenar i separar els alts càrrecs de l'Administració.
> Designar els representants de la Generalitat en determinades institucions, organismes i empreses.
> Designar part dels membres del Consell Consultiu.
> Adoptar mesures reglamentàries per a l'execució dels tractats i dels convenis internacionals.
> Aprovar els projectes de convenis d'acords de cooperació amb altres comunitats autònomes.

• Acordar la interposició de recursos d'inconstitucionalitat, després d'un dictamen previ del Consell Consultiu.
  > Promoure davant el Tribunal Constitucional conflictes de competència i personar-se en els recursos i les qüestions d'inconstitucionalitat que afectin Catalunya; i qualsevol altra competència o funció que li atribueixin les lleis.

ALTRES INSTITUCIONS I ORGANISMES

Com hem pogut observar en l'anterior descripció dels organismes que constitueixen la Generalitat de Catalunya, aquesta es complementa amb tres institucions de nova creació dins l'ordenament jurídic català; foren previstes en l'Estatut d'autonomia però lleis posteriors les han desenvolupades institucionalment:

El Síndic de Greuges:

El Síndic de Greuges és una institució nova, que només té precedents indirectes en les institucions històriques i en l'ordenament jurídic de Catalunya. Les funcions que se li atribueixen responen a les necessitats actuals d'un sistema d'estat social de dret.

L'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1979, per la seva banda, estableix que, "sens perjudici de la institució prevista en la Constitució i de la coordinació amb aquesta, el Parlament podrà nomenar un Síndic de Greuges".

El Síndic té per missió defensar els drets fonamentals i llibertats públiques dels ciutadans. Amb aquesta finalitat supervisa l'actuació de l'Administració pública de la Generalitat i de les autoritats i del personal que en depenen o afectes a un servei públici i, l'actuació dels ens locals de Catalunya en tot allò que afecta les matèries en què l'Estatut atorga competències a la Generalitat".

El Síndic és elegit pel Parlament amb una majoria de tres cinquenes parts o, subsidiàriament i transcorreguts tres mesos, per majoria absoluta. El seu mandat és de cinc anys.

Al Síndic s'hi poden adreçar, sol·licitant-li que actuï en relació amb la queixa que formulen, les persones físiques o jurídiques que invoquin un interès legítim relatiu a l'objecte de la queixa, els diputats al Parlament de Catalunya, els diputats i els senadors a les Corts Generals elegits per les circumscripcions electorals de Catalunya, i també els càrrecs electius dels ens locals de Catalunya.

En cap cas, el Síndic pot investigar queixes que es trobin pendents d'una resolució judicial.

Així doncs, aquesta institució gaudeix de la inviolabilitat i la immunitat atorgades als diputats del Parlament de Catalunya, limitada, per tant, al territori català. D'altra banda, l'Administració i els poders públics dependents de la Generalitat estan obligats a auxiliar-lo, amb caràcter preferent i urgent, en les seves investigacions.

La Sindicatura de Comptes:

La Sindicatur de Comptes és una institució creada per l'Estatut de Catalunya; és l'òrgan encarregat de la fiscalització en la gestió econòmica, financera i comptable del sector públic de Catalunya.
La Sindicatura, que depèn orgànicament del Parlament de Catalunya, actua sense perjudici de les competències que la Constitució confereix al Tribunal de Cuentas i, fins i tot, pot exercir per delegació d'aquesta en tot allò que legalment s'hagi previst.

Les funcions que ha d'exercir la Sindicatura de Comptes són:

• Actuar amb submissió a l'ordenament jurídic i amb total indepèndencia "respecte als òrgans i als ens públics que són subjectes a la seva fiscalització"

• S'ha d'organitzar d'acord amb la Llei de funcionament de la Sindicatura de Comptes.

• I finalment ha d'elaborar el seu pressupost, que s'ha d'integrar en el de la Generalitat "perquè sigui sotmès a l'aprovació del Parlament".

El sector públic que ha de fiscalitzar la Sindicatura és compost per: la Generalitat i els seus organismes autònoms; les corporacions locals i els seus organismes autònoms; i les empreses públiques i les empreses vinculades, qualsevol que en sigui la forma jurídica.
La funció fiscalitzadora que li ha estat encomanada, l'ha de complir mitjançant informes o memòries, que s'han d'integrar a la Memòria anual de les seves activitats. Un cop elaborada, aquesta Memòria s'ha d'elevar al Parlament perquè la publiqui i l'aprovi, i la trameti al Govern de la Generalitat.

Organització i funcionament
La Sindicatura de Comptes es compon de quatre òrgans: el Ple, la Comissió de Govern, el síndic major i el secretari general. El Ple l'integren set síndics, designats pel Parlament mitjançant votació per majoria de tres cinquenes parts i per a un període de sis anys, i es renova per meitats cada tres anys; les seves resolucions són adoptades per majoria dels assistents. La Comissió de Govern està formada pel Síndic Major i per dos síndics designats pel Ple. El Ple, per la seva banda, proposa el nomenament d'un dels seus membres com a Síndic Major, el qual és nomenat pel President de la Generalitat, també per un període de tres anys.

D'acord amb la llei, la Sindicatura s'organitza en set departaments -davant cadacun dels quals hi ha un síndic-, que es distribueixen les tasques. La Secretaria General compleix les funcions conduents a donar suport adequat a les competències governatives del Ple, de la Comissió de govern i del síndic major en tot el que fa referència al règim intern de la Sindicatura de Comptes.

El Consell Consultiu

Aquesta figura tampoc no té precedents en el nostre ordenament jurídic, i cal considerar-la una institució original dins el sistema autonòmic de Catalunya. L'Estatut d'autonomia preveia una llei per crear i regular "el funcionament d'un organisme de caràcter consultiu", per dictaminar, en els casos que la mateixa llei hauria de determinar, sobre l'"adequació a l'Estatut dels projectes o proposicions de llei sotmeses a debat i aprovació del Parlament de Catalunya".
El Consell Consultiu de la Generalitat exerceix les seves funcions "amb autonomia orgànica i funcional per tal de garantir-ne l'objectivitat i la independència", i vetlla per l'observança i el compliment de la Constitució i de l'Estatut de Catalunya.

Els dictàmens del Consell no són vinculants , però sí preceptius, en els casos que preveu la llei, en dictaminar, si li ho sol·licita el Parlament o el Govern de la Generalitat, sobre l'adequació a l'Estatut d'autonomia de Catalunya de tots els projectes i proposicions de llei sotmesos a debat i a aprovació pel Parlament de Catalunya i prèviament a la interposició davant el Tribunal Constitucional del recurs d'inconstitucionalitat pel Govern, o pel Parlament de Catalunya.

Composició i funcionament
El Consell és format per set membres electius, els quals són nomenats pel President de la Generalitat, entre juristes de reconeguda competència. Han de gaudir de la condició política de català i comptar amb més de set anys de dedicació a la funció o activitat professional respectiva. D'aquests membres, cinc són designats pel Parlament de Catalunya, per una majoria de tres cinquenes parts dels diputats, i dos són designats pel Consell Executiu o Govern. El nomenament és per un període de quatre anys, i la seva renovació es fa per meitat cada dos anys.

El Ple del Consell Consultiu elegeix, per votació secreta i majoria absoluta, el seu President. En cas d'absència o malaltia del President, aquest serà substituït pel membre del Consell més antic "i en cas d'igual antiguitat, pel de més edat".

Els acords del Consell s'adopten per majoria absoluta dels seus membres, si bé els que discrepen de l'acord majoritari poden formular vot particular per escrit. D'altra banda, el Consell pot crear les ponències que "jutjarà convenients per a la preparació dels dictàmens".

En el cas de Catalunya, l'Assambla Legislativa correspondria a ser el Parlament.

2 Sessió: temps de treball parlamentari destinat a esgotar un ordre del dia.

Orde del dia: relació ordenada de temes que ha de tractar el Parlament. L'ordre del dia del Ple és fixat per la Presidència del Parlament, d'acord amb la junta de Portaveus; l'ordre del dia de comissions és fixat per la mesa respectiva, d'acord amb la Presidència del Parlament.

3 Proporcional: els escons del Parlament es reparteixen entre les llistes electorals en proporció als vots que cadascuna ha obtingut.

4 El Parlament, en un cas d'excepció podria ser renovat abans, si el President de la Generalita el dissol.

6 El Ple del Parlament és aquell òrgan suprem de la cambra, on es debaten en última i definitiva instància totes les qüestions que segons l'Estatut són competència del Parlament de Catalunya.

* Més endavant veurem més informació sobre els consellers i les seves funcions.

Administració Pública Comunitats Autònomes

18

Grup Parlamentari de Convergència i Unió

Grup Parlamentari Socialistes- Ciutadans pel canvi

Grup Parlamentari Popular

Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya

Grup Parlamentari d'Iniciatva per Catalunya Verds