En David, per la seva banda, havia anat a recolzar-se al broncal del pou, i respirava amb delit la frescor que pujava de les seves profunditats. La conversa amb el vell Franz l'havia omplert d'una estranya pau, d'una serenitat interna. El vell aviador tenia raó: havien passar molts anys, des d'aquell temps ple de mort, d'odi i de misèria. Era tan important, al capdavall, saber què havia pasat realment amb la seva família? No seria millor continuar tenint la seva història com una trista i enigmàtica llegenda familiar?

La veu d'en Roger el va treure de les seves reflexions quan li va dir d'entrar dins abans no es fes fosc.En David va sentir dringar unes claus, i un lladruc d'en Ximple. Es va separar del pou i va anar cap a la seva bicicleta. En Roger es disposava a obrir la porta principal de la casa i l'Elvira renyava en Ximple, que bordava ara sense parar.

En el mateix moment que en Roger va ficar la clau al pany, els lladrucs es van convertir en un llarguíssim udol que els va deixar estupefactes. En David va preguntar que què li passava al gos, deixant la seva motxilla per acostar-se a l'animal. En Roger va obrir la porta. A dins, era fosc. A l'exterior, la llum declinava ràpidament.

L'Elvira li va dir a en Roger que mirès el Ximple que estava clavat al terra, mirant fixament en direcció a la porta oberta de la casa, tenia les orelles caigudes i la cua entre les cames, i grinyolava llastimosament.

En David agenollat al costat del gos li va passar la mà suaument pel llom mentres preguntava que què li passava al gos, que estava tremolant. En David li va dir a en Roger que el Ximple tenia por, una por terrible.

Amb quatre gambades en Roger es va plantar davant del gos, es va ajupir davant seu i li va acariciar el cap per calamr-lo, i li va dir que què li passava, que si no es trbava bé. Les carícies i la veu de l'amo van semblar asserenar el gos, que va deixar de tremolar. Però continuament mirava la porta am la cua entre les cames. Els tres amics van intercanviar una mirada interrogativa. En Roger va comentar que mai no l'havia vist posar-se així.

L'Elvira, una noia d'uns 15 anys de cos perfecte, d'una bellesa intensament harmònica, prima i esvelta però no magra, de membres llargs i fins però no mancats de força, amb un rostre de trets d'impecable regualritat, dominat per uns intensos ulls negres i coronat per una cabellera bruna, suaument rinxolada.

Ella no s'agrada, però el seu amic Roger i la seva àvia Alexandra li diuen de totes les maneres que està molt bé!

L'estructura que segueix el llibre es:

• Plantejament: Presenta a dos dels personatjes principals, l'Elvira i en Roger. Després s'acopla en David, un turista alemany, que busca la resposta a una enigmàtica llegenda familiar.

• Nus: El desenvolupament de la llarga busqueda de la llegenda familiar d'en David.

• Desenllaç: La resposta a la misteriosa i inimaginable llegenda (almenys per part meva)

Els grans temes col·laterals del llibre són:

• Judaisme

• L'amistat

• La Guerra Civil espanyola

• La batalla de l'Ebre

El judaisme es una religió basada en un principi: l'adoració al únic Déu: Yahvéh. I la estricta obediència a la seva llei religiosa escrita: La Torah.

Tota la vida jueva es desarollava al voltant del punt central: la torah hebrea. La religió jueva es una religió molt estricta perquè la seva llei estava condicionat per les durissimes condicions de vida de la marxa a través del desert.

Alguns exemples en són:

• prohibit menjar carn de porc

• tema de la impuresa

Es parla de diferents branques de la religió jueva:

• Els Fariseus creien que la Llei mosaica era un codi viu i que per tant la seva vida devia atenir-se exclusivament al que en ell estava prescrit.

• Els saduceus eren la facció aristocràtica del judaisme.

• Els esenis que van adquirir gran importància històrica amb el descobriment en 1947 dels famosos escrits de Qumrán amagats en una gruta a prop del mar Mort.

Els jueus celebraven cinc festes principals, són:

• Pascua

• Pentecosta

• Festival de la collita

• Festa de les trompetes

• Día de l'expiació