OLIVETTI, MOULINEX, CHAFFOTEAUX ET MAURY

1.- a) Analitzeu el punt de vista del conte titulat Globus.

El punt de vista de la historia es extern i esta escrit en tercera persona. El narrador pren part de l'acció, sinó que explica els fets es de fora. A més ell coneix tots el sentiments y sensacions del protagonista.

b) Resumiu la vida del protagonista. Dividiu-la en períodes segons les activitats que realitza.

La vida del protagonista es podria dividir en tres o quatre parts.

Jo ho fet en quatre. La primera etapa començaria quan neix i acabaria als vint anys. Aquí treballar en el circ i viatjarà per moltes ciutats quedant-se molt poc en cada una i coneixerà molta gent.

La segona anirà dels vint fins als quaranta. Aquí començarà una vida sedentària desprès de que el circ on treballava plegues per culpa de las competències. Durant aquest període no sortirà mai del lloc escollit per ell per treballar, tot i que treballarà coma funcionari en els trens.

La tercera etapa anirà dels quaranta fins als seixanta anys. Aquí decidirà tornar a viatjar i anar pels llocs que no va anar mentre voltava amb el circ fins que acabi recorregent tot el mon.

La quarta i la ultima, ell perdrà definitivament la memòria cosa que afectarà a la seva vida, ja que havia d'agafar un tren per tornar a casa però no se'n recorda del que feia a l'estació. Arriba fins a un punt tan extrem que no queda cap record a la seva ment, ni tan sols la por.

c) Quin és el tema que planteja? Relacioneu-lo amb el títol i amb la imatge final.

Jo crec que el tema que tracta aquest conte és el tema de la pèrdua de memòria per culpa de l'ecces d'informació. Això passa quan has estat en molt llocs i has visitats moltes coses que acabes barrejant les places d'un lloc amb la dels altres, un monument etc., el mateix passa quan tens vacances, com les d'estiu que com fas moltes coses en molts dies, al final acabes sense recordar quin dia va ser el que vas a anar al cinema per exemple.

La relació de la imatge final es que les idees si assaltaven el cervell de la mateixa que un globus surt disparat quan perd aire. Que surt va d'un lloc a l'altre amb molta velocitat i sense poder-se parar fins que queda sense aire i queda allí com mort. Sense viva.

2.- a) El Nord del Sud : Per què quan els protagonistes es troben estan desconcertats?

Aquesta reacció es produeix per que dos, tan ella com ella, abans que arribi el moment en que es trobin tots dos comencen a pensar com serà aquesta moment y pensen que l'altre estarà molt enfadat i que voldrà acabar amb la relació. Pensen que tot esta perdut, però quan el moment arriba es com s res hagués passat. I com que això no ho esperaven per això queden desconcertats.

b) Reviseu la llarga enumeració que descriu la relació de la parella i feu-ne una classificació tenint en compte:

• Els aspectes positius:

Els caramels compartits, la melmelada dels diumenges al matí, la passejada del capvespre, els petons a l'ascensor, les rialles a l'hipòdrom, les dues entrades de cine amagades sota el barret i després sota el tovalló.

• Els aspectes negatius:

Les visites de parents arrugats i amics saberuts, les mitges al sofà, els consells fora de to, els cabells a la pica i les exigències intempestives.

• Els nous hàbits com a resultat de la ruptura:

Els matins de gebre, els despertadors helvètics, les partides de pòquer els partits dels dijous, les timbes dels dissabtes, les llaunes de cervesa sota el llit, els peus sobre la taula i l'esmorzar amb xampany abans d'anar a dormir.

3.- a) Com comença el « joc » en el qual es veu implicat el protagonista de Trucs ?

Doncs comença quan un amic de l'Enric intenta trucar-li però s'equivoca els dos cops de número, i per casualitat sempre truca ala mateixa noia. Que pren nota del número per fer-li una broma ja que el Natxo, l'amic que es va equivocar al truc, preguntava pe l'Enric i repetia el número varis cops per comprovar si no era el d'ell.

b) Descriviu el procés de pèrdua d'identitat de l'Enric i relacioneu-lo amb el tema de la incomunicació i el poder dels aparells.

L'Enric poc a poc es va tornant dependent de les trucades d'aquesta noia que sempre li truca ala mateixa hora, fins el punt de perdre la raó. Deixa les seves obligacions per poder contestar a la truca. Però quan la noia es cansa ja del joc l'Enric s'aïlla de tot, no surt a casa, no va a treballar, ni menja intentant trobar el número d'ella. Només es recupera, quan un cop tallades les trucades per no pagar el rebut, decideix sortir al carrer i quan passa per un cabina truca a un amiga.

Es tant la dependència que tenim dels aparells elèctrics que sense ells ja no podem viure. Estem tan acostumats a viure amb ells que quan un s'espatlla ja no sabem que fer.

4.- a) A Nines russes s'estableix un paral·lelisme entre la realitat i la ficció. Per què?

S'estableix aquest paral·lelisme perquè moltes vegades la ficció va lligada a la realitat i no es pot separar i això és el que passa en aquest conte. S'intenten explicar dos histories separades però al final no saps si són dues, o es només una de sola.

b) Llegui la definició següent referida a “conte literari”:

El conte és una breu narració, condensada, per ser llegida d'una sola tirada.

La història que sol ser esquemàtica i reduïda a un sol episodi, pot ser realista, però habitualment és fantàstica, amb uns fets extraordinaris o aparentment injustificats, que volen provocar un impacte, un efecte emotiu o de reflexió en el lector.

Es tracta d'una definició ajustada per al conte Nines russes? Raoneu la resposta.

Si, jo crec que es una definició que va perfecte, jo no sols per aquest conte, sinó per tots el contes del Quim Monzó. Ja que són breus, però a més a més són escrits coma mínim per crea impacte i reflexió, ja que parla d'uns temes que et planteges alguns cops, però d'altres només quan “t'obliguen” a pensar.

5.- a) To choose: Tenint en compte la citació que encapçala el relat, explica quin és el tema d'aquesta història.

El tema d'aquest conte es la llibertat de escollir, elegir que vols fer, i aquesta capacitat es la que ens fa persones. Quan per algun motiu aquesta llibertat es veu trencada automàticament deixem de ser persones per convertir-nos en objectes en mans d'una altra persona. En el cas del conte l'home de la casa esta sota el domini de l'assassí.

Però no només això, sinó que també planteja el tema de si una persona amb llibertat de escollí, elegeix el mal camí si encara es pot considerar que es persona.

b) Escriviu una noticia de la secció de successos d'un diari en què s'expliquin els fes relacionats amb el desenllaç del conte.

Un incendi en una torre de les afores de la ciutat es va produir ahir a la nit. Però aquest incendi amagava un crim. Un terrible assassinat. Segons les investigacions fetes per la policia fins al moment el motiu d'aquest homicidi sembla ser un robatori, ja que a la casa on van ocorre els fets falten joies valores en uns 3500€, a part de la cartera i el rellotge de la víctima. El lladre va entrar a la casa amb l'excusa que la dona del mort havia tingut un accident de cotxe, i un cop va ser a dins va treure l'arma i sense pensar-s'ho dos cops va prémer el gallet i li va disparar dos trets que van resonar per tot el bosc.

De moment no han trobat a l'assassí però la investigació continua oberta.

6.- la carta: Analitzeu el punt de vista i el registre d'aquest relat.

Quan comença el conte el punt de vista es extern. Amb un llenguatge formal i explica els fets des de fora, sense posar-hi emoció. De la manera que han succeït.

LA segona part seria com la lectura de la carta que li escriu la exnovia al protagonista. El narrador a qui canvia i es torna intern, es una part de les persones implicades en l'acció. El registre també canvia ja que al haver-hi una relació entre les dues persones es torna col·loquial tirant més a vulgar.

7.- Caracteritzeu el protagonista de Quatre quarts.

Es una persona obsessionada amb la puntualitat de la gent, tant fins hi tot fa classificacions. Es una mania que te des que era petit i sempre que queda amb una persona es sol voltar pel lloc de queda unes hores abans.

8.- El protagonista de Un cinema s'identifica amb el de la pel·lícula que li explica la taquillera. Per què?

EL protagonista s'identifica perquè a mesura que la noia li va explicant la pel·lícula es se n'adona que es el que li esta passant a ell, com per exemple que intenta escapar del seu destí, que allà on va només troba destrucció i que de sobte en un moment de la historia apareix una noia que no se sap ben bé perquè esta allà però hi esta. I en aquest cas la noia el la taquillera que mentres el noi esta mirant la pel·lícula ella se li seu al costat i li comença a tocar la cuixa.

9.- A quin Marquès es fa referència al final del conte El regne vegetal?

Es refereix a un llibre que esta començant a llegir la noia per treure's l'obsessió de ser vegetaria. I del marquès que parla es del Marquès de Sade, que tenia unes practiques sexuals una mica dures i violentes i d'aquí sorgeix el sadomasoquisme.

10.- El tema de Oldeberkoop és la incomunicació. Citeu almenys dos elements que ho demostrin.

El primer es reflecteix en parla de dos idiomes diferents, quan intenta parla amb un estrangers i que no troben cap llengua que sigui comuna en els dos. Perquè per que hi hagi comunicació es necesita que tant l'emissor com el receptor compren el codi, si això falla la comunicació es fa impossible.

L'altre es l'aïllament degut a la pluja o la neu o a un tall de electricitat. Aquesta situació fa que no hi hagi electricitat, per tant no es poden utilitzar els aparells elèctrics, talls en la linia telefònica i que es dificulti l'accés per poder rescatar a les persones o ajudar-les.