Pròleg:

Després de la guerra de Troia, la qual va durar 9 anys i es va acabar amb l'enginy d' Ulisses, que va crear un cavall de fusta buit per dins a on va posar-hi soldats que un cop dins de la ciutat la van arrasar. Així el rei Agamèmnon va recobrar Hel·lena. Després d' això, Ulisses tornà cap a Ítaca, illa que governava.

El saquejador de ciutats:

Ulisses se'n va anar de Troia i desembarcà a Tràcia, en un poble anomenat Ísmaros. Aquesta ciutat s'havia aliat amb Troia, per tant Ulisses i els seus homes la saquejaren menys la casa del sacerdot d'Apol·lo (déu del sol i la música), que els obsequià amb regals i vi. Els homes no van partir al mateix perquè tenien el vi. Ísmaros va replegar homes i va atacar a la nit i ja que els homes anaven ebris, pocs van escapar. Arribaren a una illa on descobriren que hi havia una flor de lotus que qui la tastava perdia els records. Marxaren ràpidament.

Els ciclops:

Ulisses i els seu homes arribaren a un illot on desembarcaren. Uns quants homes i ell van anar a l'illa principal on van trobar una cova plena de menjar. Al arribar a la nit va entrar un ciclop que al descobrir-los se'n menjà dos. Tenia un ramat de moltors, que durant el dia treia a passejar. Al anar-hi tancà la porta perquè no poguessin entrar amb un pal va fer una llança i al arribar la nit, el ciclop va entrar el seu ramat. Ulisses va donar vi al ciclop fins que quedà ebri i es va adormir. Ulisses li clavar el pal a l'ull i es va quedar cec i com que Ulisses li havia dit que es deia Ningú, al venir els altres ciclops els deia que ningú l'havia atacat i van marxar. Al matí quan va treure el ramat, sense ell, a passejar, Ulisses es va escapar amb els seus homes, que s'havien amagat sota els

moltors. Ràpidament van marxar de les illes.

El senyor dels vents:

Ulisses arribà a l'illa d' Èol, senyor dels vents, que els rebé molt bé i els donà una bossa amb tots els vents del món menys un, que els portaria a Ítaca, un cop ja albiraven la costa, Ulisses s'adormí i vençuts per la curiositat, els seus homes van obrir la bossa i els vents es van desfermar i els van portar de nou a l'illa d' Èol, que no els rebé gens bé. Arribaren a una illa, però al anar davant del rei, esclafà un dels homes d' Ulisses, marxaren d' allà com pogueren mentre els atacaven. Ulisses estava decebut perquè de

12 vaixells que havien sortit de Troia en quedava 1.

La fetillera Circe:

EN arribar a una altra illa, Ulisses deixà els seus homes exhausts a la platja i va explorar l'illa, només va trobar un fumerol, caçà un cérvol i va anar a la platja. Van fer 2 grups. El parent d' Ulisses, Euríloc, aniria a explorar el fum, llavors va tornar sol mort de por, dient que s'havia amagat d'una fetillera anomenada Circe que havia convertit els seus companys en porcs. Ulisses anà cap allà però es trobà Hermes 8déu missatger entre humans i déus) que li donà una flor de la vida que el protegiria dels encanteris de Circe sempre i quan desembeinés l'espasa quan l'anés a tocar amb la vareta. Així ho va fer,

llavors Circe els donà repòs a tots i els hi va dir que havien d'anar al regne dels morts.

El senyor dels morts:

AL regne dels morts vivia Hades (germà de Zeus i Posidó que en el repartiment de terreny li tocà l' inframón i Persèfone (dona d' ell que la va obligar a casar-se)Circe els va donar l' anyell d'ovella que havien de sacrificar per anar-hi. Per l'olor de la sang anaren apareixen fantasmes, com la seva mare. Pero no si podia acostar ningú fins que aparegués Tirèsias, aquest profeta els i hi va dir que Posidó s'havia enfadat per atacar als ciclops (els seus fills) i faria el que pogués per la seva arribada a Ítaca no es dues a terme. Havien d'anar a l'illa del deu Sol pero no fer res al seu ramat. La seva dona Penèlope encara l'esperava encara que tenia molts pretendents. Abans de marxar parlà amb la seva mare, Aquil·les, Agamèmnon i Àyax. Tornaren amb Circe.

Perills de la mar:

Circe els digué que els pròxims perills serien una illa de sirenes i unes roques gegants amb una escil·la a un costat i Caribdis, un remolí gegant, a l'altre. Al arribar a l'illa de les sirenes, al saber que el seu cant donava el desig enorme d'anar amb elles, tapà amb cera les orelles dels seus homes, va fer que el lliguessin al pal major i va sentir el cant sense tirar-se, després trià enfrontar-se a l'escil·la, que devorà 6 dels seus homes. Van arribar a l'illa del déu sol, i quan Ulisses anà a pregar, els seus homes, morts de gana, menjaren del ramat. Una gran tempesta de Zeus els feu anar cap a Caribdis, que els menjà a tots menys Ulisses que anà a parar a l'illa de la nimfa Cal·lipso.

Telèmac busca al seu pare:

Ulisses restà 7 anys a l'illa, mentrestant, Penèlope feia l'ardit de fer mitja de dia i desfer-la de nit així no s'havia de casar. Atena, la dea de la saviesa, es presentà davant de Telèmac, fill d' Ulisses, amb aparença mortal fins que el va convèncer d'anar a buscar al seu pare. Anà a vàries illes de reis que lluitaren a Troia, fins arribar al regne de Menelau i Hel·lena, que li van dir que per l'amor que sentia Cal·lipso per Ulisses el tenia allà retingut.

Adéu a Calipso:

Atena havia aconseguit que els deus ajudessin a Ulisses i com que Posidó era fora de l'Olimp, acceptaren, enviaren Hermes a l'illa de Calipso, que de contracor deixà marxar a Ulisses, li dona el necessari per construir un bot i una brisa suau que el guiaria. A mig camí Posidó tornà a l'Olimp i al veure a Ulisses envià una tempesta, sols la dea marina Ino el salvà donant-li un vel que faria que no s'ofegués. Atena l'ajudà a arribar a terra.

La filla del rei:

Atena anà a veure en forma de morta a Nausica, filla del rei de les terres, li digué que anés a banyar-se a la riba, i va anar amb les seves donzelles, els seus crits despertaren a Ulisses, que li donà roba i oli per rentar-se, al no saber que diria el seu pare, el va fer entrar a part d'elles, i al entrar a palau, el reberen molt bé, sense saber-ne el nom, el convidaren a sopar, i li van oferir la mà de la princesa, que no acceptà, els i explicà les seves aventures i se n'anà a dormir.

Els jocs feacis:

L'endemà s'organitzaren uns jocs, que Ulisses refusà d'anar, pero les paraules del fill del rei els va ofendre i va anar-hi. Agafa un disc i el llançà més llum que tothom. Ningú més gosà lluitar amb ell. EL rei li regalà una espasa i li preparà la barca per marxar. A l a nit, Ulisses donà les gràcies a Nausica per haver-lo salvat i el rei, al veure que les cançons del setge troià l'afectaven, li preguntà que passava, ell va rebel·lar la seva identitat, el rei impressionat l'alabà. A l'alba, Ulisses marxà.

El retorn a Ítaca:

Ulisses despertà, sense saber-ho, a Ítaca, (l'havia adormit Atena), aparegué un pagès que li va dir que era a Ítaca, ell no s'ho va creure i el pagès es tornà Atena. LI explicà que allà l'ira de Posidó no l'afectava, guardaren en una cova els regals i feu que Ulisses semblés un captaire, li va dir que anés a casa el lleial porquerol Eumeu, mentre ella anava a buscar Telèmac, Eumeu el va acollir bé i li explicà que passava a palau. Quan va arribar Telèmac van decidir que Eumeu aniria a dir-li a dir a Penèlope que Telèmac havia arribat. Al quedar-se sols, Ulisses va tornar a ser Ulisses i s'abraçaren, van decidir anar a atacar als pretendents eren 108 contra 2 pero tenien Atena amb ells. Van decidir que al matí el príncep aniria sol, més tard arribaria el captaire i en una senyal, Telèmac amagaria les armes.

El captaire del racó:

Ulisses trobà al arribar, que tot el palau era una cort de porcs,abans d'entrar, el seu gos Argos el reconegué, pero de tant vell, morí. Passaren la nit, i quan tots els pretendents se'n anaren, Ulisses feu la senyal al seu fill. Després, Penèlope visità el captaire que li explicà altres falses històries pero li va prometre que Ulisses no tardaria a tornar. Va fer que una vella criada li rentés els peus, va veure una cicatriu en el vell i de seguida veié que era Ulisses, pero en veu baixa Ulisses va dir que no el delatés. Penèlope va dir que es casaria amb qui, amb l'arc d' Ulisses, travessés 12 ulls d'unes destrals, com feia Ulisses. El captaire va dir que Ulisses demà seria allà.

La competició de tir amb arc:

Com cada dia tots es reuniren a la sala del palau, allà explicà el repte als pretendents que tots ho volien provar. Eumeu i Felici , el vaquer van sortir a fora i el captaire els va dir que farien si tornés Ulisses, ells van respondre que lluitarien per ell. Aixecà la túnica i esclataren en plors en veure la cicatriu, Ulisses els digué que tanquessin totes les portes un cop comencés la competició i que ell també tiraria, que diguessin el que diguessin, Eumeu portés l'arc al captaire. Els pretendents no aconseguien travessar els ulls de les destrals i quan Eumeu portava l'arc al captaire, tothom li va dir a la reina que faria si ho aconseguia, va dir que no si casaria, pero li donaria el que volgués, Telèmac la va fer anar a teixir i Atena la va adormir, malgrat les protestes, Eumeu va donar l'arc al captaire, que foradà els 12 ulls a la primera. Va dir a Telèmac que ell no havia deshonorat l'arc d' Ulisses, li digués que estava preparat per la matança, es tragué els parracs i Telèmac li donà una arma.

La matança dels pretendents:

De seguida començaren els pretendents a Ulisses i als altres tres, pero sense armes moriren d'un en un, un pero, coneixia on tenien les armes i n'anà a buscar per els homes, al veure això, Eumeu i el vaquer el van matar. Atena aparegué i va fer que cada llança dels pretendents i les 4 d' Ulisses no fallessin. Després van fer que les dones dels pretendents netegessin el palau, van treure els cadàvers i les dones a fora i les van matar. LA vella criada despertà Penèlope, que no es creia el que li deia. Al veure Ulisses encara amb parracs, li va dir que li donaria un llit, el reial, pero el trauria de l'habitació, Ulisses va veure que tramava i li va dir com podia treure de casa el llit que ell mateix havia fet amb una olivera, després si que se'l cregué.

Pau a les illes:

Ulisses visità el seu pare, Laertes, que no s'ho cregué fins que no li va ensenyar fins que veié la cicatriu. Tots els fidels es reuniren a casa de Laertes esperant l'atac dels familiars dels morts. Alguns no hi anaren dient que era el destí, pero els qui anaren van veure que amb l'ajut d' Atena Laertes matava el seu cabdill al entrar en batalla Atena aparegué i digué que prou de sang, Ulisses coleritzat, continuà fins a un tro de Zeus, en recuperar el seny Atena feu marxar els familiars esborrant-los la ràbia i l'enuig.

.