Obesitat i fertilitat

Des de temps ancestrals s'ha relacionat l'obesitat amb la fertilitat. Des de fa uns quinze anys s'ha pogut demostrar que aquest pensament no és tant irracional; per exemple, perquè la dona pugui menstruar ha de tenir emmagatzemades unes quantitats mínimes de greix. Igualment per a poder quedar embarassada i mantenir aquest període sense dificultats serioses, així com per una posterior època de lactància, es necessiten uns mínims de reserva energètica; entre 50.000 i 80.000 calories per a l'activitat reproductora i de 500 a 100 calories diàries per a la lactància.

Pèrdues de les reserves lipídiques podem irrompre en l'ovulació, suprimir els cicles menstruals i, fins i tot, provocar infertilitat irreversible. Si es donés el cas, l'hipotàlem podria quedar afectat.

Aquestes pèrdues no cal que siguin exagerades de fet certes esportistes perdien i recuperaven el cicle menstrual amb variacions d'un kilògram aproximadament; n'hi ha prou en perdre entre un deu i un quinze per cent del pes normal respecte a l'alçada. Els subjectes compresos a prop dels mínims poden menstruar, però aquests períodes són anovulatoris.

Hi ha factors socio-culturals que provoquen pèrdues de pes suficient per a l'aparició de signes d'esterilitat. Es trobem molts exemples, el subdesenvolupament, l'anorèxia, la bulímia, la majoria d'activitats esportistes de competició...

L'esterilitat per falta de pes tant pot donar-se en dones com en homes.

Vocabulari:

Hormona luteinitzant: Hormona ganadotròpica segregada pel lòbul anterior de la hipòfisi, que provoca el desenvolupament i la ruptura del fol·licle i estimula la informació del cos lutèic; també es coneix per les seves sigles en anglès LH.

Al llarg de la pubertat els ovaris comencen a entrar en funcionament estimulats per l'hipotàlem, que comença a segregar hormones gonadrotòpiques. Dos d'elles, l'hormona Fol·licle -estimulant (FSH) i la luteinitzant (LH), se segreguen una darrera l'altre en períodes d'uns vint-i-vuit dies en una dona normal. Quan la reagregació de l'estrògen arriba al màxim, l'hipotàlem comença a segregar LH, hormona que obliga al fol·licle a augmentar ràpidament de volum i a trencar-se, alliberant l'ou que d'aquesta manera pot passar a l'oviducte. A més a més la segregació de LH fa que es desenvolupi una petita glàndula procedent de les restes del fol·licle trencat; el cos groc.

Una diferència important en el control de la segregació de LH i FSH és que en la dona és cíclic i en l'home és pràcticament constant, ja que la part del cervell que intervé en la seva segregació és diferent en cadascun dels sexes.

Longevitat: Prolongació de la vida fins a una edat molt avançada.

Patologia: Ciència que tracta les malalties. Condició d'un òrgan, teixit, etc... produït per una malaltia.

Motilitat: Facultat de moure's

Nomograma: Gràfic d'una llei.

Fol·licle: Element en forma de sac en una mucosa o en la pell.

Hormona fol·licle -estimulant: Veure hormona luteinitzant.

Hipotàlem: Estructura nerviosa de cervell, constituïda per substància grisa, que forma part de bicèfala i que se situa al costat del tercer ventricle les parets laterals del qual, contribueixen a formar-lo.

Constituït per nombrosos nuclis cel·lulars que se sintetitzen en tres grups: Anterior, mitjà i posterior.

L'hipotàlem està relacionat íntimament amb la glàndula que regeix el sistema endocrinòleg. Rep informació procedent de les vísceres, òrgan dels sentits i de la part exterior del cervell, i posteriorment la processa i l'envia cap a centres vegetatius del mesencèfal, romobencèfal i medula espinal.

L'hipotàlem és el centre coordinador de la majoria d'activitats vegetatives de l'organisme. La temperatura del cos, per exemple, es manté constant gràcies a la funció hipotàlica. Igualment depenen d'ell la regulació de l'aigua en l'organisme, (que es compleix mitjançant dos mecanismes), La regulació de la ingestió d'aliments, l'activitat gastrointestinal, regulació del sistema cardio -vascular, controla la oxitocina, que regeix la contracció de les cèl·lules que envolten el mugró. També afavoreix l'excitació de les zones sexuals posteriors i desfavoreix les laterals.

Gonadotropines: Hormona d'origen hipofisari o placentari, que té una acció estimulant sobre l'activitat germinal o endocrinològica dels òrgans sexuals, tant en l'home com en la dona.

Problemes que planteja el text

En aquest text es presenta a la fertilitat com un privilegi molt fràgil. Hi ha moltes coses que la poden alterar o, fins i tot, suprimir, començant per variacions en la dieta, fins a trastorns físics provocats per un excessiu exercici o be per una gran falta d'aliment.

Aquests problemes obliguen a reflexionar sobre la fertilitat en l'anomenat tercer món. Homes i dones que no poden arribar a un nivell mínim de greix en el seu organisme per manca de recursos tenen molts problemes per a poder reproduir-se sense riscos. En les dones, sobretot, suportar un embaràs pot arribar a ser una odissea per a la mare, i en molts dels casos hi pot haver dificultats per a parir un nen viable.

S'ha comprovat també que els problemes de malnutrició provoquen un retard en la menarquia, cas força freqüent entre les noies de països subdesenvolupats, (s'ha de tenir en compte que la temperatura també influeix en la fertilitat).

Quan un nou nat està en període de lactància, gasta moltes de les provisions de la seva mare. En els països desenvolupats és important que el nen estigui el màxim de temps mamant, ja que un cop esgoti aquesta font començarà per a ell el problema de la fam i la malnutrició. Això, també portarà problemes a la mare, ja que contra més temps duri el període de lactància més desgast suposarà per a ella. A més, s'ha de tenir en compte que durant aquest estat la dona pot seguir quedant embarassada. En aquest moment s'afegeix un nou perill a la gestació, ja que no sols hi ha una malnutrició per falta d'aliments, sinó també pel consum que el nou nat ha exercit sobre ella; si es dóna el cas, les possibilitats de donar a llum un nen viable sense témer per la salut de la progenitora, són ridícules.

Fins ara s'ha partit de la possibilitat d'un embaràs, però en la majoria de casos no s'arriba a aquesta possibilitat, ja que, per falta d'aliment, es produeix esterilitat, disminució de la libido i conseqüent disminució de l'apetit sexual.

El text conclou aquesta explicació amb una cita del doctor Mathews Duncan:

"Si una dona seriosament desnodrida quedés en estat, -va dir- serien poques les possibilitats que parís un nen viable, o que ella mateixa sobrevisqués.”

Amb els esportistes

Són molts els esportistes d'elit que pateixen d'esterilitat.

En algunes gimnastes professionals, se'ls hi és impossible quedar en estat, ja que tenen l'abdomen tan treballat i dur que no és viable per a allotjar-hi un nen.

Algunes atletes perden i recuperen els cicles menstruals amb variacions d'un kilògram, si fa no fa.

Molts d'aquests esportistes pateixen esterilitat temporal o reversible, és a dir, mentre dura el seu entrenament són estèrils, però en el moment en què l'han de deixar per lesió, per exemple, recuperen progressivament la seva fertilitat. El text posa com exemple, entre altres, l'experiència d'una dona culturista, que quan havia de competir deixava de menstruar.

Generalment la infertilitat en els esportistes és més freqüent en la dona. Es creu que aquest fet pot ser provocat pel desenvolupament de la massa muscular i disminució de la reserva adiposa. Així doncs trobem esportistes professionals amb problemes d'amenorrea, cicles irregulars i retard en la menarquia.

Embaràs i Lactància

Cicle genital femení

Aquest cicle comença el primer dia d'una regla i acaba el dia que va abans de la pròxima. En una dona normal té certa regularitat i acostuma a durar uns vint-i-vuit dies, però s'han de considerar com a normals les variacions de vint-i-un fins a trenta-sis. Tot aquest cicle giren entorn de l'ovari i deriva cap a la constitució de les trompes, úter i vagina.

El cicle menstrual està regit des del cervell per dos porcions, anomenades hipotàlem i hipòfisi, els quals marca el ritme propi de cada dona i expliquen les alteracions de cicle per causes psíquiques.

Durant les dues primeres setmanes del cicle, l'ovari és estimulat per les hormones de l'hipòfisi i procedeix a madurar un òvul dels 300000 o 400000 que té en repòs. Aquest òvul madura dins d'una cavitat quística o fulicular de l'ovari, després, quan ja és madur, passa per trompes fins a l'úter. En aquest moment el cicle s'anomena ovulació. Un cop l'òvul ha sortit de l'ovari, la cavitat en la que s'allotjava, es panseix i dóna lloc a una superfície groguenca anomenada cos groc. Al final demés aquest cos groc desapareix.

Durant tot aquest temps l'ovari segrega dues hormones. Una anomenada foliculina, durant la primera meitat del cicle, i l'altra luteïna, una hormona del cos groc, durant la segona meitat. Aquestes hormones influeixen directament sobre la resta de l'aparell genital.

En l'úter, durant els primers quinze dies es produeixen canvis, la seva paret creix i augmenta la seva vasculació durant la segona meitat, sota la influència de l'hormona luteïna. La paret es carrega d'energia, perquè durant els dies vint-i-set o vint-i-vuit, s'hi pugui aferrar l'òvul si és que està fecundat.

Si pel contrari l'òvul no és fecundat, les parets de l'úter es destrueixen i s'expulsen en forma d'hemorràgies que no són més que la menstruació.

Els altres òrgans de la dona també es veuen influïts per hormones ovàriques. Entre aquestes destaquen les mamas, en les que hi ha un augment de la reserva glucídica degut a una possible lactància.

Fecundació i Embaràs

L'òvul després de l'ovari és fecundat en el moment n que baixa per la trompa. Un cop fecundat segueix el seu curs fins a l'úter, on s'adhereix a una de les parets especialment preparades. Allà començarà el procés de l'embaràs, la formació del fetus.

Alimentació durant l'embaràs

S'ha de tenir molta cura amb l'alimentació durant l'embaràs. Una alimentació adequada és fonamental per a la bona salut de la mare i el fill. En els països desenvolupats, moltes vegades se sol pecar per excés, ja que és té el concepte equivocat que la mare ha de menjar per a dos. L'excessiu augment de pes, pot alterar la bona marxa del part i pot ocasionar desproporcionament entre el fetus i la mare dificultant així el naixement per problemes de volum.

En l'extrem oposat, si l'alimentació és escadussera, la mare s'aprima i el nen sol néixer pràcticament amb el mateix pes. Tant és així que es va comprovar que els fills de mares que es trobaven presoneres en camps de concentració, registraven pesos normals a l'hora de néixer, pràcticament igual que els fills de mares ben alimentades. És, doncs, que tot el desgast recau sobre la dona.

Les calories necessàries es calculen entre unes 2300 diaries, que pujaran a 2600 en la dona que treballa amb esforç físic. El règim ha d'ésser complert, proporcionat i variat entre els diferents principis immediats. Una proporció considerada podria ser: PROTEÏNES 15% 80-100g diaris

LÍPIDS 30% 80g diaris

HIDRATS DE CARBONI 55% 70g diaris

Període de lactància

La lactància és l'alimentació del nou nat mitjançant la llet materna (lactància materna) o be mitjançant llet que substitueix a la materna (lactància artificial). En un principi es recomana la llet materna, sempre que no estigui contraindicat, quan això no és possible, cal adreçar-se a la lactància artificial. El que de veritat importa, és que hi hagi una relació proporcionada entre proteïnes, glúcids i lípids (15:60:25), a més a més de ferro, calci vitamines C i D, etc.

Període de lactació

La lactació és l'activitat segregadora de les glàndules mamaries que precedeix i segueix al part, prolongant-se durant un temps llarg, generalment fins al cap d'entre nou i dotze mesos.

La major part de l'augment de la mama a partir del sisè més d'embaràs depèn de l'acumulació de la segregació en els alvèols i conductes. Una mica d'aquesta segregació s'escapa a través del mugró. Aquesta segregació és anomenada calostro després del part se'n segrega més abundantment, però sols durant dos o tres dies, després les mames comencen a secretar llet. El calostro és més ric en proteïna que la llet, però més pobre en grassa. Durant el temps que el nou nat pren el pit, no es produeix llet. S'ha produït durant els intervals i s'ha acumulat.

L'hormona que correspon a la segregació de la llet és l'hormona lactògena, que al mateix temps és segregada per les cèl·lules acidofilas de la hipófisis. Amb la expulsió de la placenta després del part, es perden moltes hormones, que se supleixen amb la segregació de noves hormones lactògenes. La segregació d'aquesta hormona pot influir directament en la segregació de l'hormona fol·licle -estimulant. Durant el temps que la mare dóna el pit al fill, pot ser que no es produeixi ovulació ni menstruació, tot i que no és un factor obligat.

La Sexualitat Masculina

El text també parla sobre la sexualitat masculina. La malnutrició i pèrdua de pes també afecten a l'home. Aquest afectament pot demostrar-se per exemple, en la capacitat de moviment i la mida dels seus espermatozoides, així com la quantitat de la seva segregació. En els homes, però, la recuperació del pes restaura aquests efectes.

En atletes masculins d'elit també s'ha demostrat que pateixen disfuncions de l'hipotàlem, aquestes disfuncions es fan patents en els baixos valors dels nivells de testosterona.

Obesitat i Fertilitat