TEMA 2

LA NUTRICIÓ I L'ALIMENTACIÓ.

L'APARELL DIGESTIU.

LA NUTRICIÓ és el conjunt de processos a través dels quals el cos rep, transforma i incorpora a les seues cèl·lules els nutrients necessaris.

ELS NUTRIENS són compostos químics que contenen els aliments.

Les funcions dels nutrients són:

• Energètica

• Plàstica o reparadora

• Reguladora

TIPUS DE NUTRIENS

Els glúcids o hidrats de carboni, són la font d'energia de les nostres cel·lules.

• Glúcids senzills (sacarosa,fructosa i glucosa.

• Glúcids complexos, el midó. La cel·lulosa es el component principal de la fibra vegetal.

Els lípids desenvolupen les tres funcions dels nutrients.

Les proteïnes tenen una funció plàstica, són els components principals de l'estructura de les cèl·lules.

L'aigua és un nutrient essencial, i el més abundant de l'organisme.

Els minerals tenen una funció plàstica (calci i el fòsfor) constitueixen l'estructura dels ossos.

Altres minerals compleixen una funció reguladora (el ferro) forma part de l'hemoglobina.

Les vitamines, tenen funció reguladora, l'organisme no les pot fabricar.

ELS NUTRIENTS PROPORCIONEN ENERGIA A L'ORGANISME.

La principal font d'energia són els glúcids i els lípids.

EL CONSUM DELS ALIMENTS

LA CLASSIFICACIÓ DELS ALIMENTS

DIETA EQUILIBRADA

Una dieta es equilibrada quan permet a l'individu mantenir un bon estat de salut i fer l'activitat que li exigit el seu treball habitual.

A tenir en compte per fer una dieta equilibrada:

• Ha de proporcionar les calories necessaries i huit nutrients: proteïnes,calci,ferro i vitamines (A, B1, B2, niacina i C).

• Les calories proporcionades: Glúcids.- 55% o 60%

Greixos.- 30% o 35%

Proteïnes.- 5% 0 10%

• Les proteïnes animals no han de sobrepassar el 40% del total.

• Greixos vegetals i peixos blaus més que greixos animals.

• Suficients fibra vegetal, i aigua i minerals que compensen les pèrdues.

LA CONSERVACIÓ I LA MANIPULACIÓ DELS ALIMENTS

LA CONSERVACIÓ DELS ALIMENTS.

La cadena alimentària són les etapes per les quals passa un aliments abans de ser consumit.

Comprén la producció, la conservació, el transport, la distribució i l'emmagatzenatge, la venda i la preparació culinària dels aliments.

La producció i la conservació d'aliments exigeix tractar-los per a evitar la presència de microorganismes.

• Refrigeració exposa els aliments a temperatures 0º C i 6º C.

• Congelació: davall de -18º C.

• Esterilització: Calfar per damunt de 110º C.

• Mètode UHT, utilizat per a la llet, 150º C durant uns segons.

• Pasteurització: Eleva la temperatura entre 60ºC i 80º C uns minuts.

• Ús d'additius, substancies que impedeixen la proliferació de bacteis i milloren la conservació dels aliments.

LA HIGIENE ALIMENTARIA

Per a evita la contaminació dels aliments, els establiments han de respectar les degudes normes d'higiene i mantenir neteja la cuina i els seus estris.

Aliments exposats a la contaminació:

• Les hortalisses i les fruites, s'han de rentar en aigua i unes gotes de lleixiu.

• El peix no ha de fer pudor, ulls brillants, ganyes rosades.

• Els ous, han de tenir la closca neta i la data de posta en l'ouera.

• Les conserves, no han de sobrepassar la data de consum indicada.

• La carn picada s'ha de utilitzar tan prompte com es puga.

• La llet i els seus derivats s'han de mantenir en frigorífic i no sobrepassar la data de caducitat.

ELS ALIMENTS TRANSGÈNICS

L'enginyeria genètica és un conjunt de tècniques que permeten alterar les característiques d'un esser viu. Els organismes genèticament modificats (OGM) són les plantes i els animals transgènics. Fins ara, l'enginyeria genètica es més a les plantes, per als animals requereix tècniques més complicades.

Entre els avantatges d'utilitzar plantes transgèniques destaca l'obtenció de:

• Conreus protegits contra les plagues.

• Fruits amb millors caracteristiques, com tomaques amb millor textura i fermesa.

Aspectes socials derivats de l'ús de l'enginyeria genètica: Els països de la Unió Europea tenen normatives molt estrictes, en les quals s'estableixen tots els controls que ha de passar els experiments d'enginyeria genètica i la introducció en la natura d'organismes transgènics.

MALALTIES D'ORIGEN ALIMENTARI

L'ARTERIOSCLEROSI.- Consisteix en un engruiximent de la paret interna de les artèries que pot produir un tamponament. La causa principal és l'excés de colesterol, que forma ateromes en les artèries.

L'OBESITAT.- És l'augment excessiu de la quantitat de greix corporal a causa de la ingestió de nutrients que proporcionen més calories de les que es consumeixen. Es un factor de risc que pot agreujar altres malalties.

L'ANORÈXIA NERVIOSA..- És una malaltia molt greu estesa entre els adolescents, la gran majoria dones. Es caracteritza per la recerca obsessiva de la primesa. Les persones que pateixen esta malaltia tenen una imatge distorsionada de si mateixes.

LA BULIMIA.- Es caracteritza per una ingestió desmesurada de menjar. Per a evitar l'augment de pes, es recorre a provocar el vòmit després de menajr i a prendre medicaments que aprimen i diüretics sense control.

L'APARELL DIGESTIU. Esta format per:

• Un conducte o tub, de 9 m. Per a on passen els aliments. S'estén des de la boca fins al anus.

• Unes glàndules que aboquen els seus sucs al tub. Glàndules salivals, el fetge i el pàncrees.

Els aliments es transporten per moviments peristàltics, es a dir, per ones que es contrauen i es relaxen rítmicament.

Les capes principals que formen el tub digestiu són:

• La capa interna o mucosa. Secreta sucs digestius i moc que protegeix la superficie. En aquesta capa s'absorbeix els nutrients.

• La capa muscular, te fibres de contracció involuntària que produeixen els moviments peristàltics. La boca, la faringe, la part superior de l'esòfag i l'esfínter anal tenen musculatura de contracció voluntària.

• Hi ha nombrosos nervis intercalats que controlen el moviment dels aliments al llarg del tub.

LA DIGESTIÓ. El procés de la digestió:

• Mecànics o físics, transformen les molècules. Trituració en la boca.

• Químics, produïts pels enzims dels sucs digestius.

Procés de la digestió, per a on passa la bola alimentaria.

Boca: Ingestió i masticació d'aliments.

Glàndules salivals: Comença la digestió dels glúcids complexos.

Epiglotis: Impedeix l'entrada d'aliments a la tràquea.

Faringe i esòfag, tub que arriba al estómac.

Estómac: Comença la digestió de les proteïnes.

Fetge: Les sals biliars de la bilis faciliten la digestió dels greixos.

Pàncrees: Allibera enzims que completen la digestió de glúcids, proteïnes i greixos.

Intestí prim: Absorció dels aliments digerits.

Còlon: Absorció d'aigua.

Recte: Acumulació dels excrements.

Anus: Defecació (expulsió dels excrements).

Els enzims que contenen els sucs digestius converteixen els aliments, excepte la fibra vegetal, en una solució de molècules senzilles que s'absorbeixen en la mucosa de l'intestí prim.

LES MALALTIES DE L'APARELL DIGESTIU.

Malalties comunes.

Caries dental.- Bacteris de la boca que provoquen la corrosió dental.

Estrenyiment.- Els excrements s'estanquen i s'endureixen a l'intestí.

Diarrea.- Excrements líquids amb pèrdua d'aigua i de nutrients.

Intoleràncies.

Malaltia celíaca.- Sensibilitat al gluten, proteïna que es troba al blat i en altres cereals, es destrueix les vellositats intestinals, a través dels quals s'absorbeixen els nutrients.

Intolerància a la lactosa.- Quand l'intestí prim conté quantitats reduïdes de lactasa. Aquesta malaltia s'alleuja suprimint el consum de llet. El calci es pot obtenir del formatge, iogurt.

Altres malalties

Úlceres pèptiques. Ferides obertes a la mucosa de l'esòfag,l'estomac o del duode.

Malaltia inflamatòria intestinal, malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa.

Infeccions

Gastroenteritis. Diarrea, dolor abdominal, febre, nàusees, vòmits, mal de cap. Fer dieta.

Apendicitis. L'apèndix és una estructura buida que penja de la primera porció de l'intestí gros. Es pot inflamar i omplir-se de pus. Pot derivar en peritonitis, infecció greu. El tractament es quirúrgir, eliminant l'apèndix infectat.