NOVECENTO

Novecento es un drama històric del director Bernardo Bertolucci estrenada en 1976 i guanyadora de 9 oscars. Els seus actors principals son Robert De Niro, Gérard Depardieu, Dominique Sanda, Francesca Bertini ,Laura Betti, Werner Bruhns, Stefania Casini, Hayden Anna, Ellen Schwiers, Donald Sutherland, Burt Lancaster, Stefania Sandrelli, Alida Valli. Estàproduïdaper Alberto Grimaldi, el guióés de Franco Arcallii de Bernardo Bertoluccitambé, la música a càrrecde Ennio Morricone, la Fotografía de Vittorio Storaroi el muntatgede Franco Arcalli.

Bernardo Bertolucciva nàixer en Parma, Itàlia, el 16 de març de 1941, es un director de cine italià. Va estudiar en l’ universitat de Roma on va guanyar certa fama com a poeta. Va iniciar-se en el mon del cine fent curtmetratges amb el seu germà. El seu es un cine d’autor. Les seues principals característiques son un esmerat us de la càmera y del muntatge, i el treball de la fotografia amb finalitats simbòliques. La majoria de les seues pel·lícules transcorrerien en escenaris aparentment intranscendents amb la important excepció d’un grup de pel·lícules ambientades en llocs mes exòtics com en The Last Emperor, The Sheltering Sky, i LittleBuddha. Es destacable el fet que la contextualització de l’acció en escenaris europeus fugia el recurs als tòpics. Enlloc de l’acció pareix, doncs, un tant accessori al seu devindre, insistint en les importants excepcions abans nomenades. Podríem dir que les narracions de Bertolucci parteixen de la quotidianitat per a descobrir el sorgiment de la historia.

Robert De Niroés un actor i directornord-americà guanyador dues vegades de l'Oscar a millor actor, per El Padrí II i Toro salvatge. De Niro neix a Nova York, fill de Robert De Niro Sr., pintorabstracte, escultori poeta, i de Virginia Admiral, també pintora. Els besavis de De Niro eren italiansi van emigrar als Estats Units a principis del segle XXdes de Ferrazzano, a la Província de Campobasso, Molise.

Gérard Depardieués un actorfrancès. La seva carrera com a actor va començar a la dècada dels setanta, però fou a principis dels vuitanta quan es va convertir en un dels actors francesos de major reconeixement. A la dècada dels noranta, va aconseguir la fama també als Estats Units. Depardieu és l'actor millor pagat a Françai un dels més influents a la indústria cinematogràfica francesa. Ha aparegut a més de cinquanta pel·lícules i també ha dirigit i produït altres films gràcies a la seva productora DD Productions. El 31 d'octubrede 2005va anunciar que es retirava de la carrera d'actor.

Dominique VaraigneanomenadaDominique Sanda, de verdadernomDominique Marie-Françoise RenéeVaraigne, és unaactriufrancesanascudal'11 de marçde 1948a Paris. És l'esposade Nicolae Cutzarida, un filòsofromanès.

Aquesta pel·lícula fou un projecte gegantesc que va necessitar l’ajuda de tres països europeus i de tres estudis de cinema nord-americans. Encara es avui un dels projectes cinematogràfics mes ambiciosos e importants de la historia del cinema. Bertolucci va trobar pressupost per a Novecento gràcies a l’èxit de L’últim tango a París.

En aquesta pel·lícula, Bertolucci comunica les seves pròpies conviccions d’esquerra a través de la historia d’Itàlia de la primera meitat del segle i l’oposició entre els pagesos i els seus amos feixistes.

S’ha de remarcar que la violència de certes escenes, així com la sexualitat explicita, han suposat una segona versió censurada, així com prohibicions a certs països.

La pel·lícula fa un repàs de la historia del segle XX a Itàlia, recreant aconteniments com el dia de la alliberació en 1945 o el soterrar del compositor italià Giuseppe Verdi en 1901.

ARGUMENT:

L’acció comença a finals de gener del 1901, quan un dels protagonistes anuncia la mort de Verdi, cridant: Verd, lémort!. La pel·lícula narra les vides paral·leles de dos xiquets nascuts el mateix dia en una gran propietat rural, a Itàlia al començament del segle XX. Un xiquet es diu Alfredo, i és el fill del propietari i net de l’últim propietari de l’explotació agrícola que pogué governar al mode antic, l’altre és Olmo, el fill d’un parcer, aïrat, lluitador, amb fusta de líder que encapçala els moviments de protesta dels treballadors de la finca.

Alfredo du una vida despreocupada i relaxada fins que, a la mort del seu pare, es veu obligat a assumir les funcions de patró.

La pel·lícula comença amb la fi del període Fascista, 25 d’abril de 1945. Després retrocedeix 45 anys, al dia del naixement dels dos xiquets. En una finca del nord d’Itàlia naixen el mateix dia, a l’any 1900, el fill d’un terratinent, net d’un patró i el fill d’un bracer. Quan creixen son interpretats per Robert DeNiro i Gerard Depardieu. DeNiro es un ric entregat a la vida dissoluta, mentre que Depardieu es un home pobre que s’ha convertit en un incendiari líder laboral i comunista. Després de la I Guerra Mundial, DeNiro aconsegueix mantindre per mitjans pacífics les seues terres i propietats a canvi de portar-se bé amb els farsistes que comencen a augmentar les seues bandes; per altre costat, Depardieu es llança en una batalla incondicional contra els subordinats de Mussolini.

Els dos protagonistes tornen a encontrar-se quan DeNiro regressa a Parma a presidir el judici en el que Depardieu està acusat de perpetrar "crímens polítics". Burt Lancaster és l¡afluent avi de DeNiro, que no suporta la idea de que els vulgars embolics socials del segle XX releguen a un segon pla les tradicions i formalitats d’altres dies.

Al final de la pel·lícula s’entreguen les armes perquè els camperols pensen que la gerra s’ha acabat, i tenen la seua llibertat present, desprès de tot el que han viscut i han esperat tindre, entre tot això està la llibertat igualitària. També es fa un judici contra el patró, acusatper abusar de la seua autoritat sobre els camperols i treballadors i aquestos no volien continuar així, i també se li acusa d’haver recolzat el feixisme i haver matat altres persones. Al final, Olmo i Alfredo es barallen i es perquè des que van nàixer han sigut molt amics, però a poc a poc amb el pas del temps, els seus diferents grups socials els van fer distanciar-se. Els seus bàndols en la pel·lícula estaven enfrontats i tal vegada, es una de les raons que poden reforçar l’amistat, però en aquest cas fa que s’amollen i al temps, els dos acaben enfrontant-se, perquè per molt amics que siguen sempre seran enemics l’u de l’altre o viceversa, per molt enemics que siguen sempre continuaran sent amics.

Al final de la pel·lícula hi ha una escena on els dos ja son vells i estan al costat de les vies del tren, com quan eren menuts, i Alfredo per fi s’atreveix a ficar-se en les vies per a que el tren passe per damunt, però ell ho fa al contrari, es fica en horitzontal, fent que el tren li passe per damunt, i just quan li va a passar el tren a Alfredo per damunt i Olmo està assegut a terra, morint-se diria jo, la pel·lícula torna un altra vegada a quan els dos eren xiquets i estaven al mateix lloc jugant.

PERSONATGES:

A la pel·lícula, cada personatge representa una cosa diferent.

Alfredo Berlinghieri: Al típic patró conservador que porta una relació estricta amb els camperols.

Alfredo:Patró jove que busca per tots els mitjans tot i mantenir la seva hisenda com se la van llegar seus antecessors.

Octavio: Mostrar forma romani Hauria d'haver estat l'hereuabans que Alfredo però la seva llibertina vida, i el falsejament del testament del pare d'Alfredo no li van deixar fer-se càrrec de la hisenda encara que a ell tampoc li interessava doncs se'n va anar de casa jove per viure a la seva manera

Regina:Una ambiciosa interessada cosina d'Alfredo la qual acaba amb Attila.

Ada:La dona d'Alfredo, que vivía de manera molt diferent a la gent de la seva època. Vivia molt al seu "aire".

Leo:Patriarca dels pagesos al principi de la pel·lícula. Típic representant del comunisme.

Olm:Una figura per a tots els pagesos de la seva hisenda. Socialista i incendiari lluitador malgrat la seva gran amistat amb Alfredo.

Anita:De manera molt semblant d'actuar i pensar Olmo. Una dona bastant forta. Attila:Tot i que pertany a la pagesia la seva ideologia no correspon al seu estatus social al principi de la pel·lícula. Acaba encapçalant el grup feixista de la hisenda i és molt interessat.

Bertolucci ha volgut mostrar en la seua pel·lícula, la diferència social que hi existia en aquell temps.

La família de Olmo:

Pertanyen a la pagesia i es dediquen a cuidar les terres dels seus majors a canvi de menjar i si de cas una mica de diners. Són comunistes i volen el bé per a tot el poble, sense rebre res a canvi, simplement solidaritat i companyia entre tots i cada un d'ells.

    
La família d'Alfredo:

Pertanyen a la classe dels terratinents. Tenen terres, bestiar i el més important és que són, per dir d'alguna manera, els amos de famílies com ara la de Olmo. Acaben passant-se al bàndol dels feixistes per poder mantenir-se en peu. Però el curiós és que tot i estar en bàndols oposats, Olmo i Alfredo comporten una amistat plena de sensacions i coses noves descobertes diàriament, i malgrat tot, intenten fer la seva amistat més forta encara amb el pas dels anys per molt malament que vagin les coses. L'interès que té aquesta família és explotar els camperols treballant les terres.

A més Bertolucci fa destacar també el progressiu procés de mecanització del camp, amb el desplaçament de l’arat de bous a l’ introducció del tractor, el rasclet... Mostra la evolució del paper del terratinent des de l’època superada de l’avi d’Alfredo, pasant pels canvis impostos per la creixquent organització sindical del camp que obliga a negociar i a reconèixer drets, fins a la delegació de tarees de gestió en mans d’assalariats com Attila, cruels i violents.

Estiu, Tardor, hivern i primavera. Les quatre estacions serveixen per a situar la historia. No hi ha res millor que representar una historia de camperols mitjançant les quatre estacions, ja que cada camperol planifica la seua collita depenent de les estacions. La pel·lícula comença a estiu, quan naixen els protagonistes, juguen, cacen granotes. Després arriba la tardor, els protagonistes son joves, comencen a tindre experiències sexuals, coneixen a les seues esposes i tenen algun que altre malentès. A continuació arriba l’hivern, l’arribada del feixisme, el cruel feixisme, representat per el monstruós Atilla i la seua esposa. Encara així sempre acaba l’hivern i deixa pas a la primavera, quan Alfredo i Olmo son vells, han passat moltes coses, però segueixen sent xiquets, encara que atormentats i vells.

LES PRINCIPALS ESCENES:

Sopar de pobres-rics: en aquestes dues escenes es mostren les situacions de les dues classes socials. Mentre els camperols comparteixen la taula, el dinar i deuen menjar abans de que es vaja el sol perquè no tenen llum artificial, a la casa del patró sopen el millor menjar, a soles són sis o set persones a la taula i tenen llànties. Aquesta escena mostra les diferències entre classes.

Vaga: La vaga i quan el camperol es talla l’orella son escenes de la mostra del començament del comunisme a Itàlia i les reivindicacions dels treballadors. Animats per la Revolució Russa, els camperols decideixen fer una vaga i l’altra escena també es una reivindicació d’un treballador que no considera just el repart de beneficis.

Reunió en l’església: quan els treballador ja estan revolucionant-se, els burgesos, nobles i patrons decideixen fer una reunió a l’església on decideixen rebre ajuda dels feixistes, representats pel camisa negra Attila, per por al comunisme que ja havia triomfat a l’URSS. Aquest és l’ascens del feixisme amb el suport dels rics i l’església.

Actes violents dels feixistes: al llarg de la pel·lícula es poden apreciar varies escenes que demostren la violència dels feixistes (assassinat del xiquet, assassinat del gat, dispars al proletariat...)

Dia de la alliberació: aquest dia s’anuncia el final del feixisme i aleshores els camperols decideixen agafar les armes i acabar amb els que els havien maltractat. Fan un judici per a Attila, el camisa negra, al que maten sens dubte pels crims que havia comés. A la seua dona, Regina, decideixen deixar-la amb vida, però sense monyo, com a càstig, ja que ella volia morir. L’última judici és el d’Alfredo, un acte molt simbòlic per al proletària, carregat amb símbols de la revolució obrera, decideix que la figura del patró està morta però deixen a Alfredo amb vida.

ELS PRINCIPALS ACONTENIMENTS HISTÒRICS QUE S’INCLOUEN A LA PEL·LÍCULA SON:

• La mort de Verdi (27 de gener de 1976): Va ser un gran suport del moviment del Risorgimento, entre els anys 1861 i 1865 Verdi va ser diputat del primer Parlament del Regne d'Itàlia. L'any 1874, tot i que profundament decebut s'havia allunyat de la política, va ser nomenat senador.
• Gran vaga agrària de 1908 (del 1 de maig al 25 de juny)
• Primera Guerra Mundial (1914-18): va ser un conflicte armat que va tenir lloc entre 1914 i 1918, i que va produir més de 10 milions de baixes. Més de 60 milions de soldats europeus van ser mobilitzats des de 1914 fins al 1918. Originat a Europa per la rivalitat entre les potències imperialistes, es va transformar en el primer a cobrir més de la meitat del planeta.
• Fundació del PCI (Livorno, 21 d’octubre de 1921): Partito Comunista Italià en italià, era un partit polític italià, fundat l 'any 1921 i que va desaparèixer com a tal el 3 de febrer de 1991. Al costat del Partit Comunista Francès i al Partit Comunista d'Espanya, va seguir la línia del eurocomunisme a la segona meitat del segle XX.
• Presa de poder per Mussolini (30 octubre de 1922)
• Prohibició del PCI (5 de juny de 1925
• Segona Guerra Mundial (1939-1945): La Segona Guerra Mundial va ser el conflicte armat més gran i sagnant de la història mundial, en què es van enfrontar les Potències Aliades i les Potències de l'Eix, entre 1939 i 1945. Forces armades de més de setanta països van participar en combats aeris, navals i terrestres.
• Dia de la alliberació (25 abril de 1945)

VALORACIÓ PERSONAL:

En general m’ha agradat la pel·lícula, no es el tipus de gènere que acostumem a veure, però m’agrada perquè ajuda molt a comprendre la historia de Itàlia al segle XX i a saber més sobre el partit comunista i el proletariat. Pense que no es una pel·lícula per a veure sense més. Es prou llarga, està plena de detalls i molt realista, per això no es una pel·lícula per a passar una bona estona, sinó per a fer-te pensar en les causes i conseqüències d’allò que està pasant en cada escena.