Nosaltres som

una part de la terra

Missatge del Gran Cabdill Seattle

al President dels Estats Units d'Amèrica l'any 1855.

Presentació:

Després de llegir-me el llibre, nosaltres som una part de la terra, faig un treball per treballar les idees de diferents cultures per entendre el món i com funciona aquest. En aquest cas estudiem els indis nord-americans, el què va dir el seu Gran Cabdill Seattle en resposta a una proposta de compra de les seves terres per part del govern dels Estats Units, l'any 1855.

INDEX

Pàg

Presentació.............................................................................................................2

Quan, qui i per què es va escriure aquesta carta...............................................4

Que pensen els indis sobre la propietat de la terra,

i sobre el fet de vendre-la.....................................................................................4

10 frases que expliquen com hauran de tractar

la terra els fills blancs..........................................................................................4

Els valors de la cultura dels indis........................................................................5

Qui eren o són els indis Sioux?............................................................................6

Altres......................................................................................................................6

Conclusions i opinió..............................................................................................6

Bibliografia............................................................................................................6

La carta va ser escrita per el Gran Cabdill Seattle, l'any 1855, en resposta a una proposta per part del govern d'Estats Units, per comprar les seves terres, i anar-hi a viure. El discurs és un dels textos ecologistes més antics que podem trobar. De fet, s'ha fet famós tant per les idees que conté com pel fet que diversos grups ecologistes l'han difós  àmpliament. Ens presenta una manera d'entendre el món i la vida que hauríem de tenir en compte i seguir si volem preservar el medi ambient que ens envolta i, de retruc, la humanitat.

El Gran cap diu que la terra no és seva i que per tant, no li pot vendre. Està espantat perquè creu que si no els hi ven vindrà l'home blanc amb les seves armes i s'apoderarà de la terra per la força. “Meditarem sobre la vostra oferta”, diu el Gran Cap, però no els serà fàcil ja que aquesta Terra és sagrada per a ells.

• “Heu de recordar i ensenyar als vostres fills que els rius són germans nostres - i vostres -, i que des d'ara haureu de donar els vostres béns als rius, com també a altres germans vostres.”

• “No oblideu que per a nosaltres l'aire té un gran valor, que l'aire comparteix el seu esperit amb tota vida.”

• “Si us veníem la nostra Terra hauríeu de tenir-ne cura com un tresor, com un lloc on també l'home blanc sàpiga que el vent bufa suaument sobre les flors del prat.”

- “Heu d'ensenyar als vostres fills que el sòl que tenen sota els peus conté les cendres dels nostres avantpassats.”

• “Per tal que respectin la Terra, expliqueu-los que la Terra conté les ànimes dels vostres avantpassats.”

• “Ensenyeu als vostres fills allò que nosaltres ensenyem als nostres: que la Terra és la nostra mare.”

• “I amb totes les vostres forces, el vostre esperit i el vostre cor, conserveu-la per als vostres fills, i estimeu-la, tal com Déu ens estima a tots.”

• “ Estimeu-la com nosaltres l'hem estimada.”

• “Ensenyeu als vostres fills que la Terra no pertany als l'homes, sinó que l'home pertany a la Terra”

• “Si us venem la nostra terra, heu de saber que és sagrada, i que els vostres fills aprenguin que és sagrada i que tots els reflexos passatgers de les aigües clares són els fets i les tradicions que refereix el meu poble.”

Els valor de respectar la Terra on vivim. Aprendre a tolerar que tots els éssers som iguals, que uns fem companyia als altres i els altres fan companyia a uns. Que tots som iguals però diferents. Que la Terra l'hem estimar, respectar, i saber ser els seus amics.

La nostra societat en podria treure beneficis de d'aquests valors: aprendríem a no contaminar les aigües, els rius, els boscos i l'aire. Aprendríem a donar gràcies per allò que sens ha donat, sense que nosaltres ho demanéssim ni hi féssim res. S'entendrien les relacions entre les persones de una manera diferent, no per motius econòmics o de satisfaccions personals.

La tribu dels sioux (la paraula significa amic) estava formada per tres grans grups que provenien de la zona de boscos. Les continuades baralles amb tribus rivals va fer que anessin cap a la zona de praderies convertint-se en una tribu nòmada.
Les colonitzacions els van portar a la guerra. Estaven situats en la zona de pas dels colonitzadors en el seu camí cap a l'oest.
Com es de suposar la guerra va ser gairebé inevitable, tractats no complerts varen conduir a matances i a venjances.

Pel poble sioux la família era fonamental, vivien en clans i un home podia tenir més d'una dona (existia el divorci).
La vivenda era el tipis, tenda feta amb pals creuats al capdamunt i recoberts de pell.

Llibre: Arte y costumbres de los pieles rojas Julian Harris Salom

Conclusions:

La carta que va escriure el Gran Cabdill Seattle al president dels Estats Units va ser, i és una gran obra. Una important crida al respecte per la Terra ,cosa que les noves cultures obliden fàcilment.

Opinió personal:

M'ha agradat molt fer aquest treball perquè he sabut veure la situació dels indis nord-americans en aquell moment, i com aquella gent “salvatge” van escriure una carta tan important que sense adonar-se'n va iniciar les idees ecologistes d'avui en dia i que es un referent idealista per molt gent arreu del món.

Bibliografia:

www.cataloniak.8m.com

www. agama.net

www.xtec.es

1