NEN, A DORMIR

Aquest llibre va dirigit als pares que tenen fills nadons i encara no dormen d'una manera adequada i molesten als pares molt sovint a la nit. El doctor Estivill aconsella de com fer adormir al nen sol/a.

Molta gent comenta que l'arribada d'un nou fill és dormir poc, en alguns casos poden tenir raó, però no sempre ha de ser així si els pares saben fer dormir el nen d'una manera adequada.

Molts pares, acaricien el seu fill, li donen aigua, el pit, etc. segons Estivill això no és conveninet perquè és important que el nen tingui la seva pròpia “joguina” per adormir-se.

El mal son dels nens petits pot tenir conseqüències en els nens petits i els lactants, per exemple plor fàcil, irritabilitat, mal humor, falta d'atenció, dependència de qui els cuida i possibles problemes de creixement; els nens en edat escolar, poden tenir fracàs escolar, inseguretat, timidesa i mal caràcter; en els pares pot passar que tinguin inseguretat, sentiments de culpa, mútues acusacions d'aviciar-lo, frustració davant la situació, sensació d'impotència i cansament.

En definitiva, si un nen no dorm bé pot tenir seqüeles en la seva actitud vital. Si un nadó es desperta molt a la nit impedeix que descansi tot el que li fa falta. A més si un nen dorm malament, acostuma a pesar i a mesurar menys del compte. S'ha dona el cas de que alguns pares acaben rebutjant als seus fills amb actituds agressives, moltes vegades de manera verbal, encara que en algun cas també ho fan de manera física.

És important que no s'ha de buscar la causa pel que el nen plora, ni els còlics, ni la gana, ni la set, etc. senzillament, encara no ha après l'hàbit de dormir, ja que tots els nadons dormen però tots no ho saben fer bé, aquests nens que no ho saben fer, són nens totalment normals des del punt de vista físic i psíquic.

En el 98 % dels casos té el seu origen en un hàbit mal adquirit (el 2 % restant és per causes psicològiques).

És molt important saber que els nadons senten el que les seves mares senten, per tant, si una mare està insegura dels seus fets els nadó també es sentirà insegur, és a dir, li transmetem la nostra inseguretat. Els pares han de transmetre una actitud de seguretat, i sempre han de transmetre la mateixa actitud. S'ha de tenir en compte que els nens amb problemes de son acostumen a parlar més aviat.

Em de tenir en compte de no adormir-lo amb cançons, gronxant-lo al bressol,gronxant-lo al coll, agafant-li la mà, passejant-lo amb cotxet, tocant-lo, donant-li copets al cul, donant-li un biberó, ficant-lo al nostre llit, deixant-lo córrer o bé donant-li aigua. El més convenient és que s'adormi amb materials que puguin estar tota la nit amb ell, i des de un bon començament el nen dormi a les fosques, també és molt important no deixar de fer les coses que fan soroll només perquè el nen dormi (al de dia), s'ha de vigilar que el nen estigui especialment còmode.

Per tenir una idea, a partir dels 6-7 mesos haurien de ser capaços d'anar al llit sense plorar i amb alegria, agafar el son per si mateixos, dormir entre 11 i 12 hores d'una tirada, i fer-ho al seu bressol sense llum. Però els nadons solen dormir 16-17 hores diàries repartides en períodes que poden variar de 2 a 6 hores. L'habitual és que al voltant del tercer mes, i amb una mica d'ajuda, comencin a adoptar el cicle dia-nit, la qual cosa significa que durant el dia dormen 3 o 4 migdiades i el seu son nocturn comença a ser el més llarg: entre 5 i 9 hores.

Existeixen diversos problemes en el son: el somnambulisme, els terrors nocturns, els malsons, el bruixin-me (fer grinyolar les dents), la somnilòquia (parlar dormint) i els moviments automàtics d'autogronxament.

Ara definirem cada un dels problemes del son. El somnambulisme acostuma a produir-se en les 3 o 4 primeres hores de son i es tracta de la repetició automàtica de conductes apreses durant el dia, però el nen està profundament adormit. No hi ha cap tractament per evitar-ho, acostuma a desaparèixer durant l'adolescència. Cal saber que no és tan perillosa com s'acostuma a pensar ja que un somnàmbul no es llença per la finestra sinó que la confon per una porta, i cal tenir mesures de risc. Els malsons es produeixen a la segona meitat de la nit. El nen és capaç d'explicar-los i el nen es queda més tranquil, acostumen a durar unes setmanetes i estan relacionats amb algun fenomen extern. Cal saber que si el nen està traumatitzats per alguna cosa concreta, es tornen repetitius. Se li ha de donar seguretat, no s'ha de portar-lo a l'habitació dels pares. Els terrors nocturns es produeixen a la primera meitat de la nit, amb un son molt profund. El nen es desperta de sobte i comença a cridar. Es torna pàl·lid, amb la suor freda i incapaç e contactar amb la realitat, està completament adormit i no s'enterarà del que està passant a la realitat. Sol durar entre 2 i 10 minuts, si això passa es convenient que no es desperti al nen, és impossible de que s'aconsegueixi. El bruxisme es produeix a causa de la tensió acumulada a la zona de la mandíbula i provoca aquell soroll tan preocupant per als pares. La somnilòquia pot ser que el nen cridi, plori, rigui, etc. sobretot durant la matinada. Si crida pot ser que es desperti a sí mateix encara que no hi hauria d'haver cap problema perquè s'hauria de tornar a dormir tot sol. Els moviments d'autogronxament, el que és més freqüent són els cops de cap sobre el coixí i el gronxament de tot el cos quena el menut està bocaterrosa. Cal evitar-ho si el nen es fa mal. I per acabr, els roncs, només del 7 al 10 % dels nens són roncadors habituals. Cal consultar-ho amb el metge, sobretot si durant el son respira amb la boca oberta i amb certa dificultat.

Per acabar el llibre l' Estivill posa consultes que li han fet. La majoria de consultes són repetides amb tot el que ha dit durant el llibre.

Judit Infante Torné

3