1.- INTRODUCCIÓ

- Per començar voldria dir que la guerra del nazisme no va ser una simple guerra militar amb armes, exèrcits; sinó que va ser una guerra sociològica, on es va jugar amb els sentiments, pensaments, ideologies de les persones, perquè una simple arma pot deixar d'existir, un sentiment es pot ocultar, es pot canviar, però sempre persistirà.

- Tot comença en una època fatal per Alemanya, un antic imperi amb un gran nivell de vida, una gran industrialització i amb molt poder militar que es veu destruit a la 1ª Guerra mundial, es troba que les principals potencies li imposen unes condicions que els aïlla de la resta del món.

- En aquell moment de deseperació, on la gent encara no havia refleccionat, on els partits polítics, en els seus discursos, citaven temes com els dels immigrants que venien temporalment a buscar treball, què dic buscar, prendre places que devien ser ocupades per els del propis país, aquests immigrants que havien arrivat fa pocs mesos i que no coneixien de res, no eren res més que els seus propis veïns, els propietaris de la tenda on anaven a comprar menjar cada dia, els forners que feien el pa cada matí, una gent que amb esforç s'havia guanyat un lloc en la socitat alemana, una gent no tant llunana com pensaven, i que massa d' hora o massa tard, per por o per altres causes no van voler posar-hi remei, i sense estar d'acord i haver refleccionat massa tard, es convertien en complices d'aquells assesinats, maltractaments... totes aquelles barbaritas comeses. En l'altre cantó hi havia gent que per mitjà de denuncies a la SA i a la SS, feien arrestar a propis veïns, amb arguments tan simples de que eren jueus, o que tenien familia jueva,o que simplement els amagava com a agraiment de tots aquells anys de amistat, i que normalment acabaven en execucions per traiment a la nació, al país.

- Un cop Alemanya va començar a invaïr altres estats europeus, el poble s'en va adonar de que Adolf Hitler no era un simple dictador, sinó que era l'home que volia formar un nou imperi, un imperi respectat per tothom, on només hi hauria una raça única, una raça ària, amb un model de persona determinat per ells, un model de persona perfecte. I la pregunta és: en quin moment els hi van dir que ells formaven la raça ària, en quin moment aquells homes van començar a formar-la, en quin moment?

2.- CAUSES:

2.1.- LES CONDICIONS POLÍTIQUES I SOCIALS QUE FACILITEN

EL NACIONALSOCIALISME:

- Aquestes condicions normalment són causes directes dels tractats que que Alemanya va sufrir al acabar la 1ª Guerra Mundial. Aquests tractats estaven generalmen sota el nom de Tractat de Versalles.

- Una de les clausures era que el país era el causant de la guerra, així que va ser condemnada a desarmament i a pagar totes les reparacins als altres països. Deu anys després de la condemna, Alemanya seguia fent el paper de culpable, i per el nazis, l'injust tractat de Versalles va ser una propaganda perfecte.

- Desda 1935 a la 2ª Guerra mundial, les iniciatives de Hitler estaven en abolir tots aquells tractats: tornar a restablir un servei militar, una remilitarització al costat esquerra del riu Rin, anexió a Austria i al territori aleman de Bohemia, i una reivindicació territorial de Dantzig.

- Davant aquests tractats i la manipulació de Hitler, s'arriva al sentiment nacionalista, amb una creència de que per recuperar la crísis económica s'hauria de recuperar i lluitar per els països perduts, tornant a tenir aquell exèrcit poderós per aturar l'avanç dels russos, s'hauria de recuperar l'honor Alemany.

- El poble, com es veia envoltat en ruïnes després de la potència que hvien sigut i debent diners a tots els països, només escoltaven a un Hitler que els prometia una vida millor i que els rescataria de la pobresa causada per els altres països, i només tenien la possibilitat d'apollar-lo i seguir els seus passos, per aquesta causa Hitler va aconseguir la tercera part dels bots.

2.2.- CAUSES DE L'ODI:

- Hitler va ser predestinat al fracas. Desprès de la mort del seu pare, quan Hitler tenia només 13 anys, va estudir pintura a les aquareles, però va apendre poc. Desprès de la mort de la seva mare, als 19 anys, se'n va anar a Viena. Allà, l'Acadèmia d'Arts el va refusar per considerar-lo poc talentós. Degut a la seva falta de coneixement als negocis, Hitler va treballar com a obrer a les construccions i ocasionalment pintaba postals barates. Dormia frequenment als parc i als banc, i menjava als menjadors públics.

- Aquestes terribles experiències van omplir la seva vida d'odi. Ell odiava a Austria i va creuar la frontera cap a l'Alemanya que tant admirava i estimava. Va escriure: “Estava convençut de que l'estat d'Austria sempre obstruiria a tots els grans Alemanys... i recolzaria tot el que estiguès en contra d'Alemanya... Jo odiava aquella barreja de Checs, Polacs, Húngars, Serbis, Croatas i sobretot els sempre presents Jueus. Em vaig combertir en un fanátic Antisemita...”.

- L'odi de Hitler cap a la pobresa, la seva devoció cap al llegat Germà i el seu odi cap als Jueus es van combinar per formar les arrels de les seves doctrines plítiques. Va estudiar ls habilitats polítiques de l'alcalde de Viena, i va posar un enfoc especial en la pràctica d'aquell lider d'”utilitzar tots els instruments del poder existent, i guanyar el recolzament de les institucions més influents”, para así poder tenir grans ventatges per el mateix moviment, a partir de fonts de poder ya establertes. Més tard Hitler va aplicar aquesta tècnica a Alemanya.

3.- DESENVOLUPAMENT:

3.1.- LA PUJADA AL PODER:

- Prenent per motiu l'”incomode” tractat de Versalles i l'esperit latent de revenja entre els quadres directius dels alemanys, Hitler basà tot el programa del seu partit en la repressa de la “missió” d'Alemanya en la història universal, tot inserint-la sobre l'exaltació de la raça ària i sobre l'antisemitisme. La revenja alemanya només podia consistir, segons Hitler, en el fruit d'una mobilització radical de tota nació, per fundar, sobre l'enderroc del “capitalisme burgès”, del “materialisme socialista” i de l'”especulació judaica”, una nova comunitat popular, (Volksgemeinschaft), capaç de superar els interessos contraris de les classes i dels grups en vista del superior interès d'Alemanys i de la raça germànica. D'ací el caràcter merament instrumental que Hitler conferia a cada iniciativa i a cada proveïment de reforma; tot havia de servir exclusivament de mitjà per a l'escalada del poder i per a l'aviament de la revenja alemanya en el món. En altres paraules, el veritable programa del Tercer Reich era la política exterior d'expansió i de guerra en l'intent de desarticulació de les democràcies “corrompudes per els jueus” i la Unió Soviètica. D'acord amb això, les fases d'instal·lació interna del nazisme, una vegada guanyat el poder, van eseer rapidíssimes. En el gir de pocs mesos, si bé Hitler podia vantar-se d'haver guanyat per vies legals el poder (eleccions del 1932 i elegit canceller el 30 de gener del 1933), destruí totes les institucions i les forces polítiques democràtiques, nazificà l'administració, la justicia i l'escola; instaurà una gestió peersonal absoluta que aplegà, a la mort de Paul von Heindenburg (1847-1934), els càrrecs de cap d'estat, cap del govern i cap del partit. Em aquesta qualitat, establí immediatament relacions de confiança personal i directa amb les forces armades, a les quals sacrificà les

ambicions militars i polítiques extremistes del cos armat del partit, les SA, Sturmabteilung, “Esquadres d'assalt”, dirigides per Ernest Röhm (1887-1935), eliminades d'un mode cruent el 1934 per privilegiar el més fiable cos de les SS Schutzstaffel, “Grup de protecció”. Unificat el Reich en el vèrtex i transformat l'estat federal en esta unitari, Hitler, poguè remodelar ràpidament les articulacions administratives i econòmiques sobre la base de Führerprinzip (de la direcció personal segons el principi de confiança) i de l'organització “col·lectiva” de les hisendes i de la vida cultural. Així sorgiren una sèrie d'organismes paral·lels controlats pel Führer i dominats per jerarques designats per ell i responsables davant seu, i una sèrie d'associacions corporatives en les quals el partit actuava com a força de cohesió polítiques i d'”anul·lació” de les diferències de classe. En esguard d'aquesat nova organització piramidal, prengueren valor totes les altres estructures constitucionals i, finalment, el consell de ministres deixà de reunir-se a partir del 1938. Foren creats tribunals especials (la Volksgerichtsal, “Tribunal del Poble”, i el Sondergericht, “Tribunal Especial”) i fou organitzada una poderosa policia (Geheime Staatspolizei o Policia Secreta Estatal, aberviada en Gestapo). D'ença del 1933, funcionaren els camps de concentració. Durant els primers anys, Hitler practicà les consultes plebiscitàries del poble mitjançant eleccions manipulades i mancades d'alternatives polítiques, manifestacions i concentracions imponents.

- Particularment dràstic fou el dirigisme imposat a la cultura. Fou constituïda d'antuvi la Reich kulturkammer, o “Cambra de la Coltura del Reich”, el 22 de setembre de 1933, i començà una ofensiva terrorista contra l'art modern “degenerat”, contra la filisofia racionalista i contra la literatura “decadent”. DX'ençà del 1933, es formaren veritables fogueres de llibres, depuracions en masses de les universitats i de les institucions culturals i científiques. Foren proscrits els llibres de Marx, Freud o Einstein, els quadres de Klee o Chagall, la música de Heindemith o Klemper i l'arquitectura de Bauhaus entre d'altres. Exiliats els millors intel·lectuals, 1600 científics en dos anys, empresonats els dirigents poítics i “sanejades” les universitats amb l'exclusió del 25 % del cos d'ensenyants, Hitler encarrilà immediatament el seu programa bel·licista. Promogué una gran campanya de rearmament, en el decurs de la qual aconseguí arribar a una plena ocupació, eliminat l'atur que Alemanya havia heretat de la gran crisi econòmica de 1929-1933. Les indústries foren reorganitzades, abolits els contrsctes col·lectius, es restaurà l'”autoritat absoluta” dels empresaris (llei d'ordenació nacional del treball del 20 de gener de 1934) i es reduïren els salaris, fins a instaurar un rígid criteri de preferència envers la producció de mitjans bèl·lics i l'acomulacióde resrves alimentàries. Aquest criteri donà vida a un poderós procés d'ulterior concentració de la indústria conforme a programes d'eficiència tècnica i, alhora, de fidelitat política.

- Quan als treballadors, tothom fou sotmès a una rígida disciplina del tipus militar i foren enquadrats en una organització laboral (Deutsche Arbeitsfront, anomenat DAF, “Front Alemany del Treball”), que eliminava tots els conflictes interns de les fàbriques. També el lleure dels treballadors va esser “organitzat” mitjançant la Kraft durch Freude, “Força en l'Alegria”, una mena d'organització del lleure a l'estil del Dopolavoro italià. Es va fer particular atenció a la joventut, organitzada en la Hitlerjugend, “Joventuts hitlerianes” i educada sobretot en l'esport en les arts marcials i en el treball manual, mitjançant el servei del treball obligatori.

3.2.- ELS PRINCIPIS POLÍTICS DE LA IDEOLOGIA NAZI:

- Els Principis Polítics de la Ideologia Nazi van esser inspirades per Hitler. Sent Adolf Hitler el principal inspirador i director del Partit NacionalSocialista (Nazi), s'aconseguí la proclamació d'aquests principis polítics, que en sintesi són els següents:

1.- No existeix més que una doctrina política: la de nacionalitat i patria. Tenim que assegurar l'existència i l'increment de la nostra raça i del nostre poble, perquè el nostre poble compleixi la misió que el Suprem Crador els té reservada.

2.- L'Estat és el recipient i el poble, el contingut. L'Estat té raó de ser només quan abarca i protegeix el contingut, és a dir el poble. L'Estat no és un fi en si mateix.

3.- El parlamanterisme democràtic no tendeix a constituir una assamblea de svais, sinó a reclutar més bé una multitud de nulitats intel·lectuals, més fàcils de manejar quan major sigui la nulitat mental d'aquests. Només aixií es pot fer política partidista en el sentit dolent de l'expressió.

- En opsició a aquest parlamanterisme democràtic hi ha la genuina democràtica germànica de la lliure elecció del Fuerhrer, que s'obliga a si mateix a asumir tota la responsabilitat dels seus actes. La democràcia del ón occidental d'avui (entre 1930 i 1940) és la precursora del marxisme, el qual seria inconcebible sense ella. És la democràcia la que en primer términ proporciona a aquesta peste mundial camp de nutrició d'on l'epidèmia es propaga després. Al parlamanterisme no hi ha cap responsable. L'idea de la responsabilitat presuposa l'idea de personalitat.

4.- El fort és més for quan està sol. Una ideologia que aparèix ha de ser intolerant i no podrà reduir-se a jugar el rol d'un simple partit junt a un altre. El Cristianisme no es reduí només a aixecar el seu pedestal, sinó que obligadament va haver de procedir a destruir els pedestals pagans.

- El futur d'un moviment depen del fanatisme (si es vol de la intolerància), amb el que els seus adeptes aguantin la seva causa i l'imposin davant altres moviments d'indol semblant.

5.- Pobles d'una mateixa sang corresponen a una patria comú. El dret humà priva sobre el dret polític. Qui no està dispuesto a lluitar per la seva existència o no es sent capaç de fer-ho es que ja està predestinat a desaparèixer. El món no etsà fet per als pobles covards.

6.- Poden coartar-se les llibertats sempre que el ciutadà reconeixi en aquestes mesures un medi cap a la grandesa nacional.

7.- L'obrer alemany deu ser incorporat al mig del poble alemany. La missió del nostre moviment en aquesta ordre consisteix en arrancar a l'obrer alemany de l'utopia de l'internacionalisme, alliberar-lo de la seva miseria social i redimir-lo del trist medi cultural en el que viu.

- El Sistema Nazi pràctica el socialisme com un instrument de justicia social, però no com un instrument d'influència jueva. Al privar-lo d'aquesta verinosa característica, automàticament es comberteix en l'enemic del falç socialisme internacional.

8.- L'exaltació del grup social no s'aconsegueix per el descens del nivell dels superiors, sinó per l'ascens dels inferiors. L'obrer atempta contra la patria al fer demandes exagerades; de la mateixa manera, no atempta menys contra la comunitat del patró que per mitjans inhumans i d'explotació egosita abusa de les forces nacionales de treball, omplint-se de millons a costa de la suor de l'obrer.

9.- El nostre moviment està obligat a defensar per tots els mitjans el respecte a la personalitat. La personalitat és irremplaçable. Les minories fan l'història del món, cada vegada que elles encarnen, en la seva mínoria numèrica, una majoria de voluntat i de grandesa.

- No és la massa qui inventa, ni és la mínoria la que oragnitza i pensa; sempre és l'individu, és la personalitat, la que per doquier es revela. Es deurán col·locar caps per sobre de les masses i fer que es subordinen a aquestes. L'idea Nazi s'ha de diferenciar fundamentalment de la del marxisme en el fte de reconèixer la significació de la personalitat.

10.- Establir millors condicions per al nostre desenvolupament. Anulació dels depravats incorregibles. Al teatre i al final, mitjançant literatura obscena i premsa immunda, es vuida al poble dia a dia molt verí. I en cambi, es sorprenen els estrats burgesos de la “falta de moral” com si d'aquella premsa immundas, d'aquelles fotos “boges” i d'altres factors sembalnts, surgis per al ciutadà el concepte de la grandea de la patria. El problema de la nacionalització d'un poble consisteix, en primer tèrimin, en crear condicions socials sanes.

11.- Supersió de la influencia extrangera a la premsa. Allò que anomenem “opinió pública” es basa només minimament en l'experiència personal de l'individu i dels seus coneixements; i depen casi en la seva totalitat de l'idea que l'individu es fa a través de l'anomenada “informació pública”, persistent i tenaç.

12.- La missió educadora no consisteix només en insulfar el coneixement del saber humà. En primer tèrmin s'han de formar homes físicament sans. En segon pla hi ha el desenvolupament de les facultats mentals, i en lloc preferent, l'educació del caràcter, i sobretot, el foment de la força de voluntat i de desició, habituant a l'alumne a asumir espectant la responsabilitat dels seus actes. Com a colari ve la instrucció científica. Les ciències exactes estan amenaçades de baixar cada cop més a un pla d'exclusiu materialisme; l'orientació idealista haurà de ser mantinguda a manera de contrapes.

13.- Així com la instrucció és obligatoria, la conservació del ben estar físic també ha de ser-ho. L'entrenament corporal ha d'inculcar a l'individu la convicció de la seva superioritat física. L'exercici físic no és qüestió personal de cadascú. No existeix la llibertat de pecar a costa de la gent.

- Només cal analitzar el contingut dels programes dels nostres cines, varietats i teatres per arribar a la irrefutable conclusió que no són precissament l'aliment espirítual que convé al jovent. La nostra vida de relació ha de ser lliberada del perfum anesteciant, així com del pudor fingit, indigne d'un home.

14.- L'Estat ha de cuidar que només els individus sans tinguin descendència. Ha d'inculcar que existeix un oprobi únic: engendar estan malalt. No ha de donar-se a qualsevol degenerat la possibilitat de multiplicar-se, el qual suposa imposar la seva descendència i als contemporanis d'aquests inombrables penalitats.

15.- Els homes no hauràn de preocupar-se més de la selecció de gossos, caballs o gats, que de aixecar el nivell racial del hombre mateix.

16.- El matrimoni haurà de fer-se possible a una edad més jove i han de crear-se els mitjans econòmics necessaris perquè una numerosa prole no sigui rebuda com a una desventura.

17.- El Partit permetrà al nen més pobre la pretenció d'aiecar-se a les més altes funcions si té talent per a fre-ho. Ningú ha de tenir automàticament dret a l'ascens. Ningú pot dir: “ara em toca a mi”. Tenir talent. No hi ha cap altra regla.

- La barreja de sang extranya es danyina a la nacionalitat. El seu primer resultat es manifesta en el super individualismo de molts.

19.- Els partits polítics res tenen a veure amb les qüsetions religioses mentre aquestes no socavin la moral de la raça; de la mateixa manera, es impropi inmiscuir la religió en manipulacions de política partidista.

- Les doctrines i institucions religioses d'un poble ha de respectar-les el Fuehrer polític; de fer el contrari, ha de renunciar a ser polític i covertir-se en reformador; si es que per aixó té capacitat.

20.- Qui estima a la seva patria demostra aquesll amor mitjançant el sacrifici que per ella està disposat a fer. Un patriotisme que no aspira sinó al benefici personal, no és patriotisme.

- Només pot un sentir-se orgullós del seu poble quan ja no tingui que avergonyir-se de cap de les classes socials que el formen. Però quan una mitat d'ell viu en condicions miserables i fins i tot s'ha depravat, el quadre és tan trist que no hi ha raó per sentir-se orgullós. Les forces que crean i aguanten un Estat són l'esperit i la voluntat de sacrifici de l'individu en pro de col·lectivitat. Que aquestes virtuts res tenen de comú amb l'economia, ve de la senzilla consideració que l'home mai va fins al sacrifici per aquesta última, és a dir, que no és mor per negocis, però sí per ideals.

21.- Lluitar contra la orientació perniciosa a l'art i la literatura.

22.- És qüestió de principi que l'home no viu pendent unicament de gosar dels seus bens materials. És possible que l'or s'hagi combertit avui en el soberà exclusiu de la vida, però no hi ha cap dubte que un dia l'home tornarà a conciliar-se davant déus superiors. I es possible també que moltes coses del present deuran la seva existència a les ganes de diners i fortuna, encar més, és evident que molt poc de tot això representa valors, els quals la seva no existència podria fer més pobre la humanitat.

- Aquests eren els principis bàsics del moviment Nazi. Aquest moviment recolzava el socialisme com a instrument de justicia per al poble, però el condemnava com a instrument internacional d'influència política. El moviment de Hitler coincidia amb la aparent finalitat del socialisme teòric en elmilenari i just desig d'abolir l'abus de les minories i portar justicia social a les masses del poble, però proclamava fanàticament que això ho havia de fer cada nació en forma soberana, segons les seves costums, tradicions, la seva religió i la seva idiosincràcia sense fer cas a consignes internacionals. Per això el moviment de Hitler es va anomenar NacionalSocialisme, tèrmin que es va condensar en la paraula “Nazi”

4.- CONSQÜÈNCIES:

4.1.- LA SEGONA GUERRA MUNDIAL (per anys):

1939.- Fi de la guerra civil espanyola amb el triomf del general Franco. La Càmara dels Fascis i de les Corporacions substitueix a la Càmara dels Diputats a Itàlia. A aquest país s'hi aneixona Albania. Pacte de Ferro entre Itàlia i Alemanya. Desaparició de Txecoslovàquia, repartida entre els seus veïns. Independència d'Eslovaquia. Ultimatum alemany a Polònia. Amb la invasió nazi del territori Polac comença la Segona Guerra Mundial. Derrota de l'exèrcit polac en un mes de guerra “llamp”. L'Exèrcit Roig embaiex les regions orientals de Polònia. L'URSS estableix bases militars als Estats Bàltics i, després d'un ultimatum, embaiex Finlandia. França i el Regne Unit decalren la guerra a Alemanya després de la invasió de Polònia. L'Exèrcit francés s'atrinxera a la línia Maginot i realitza les primeres operacions contra els alemanys a la regió del Sarre. El Senat nordamericà modifica l'Acta de Neutralitat per possibilitar l'ajuda al Regne Unit; la qual envia un Cos expedicionari a França. La Luftwaffe i els submarins alemanys comencen a enfonsar bucs de guerra i mercants britànics.

1940.- Tractat de Moscú, que posa fi a la guerra ruso-finlandesa, després de la derrota del Exèrcit finlandès a Carelia. Atac alemany a Dinamarca i Noruega. Derrota de les forces franco-britàniques a Narvik. Els alemanys envaeixen per sorpresa Bèlgica i Holanda. El dispositiu de defensa francès salta al Mosa. Ràpida ocupació alemanya a França. Atac Itàlia a Grècia desde Albania. Els grecs derroten als invasors amb l'ajuda de l'Exèrcit i l'Aviació britàniques. Arbitratges italo-alemanys de Viena. Rumania entrega territoris a Hongria i Bulgaria. Itàlia entra en guerra junt amb Alemanya i combat als francesos als alps. L'Alt Mando alemany prepara el desembarc a Anglaterra. La derrota de la seva Aviació a la batalla d'Anglaterra frsutra el pla. Hitler, decideix aleshores atacar a l'URSS. Comença a planifiacr-se l'Operació Barbaroja. A l'URSS s'hi anexiona els Pasïsos Bàltics i Besarabia. Després de la invasió alemanya, França es divideix en dos zones. El mariscal Pétain és nombrat cap del govern de Vichy. Entrevistes de Hitler amb Franco, Pétain i Mussolini. Charles de Gaulle fa una crida a la resistència francesa desde Londres.

1941.- L'almirant Darlan és nombrat vicepresident del Consell de Vichy. Promulgació als Estats Units de la Llei de Prestec i Arrendament, per a mantenir l'esforç bèl·lic aliat. L'ajuda britànica a Grècia fa decidir a Hitler a intervenir als Balcans. Cop d'Estat antialemany a Belgrad: forces alemanyes, italianes i hunagreses envaiexen Grècia i Iugoslàvia, que és desmembrada i desparèix com a Estat. Els anglesos es veuen obligats a abandonar Creta. Rudolf Hess aterriça a Anglaterra. L'Aviació britànica bombardeja les principals ciutats alemanyes. De Gaulle crea a Londres el Comité Nacional de la França Lliure, i varis territoris colonials el recoenixen com a representant de l'Estat francès. Invasió alemanya de l'URSS: s'arriba fins Leningrad i Moscú. Stalin ordena la tàctica de terra cremada. Després de l'atac a Pearl Harbor, Itàlia i Alemanya decalren la guerra a Estats Units, solidaritzant-se amb el Japó.

1942.- Conferència de Wansee: els dirigents nazis acorden aplicar la solució final als jueus europeus. Atemptat mortal contra Heydrich, a Praga. Assessinat dels habitants de Lícid. Pacte mortal contra Washington: 26 nacions en guerra amb l'eix acorden coordinar les seves polítiques. Tractat d'aliança anglo-rus per vint anys. Conferències de Washington i Moscú. S'acorda obrir un segon front a Europa. Gobern Laval a França. A Alemanya s'anexiona Luxemburg. L'ofensiva de l'ivern soviètica al front oriental frena l'avanç alemany i permet la recuperació de certs territoris. Al sur, els alemanys no aconsegueixen agafar la ciutat de Stalingrad, i, fins i tot les seves tropes es veuen cercades per les russes.

1943.- L'aviació aliada inicia bombardejos diurns en massa sobre les grans ciutats alemanyes i els centres industrials. Hitler decreta la movilització total per a la defensa d'Alemanya. Mussolini fa el mateix a Itàlia. Rendició de VI Exèrcit alemany a Stalingrad. Retirada general alemanya de la Russia meridional i de Ucrània. Al nord i centre, el front rus s'estabilitza a finals d'anys. Formació del Comité de Lliberació Nacional Francès, presidit per De Gualle i Giraud. Amb el desembarc anglo-americà a Sicília comença l'atac aliat a Itàlia. D'allà es passa a Calabria i Campania. El Gran Consell Feixista acorda la destitució de Mussolini, que és detingut. Governa Badoglio, que firma un tractat de pau amb els aliats. Lliberació de Mussolini per els alemanys; els faixistes funden al nord de Itàlia la República de Saló. Conferències aliades de Casablanca, Washington, Quebec, Moscú i Teherà. S'acorda un desembarc a França, la crecaió d'una organització supranacional i es reconeixen els futurs avanços territorials de l'URSS.

1944.- Goebbels, delegat del Reich per la guerra total. Movilització de tots els varons alemanys entre 16 i 60 anys. Els soviètics expulsen als alemanys de Russia i envaeixen els balcans i Europa central. Cops d'estat a Rumania i Bulgaria, que declaren la guerra a Alemanya i faciliten el pas de les tropes soviètiques per els seus territoris. Continua l'avanç aliat a Itàlia. Els alemanys es fortifiquen als Apenins, al nord de Florència (línia Gustav), on residiran casi fins al final de la guerra. Els russos lliberen Iugoslàvia i Hongria. Els nazis evacuna Grècia, on explota la guerra civil. Desembarc de Normandia: Paris és alliberat. Després vindran Bèlgica i Holanda. Es posa apunt l'organització de les Nacions Unides.

1945.- Conferències aliades de Yalta i Postdam. S'acorden les noves fronteres de Polònia, l'ocupació d'Alemanya i Austria i l'entrada de L'URSS en guerra amb Japó. Els russos alliberen Polònia, Eslovàquia i Austria. Conferència de San Francisco: creació de l'ONU (Organització de les Nacions Unides). Ofensiva general aliada contra Alemanya. Per occident s'ocupen Hamburg, Kiel, Colonia, Coblenza i el Rhur. Per orient, Jukov ataca Berlín, que capitula el 2 de maig. Amb la capitulació Alemanya, es suiciden Hitler i Goebbels i a Itàlia executen Mussolini després de caure en mans dels partisans. Acaba la guerra.

4.2.- ELS ÚLTIMS DIES DEL NAZISME:

- "Berlín s'ha derruit, l'abril del 1945, la capital del poderós imperi ha passat a ser una tomba per aquell que volia fer d'Alemanya la reina del món. Tonalades de bombes, a prop del mig milió de víctimes i combats cos a cos, casa per casa, havien acabat amb el somni d'Adolf Hitler. Amb la caiguda de Berlín, el començava a veure un final de sis horrorosos anys de guerra."- Comentà, el periodista David Solar, en un article del diari "el País" com a commemoració dels 50 anys del final del III Reich el 1995.

- La situació no podia ser més desastrosa per Alemanya, no només estaven lluitant en inferioritat humana sinó que cada cop estava més escàs d'armament, de combustible, de municions, i, a més, els aliats tenien dominat i eren amos de l'aire.

Tal com estava el país, el més lògic hagués sigut pactar, però precisament, Hitler no és que se'l pogués classificar d' home sensat.

- Sí, Adolf Hitler era una ruïna humana que arrossegava els peus al caminar, sofria tremolors al braç i cama esquerres, però ell encara confiava en el seu destí, en la seva raça, en la seva ideologia, i no volia per res perdre l'ànim, tenia l'esperança que arribarien les armes d'un moment a l'altre i que això sentenciaria la victòria final. Ell no volia treure les resistències de llocs aïllats per reforçar les tropes que defenien l' atac i la derrota que dintre de poc es produiria.

- A les 15:00 h del diumenge 22 d'Abril, es va iniciar la rutinària reunió de guerra. Hitler estava ansiós per saber els resultats, quan li van dir que allò anava cada cop pitjor, les tropes, o bé no s'havien mogut o bé lluitaven, però a la defensiva. En aquell moment, un impotent Hitler va saltar de la cadira i va jurar que ell mai sortiria de Berlín, abans d'això es disparava un tret al cap, ell volia acabar a la seva ciutat, volia fer la seva última batalla allà.

- La ciutat de Berlín, una poderosa i immensa ciutat amb 900 km2 es va veure derruïda amb tonelades de bombes llençades pels occidentals. La ciutat havia perdut més de 50.000 habitants, es calculava que una tercera part de les vivendes estaven inhabitables. La vida era molt difícil, rara era la vegadaque no havien de sortir a refugiar-se per un atac aeri. L'aigua es tallava, com l'electricitat i el telèfon, allò era el contrari dels que tots desitjaven.

- Es van fer exèrcits de joves, vells que tenien que jurar que sempre lluitarien per la pàtria i que sempre serien fidels al Führer.

- Quan en Hitler va decidir que havia de morir a la seva estimada capital, va agafar per banda dos dels principals comandants militars i els hi va dir que devien abandonar la zona i rebre ordres directes d'en Goering. Quan aquells li van dir que cap soldat alemany volia rebre les seves ordres, Hitler va contestar que com que no hi havia motiu per lluitar i com que la batalla s'estava apunt d'acabar, Goering era millor negociador que ell mateix i els va enviar a les afores de Berlín per que des d'allà dirigissin les operacions.

- Va començar la batalla, amb una ja dita inferioritat humana. Els aliats, mentre podien substituir armes i municions, homes i patrulles, els Alemanys només lluitaven amb un avantatge, coneixement del terreny, i posicions d'atac ja escollides prèviament.

Berlín estava en una situació crítica, amb aeroports escassos per l'aterrament d'avions.

- A la una de la matinada del 29 d'Abril, junt amb els seus dos últims seguidors, Adolf Hitler es casa amb l'oculta amant des de 1931, Eva Braun com a mostra d'agraïment per haver-se quedat al bunker amb ell podent escapar. Els soldats soviètics estaven a menys d'un km per arribar al bunker, en un dia clar i blau tapat per una densa pols. Els berlinesos no tenien res per menjar i l'aigua gairebé no era potable.

- Aquella mateixa tarda Hitler es va asseventar de la mort de Mussolini. Al final del dia va rebre un telegrama on deia ben clar que Berlín no rebria cap ajuda. El dia 30 d'abril els soviètics van aconseguir ficar-se als túnels del metro. La SS els va inundar i va provocar una matança tant per els soviètics com els refugiats civils que hi havien.

- Llavors es va produir un fet emblemàtic, els sergents Egorov i Kantariya, amb la bandera roja nº 5 del III Reicht, van aconseguir entrar a l'edifici on es trobava Hitler. Allà van estar lluitant fins la nit però al final van poder guanyar i clavar la seva bandera a l'edifici més important d' Alemanya.

- Tot això Hitler no ho va arribar a saber perquè abans de perdre ell i la seva dona es van retirar al seu despatx, on quatre minuts més tard Adolf Hitler perdia la seva pròpia guerra suïcidant-se d'un tret al cap.

5.- ADOLF HITLER:

5.1.- BIOGRAFIA D'ADOLF HITLER:

- Adolf Hitler, nascut el 20 d'Abril de 1889 en Braunau-am-inn. Àustria, sent de descendencia Alemanya. El seu pare era fill il·legítim de Maria Anna Shicklburgruber. Sent major d'edat, Alois va prendre el cognom de Hitler, del seu avi patern. Amb la mort de dos esposes Alois es casà amb la seva pròpia fillola, Klara Poelzl, 23 anys més jove que ell. Ella es convertiria en la futura mare del jove Adolf Hitler.

- Hitler va desafiar al seu pare volent sent pintor abans de polític, deia que ell era l'amo del seu temps, i que no volia veure's tancat part del seu temps tancat a un despatx. Alois, pare de Hitler, va morir quan el seu fill encara tenia 13 anys, i des de llavors es va dedicar a estudiar pintura. Quan va tenir 19 anys, s'en va anar a Viena, però l'Acadèmia d'Art no el va voler acceptar per falta de qualitats. Des de aleshores Hitler va passa una mala època a la seva vida, amb pobresa. Va tornar a la seva pàtria estimada, amb un cert odi a Àustria i altres tipus de persones sobretot als jueus( tot això ja estar explicat a l'apartat de "Causes de l'odi").

- Tot aquest odi concentrat va fer d'ell un polític, i va posar en practica el seu primer pla:" utilitzar tots els instruments del poder existents i poder guanyar el recolzament de les institucions més influents." Més tard Hitler, va aplicar aquest sistema a Alemanya.

- Al 1912, Hitler es mudà a Munich, on exposava les seves creences polítiques sense importar-li on estigués.

- Quan va acabar la 1ª Guerra Mundial, amb la pèrdua d'Alemanya Hitler, que sempre havia estat en contra dels Austríacs, però hagués donat el què fos per la seva gent, per el seu país, Alemanya. Ell creia que la derrota era culpa dels enemics interns: jueus i Comunistes.

Hitler es va unir al partit d'Obrers Alemanys, guiat per la institució, i al cap de poc temps es va convertir en el líder.

- Al 1920, Hitler va canviar el nom del partit per el de Nationalsozialistische Deutche Arbeiterpartei ( Partit Obrer Alemany Nacionalsocialista), que rebel·lava el seu odi cap als comunistes, i culpava al jueus de tota desgracia a Europa. La seva veu imnotitzava a tothom que l'escoltava. Els seus discursos feien exaltar als seus enemics i intentaven ajuntar-se per difondre aquests discursos, però tot això va fracassar degut al recolzament de l'exèrcit Camises Cafès, els nazi brutals.

- L'esperit del partit va cridar l'atenció als obrers alemanys, que van començar a recolzar a Hitler i al seu moviment. Per els seus seguidors, Hitler va adoptar l' swastika com a emblema del partit i va dissenyar una bandera vermella i la creu negra dintre. Començà a saludar als seus camarades amb el braç alçat i ell era saludat amb la paraula "Heil".

- El 1923 el partit nazi havia crescut el suficient per arribar al govern. En una reunió en un bar Hitler i els seus van intentar les rendes del govern, però aquest intent va fallar, i van ser empresonats amb una condemna de 5 anys, dels quals només van fer 8 mesos. Durant aquest temps a la presó, Hitler, amb l'ajut de Rudolf Hess, va escriure el llibre "Mein Kampft".

- El 1924, quan va sortir de la presó, Hitler veia el seu destí un altre cop perdut, el seu partit havia estat dissolt per el govern babar. Durant uns mesos, Hilter semblà perdre interès en el seu partit, però al cap de poc temps, Rudolf Hess, Rohem, i Joseph Paul Gobbels li van proposar que tornés a ser el nou líder i ell va acceptar però va declarar que necessitarien com a mínim set anys perquè el partit pogués estar a dalt de tot. El 1930, Hitler ja tenia el recolzament de molts obrers i militars. També començava a tenir un ajut del govern. Aquell mateix any l'edifici de Reichstag va ser curiosament incendiat, i probablement provocat per els nazis, però Titllar culpà als comunistes. Els partits del lander o els estats van perdre el seu poder i el partit nazi va ser l'únic partit permès a Alemanya.

- Al cap de poc temps Hitler es declarà "Führer" o " Líder".

- Els nazis perseguien l'església catòlica i la protestant, i les lleis Nuremberg de 1935 van prohibir la ciutadania als jueus. Al 1938 va començar una persecució contra la gent jueva, i els seus establiment van ser destrossats o confiscats.

- Hitler parlava de pau però realment estava preparant la guerra. En el 1933 Alemanya es va retirar de la lliga de nacions. En aquell temps començaren a comprar nous armaments, noves tecnologies, noves estratègies, tot l'entrenament militar es va reiniciar en aquella Alemanya nazi.

- El 1936 Hitler va ajudar a Francisco Franco a la Guerra Civil Espanyola i va provar el seu nou armament. El 1938 Alemanya ja tenia l'exèrcit que volia i la força aèria més potent del món.

- Gran Bretanya i França van seguir una política de pau. No es van oposar a la annexió d' Àustria i Alemanya. Ells van firmar un tractat al 1938, que deia que deia que el territori de Sudetenland de Checoslovaquia pertanyia a Alemanya. Després, Hitler va demandar la tornada de Dazing a Alemanya. Al mateix temps, va signar un tractat de pau amb Stalin que assegurava la no possibilitat de un segon front.

- L'exèrcit Alemany va començar a funcionar. El 1939 va invaïr Polònia i va iniciar la Segona Guerra Mundial. Després de la destrucció dels polacs, Hitler va invaïr Noruega, Dinamarca, Bèlgica i els països baixos. França també va caure el 1940.

- Va fracassar els plans de la invasió de Gran Bretanya ja que van perdre a la força Aèria. Hitler també es va apoderar, després del fallat intent d'Itàlia, del nord D'Àfrica i dels Balcans.

- Les persones de "raça inferior" dels països ocupats eren portats a Alemanya com esclaus, i, els que es resistien eren enviats a camps de concentració. A prop de 12 milions de persones, incloent 6 milions de jueus van ser exterminades.

- Més tard, Hitler va trencar el pacte i va voler envair la Unió Soviètica. Després li va declarar la guerra a Estats Units, el 1941. La derrota del dictador a Stalingrado va canviar el transcurs de la guerra. Els aliats van expulsar els nazis d' Itàlia, del nord d'Àfrica i de la Unió Soviètica. Alemanya es va convertir en el camp de batalla per els aliats que atacaven de l'est i de l'oest.

- Hitler, que encara creia en el seu propòsit, es va declarar comandant de l'exèrcit. La propaganda nazi va fer de Hitler un símbol de força i virtut nacional. Havia aconseguit a ciutadania alemanya només amb la ajuda dels seus aliats nazis, però així i tot era considerat com l'ideal del líder alemany. Malgrat els dies i les hores que Hitler no parava de dormir, la seva imatge era projectada com la d'un home d'acció. Fou idealitzat per la joventut alemanya malgrat haver-la traït amb el seu particular credo que deia que "l'únic propòsit de l'educació és el d'incrustar el sentiment racial dins dels cors i cervells de la joventut".

- El 1945, Alemanya es va rendir de manera incondicional, i just després d'aquesta derrota, Hitler es va suïcidar. Fou declarat oficialment mort el 25 d'octubre de 1956, després d'identificar sense cap mena de dubte les seves restes.

5.2.- LA MENT DE HITLER:

- Durant la Segona Guerra Mundial, el 1941, la oficina d'estratègies dels Estats Units, li va demanar al psiquiatra Walter Langer un nou experiment: fer la psicologia d'Adolf Hitler. Les informacions que duen a terme les històries que explica el psiquiatra, fan un dels llibres més interessants que es poden llegir, titulat: La ment de Hitler.

- Al examinar les pautes de conducta del Führer, es va observar que no tenia una personalitat, sinó dues, i que s'anaven alternant. La imatge que oferia d'ell mateix a la propaganda, era la més humil. Era com un capellà modern, una persona que no menjava carn, ajudava als pobres, no bevia vi, i que només rebia les guanys per part del seu llibre: Mein Kampft.

- Tant podia ser aquell home suau, indecís, que necessitava a algú per a que el cuidés, un home humil, o bé aquell que sabia del què parlava, del què volia, cruel, que estava disposat a destruir tot el que es posés al davant del seu camí. Hitler va ser el mateix home que va plorar per la mort del seu canari, i el mateix que va criar en ple tribunal: Rodaran caps!!

- Psicòpata? provablement. Però la desgracia mes dolenta per Alemanya va ser que també era un mag que era capaç de fer creure a milions de persones que la seva personalitat fictícia era real.

- També va dir, amb altres paraules, Alister Crowley quan, sense nombrar expressament a Hitler, ens fa un inigualable relat del personatge: " la màgia blanca opera discretament. No necessita la atenció de la gent, perquè aquesta no preten dominar el món. En canvi passa tot el contrari amb la màgia negra adora el secret i l'espectacle. L'únic que vol és acorralar les seves víctimes, sembrant temor i procurant fer del món una ruïna. Quan et trobes a un mag negre, estudia els seus ulls, són els d'un fanàtic que vol convertir-se en el marionetista que domina la resta de la gent."

5.3.- MEIN KAMPFT: LA MEVA LLUITA:

- El 1913, Adolf Hitler, un jove de 20 anys, reflexionava a Munich i decidia que no estava d'acord amb la visió marxista de nació. Si be era partidari del sindicalisme, no ho era sota l'inspiració marxista, sinó sota l'ideal de Pàtria i Raça: "Aquesta necessitat -la dels sindicats- haurà de considerar-se com justificada mentre entre els patrons hi hagi homes sense consideració ni comprensió cap els més elementals dels drets humans..... El sindicalisme, en ell mateix, no és sinònim d'antagonisme social, és el marxisme el que ha fet d'ell un instrument per a la lluita de classes..... La vaga és un recurs que pot o que ha de fer-se servir mentre no hi hagi un Estat racial, encarregat de velar per la protecció i el benestar de tothom, en lloc de fomentar la lluita entre els dos grans grups -patrons i obrers- la qual sempre porta com a conseqüència la disminució de la producció i acaba sempre per perjudicar els interessos de la comunitat".

- Estava segur que un futur no llunyà obrers i patrons deixarien de lluitar els uns contra els altres i que acabarien arreglant les seves diferències davant una instància superior.

Amb la força que dona la joventut, Hitler intentava convèncer als seus companys que el marxisme no tenia com a fita la defensa del proletariat, ja que si aquest arribava a satisfer les seves necessitats, aquell acabaria desapareixent com instrument de lluita.

- Profunditzant en aquesta hipòtesi, Hitler arribà a un punt que hauria de ser un dels elements bàsics a l'origen del nacionalsocialisme (Nazisme), sistema polític que després es va divulgar per tota Alemanya. En aquells moments, però, pensava que els jueus nascuts dins Alemanya només eren diferents respecte a la religió. Segons paraules del propi Hitler fins i tot li desagradava sentir "exclamacions depriments cap a ells" i que per rectificar aquest criteri va haver de sofrir una forta lluita interior. Segons ell, una de les coses que el va fer canviar d'opinió va ser trobar allà on menys s'ho esperava un moviment sionista important: tots els dirigents del Partit Social Demòcrata Alemany eren jueus, tant si es tractava de representants del Reichstag, com de secretaris de les associacions sindicalistes, com de presidents de les organitzacions del Partit, etc.

- També, i segons les seves paraules posteriors, s'en va adonar que els jueus manipulaven la premsa, l'art, la literatura i el teatre. Sembla que després de fer un estudi profund va arribar a la conclusió que quasi la totalitat de la literatura sòrdida, la trivialitat dins l'art i la disbauxa en el teatre eren conseqüència directa d'una raça que tant sols era una centèsima part de la població total del país. Això per no parlar del paper que la premsa jugava dins de tot això fent sempre bones crítiques cap l'autor jueu i si n'hi havia una de dolenta era cap a algú que fos alemany de veritat. Això segons ell era tan "visiblement lesiu cap al germanisme, que el seu propòsit no podia ser sinó deliberat".

- Quan el 1916 va caure ferit i el van portar a un hospital, va adonar-se que, si bé al front els soldats constituïen una força inquebrantable, a la reraguarda el marxisme "soscavava l'esperit de resistència".

- Així que, quan ferit de nou, es va assabentar que la guerra havia acabat amb la derrota d'Alemanya, es va sentir no només ferit de debò sinó traït pel mateix emperador, Guillem II, i de tornada a casa ja no pensava com abans en l'arquitectura sinó en la política.

Un dels seus arguments deia que les derrotes militars no havien estat la causa de la capitulació, i tampoc creia que la economia tingués la culpa de la rendició ja que segons ell l'esforç bèl·lic durant quatre anys es recolzà més en factors espirituals d'heroisme i organització que en bases econòmiques, i acabava dient que tot s'havia començat a minar molts anys enrera i que la capitulació de 1918 era tan sols el primer efecte visible d'aquesta lenta corrosió interior.

- Feia culpable a la premsa de minar l'autoritat estatal i de desacreditar a l'exèrcit mitjançant una crítica sistemàtica al servei militar obligatori i instigant per que es neguessin crèdits al ram de la guerra.

- També culpa a la Borsa del creixement del poder econòmic dels jueus i els acusa de fer servir la maçoneria per aconseguir les seves fites ja que, segons ell, tant les classes altes de la burgesia com els cercles oficials cauen dins la trampa jueva mitjançant la maçoneria.

És d'aquesta manera, continua dient, i ajudada per la premsa, que la raça jueva substitueix, políticament parlant, la idea de la democràcia per la de la dictadura del proletariat, sent Rússia l'exemple més terrible d'aquest ordre de coses.

- El fet de que el triomf marxista no fos tan definitiu dins Alemanya ho explica Hitler dient que el poble alemany no estava encara prou madur per ser arrossegat pels bolxevics, tal com va passar amb els russos. I segons ell això era perquè existia una homogeneïtat racial entre la classe intel·lectual i la classe obrera i a més a més perquè hi havia una penetració sistemàtica de vastes capes del poble alemany amb elements de cultura, cosa que només troba semblança en altres Estats occidentals de Europa i que a Rússia és absolutament desconegut. Allà, la classe intel·lectual estava constituïda majoritàriament per elements de nacionalitat estranya al poble rus de manera que els hi va ser fàcil guanyar la revolució ja que els hi va ser fàcil mobilitzar la gran massa analfabeta en contra d'una petita classe intel·lectual que a més no guardava cap contacte amb ells. I així el rus analfabet es va convertir en un esclau indefens dels seus dictadors jueus, que eren suficientment intel·ligents per fer que la seva dictadura portes el nom de "dictadura del poble".

- L'intent de fer el mateix a Alemanya, o sigui, l'intent d'exterminar la classe intel·lectual nacionalista, i així sotmetre les fonts de producció alemanyes al poder econòmic jueu, no era més que el començament de la propagació de la tendència jueva de conquerir el món.

- Era tan summament egocentrista que pensava que, si Alemanya queia, cauria el món sencer però, que si Alemanya aconseguia treure´s de sobre aquesta amenaça, el món s'hauria lliurat d'un gran perill.

- A partir de 1919, Hitler, en mítings improvisats, proclamava que Alemanya havia de fer tractes amb Anglaterra i França i dedicar tot el seu esforç a acabar amb el comunisme.

- Així és que va néixer el pensament bàsic que determinà la doctrina política hitleriana. Hitler creia que el poble rus era un batiburrull de races dominades per la força de un nucli marxista-jueu i convertides en un instrument per dominar altres pobles. I ell es va proposar que Alemanya lluités contra la Unió Soviètica en defensa pròpia, de manera que el creixement del Reich (regne) a costa de terres soviètiques seria la compensació material d'aquesta lluita. I estava convençut que això era el que pensaven les altres nacions occidentals d'Europa. Més endavant, ja cap del nou partit nacionalsocialista, continuava declarant que Alemanya hauria de deixar de querellar-se contra Anglaterra, deixant clar que això era el que volia el moviment jueu-marxista.

- Més tard, quan el 1926 escriu la segona part de MEIN KAMPF, Hitler reitera així la seva determinació de no combatre el poble britànic: "...Per pròpia experiència sabem fins a la sacietat quan difícil és arribar a reduir Anglaterra. Fins i tot prescindint d'aquest fet, jo com a germànic preferiré sempre, i malgrat tot, veure la Índia sota dominació britànica, que sota qualsevol altra dominació".

- Segons les seves paraules, la riquesa no la feien els diners, sinó la força del treball. La economia nazi no demanava diners; el treball dels homes i la producció de la seva obra realitzada eren un valor per si sols. Els diners ja arribarien després, com un símbol d'aquest valor veritable. Per això Hitler exclama: "....No tenim or, però l'or d'Alemanya és la capacitat de treball del poble alemany.... La riquesa no són els diners, sinó el treball...". Lògicament, els cervells de l'economia creien que aquest pensament era una "heretgia" per la "ciència econòmica", però Hitler els contestava que pitjor que violar certs principis d'aquesta mal anomenada ciència, era tenir homes sans i forts sense treballar. Segons Hitler: "...L'inflació no la provoca l'augment de la circulació monetària. Neix el dia en que s'exigeix al comprador un preu superior per la mateixa compra del dia anterior, i és aleshores que s'ha d'intervenir. La causa essencial de l'estabilitat de la nostra moneda s'hauria de cercar en els camps de concentració. La moneda roman estable en el moment en que els especuladors s'en van a un camp de treball...."

- Per tant, i com Alemanya tenia necessitat d'industrialitzar-se, els diners que faltaven es fabricaven.

- Per altra banda, i continuant amb el seu pensament antisionista, Hitler anunciava el 30 de gener de 1939 que estava en la millor disposició per que els països democràtics que ho desitgessin s'emportessin els jueus que vivien a Alemanya i que els hi donessin tot allò que tant demanaven que es fes. Deia: ".... Cert és que Alemanya fou durant segles suficientment bona per acollir aquests elements (els jueus).... Tot el que aquest poble (jueu) té ho ha adquirit majoritàriament amb les pitjors manipulacions i a costa del poble alemany, no tan astut com ells...."

- Hi acaba dient: "... Els pobles no volen tornar a morir en els camps de batalla per que aquesta raça internacional i sense arrels es beneficií amb els negocis de la guerra, o per satisfer el seu antic desig de venjança origen que trobem dins l'Antic Testament. Per sobre del la consigna jueva: "proletaris de tots els països, uniu-vos" ha de triomfar una visió molt més elevada: treballadors de totes les nacions, reconeixeu el vostre enemic comú..."

- Això és el que pensava i creia Hitler. O al menys això era el que deia i escrivia per que ho pensessin i creguessin els demés. I sembla que, al menys durant un temps, ho va aconseguir plenament.

6.- LA SWASTIKA:

- La Swastika consisteix en una creu equilàtera amb els extrems torçats en angle recte, usualment amb la direcció de les agulles del rellotge. La Swastika que té un símbol de prosperitat està distribuïda per tot el món, l'antic i el modern. La paraula Swastika significa " que condueix al bon ser". Era un símbol molt usat dintre de les monedes primitives de mesopotàmia. A l'Escandinavia era un símbol del martell de Déu, Thor. Aquesta creu també va aparèixer dintre de l'art dels primers Cristians, on se li va donar el nom de creu gamada. També va ser, estranyament usat per algunes cultures mesoamericanes, en especial la cultura maya, així com en alguns poblats indis de Nordamèrica, principalment els Navajos.

- En la Índia, la Swastika, es el símbol més significatiu per els Jaines, els Hindús, i els Budistes. Entre el Jaines, la creu es el símbol del sèptim Tirthankara( sant), i també es diu que els quatre braços de la creu, són els quatre llocs de possible reencarnació, el món animal o vegetal, l'infern, la terra o el món espiritual.

- Els Hindús utilitzen la Swastika per posar-la a la portada dels seus llibres de comtes, les seves portes i els seus llibres de inventaris i de ventes. Existeix una clara diferència entre la creu que gira com les agulles del rellotge, cap a la dreta, i la que gira en contra de les agulles del rellotge, que aquesta és anomenada Sauvàstica. La que gira cap a la dreta és símbol de la rotació del sol, i, la que gira cap a l'esquerra representa la nit, la terrible deessa Kali.

- Per els Budistes, la Swastika representa els peus, o las empremtes dels dits d'aquests, de Buda. El símbol també és utilitzat en les vestidures dels Tibetans moderns. Amb l'expansió del Budisme, la Swastika va arribar a Xina i a Japó, on es donava com a símbol de prosperitat, abundància i llarga vida.

- En l'Alemanya nazi, la Swastika ( Hakenkreuz), amb els seus braços que giren com les agulles del rellotge, es converteix amb el símbol nacional. El 1910, un poeta nacionalista va suggerir que s'utilitzés la Swastika com a símbol antisemista, i quan el 1919 el partit Nazi fou creat van adoptar la creu com el seu símbol. Hitler va dissenyar la bandera Nazi. El vermell significava la idea social; el blanc la idea nacionalista; i la Swastika tenia la funció i missió de lluitar per la victòria de la raça ària, i el triomf de la idea de treball productiu, idea que sempre serà antisemista. El 15 de setembre de 1935, la Swastika negra en un cercle blanc amb un fons roig es va convertir en la bandera nacional Alemanya. L'ús d'aquest simbol es va acabar a la Segona Guerra Mundial amb la rendició d'Alemanya, però segueix sent utilitzat en els grups neonazis de l'actualitat

7.- DATES CLAU (fins a l'inici de la guerra):

1930.- Gobern centrista de Brünning a Alemanya. Triomf electoral de nazis i comunistes. Miquel I de Rumania abdica en el seu pare, Carol II. A Espanya cau la dictadura de Primo de Rivera.

1931.- Enfrentament diplomàtic entre Alemanya i Polonia per les mínories alemanyes de Silesia i Posnania. Proclamació de la República a Espanya. Victoria de l'esquerra a les eleccions a Corts constituients. Govern nacional de James Ramsy MacDonald al Regne Unit.

1932.- Hindenburg reelegit president d'Alemanya. Goberns de Papen i Schleicher. E. Dolfuss, canceller d'Austria. Oliveira Salazar, cap del Govern portuguès. Fracaça la sublevació de Sanjurjo a Espanya. Pactes de no agressió entre l'URSS i Finlandia i els Estats Bàltics. Pacte de no agressió germano-polac. Les tropes d'ocupació polaques abandonen Dantzig. Renovació del pacte de no agressió rus-polac. Pacte de no agressió franco-soviètic.

1933.- Adolf Hitler, canceller d'Alemanya. Derogació de la constitució parlamentaria a Austria. Dolfuss governa per decret. Creació de l'Estado Novo corporativista a Portugal. Victoria electoral del centre-dreta a Espanya. Pacte de no agressió entre Itàlia i la URSS. Alemanya abandona la Conferència de dearme i l Societat de Nacions. Concordat entre el Tercer Reich i la Santa Seu.

1934.- Nit dels ganivets llargs a Alemanya. Constitució corporativista a Austria. Dolfuss assessinta durant un frustrat pustchs nazi. Schuschnigg, nou canceller. Retorn del règim democràtic a Iugoslàvia. Assessinat d'Alexandre I a Marsella. Pacte de no agressió germano-polac. Pacte de les quatre potències (França, Itàlia, Alemanya i Regne Unit). Crisi italoalemana per l'assessinat de Dolfuss. Mussolini envia tropes a la frontera asutriaca. Pacte d'ajuda mutua entre Itàlia, Austria i Hongria (Protocols Romans). Formació de la Entesa Balcànica (Iugoslàvia, Rumania, Grècia i Turquia). La URSS ingressa a la Societat de Nacions. Inici de la política de rearmament a l'Alemanya nazi.

1935.- Govern nacional del conservador Baldwin al Regne Unit. Govern Laval a França. Restauració de la monarquia a Grècia. Dictadura real de Boris III a Bulgària. Constitució autoritària a Polònia. Mor Pilsudski. Rydz-Smigly, nou dictador polac. Conferència de Stressa. Itàlia, França i el Regne Unit condemnen la política exterior nazi i renoven els pactes de Locarno. Tractats d'ajuda militar entre França, la URSS i Txecoslovàquia. Mitjançant plebiscit, el Sarre s'incorpora a Alemanya. Restauració del servei militar obligatori a Alemanya. Programa de rearmament britànic.

1936.- Triomf electoral del Front Popular a França: govern Blum. Victoria del Front Popular a Espanya. Cop militar que inicia la guerra civil espanyola. Nova Constitució de la URSS. Comencen les purgues stalinianes. Dictadura del general Metaxas a Grècia. Formació de l'eix Roma-Berlín. Intervenció militar italoalemana a la guerra civil espanyola i creació d'un comité de no intervenció, per inspiració britànica. Acord gemano-austriac que garantitza la independència d'Austria. Bèlgica revoca el seu pacte militar amb França i proclama la seva nutralitat.

1937.- El conservador Nivelle Chamberlain, primer ministre britànic. El senat francès nega a Blum plens poders per a combatre la crisis electoral. Blum dimiteix i el substitueix Chautemps. Primeres eleccions generals de l'URSS. Independència de l'Eire. Alemanya i Itàlia abondonen el comité de no intervenció a la guerra civil espanyola, i continuen, ara obertament, les seves intervencions en aquest conflicte. Itàlia s'afegeix al pacte Antikomintern. Acor italo-britànic (Gentelmen's Agreement) per mantenir l'statu quo al Mediterràni. Acord italo-igoslau. Crisis de la Petita Entesa.

1938.- Per pressió alemanya, Seyss-Inquart substitueix a Schuschnigg. Els alemanys sudets elaboren el programa de Karslbad, que exigeix autonomia total per al seu territori. Després de la Conferència de Munich són separats deTxecoslovàquia i incorporats a Alemanya. Al Tercer Reich s'hi anexiona Austria. Crisi germana-txecoslovaca. Ultimatum polac a Lituània, que ha de renunciar a la seva reclamació de la petita ciutat de Vilna.

8.- OPINIÓ PERSONAL:

- Creiem que aquest treball ens ha estat de gran utilitat, ja que ens ha servit per aprofundir en un tema del qual sempre saps algo però mai arribes a aprofunir-hi. Ens ha servit per adonar-nos encara més de les crueltats que va cometre Hitler i per saber el que aquest vil personatge de la història del món contemporani, pensaba i en que es va basar per cometre tots els assessinats que va cometre.

- Creiem que aquest fet es una taca negra en la història, una cosa que no hauria d'haver succeit mai. Però el més trist no és això; el més trist és le fet de que encara ara, tot hi havent-se demostrat que això no es pot fer ni haurià de succeir, hi ha gent que segueix defentsant uns ideals que no haurien ni d'existir. I no només són joves que no saben a quina ideologia agafar-se els que la defensen, també són adults, que tot hi sabent el que va succeir per aquests pensaments, encara ho defensen. No ens pot entrar al cap com algú pot arribar a defensar una raça única per sobre de les demés, sense importar en cap moment els pensments de l'altre. No podem entendre com es pot matar a algú només pel fet de que no pensi el mateix que tu, quan el que tu defenses són un seguit de bejenades sense sentit. No podem entendre, a no ser que Hitler fos un personatge totalment boig, com a algú se li va poder ocorre tantes tonteries. Per això creiem que aquest fet no haurià d'haver succeit.

- En fi, creiem que aquest treball ens ha servit per coneixer encara més barbaritats d'aquesta etapa tan fosca de la història. La veritat em sap greu que hi hagi algu tan ruc, que no arribi a entendre que en la diversitat cultural i de pensment està la riquesa de la humanitat.

19