EL GAT NEGRE

Un home atormentat al qual li agaradaven força els animals doméstics es va casar amb una dona a la que compartia la seva afició pels animals doméstics.

Havien tingut tot tipus de animals, el que tenien actualment era un gat, que s'havia tornat comprensiblement una mica esquerp a causa de la seva avançada edat.

L'home que era incapaç de creure i consentir que el gat no l'estimes va començar a agafar una increíble mania amb aquell pobre animal.Quan un dia li va treure un ull al gat. El gat no podia veure'l i l'amo encara s'enfadava més i més fins que un dia fart de que le gat l'esquivés va penjarlo amb una corda per matar el pobre gat.

Però aquella mateixa nit mentres la casa s'incendiava l'home es despertava entre crits de foc. Van abandonar la casa i amb ella la desesperació.mentres l´home admirava l'única paret en peu d'aquella casa en runes va veure una aparició la marca de un gat semblant de al que havien tingut i al coll de la marca una corda igual a la que va fer servir per penjar l'animal.

Mentre bebia en un bar l´home va veure un gat semblant al que havia tingut li faltava un ull i tot. Se'l va endur a casa pero a l'endema va retornar l'odi de l'home sobre el pobre animal. Va agafar una destral i quan es disposava a golpejar l'animal la seva dona el va aturar l'home ple de rabia va clavar la destral al cap de la dona deixant-la morta a l'acte.

Va amagar el cos de la dona en mig de l'ample paret del soterrani.

La policia va venir amb una ordre de registre i no va trobar res. Va tornar a venir i quan es disposaven a marxar l'home aturant la policia va dir que contemplesin la duresa de les parets de la casa i al picar molt fortament sobre una de les parets de la casa va desterrar l'amagatall de la dona, i l'home va ser conduit a presó.

ELS FETS DEL CAS M.VALDEMAR

Aquesta és l'hitòria d'un home que estava molt malalt, al qual li havien dit que moriria la mitjanit de el seguent dia. El narrador (expert en hipnotisme) va hipnotitzar l'home sense permís del metge i a causa de l'hipnosi l'home no va morir quan tenia predestinat, si no que seguia viu a causa de l'hipnosi que el narrador li havia practicat.

El narrador li anava formulant preguntes les cuals tardaven en ser contestades i sempre acavaven ´´m'estic morint``, les preguntes eren contestades pel malalt. Quan va ser mitja nit i les preguntes continuaven sent les mateixes l'home va dir´´ara estic mort`` pero inexplicablement l'home seguia respirant, això si, a la vegada descomposant-se lentament. En l'última de les preguntes contestades pel malalt va demanar que el despertesin així podria morir en pau.

Despres de molt rumiar-s'ho els metges van decidir despertar el malalt de l'hipnosi, al fer-ho el malalt,ja mort, es va começar a descomposar a una velocitat increible i es va convertir en un líquid groc i de desagradable olor.

LA BOTA D'AMOTILLADO

Dos ´´amics`` dels cuals un dels dos havia insultat l'altre va ser víctima d'una venjança.

L'amic que es volia venjar i narrador va enganyar la seva víctima a que anés a casa d'ell a provar un vi el cual l'anomenava amontillado,un vi molt bo, ja que pensava que l'havien enrredat i que com ell tenia tant bon paladar el va convidar a provar-lo per sortir de dubtes.

Van anar cap a casa del narrador i mentres baixaven a les catacumbes anven parant i bebent un vi per a no agreujar el refredat que patia la víctima. Van parar unes quantes vegades fins que hi van arrivar.

Entre una pila de cadavers el narrador li va ensenyar a la víctima un antic nínxol molt gran on al final hi havia unes cadenes i l'amontillado la víctima va entrar i mentres contemplava les parets d'aquest el narrador el va lligar a les cadenes.

La víctima pensant de que es tractava de una broma al veure que el narrador començava a tapar amb pedres el nínxol deia que era una broma exel.lent. el narrador va introduir-hi una de les antorxes que havvien portat durant el camí i va marxar.

LA MÀSCARA DE LA MORT ROJA

Una pesta anomenada mort roja per les taques que cusava a la pell i les emorragies per els porus, devastava un pais. El príncep d'aquest va decidir anar-se'n ell i uns amics sans i de cor alegre a un refugi de una de les seves abadies fortificades.

Al cap de la fí del cinquè o sisè mes de reclusió va proclamar un ball de màscares que es realitzava en sales: una de color blanc, una de color blau, una de color porpra, una de color taronja, una de color verd i una de color violeta. La festa era tranquila i divertida menys quan el pendol donava les hores la gent i la música es quedaven paralitzades i impresionades. Al cap d'una estona una figura espectral representava la Mort Roja volia ser detinguda per el princep però quan va voler tocarla va caure mort. Llavors tothom va anar a desemascarar aquell individu o individua i quan ho van fer no hi havia res sota aquella màscara i disfresa tots van caure morts i la vida d'aquell rellotge es va acabar juntament amb la de l'última ànima viva.

HOP-FROG

En cada cort hi havia un bufò, doncs en aquesta s'anomenava Hop-Frog, però no estava sol si no que hi havia una ballarina nana, com ell, que poc a poc van esdevidre amics.

En una mascarada que el rei va cel.lebrar no va dubtar a ensenyar als seus convidats el seu bufò i la seva ballarina, ja que no s'havien decidit per cap disfressa.

Quan Hop-Frog i la seva amiga Trippetta (ballarina) van sortir a actuar es van trobar el rei i els seus set ministres bebent vi. El monarca no estava content perque sabia que a Hop-Frog no li agaradava gens beure vi i com li agradaven les bromes va voler obligar a Hop-Frog a beure vi. Després va obligar al nan a que fes algun personatge el nan estava atordit i va dir que no tenia idees, llavors el rei el va obligar a beure una segona copa de vi i mentres feia el moviment per a beure la copa de vi la seva amiga Trippeta va implorar al monarca que deixes en pau el seu amic en pau i el monarca li va llençar el contingut de la copa de vi a la cara del nan, durant mig minut un silenci rengaba la sala.

Fins que un carrisqueig sord i allargat que semblava venir de tots els racons.

El monarca va dir-li al nan que que feia i el convidats van dir que no era el nan, si no el lloro dáfora que es refregava el bec contra els barrots de la gabia.

Més tard el nan va proposar un joc al monarca que era disfressar-los d'orangutans i encadenar-los una vegada disfressats es van esperar a que les campanades de mitja nit deixesin de tocar llavors es van precipitar a la sala la gent va voler sortir per les portes que eren tancades per odre del rei i les claus confiades al nan per consell d'aquest.

El nan va lligar els orangutans a la cadena i esl va apropar a la claraboia i en un moment van esclatar en flames ja que elnan va acostar la torxa a la capa de lli .

Finalment va parlar i va dir que eren el rei i els seus set consellers sense escrupols i que aquesta era la seva ultima bufonada.

EL POU I EL PENDOL

En aquesta història el narrador representa que esta condemnat a mort i mentres va perdent la vida, parla de la mort i que a la tomba encara no esta tot perdut.

Quan comença a retornar a la vida i ja torna a estar viu fa uns esforços per recordar l'abisme del més enllà i enmig d'aquests esforços pateix somnis de triomf, i altres en que confos veia records d'aquelles ombres que s'elenduien ben avall, també el dolor del cor sobre la calma sobrenatural que sofria.

Quan va tornar a caure al pou de la mort, explica que no pot tornar amunt i que poc a poc va caient i caien però dsempre intentant tornar.

És un pou que ananva més i més avall i que al final es trobava rodejat de veus humanes i murs de foc.

EL COR DELATOR

El narrador es veu atormentat per un ancià que te un ull segons ell de voltor i cada nit el va a observar si te l'ull obert, ja que és el seu ull el que li molesta no pas l'ancià.

Una nit l'ancià es va incorporar i el narrador durantuna hora no va moure ni un múscul, el vell encara estava ajegut, quan, de sobte un gemec va expulsar. El vell intentava treure's la por de sobra però no podia. Passada una estona va obrir un petit fil de la llanterna que apuntava al seu ull que era obert.

En aquell moment el narrador es va posar furiós, moments després va arrancar dins la cambra el vell va fer un udol només un i va dipositar el pes del llit sobre de ell el vell era mort va treure dues fustes i el va col.locar a sota.

A les cuatre de la matinada tres inspectors van trucar a la porta i van pujar a la cambra de el vell mentres el narrador contestava li anava fent mal el cap.

Un zumbeig es feia més i més alt va començar a parlar amb més velocitat fins que al final va dir -miserables o confesso tot- el que va confesar era que el vell el va matar ell i que estava amagat a sota de les fustes.

LA CAIGUDA DE LA CASA USHER

Mentres el narrador es passejava a cavall va aturar-se dvant de la casa Usher i no sap que era el que l'enervava mentres contemplava la casa Usher. No podia lluitar contra les sinestres fantaies que la casa Usher feia amuntegar damunt seu, i va arribar a la conclusió de que els objectes naturals tenen poder d'afectarnos.

Després va anar al llac de al costat de la casa i les esgarrifances eren encara mes fortes al veure el reflex de la casa a l'aigua del llac, de totes maneres ell tenia que passar unes quantes setmanes. Perque el seu amic de l'adolescència Roderick Usher li havia demanat sense una resposta negativa que fes acte de presencia a la casa Usher, perque l'atormentava una malaltia i pensava que amb la seva companyia se li pasaria el mal.

Mentres el mal se li anava passant a Roderick Usher se anava apoderant del narrador.

COM PARLA L'AUTOR DE LA MORT?

La descriu com un pou en el qual vas caient fins que arrives al final d'aquest , una negra llum i un silenci sobrenatural,que segons ell, et pot arribar a tormentar, una altra vida solitaria negra i silenciosa.

VALORACIÓ DEL LLIBRE

L'he trobat un llibre bastant normalet, perque el seu contingut no es gaire sorprenent tenitn en compte la época en la qual va ser escrit i la persona la cual l'escribia, massa escrits fantastics i molta reflexió de l'autor a l'hora de realitzar o escriure el llibre.