Naixement i Consolidació

d'una nació a l'època medieval:

Catalunya.

INDEX

1-S.XI al XVI pàg

1.1-Biografia de Guifre el Pelos i de Carles el Calb

1.1.1-Guifre el Pelos

1.1.2-Carles el Calb

1.2-Informacio de la llegenda de les cuatre barres

1.3-Activitats

1.3.1-Perque no pot ser certa aquesa llegenda?

1.3.2-Completar

1.3.3-Escut d'armes personalitzat

2-S.IX al XI - Pagesos en un pais ferestec

2.1-Explicacio

2.2-Caracteristiques de la contruccio dels espais de les cabanes

3-S.X al XI - Castells Medievals

3.1-Redaccio

3.2-Fitxe cedida per la professora

4-S.XI al XIII - Cavallers

4.1-Piramide social feudal

4.2-Definicions

4.3-Informacio sobre Senyals Heraldiques

5-Estils arquitectonics de l'edat Mitjana a Catalunya

6-Fitxes cedides per la professora

1-S.XI al XVI

1.1-Biografies

1.1.2-Guifre el Pelos

Guifre I de Barcelona, anomenat el Pelos (840-897), fill de Sunifred I i d'Ermessenda, el 877 es va casar amb Guinelda. Contribui decisivament al repoblament de la Catalunya central despres de les escomeses musulmanes d'Abu Marwan al 827. En 872-878 comença el repoblament per la vall de Lord i continua el 879 al Ripolles, el 881 a Osona i el 889 al Bages; d'aquesta forma va fixar les fronteres separadores del territori dominat pels musulmans, amb la divisoria de les aigües entre les conques dels rius Llobregat i Segre. La reorganitzacio del Osona es documentada el 885 i la contribuccio a la restauracio del bisbat de Vic data del 886 o el 887. Entre els anys 888-890 Guifre tingue enfrontaments amb Sunyer II i Dela, comptes d'Empuries, els quals havien ocupat Girona i un sector del comptat de Besalu i n'aconsegui l'expulsio. El 884 lluita, sense exit, contra el cabdill musulma Isbail ibn Musa, instal·lat a Saragossa de del 871 i que els anys 883-884 era a Lleida. Decidit a foragitar els musulmans de Lleida, el 897 marxa amb el seu exercit contra el governador Llop Ibn Muhammad, pero fou derrotat i mori en la lluita. Inicialment, les seves possesions foren heretades per Guinelda i els seus fills mascles seglars; pero, pos despres que hagues mort, se n'acorda una nova distribucio:

Guifre (II) rebe Barcelona, Girona i Osona; Miro, la Cerdanya (a mes del Bergueda i Conflent); Sunifred, Urgell (amb Andorra_, i Sunyer, Besalu. Cal assenyalar que Guifre el Pelos tingue sempre excel·lents relacions amb l'estament eclesiastic. Intenta independitzar els bisbats catalans de Narbona i funda els monestirs de Ripoll i de Sant Joan de les abadesses. Segons una llegenda molt posterior, Lluis el Piados va dibuixar l'escut de Guifre, jaurat, traços amb els seus dits tocats amb la sang d'aquell, amb la qual cosa crea aixi la bandera catalana.

1.1.2-Carles el Calb

Va ser un rei franc i cinqué emperadorde l'imperi d'occident. Era fill de Lluís de Piadós i la seva segona muller Judit de baviera de la qual van tenir un fill que s'anomenava Carlos, descendent de Carlemany. D'ell s'expliquen moltes anécdotes com ara l'atac i el seu propi segrest per part dels viquings a París on va estar a punt de perdre la vida.

1.2-Informacio sobre la llegenda de les quatre barres

Lluís el Piadós va traçar sobre l'escut davant del compte les cuatre barres vermelles amb el seus dits impregnats amb la sang de Guifré que brollava de les ferides rebudes en la batalla contra els musulmans, on el ocmpte català lluita a favor de l'emperador.

13-Activitats

13.1-Perquè no pot ser certa aquesta llegenda?

Perquè és llegenda, i les llegendes no solen ser certes, tenen una part que va passar de veritat i un altre inventada.

1.3.2-Completa la frase

En el seu orígen, el símbol de les quatre barres fent l'escut d'armes dels catalans. El nombre de barres va ser irregular, fins que Pere el Piadós en va fixar el nombre de quatre entre els segles XII-XIII.

1.3.3-Escut d'armes personalitzat

2- S. IX al XI Pagessos eun un país ferèstec

Els comptes donen als pagessos la propietat de tota la terra que puguèssin conrear durant 30 anys, mitjançant un procès d'aprisió.

2.1-Explicació

Dret d'apropiació `una terra verge del patrimoni reial, después de 30 anys de posseir-la i explotar-la sense interrupcio. El sistema es buscava en un precepte de la legislació visigótica i fou un dels mitjans utilitzats per l'administració pública durant l'edat mitjana per tal de dur a terme el repoblament de les regions septemtrionals devastades per les escoceses sarraïrnes. Haches pret fou introduït al segle VIII emprat especialment a Osona i el Bages per Guifré el Pelós.

2.2-Característiques de la construcció dels espais de les cabanes

Els petits pagesos que accedien a parcel·les dels masos (on era freqüent trobar barraques de vinya i feixes de conreu sostingudes amb murs de piedra seca) solien viure en cases en els pobles dels voltants. Els seus habitatges tenien la següent distribució : a la planta baixa, una tina mig enterrada, un petit celler i esrances per al bestiar i per les eines; a la primera planta, el menjador-cuina i habitacions; i a les golfes, els magatzems de gra i altres aliments.

3-S. X al XI - Castells Medievals

Al llarg del S.X - XI s'augmentava el territori conquerit a Al-Àndalus i es construyesen els castells. Cada castell es encomenat a un membre de la noblesa.

3.1-Redació

Com arriba a Catalunya el món del Castell?

Durant l'etapa històrica que coneixem amb el nom d'EDAT MITJANA, que abraça del segle V fins al XV, es va formar a l'Europa Occidental un sistema economicsocial i polític que es coneix amb el nom de Feudalismo.

Aquest sistema es va anar gestant drant els segles IX i X i assolí la maduresa a partir del segle XI. Es va imposar principalment al camp, perquè l'agricultura i la ramaderia eren les activitats econòmiques principals. Era una societat de pagesos.

Dos conceptes ajuden a definir el feudalisme:

Feu i Vassallatge. El Feu era un territori, més o menys gran, que pertanyia a un senyor noble o eclesiàstic mentre mantingués el jurament de fidelitat (vassallatge) envers el monarca o el senyor noble més poderós, que li havia cedit les terres i les propietats.

La societat medieval estava estructurada en Estaments: els qui feien la guerra (el rei i els nobles), els qui restaven (sacerdots i monjos) i els qui treballvaven (principalment pagesos).

3.2-Fitxa cedida per la profesora

4-S.XI al XIII - Cavallers

Al final del S.X a Catalunya, la cavallería esdevé l'arma de guerra més important.

4.1-Piràmide Social Feudal

4.2-Definicions

Cavaller: el qui va muntat a cavall. Cavaller medieval que, caracteritzat per l'esperit d'aventura, cercava empreses individuals, difícils i generalment justes.

Noble: Dit de l'individu que, per naixença o gràcia del sobirà, pertany a una classe social considerada distinta de la dels simples ciutadans i que gaudeix de preeminències hereditàries.

Feudal: Relatiu o pertanyent a un feu o al feudalisme. Pret Feudal: Dret que regulava les relacions entre el senyor feudal i el seu vassall.

Serf: El qui no és de condició lliure.

4.3-Informació sobre SENYALS HERÀLDIQUES

Heraldia: Relatiu o pertanyent al Blasó.

Blasó: Art o ciència que ensenya a comprendre el significat dels escuts d'armes i a descriure'ls i explicar-los.

Els senyals heràldics

Una vegada el terreny estarà repartit entre baronies i

comtats cada família imposarà la seva rúbrica i els seus

senyals fets en forma d'escuts. En un primer inventari

se'ns recomana fer un seguiment de les restes actuals de la

torre, de les estructures del castell, de les restes de

l'esglesiola romànica, de la gòtica, dels seus capitells,

les creus de terme i dels monestirs.

5-Estils arquitectònics de l'edat Mitjana a Catalunya.