Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i l'Esport. Blanquerna.

Magisteri. Universitat Ramon Llull

La música a l'etapa Infantil

ÍNDEX

pàgina

Introducció 3

i com a vehicle de relació afectiva 4

el moviment lliure i la dansa organitzada 7

INTRODUCCIÓ

Amb aquest treball he intentat fer un recull d'allò més important pel que fa referència a la música, tot centrant-la a l'Educació Infantil. Per això la recerca ha estat intensa. El treball de biblioteca, tot cercant cada aspecte, ha requerit la consulta de diversos llibres i documents. També ha ajudat molt el fet d'estar present en una de les dues exposicions que els companys de l'assignatura varen fer a classe, sobre el treball aquí recollit. En definitiva, podríem dir que el que es presenta es tracta d'una petita síntesi del que hem fet al llarg de l'assignatura, del que s'ha exposat en les exposicions i de la recerca bibliogràfica que he realitzat.

Aquesta petita síntesi pretén també posar la música en primer terme en l'educació dels més petits. Com a fet important direm que l'ensenyament de la música és cabdal per al posterior desenvolupament integral i global de l'infant. L'ésser humà és un ésser lligat a la música, per tant no ens en podem desentendre.

El recull està distribuït en onze punts principals i que fan referència a onze aspectes diferents en l'ensenyament-aprenentatges del fet musical, però que alhora estan íntimament lligats entre si. De fet, els onze punts haurien de ser un sol punt ja que, per exemple, l'educació integral (punt 1) no es pot entendre si no es té en compte la comunicació, l'expressió i la relació-afectiva (punt 2). Aquest punt 2 ens és essencial per a dur a terme el punt 3 que fa referència a les situacions quotidianes. I així successivament podríem arribar al final del recull.

Allí, al final, hi ha unes petites conclusions del que ha estat aquesta recerca, contrapunt final del que ha estat l'assignatura d'enguany, l'assignatura de l'any passat “L'audició a l'etapa Infantil”, l'assignatura que vàrem fer a primer “Desenvolupament del llenguatge musical i didàctica”, i arrodonint, de tota la carrera de Magisteri d'Ed. Infantil que ja s'acaba.

1-LA MÚSICA COM A MITJÀ D'EDUCACIÓ INTEGRAL

La música és present a totes les cultures. És un fet lligat a l'home. Si volem que cada infant desenvolupi d'una manera global i integral tota la seva personalitat, la música ha de tenir un lloc en la seva educació. Entenem per educació integral, i segons la pedagogia constructivista al fet de que els alumnes potenciïn al màxim possible les seves capacitats personals tot evitant els desenvolupaments restrictius o parcials. Es tracta de fomentar la persona com a ésser autònom, polivalent, lliure i crític, capaç d'integrar-se plenament en un món cada cop més canviant. Es tracta, en definitiva, de promoure persones que es valguin realment per elles mateixes i que tinguin la possibilitat d'assaborir i de gaudir tota la riquesa humana que s'inclou en el seu ésser personal.

La música, a l'Educació Infantil, es treballa d'una manera sensorial i vivencial, sota la forma de joc. L'infant sempre hi pot participar. Cal, però, partir dels seus propis interessos i les seves pròpies possibilitats

2-LA MÚSICA COM A MITJÀ D'EXPRESSIÓ, COMUNICACIÓ

I COM A VEHICLE DE RELACIÓ AFECTIVA

Que la música és un mitjà d'expressió i de comunicació és un fet molt evident. La musica té aquesta capacitat. La música és aquesta capacitat. És expressió de sentiments, d'estats d'ànim... que són transmesos i et modifiquen el teu. La música és comunicació, diu coses i quan hi reacciones tu li estàs dient coses a ella. La música és relació.

Es pot entendre també la música com a mitjà per crear un llaç comunicatiu i de relació adult-infant. S'ha vist que la música influencia les persones, i sabent això, a través de la música podem proposar una situació de seguretat en la relació infant-adult. Hem de tenir en compte sempre, però, l'estat emocional de l'infant. L'adult serà el que li proporcionarà la possibilitat de relacionar-se amb els altres i el medi. Si el mestre coneix l'infant pot adequar les necessitats que té i donar resposta a allò que l'infant necessita. Estem segurs que a l'infant la música li serà, també com a l'adult, un mitjà d'expressió. Si deixem als infants participar en les produccions musicals que fem a l'aula, l'infant se sentirà cada com més atret i esdevindrà més participatiu i per tant afavorirem, d'aquesta manera, que es pugui relacionar amb l'adult i els altres.

3-ANÀLISI DEL FET MUSICAL EN LES SITUACIONS QUOTIDIANES

Ja hem dit que el fet musical és un fet lligat a l'home des de que aquest és home. La música és comunicació, és expressió i és a través d'ella que l'home gaudeix, participa, es relaciona...

Per altra banda, tot el que ens envolta està regulat per la música. Els vents, els arbres que es mouen, el soroll de les ones al trencar, la pluja al caure...

De manera que no podem imaginar l'ésser humà sense música, tampoc podem concebre un món que no faci música. I és des de l'escola que cal treballar aquest fet musical d'una manera molt vivencial.

La música, el ritme, etc. ens acompanya al llevar-nos, a l'anar a l'escola, mentre fem classe, quan tornem a casa i fins i tot quan dormim. És una cosa que duem al cos. La música està present en cadascú de nosaltres i cal extreure-la a fora per a que tothom en puguem gaudir.

4-L'EDUCACIÓ SENSORIAL A PARTIR DE LA PERCEPCIÓ AUDITIVA

La música és important per a l'home des de que neix, perquè el so està al seu entorn i és de les primeres sensacions que rep. A partir d'aquestes sorgeix l'interès de l'infant per a tornar-les a sentir. En aquest moment caldria començar l'educació musical. Cal estar a punt en aquest moment, tenint i proposant tots els sentits al servei de la sensibilitat. La música aviva aquesta sensibilitat de l'infant i aquest aprèn que hi ha coses que més que entendre-les cal sentir-les.

Podríem definir la percepció auditiva com al fet de percebre tot allò que ens envolta. L'infant, ja des del seu naixement té percepció auditiva i aquesta s'ha de treballar, i per a poder treballar-la cal crear relacions afectives amb l'adult, que és el que li proporcionarà les oportunitats per a percebre bé, el món que els envolta. Hem d'aprendre doncs a “saber escoltar”. Escoltar és quan deixem de fer qualsevol cosa que estem fent per escoltar música.

No ens podem oblidar tampoc de vetllar per l'entorn sonor de l'escola i la classe. Convé que aquests llocs siguin poc carregats de sorolls, que se sentin poques coses, que hi hagi tranquil·litat.

5-L'ESTIMULACIÓ DEL SENTIT DEL RITME, DE L'OÏDA I LA VEU

L'objectiu principal del treball de la música amb els infants és:

• Desvetllar i desenvolupar el seu sentit musical, mitjançant l'educació de l'oïda, l'educació de la veu, el ritme corporal i musical, la cançó i la introducció al món dels símbols.

Tot això tenint en compte un ambient que afavoreixi el gust per la bellesa i la creació.

El treball del ritme passa pel domini que té la persona del seu cos i que li permet adaptar el seu moviment amb precisió als estímuls rítmics més diversos i variats. El treball del ritme està dividit en tres aspectes:

• El treball del ritme motriu amb so o sense.

• El treball del ritme musical, la pulsació, que passa per sincronitzar qualsevol moviment a la pulsació d'una música, d'un llenguatge, d'uns sons....

• El treball del ritme musical, les figures musicals, introduint-les i introduint el seu valor de forma sensorial.

Cal remarcar que aquest tres aspectes es treballen tots alhora.

Pel que fa al treball de l'oïda, amb aquest pretenem que l'infant sigui sensible al so, capaç de gaudir-ne i d'anar-lo dominant. Hi ha, doncs, cinc aspectes que cal treballar:

• El descobriment i el coneixement del so, les seves possibilitats i la seva manipulació partint de l'entorn, el cos, la veu, els objectes i els instruments.

• Aprendre a sentir el so i el silenci, a gaudir-ne i a saber fer l'un i l'altre per separat.

• Conèixer mínimament el so i les seves qualitats, saber-les relacionar i combinar.

• Servir-se d'una petita grafia preparatòria de la grafia musical pròpiament dita.

• Les audicions musicals com a possibilitat de coneixement de la música ja feta i elaborada pels adults.

Aquests cinc aspectes es complementen i no en podem deixar cap de banda ja que tots són igual d'importants.

Finalment, el treball de la veu com a instrument musical del nostre cos, cal saber fer-lo servir. Cal doncs estimular l'infant a fer-la servir modulant-la sempre adequadament.

El treball de la veu es pot realitzar sempre. Les activitats on la veu intervé poden ésser un mitjà. Entre aquestes activitats podem ressaltar la recitació de poesies, el cant d'una cançó, etc. i fins i tot treballem la veu quan diem un simple “Bon dia”.

6-L'EVOLUCIÓ DEL MOVIMENT CORPORAL I EL SUPORT MUSICAL:

EL MOVIMENT LLIURE I LA DANSA ORGANITZADA

Elionor Goldschsmied va elevar el moviment corporal i lliure a la categoria dels sentits. Va definir, en els infants sis sentits (gust, olfacte, tacte, vista, oïda i moviment). El moviment ja sigui general com ara el fet de desplaçar-se amunt i avall, o ja sigui més concret com el fet de fer la pinça o acostar-se objectes a la boca. Potenciant aquest moviment lliure estem potenciant en els infants l'autonomia. El moviment va lligat a les persones. D'aquesta manera, tot moviment té un ritme, té un tempo, té una pulsació. I és aquesta manera d'entendre el moviment que el lliga directament amb la dansa. Seria molt difícil situar la frontera entre el moviment lliure i la dansa. Aquesta comença quan fem un balanceig amb nadons? Acaba el moviment quan fem un balanceig? Podríem dir que el balanceig és una dansa? D'una cosa n'estem segurs: el moviment intencionat, que cerca arribar als sentiments, que cerca l'expressió, que cerca la comunicació d'un fet... això és dansa.

7-CANÇONS, JOCS I DANSES

La cançó és molt important a Educació Infantil ja que és lúdica i agrada els infants, és un fet col·lectiu i no competitiu, pot fer-los canviar l'estat, pot ensenyar-los hàbits, treballa la memòria, etc. Diríem que la cançó és la base de l'educació musical

Podríem classificar les cançons a Educació Infantil en dos grups:

• Les adreçades a infants de 0 a 3 anys; on hi inclouríem les cançons de falda, les cançons de dits, les de rotllana, les de desplaçament, les d'audició...

• Les adreçades a infants de 3 a 6 anys; que es programen sobretot en Centres d'Interès, però que inclourien a més les cançons de rotllana, les de desplaçament, les d'audició... del primer grup.

La cançó és molt important ja que potencia els elements musicals (tempo, ritme, timbre, harmonia, melodia...), formatius i educatius (memòria, comprensió, associació, expressió, improvisació...) i l'interdisciplinarietat (sobretot treballa molt el llenguatge).

Pel que fa als jocs, direm que a Educació Infantil és el mitjà d'aprenentatge i d'ensenyament per excel·lència. Els infants de 0 a 6 anys aprenen jugant. El joc, a més és un recurs molt important a tenir en compte per a que es pugui dur a terme la socialització.

Al llarg de l'etapa d'Infantil, el joc evoluciona de manera que amb els infants més petits, aquest consisteix bàsicament en la manipulació i l'experimentació dels elements. A poc a poc, però, el joc es va tornant cada cop més complex. Apareix el joc simbòlic i el joc reglat i normativitzat. Hem d'adonar-nos que la música també ens permet de jugar, així com que jugant podem gaudir de la música. Cal fer esment en aquest apartat dels jocs tradicionals que molt sovint van acompanyats de cançons, cantarelles i músiques.

Finalment, les danses, com a forma d'expressió que dóna a l'infant la possibilitat d'expressar amb moviment les sensacions que el cos rep a partir del so, la música, el silenci... alhora que educa el ritme corporal i l'equilibri i dóna al cos una estètica en el moviment. Cal tenir presents aquells aspectes que porten a l'infant a gaudir del moviment dins d'una forma organitzada, a fer-li descobrir la possibilitat de passar del so al moviment i del moviment al so.

8-EL VALOR DE L'AUDICIÓ

Hem dit que a Educació Infantil el fet d'escoltar és molt important. Escoltar no és el mateix que sentir. Mentre que sentir és un fet fisiològic i natural, escoltar requereix d'una atenció i és més intencionat. Quan fem una audició necessitem d'escoltar el que se'ns proposa, cal parar atenció al món que ens envolta.

Fent una audició podem gaudir escoltant música, preparar i realitzar activitats, podem conèixer instruments i els seus sons, podem moure'ns, bellugar-nos, activar-nos..., podem treballar diferents estils musicals, podem conèixer compositors...

Les audicions es treballen molt per contrastos (fort/fluix, ràpid/lent, agut/greu...).

Per a fer una audició cal tenir en compte el volum de la música, que sonin pocs instruments i clars, i cal donar als infants una música de qualitat, que no coneguin, que no sigui consumista.

Partint d'una audició podem fer col·leccions de sons, explicar una història a partir d'una música descriptiva, podem relacionar els instruments que hi surten amb la nostra “Casa de l'orquestra”...

9-LA INTERDISCIPLINARIETAT

Podríem afirmar que amb la música es treballa la interdisciplinarietat. Entenem per a interdisciplinarietat en educació a el tractament que donem al fet educatiu de totes les disciplines alhora. D'aquesta manera la música a Educació Infantil la vinculem a diferents matèries en un tractament interdisciplinar:

• Al llenguatge: pel que fa a introducció de vocabulari amb les cançons...

• A l'educació personal: quan creem hàbits o quan cal seguir-los recordant...

• A l'expressió corporal: quan dansem, gesticulem...

• I al coneixement del propi cos: amb jocs, cantarelles, frases musicades...

• A les matemàtiques: per exemple amb cançons de comptar, jocs de dits...

• A les ciències naturals: les cançons sovint parlen d'animals, les músiques poden recordar el cant dels ocells, van lligades als fenòmens de la naturalesa...

• Al folklore: interpretant cançons típiques del país...

• A les ciències socials: ja que moltes cantades parlen de persones, de fets... i no es pot oblidar que les músiques tenen un autor o compositor.

• A centres d'interès: com ara els cicles de l'any, els animals, els oficis...

• A estats d'ànim: doncs la música pot produir alegria, tristesa...

• I un llarg etcètera.

10-EL PAPER DEL MESTRE

El mestre, bàsicament en aquestes edats ha de provocar (a través de cantar una cançó, saludar-nos tot cantant, escolar els sons que arriben del carrer, ballar una dansa o un joc musical...) o fer que es provoquin situacions en les quals l'infant tingui vivències sonores que li serviran per a aprendre a expressar-se amb un nou llenguatge: el so.

L'actitud de l'educador ha de ser de respecte, de recerca continuada, de goig enfront el fenomen sonor. Aquesta actitud positiva l'adoptaran els infants també i els permetrà restar oberts a qualsevol vivència sonora.

La vivència del mestre equival a fer una experiència viva, que va directe a la sensibilitat, l'afectivitat... Per a poder transmetre aquests conceptes cal, però, que abans el mestre hagi tingut o tingui aquestes vivències musicals, que senti la música com a quelcom viu, que li agradi, que la valori.

Pel que fa a la veu, el mestre hauria de tenir en compte la seva veu. Aquesta és la que li ajudarà a provocar situacions de vivència, a expressar allò que sent i a treure'n partit de cara als infants. De la veu se n'ha de tenir cura (és com un tresor) ja que és el vehicle de comunicació més important entre ell i els seus alumnes. La veu hauria de ser agradable i s'hauria de saber modular per a expressar la seva musicalitat. Recordem que l'infant, en aquesta etapa especialment, imita el mestre i si aquest desafina, pot ser que els seus alumnes no cantin correctament. La veu no només és l'aparell de fonació. La veu és tot el cos: és una bona posició corporal, una bona respiració, és saber usar bé les caixes de ressonància...

Pel que fa als coneixement tècnics que ha de tenir el mestre en música, cal remarcar que aquests han de ser amplis. La música cal viure-la, cal fruir-ne, però per a això és indispensable conèixer-la, aprofundir-hi i transmetre-la. Com més coneixements tinguem millor (els coneixements poden ser infinits) però calen uns mínims que hauria de posseir tothom que tracta amb infants d'Infantil i que a més vol fer un bon tractament de la música amb ells. Aquests coneixements mínims són, entre d'altres:

• Entonar i afinar correctament.

• Fer servir la veu correctament.

• Tenir un cos mòbil i desentumit.

• Tenir la pulsació establerta i degudament interioritzada.

• Saber llegir i seguir un ritme segons una pulsació donada.

• Saber llegir rítmicament i melòdicament una partitura.

• Tenir una idea bàsica de la història de la música, èpoques, autors i obres.

• Tenir una oïda sensible al so.

• Saber cantar i dir una cançó amb expressivitat.

• Sentir goig pel moviment i la dansa.

11-PROPOSTES I RECURSOS

De propostes educatives per a treballar la música n'hi ha infinitat. Des de les clàssiques classes expositives (que en Educació Infantil no son gaires), passant per tot tipus d'audicions, cançoners (de dibuixos, de paret, de roba, del racó de música, de dau), contes i dibuixos musicats, jocs (rítmics, motrius, d'interiorització, memorístics), danses, diàlegs, representacions, etc. i acabant amb les metodologies més concretes, constructivistes i innovadores com ara Projectes, Centres d'Interès, racons, tallers...

Per a centrar-nos en un parell de recursos dels citats anteriorment, en proposarem un per a Escola Bressol i l'altre per a Parvulari (encara que ambdós serveixen i poden ser proposats en tot el cicle):

• Per als infants de 0 a 3 anys, “La panera dels sons” (o la maleta o la caixa), de totes maneres, és un bon recurs. Es tracta d'un cistell ple d'objectes sonors, entre els que hi pot haver: una postal musical de Nadal, un sonall, picarols, un martell de fira, petxines, un manyoc de claus, culleres de fusta, cocos, carabasses seques, còdols, cadenes, bastons xinesos de menjar...). Aquesta panera ha de ser presentada com a un gran regal que els infants, asseguts a terra, poden anar tocant i experimentant, tot cercant sons.

• Per als infants de 3 a 6 anys, podem oferir-los els cançoners. Trobem que hi ha moltes maneres de presentar un cançoner i aquest pot ser de dibuixos, que en funció de l'edat hi afegirem la lletra i la partitura; de paret, que plastificats es pengen a la paret al racó del cançoner de manera que ens pot quedar com un rànquing de les cançons preferides dels infants; els cançoners del racó de música, situats en el racó i que consten d'una cartolina plastificada en la qual hi ha, un dibuix en gran de la cançó pel davant i el dibuix més petit, el títol i la partitura a la part de darrera; els de dau, on tenim un dau de cub que té a cada cara una cançó, el llencem i cantem tots plegats la cançó de la cara del dau que ha sortit; i finalment els cançoners de roba, que són com uns llibres fets amb feltre i velcro on el mestre pot enganxar a l'interior el dibuix de la cançó o els personatges d'aquesta fets amb feltre de manera que podem variar el cançoner, podem fer “màgia” i que aparegui un cançó nova cada dia, etc.

12-CONCLUSIONS

El fet d'haver de recollir tota la informació feta a la carrera i en aquesta assignatura en un treball, doncs l'índex proporcionat pràcticament és tot el que hem fet, m'ha permès fer un repàs i un recordatori del que ha de ser l'educació musical a l'Educació Infantil. Penso, ara més que mai que una bona programació i una bona proposta de música a l'escola és molt important i que no hem de deixar de banda en cap moment de l'etapa. I perfilant encara més, és un fet molt important a treballar amb els infants més petits, els de l'Escola Bressol. És un treball que s'ha de començar allí, i s'ha de començar d'una manera molt ben feta i molt rigorosa (en el sentit que ha de ser molt bona). Com que és el camp on vull i espero treballar, aquest recull m'anirà bé per a tenir-lo a mà de cara a propers cursos.

Finalment dir que he fet un parell de canvis en l'índex inicial. Per una banda he agrupat dos punts en un de sol ja que a l'anar tan estretament vinculats he cregut oportú de tractar-los units. D'aquesta manera el punt 2 “La música com a mitjà d'expressió i comunicació” i el punt 3 “La música com a vehicle de relació afectiva” s'han convertit en el punt 2 “La música com a mitjà d'expressió, comunicació i com vehicle de relació afectiva”. El fet d'expressar-se i comunicar-se porta intrínsecament un objectiu que és el de relacionar-se. Ens podem expressar i comunicar amb ningú? Jo penso que no si el que volem és expressar i comunicar alguna cosa. Fa falta sempre un receptor. L'altre punt que he modificat ha estat una incorporació. Crec que en l'índex hi faltava una cosa tan important com és “El paper del mestre”, punt 10 del treball. No podem entendre un fet pedagògic sense mestre, sense ningú que eduqui, com tampoc ho podem entendre sense algú que ha de ser educat. Aquest paper de mestre és doncs molt important i més en la música on aquest educador ho és tant que ha de ser quasi un músic.

13-BIBLIOGRAFIA I FONTS DE DOCUMENTACIÓ

En la recerca bibliogràfica he consultat els següents llibres, tot resumint apartats, copiant-ne petits fragments, agafant idees...

• BARBERÀ, LL. i altres. (1998). Tocar totes les tecles. Barcelona. Edita: Associació de Mestres Rosa Sensat. Col·lecció: Temes d'Infància. Número: 30.

• BASSEDAS, E.; HUGUET, T. i SOLÉ, I. (1998). Aprendre i ensenyar a l'educació infantil. Barcelona. Ed: Graó. Nº103.

• BLANCH, X. (1999), Cinc cèntims sobre la reforma educativa. Barcelona. Ed: Proa.

• Departament d'Ensenyament. Generalitat de Catalunya. (1992). Currículum Educació Infantil. Barcelona.

• GOLDSCHMIED, E. (1979). Educar l'infant a l'escola Bressol. Barcelona. Edita: Associació de Mestres Rosa Sensat. Col·lecció: Temes d'Infància. Número: 31.

• GOLDSCHMIED, E.; JACKSON, S. (2000). La educación infantil de 0 a 3 años. Madrid. Ed: Morata. Col: Pedagogia.

• HUGAS, A. (1995). El llenguatge del cos i la dansa a l'Educació Infantil. Barcelona. Edita: Rosa Sensat i Edicions 62.

• MALAGARRIGA, Mª T. i BUSQUÉ, M. (1982). La música al parvulari i al jardí d'infància. Barcelona. Edita: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

• Apunts de l'assignatura, així com d'altres assignatures (“L'audició a l'etapa Infantil” i “El desenvolupament de l'expressió musical i didàctica”)