El Mur de Berlín

El novembre de 1958, els soviètics aboliren unilateralment l'Estatut quadripartit ( EUA, França, Gran Bretanya i la URSS ), i les autoritats de la República Democràtica Alemanya, per aturar la immigració cap a l'oest, construiren un mur de ciment aixecat per el govern en el barri de Pankow entre els dos sectors, per acabar amb l'èxode per part de la població al sector occidental, va consolidar la separació física de l'antiga capital del Reich en dues ciutats: el Berlín Est i el Berlín Oest des del 13 d'agost de 1961. La construcció del mur de Berlín va anar precedida d'unes crisis que feien entreveure la ruptura.

Des de la seva creació, el mur ha sigut el símbol de l'opressió, de la política de blocs i de la guerra larvada que enfrontava arreu del món americans i soviètics.

El mur de Berlín o mur de la vergonya, tenia una extensió de 165 quilòmetres ( 45 dels quals eren dins de Berlín ) i va ser construit, sense avís previ, la nit del 13 d'agost de 1961. L'alçada del mur edificat va ser de cinc metres i l'amplada, és a dir la zona prohibida, feia 50 metres a molts llocs i molts van morir intentant creuar-la ( 75 persones durant els primers 25 anys ).

Amb els anys, el mur va acabar simbolitzant la divisió d'Europa. Al Berlín de l'Est, resultava gairebé impossible acostar-s'hi, mentre que el Berlín de l'Oest no era nomès una atracció per a turistes, sino que significava també un element de la llibertat d'expressió, ja que damunt del mur hi apareixen molts grafits al·lusius a la divisió de la ciutat, a la manca de llibertat política i als esdeveniments que commouen Berlín d'un costat o de l'altre.

Desprès de 28 anys aguantant el mur de Berlín, finalment, amb la política de major transigència dels països del pacte de Varsòvia, que va autoritzar emigrar a milers d'alemanys de la República Democràtica, que havien demanat allotjament a les embaixades de la República Federal al Berlín Oriental i Budapest, va desembocà el 9 de novembre de 1989, amb l'apertua i es van iniciar els treballs de demolició del mur, un fet que els ciutadans de Berlín i tot el poble alemany havia esperat durant molts anys. Aquell any s'obrí la frontera en la perspectiva de la unificació d'alemanya.

La cultura europea es va fer ressò d'aquesta situació i el mur de Berlín passà a formar part dels motius literaris ( Le Carré ), cinematogràfics ( el nou cinema alemany ), musicals ( Pink Floyd ) i de quasi tots els àmbits del món de la cultura.