FUNDADOR

L'any 1805 neix Joseph Smith, fill d'una espiritista i d'un buscador de tresors; analfabet, bevedor i irreligiós digué haver tingut una visió de Jesucrist l'any 1820.

Tres anys més tard tingué una altra visió de l'àngel Moroni que portava una comanda per a ell, havia d'anar a un lloc en concret on hi havia enterrades unes planxes d'or amb una relació dels habitants anteriors del continent americà i també la plenitud de l'Evangeli Sempitern tal i com el Salvador l'havia lliurada als antics lavitans.

Aquestes planxes no les podia desenterrar fins quatre anys després; el 1827 les desenterrà i començà a traduir-les gràcies a l'Urium i Tumim, dues pedres en argolles de plata assegurades a un pectoral. El març del 1830 el Llibre del Mormó ja estava a la venta.

Hi ha que diuen que aquest llibre és un plagi d'una novel·la històrica escrita per Solomon Spaulding, de fet els llocs dels que es parla al llibre del senyor Smith són inidentificables.

El fundador de la secta dels mormons anuncià la fi del món per a l'any 1890, ell mai arribà a veure-ho ja que el 1844 ell i el seu germà foren assassinats, tenia 39 anys.

La secta aleshores s'escindí en dues parts, una portada per la vídua d'Smith que es anomenada “L'Església Reorganitzada de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies”, ella volia que el poder de la secta passés a mans d'un fill de tots dos. Per altra banda la majoria dels adeptes seguiren a Brigham Young que s'establí al comptat d'Utah; ell fou el creador d'algunes de les doctrines mormòniques que encara avui s'oculten, un exemple és que per a ells els pecats només poden ser rentats mitjançant el vessament de sang humana o què Adam era Déu i que ell fou qui engendrà a la Verge Maria mitjançant un acte carnal; també creà la institució polígama, motiu pel que alguns dels seguidors de Joseph Smith no acceptaren a Young.

CREENCES

Els Mormons es guien per unes ordenacions i la seva salvació depèn del seu compliment; aquestes són els anomenats Articles de Fe de l'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies:

Per als Mormons Déu vivia en un llunyà planeta i que fou fruit de la unió sexual entre un déu i una deessa, Déu tingué fills, dos dels quals foren Jesús i el Diable. Quan arribà el moment de poblar La Terra Déu envià a Jesús, el Diable s'oposà i per això la divisió entre els àngels; per una part uns seguiren al Diable, uns altres a Jesús i altres foren neutrals i per tant castigats convertint-los en negres.

Fins l'any 1974 els negres no podien accedir al sacerdoci mormó, i la persona blanca que es casés amb una negre devia ésser executada.

Els mormons tenen un concepte de la dona molt masclista, bàsicament serveix per a tenir fills.

Aquesta secta admet la Trinitat però sacrifiquen la unitat de Déu, per a ells són tres Déus diferents: “La individualitat de les tres Persones fou llustrada en el moment del baptisme de Crist quan Jesús, un dels seus membres, es ficà la l'aigua, mentre el Pare parlava des de les alçades i l'Esperit Sant, el tercer membre, davallava amb forma de colom”.

Déu té la forma d'un home. És personal, parla i ha parlat a l'home. És exaltat, omnisapient i totpoderós. Però és també misericordiós i amable. Ell és el pare des esperits de tots els homes i té la consideració i l'interès d'un pare amb els seus fills.

Jesucrist és el seu fill, visqué, morí i ressuscità en el sentit literal com redacta el Nou Testament. Ell és el Salvador i Redemptor dels homes. Ell encara viu, és un ésser de forma i personalitat definides.

L'Esperit Sant és un personatge d'esperit, però té una personalitat individual, Té el paper de Revelador pel mig de qui podem conèixer la veritat de totes les coses

ORGANITZACIÓ

Com tota secta els Mormons s'organitzen jeràrquicament. Crist és el cap de l'Església i dirigeix al President que és “profeta vident i revelador”, al voltant del President trobem els dotze apòstols, profetes, pastors, mestres, evangelistes, bisbes, presidents de rama... i tots ells reben els dons de sensació, profecia, visions, revelacions, parlar en llengües...

LES MISSIONS.

L'aspecte missioner dels Mormons forma part de la vida normal de l'església, cada any milers de joves van vint-i-quatre mesos a camps de missió fora dels EEUU, ells s'autofinancien i són assistits per familiars o amics, mai per l'església a la qual pertanyen. Els missioners es dediquen a anar per les cases intentant convèncer a la gent de les seves creences. Actualment hi ha 10.000.000 Mormons ja totalment integrats en la societat, que treballen i viuen normalment, dels quals a Espanya hi ha uns cinc mil.

COSTUMS

Són en generals molt sobris en la seva vida i costums, passen gaire bé desapercebuts. Se'ls està prohibit l'alcohol, el tabac, el cafè, el té i altres estimulants així com veure la televisió el diumenge.

REPERCUSSIÓ POLÍTICA I ECONÒMICA

Els Mormons tingueren i tenen un gran poder polític i econòmic sobretot a l'estat d'Utah que és controlat de manera gaire bé exclusiva per ells. Després de la II Guerra Mundial tots els governs dels EEUU han comptat almenys amb un ministre Mormó; només hi ha una excepció, Jimmy Carter.

EXPERIÈNCIA PERSONAL

Jo com a Catòlica que sóc crec que hem de respectar les seves creences o bé intentar rebatre els seus punts de vista.

Si més no, des de la meva experiència personal puc dir que conec una família de Mormons que sempre han respectat la meva religió, com jo la d'ells; que viuen humilment i que treballen com tothom per mantenir la seva numerosa família.BIBLIOGRAFIA

-BOSCH, J. (1981). Iglesias, sectas y nuevos cultos. Editorial Bruño-Edebé -LA MÀ DEL MORMÓ. (1830). El llibre de Mormó. L'Església dels sants dels darrers dies. Tercera edició. França.

-Fulls informatius sobre els Mormons. Qui són els Mormons?, El testimoniatge del profeta Joseph Smith.

-VERNETTE, J. (1994). Las sectas, ¿qué pensar, como actuar? Editorial CCS.

-VIDAL MANZANARES, C. (1989). El infierno de las sectas. Ediciones Mensajero.

-VIDAL MANZANARES, C. (1994). Diccionario de sectas y ocultismo. Verbo Divino. Tercera Edició.

Universitat Ramon Llull.

Facultat de Psicologia i Ciències de l'Educació Blanquerna.

Primer Primària.

Curs 97-98

L'ESGLÉSIA DELS SANTS DELS DARRERS DIES: ELS MORMONS.