• Vida de Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol va néixer a Roda de Ter (Osona), el 19 de març de 1929. És conegut sobretot com a poeta, però també ha escrit prosa i ha fet traduccions. Va cursar estudis primaris a l'escola parroquial del seu poble. Als catorze anys va començar a treballar al despatx de ca la Tecla Sala, la mateixa fabrica tèxtil en què treballava la seva mare. Però als dinou anys va patir una tuberculosi pulmonar, que el va obligar a passar un any al llit i que li va permetre llegir abundosament.

Amb Paraules al vent, que publica el 1954, va obtenir el Premi Óssa Menor. El 1956 es casa amb Dolors Feixas, amb qui tindrà una filla el 1958 i un fill el 1965. Fa traduccions i inicia l'activitat pública: dirigeix cinefòrums, fa conferències, posa música als seus poemes i en canta en escenaris al costat de membres de la Nova Cançó, col.labora a les revistes Oriflama i Inquietud. Inicia també a finals dels seixanta activitats polítiques en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

A partir del 1970 una esclerosi múltiple es comença a manifestar en el poeta. Aleshores, la introspecció serena de les seves limitacions fa que la seva poesia transcendeixi la realitat de l'àmbit de la malaltia i basteix un món poètic original com a expressió de les sensacions més humanes: l'amor, el desig i la mort, que pot ser entès per tothom: Vint-i-set poemes en tres temps (1972), finalista del premi Carles Riba; La pell del violí (1974), Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975), Llibre dels sis sentits (1974), Quadern de vacances (1976).

Treballarà prop de trenta anys a la fàbrica, fins que el 1973 l'esclerosi múltiple el converteix en un pensionista de gran invalidesa i enceta uns anys de reclusió.

El 1978 rep un homenatge dins la Setmana Popular a Osona, organitzada per la comissió de cultura del PSUC, sota el lema Ara és demà, amb cartell d'Antoni Tàpies i amb l'asssitència de poetes com Vicent Andrés Estellés, Pere Quart, Joan Brossa, Joan Vinyoli, Ramon Pinyol, Xavier Bru de Sala, entre molts d'altres. Aquest mateix any s'editava el treball plàstic sobre Primavera i Hivern, realitzat per alumnes de l'Escola El Puig d'Esparreguera amb el guiatge del seu mestre, Ramon Besora, que després exerciria d'editor i, últimament, d'impulsor de l'Associació d'Amics de Miquel Martí i Pol.

El reconeixement públic li arriba amb la publicació a Llibres del Mall de tres volums de l'Obra poètica: L'arrel i l'escorça, El llarg viatge i Amb vidres a la sang. Amb el poemari Estimada Marta, el 1978, el poeta és conegut popularment i reprèn l'assistència a actes públics.

El 1984 mor la seva esposa Dolors Feixas, després d'una llarga malaltia.

Tot i que gran part de la seva producció són poemes, també ha editat un volum de prosa, Contes de la Vila de R. i altres narracions, dos llibres de "memòries novel.lades" i un de correspondència amb el poeta Joan Vinyoli. A partir de les publicacions, s'han musicat molts poemes de l'autor. Així, cantants com Maria del Mar Bonet, Ramon Muntaner, Lluís Llach, Celdoni Fonoll o Rafael Subirachs han ajudat a fer popular l'obra del poeta. Actualment la seva obra poètica és en curs de reedició completa a Edicions 62.

Ha estat traductor d'obres de Saint-Exupéry, Simone de Beauvoir, Apollinaire, Flaubert, Zola, Racine, Huysmans, i Gianni Rodari, entre altres autors. D'altra banda, la seva poesia, ja sigui en volums personals o en antologies, ha estat traduïda a l'espanyol, el portuguès, l'alemany, l'anglès, l'italià, el flamenc, l'eslovè, el búlgar, el rus, el japonès.

Ha obtingut el Premi Óssa Menor (1954), el Fastenrath, el Premi de la Crítica (1978), el Salvador Espriu, el Ciutat de Barcelona (tant de traducció com de poesia), el Nosside internacional a la Vall d'Aosta. Ha estat guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1991), la Creu de Sant Jordi, la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts 1992, el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya (1998) i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1999).

Els homenatges i distincions honorífiques se succeeixen des tota mena d'institucions públiques i entitats cíviques. L'assistència del poeta -sempre acompanyat per Montserrat Sans, la seva segona dona, amb qui es va casar el 1986- és aclamada en multitud d'actes. A moltes poblacions de Catalunya hi ha carrers que porten el seu nom. També el porten un institut d'ensenyament secundari de Cornellà de Llobregat i dues biblioteques, la de Sant Joan Despí i la de Sant Gregori.

A partir del 1999 es produeix un espontani reconeixement popular que fa que una gran part dels ajuntaments catalans aprovin de demanar en els seus Plens a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, de la qual n'és membre, i a la Institució de les Lletres Catalanes, que sigui presentada la candidatura de l'autor a l'Acadèmia Sueca per al premi Nobel. El 2000 s'hi afegeix el Parlament de Catalunya.

• Obra de Miquel Martí i Pol

2.1 Etapes de la seva vida literària

El primer que cal pensar és que a través de la seva obra descobrim una experiència humana, un itinerari vital i humà. Però la seva vida es representativa d'una temporalitat concreta, com que tota vida és un itinerari i un itinerari comporta una evolució, ens trobem davant d'una temporalitat concreta. De manera que ara intentaré establir l'evolució d'aquesta àmplia i extensa obra poètica.

Durant la primera joventut del poeta. La seva poesia, formalment, es fa ressò del neopopularisme i la cançó tradicional, influència del bò i millor de la generació castellana del vint-i-set.. A nivell interior i personal predomina una preocupació que es tradueix en una recerca de la seva pròpia identitat humana. És una etapa en que predomina, una reflexió metafísica i existencial

La segona etapa comença quan, l'home perdut a la vida demana a Déu l'ajuda que li cal, però que aquest no respon. El sentit d'orfernesa existencial és, absolut, i porta cap a una crisi de fe de la qual l'home només es pot salvar si creu en allò que és viu i present davant seu: la condició humana, amb la qual cosa es comença a desenvolupar el sentit de solidaritat que vol projectar en els altres una possible ètica humanística que doni el sentit a la vida.. Actitud que serà l'eix que dominarà bàsicament en tota la segona etapa de la seva obra. Una etapa de forta conscienciació social i col·lectiva, on la lluita contra el franquisme portà les classes socials més desfavorides a reivindicar drets i millores en la condició de vida.

L'any 1970 es declara en el poeta una greu malaltia, l'esclerosi múltiple. La irrupció de la malaltia marca un punt d'inflexió en l'obra i la vida del poeta que l'acara, a una situació d'interiorització lògica forçada per la nova situació creada. Irrupció, progressió i estabilització de la malaltia és l'itinerari que caracteritza aquest procés que estarà marcat per una reflexió sobre el canvi de vida a què l'obliga la malaltia, sobre les limitacions que li imposa, sobre els interrogants que obre, sobre la proximitat de la mort, i sobre els sentits.

Després d'una lògica situació de decandiment i defalliment. El poeta obre una nova etapa d'expansió i obertura que, respon a una nova onada vitalista. Viure és allò que és essencial i la malaltia no ha de ser un condicionant que ho impedeixi. No hi ha previsió de futur; hi ha afirmació de present, que és el que de cert i segur té el poeta. La gran afirmació de vida i vitalisme que traspuen molts dels poemes d'aquesta quarta etapa. Coincideix, en un moment d'expansió de la societat catalana que, viu una nova etapa històrica d'afirmació i creixement nacional. Aquesta quarta etapa respon clarament a un d'aquests moments de vitalisme i obertura. Però també és un cicle on intervenen diversos elements autobiogràfics que donaran una complexitat major a aquest moment.

Una vellesa que, avança lentament en el món físic, interior i espiritual; emprèn el que s'ha de considerar com un balanç de vida. Tot reapareix en el pensament del poeta. Davant el vitalisme exultant de l'etapa anterior, ens trobem ara amb un vers greu, profund, trist, que ens mostra un home cansat i sol, però que no renúncia a continuar. El seu signe vital és un moviment oscil·latori on afirmació i negació es van alternant, perquè, en realitat, una no viu sense l'altra o, millor perquè la vida és una tensió entre aquests dos pols aparentment en contradicció però necessaris per seguir-nos interrogant a la recerca d'una resposta que mai no arriba.

La poesia de Miquel Martí i Pol és una poesia fortament autobiogràfica. És a dir, un tipus de manifestació poètica que pren en la pròpia experiència personal el material de referència bàsic i essencial que, es transforma en una matèria poètica i en poesia. Podríem objectar objectar, que, es transforma en matèria poètica i en poesia. Podríem objectar que, ateses les mateixes característiques del gènere poètic, gairebé tota la poesia que s'escriu és poesia de l'experiència, perquè el caràcter líric de la poesia fa que quasi sempre el jo poètic sigui el referent immediat de la veu poètica. Quan parlem de poesia de l'experiència, és un tipus de poesia que es caracteritza per un tipus de vers que es caracteritzen per un vers on domino un to discursiu i descriptiu que explica els sentiments i les idees, per sobre d'un tipus de vers imaginístic conceptual que més aviat els suggereix a través d'un ric, complex i hermètic món metafòric, que pel seu propi caràcter personal i tancat, no sempre és fàcil de desxifrar.

A través de la poesia de Miquel Martí i Pol descobrim, doncs, una experiència vital concreta lligada, però, a un temps històric determinat. La seva vida, la seva biografia, amb una experiència vital específica, representativa d'una classe i una condició social determinada, no està deslligada d'un temps històric que ha marcat el devenir de la societat catalana d'aquestes darreres dècades. Diverses representativitats flueixen, doncs, dins d'aquesta obra: la representativitat d'una classe social i del marc geogràfic d'una Catalunya interior genèricament rural però amb una presència industrial que creo una contraposició/contradicció entre els dos mons; una representativitat temporal i històrica que situa aquesta poesia en un context on es debaten idees que també s'incardinen d'una manera d'una manera prou evident en el discurs i la reflexió poètica que mena el poeta. I per sobre de tot, una representativitat de la quotidianitat humana que es trenca, amb una experiència excepcional i única que malauradament l'allunyen del que havien de ser uns camins de normalitat per acarar l'experiència vital del poeta davant una situació límit. Aquesta excepcionalitat és donada per la malaltia que es declara al poeta a principis dels anys setanta -una esclerosi múltiple_ i que, a partir d'aquell moment, es converteix en l'eix i el condicionant absolut de la vida de Miquel Martí i Pol, tal i com queda reflectit en la seva poesia.

II. PART PRÀCTICA

L'AMOR JUGAVA A PERDRE'S

7a L'a/mor/ ju/ga/va a/ per/dre's

4b als/ teus/ ulls/ clars.

7 a Em/ dei/a/ l'e/nyo/ran/ça:

4b No el/ tro/ba/ràs.

7a La/ tar/da/ s'en/fo/lli/a,

4b bo/ja/ de/ llum,

7a vi/brant/ en/ l'har/mo/ni/a

4b del/ seu/ per/fum.

7a Plo/ra/va el/ cor/ si/len/cis

4b i/ llan/gui/ment.

7a Em/ deia/ tot/: No/ hi/ pen/sis

4b per/ un/ mo/ment.

7a L'a/mor/ es/ com/pa/di/a

4b del/ meu/ pe/nar;

7a de/ sob/te a/pa/rei/xi/a

4b re/ra un/ li/là.

7a Per/ la/ me/va ho/ra/ mu/da

4b vo/la/va un/ cant..

7a L'a/mor/ e/ra/ ven/çu/da

4b i el/ pler/ cons/tant

8-1c S'a/dorm/ un/ goig/ u/nà/ni/me

4 d als/ teus/ ulls/ clars.

7 e L'a/mor/, a/ra, es/ re/pen/ja,

4 d fi/na, al/ meu/ braç.

Aquest poema va ser escrit durant la primera etapa de l'autor, que com em dit, travessava la seva primera joventut. La seva poesia, va fer ressò del neopopularisme i la cançó tradicional, influència del bo i millor de la generació castellana del vint-i-set.. Aquest poema prové del primer llibre de Miquel Martí i Pol és Porto la tarda recolzada al braç, la qual va obrir la primera etapa de la seva obra poètica; i es va publicar entre els anys 1948-1954.

Aquest poema te dos estrofes, en el que la primera esta composta per 20 versos, i l'altre és un quartet. El poema d'art menor, amb rima assonant

A nivell retòric, observem una utilització a nivell lexicosemàntic, de hipèrboles, que les trobem en els versets sis, “Boja de llum i divuit, “volava un cant.”. Però veritablement el recurs més utilitzat durant tot el poema és la prosopopeia, que la utilitza coma personificació de entitats abstractes com l'amor. Aquests els trobem en els verset primer, “L'amor jugava a perdre's”; en el vers nou, “”Plorava el cor silencis”, en el vers número tretze, “L'amor es compadia”; en el disset, “Per la meva hora muda”; en el vers dinou, “L'amor era vençuda”; en el vint-i-un, “S'adorm un goig unànime”; i finalment en el vers número vint-i-tres, “L'amor, ara, es repenja”

A nivell textual, observem que aquest poema d'amor pertany al que diríem la poesia culta, i d'aquesta manera tracta el tema de l'amor, com a una manera d'expressar els sentiments associats a ell (Com l'odi, afecte, fidelitat) i els estats del feta morós (passió, amor ideal, enamorament,...).

La poesia de Martí i Pol sorgeix de cop, nítida, perfecte, amb les paraules justes i precises.

És una poesia en la que no hi ha imaginació. Uns poemes plens de vida, uns poemes sense pessimisme, malgrat les impressions externes.

A pesar del que li suposa la malaltia, segueix escrivint els seus poemes a mà. Sense haver fet esborranys previs (la primera visió és única i definitiva. Cap hesitació, cap esborrall, cap canvi no enterboleix la pàgina on s'ha materialitzat el poema).

Martí i Pol en la seva poesia manté tenaçment uns ideals, uns objectius i uns principis. És l'home capaç de transmetre sentiments, perquè els viu, perquè li surten de dins, d'un interior riquíssim; l'home reflexiu i sobretot, l'home enamorat del silenci. Un poeta que manifesta de manera exasperada proclamant una presència en cada paraula.

Una altra característica important en l'obra de Martí i Pol, és el vitalisme que regna en cadascuna d'elles.

Miquel Martí i Pol és un poeta que tria les paraules més en funció de la claredat que no pas de la bellesa musical intrínseca, o de la raresa filològica, i que se situa a l'antípoda de l'altre gran poeta de la plana de Vic. Perquè Martí i Pol no ha evolucionat mai al grat dels vents de les modes literàries de torn.

I és que, gràcies a la seva qualitat de tossut, es va poder anar fent a ell mateix culturalment, en un ambient, el de la Roda de la guerra i de la postguerra. ("Realisme històric").

Al final l'obra de l'autor s'ha anat allunyat del personatge, ja que la seva obra no prové de l'autocompasió, sinó de l'autoanàlisi.
(Les crítiques desfavorables el fan rumiar molt, li fan rellegir els llibres i de vegades li fan adonar de defectes que no havia sabut veure).

Miquel Martí I Pol

Antologia Poètica