1-El tema que predomina en aquest poemari és l'opressió,el sofriment, les inseguretats... que han patit la classe obrera, treballadora pels opressors; rics, caps de la fàbrica (els que realment ixen beneficiats de tot...)i la lluita que ,ai han abandonat de per aconseguir millores. A continuació citaré uns fragments que recolzen la meua argumentació:

“vindran altres temps si ho volem tots plegats” Pàg 55(vv16) del llibre.

“únicament pegant sacsades tots pegats ens els traurem de sobre” Pàg 43(vv15-16-17)

2-Els poemes d'aquest poemari són independents ara bé segueixen un mateix tema ; estan relacionats .Parlen dels treballadors que Miquel va conèixer a la fàbrica. També tracta els problemes que a aquestes persones i a ell com a treballador li van/va afectar.

3-Miquel Martí i Pol ha triat aquest nom LA FÀBRICA perquè aquest poemari parla d'això, de la fàbrica i les relacions humanes d'ella. Aquesta Fàbrica no és una qualsevol, és on ell va treballar tota la seua vida , “La Blava”, la fàbrica de filats de Roda de Ter.

4- “Els herois” Per a Miquel són aquestos treballadors de la fàbrica on ell treballà, la classe obrera. No considera a qualsevol company un “heroi”, supose que es refereix a aquells que fan un gran esforç, que són treballadors nats desde la seua joventut ;per sobreviure.

Exemples dels herois que cita Miquel al llarg del poemari són aquests:

*pàg 27-28* “ LA FÀBRICA”

(...)Potser aleshores, per alguna escletxa.

S'hi filtraven microbis de tendresa

I la gent de pell aspra se sentia

estranyament amorosida i feble,

Capaç i tot d'estúpids sacrificis.

Aquella gent vull evocar , els qui viuen

Encara , afeixugits pels anys, estòlids,

I els altres, els qui han mort a plena ruta

d'aquests quaranta anys llargs. Ells i no els altres

- els qui ostentosament estampen

llur nom damunt la feina-

són els únics herois d'aquesta historia.(...)

L'autor fa memòria dels sues herois; persones sacrificades i treballadores com són els obrers que van a la feina cada dia, a la fàbrica i no oblida a les dones que fan la feina de casa i també els jubilats, que en aquest cas són aquelles que ,li han acompanyat en tota las seua vida, durant aquest viatge de quaranta anys(fins que per la malaltia deixà treballava a la fàbrica). “Són aquells que amb orgull estampen el nom davant la feina”.

*pàg 56( tota en general)

Aquest poema, “IN MEMORIAM” és un adéu especial a la netejadora de la fàbrica que portava molt de temps treballant i ja era jubilada .Ha mort. Diu que sigué una dona, que mai oblidà el seu

poble, les sues arrels.

*pàg 46. “LA RITA MIRAMBELL” Aquest poema mostra la feina feta per una dona, tan es val si és aquesta dona si és altra. Fa treballs fóra, dins de casa i no para. Així manté a la família mentrestant l'home no sap que ho fa i la tracta com a “boba”.

*Pàg 36 “L'ELIONOR”

“L'Elionor tenia

Catorze anys i tres hores quan va posar-se a treballar(...)”

Aquest poema mostra el treball infantil i per lo tant la poca o res infantesa que van viure tant la mare com la filla. També observe el missatge del “no progrés” en eixe moment, ja que tant la mare com la filla pateixen del mateix mal.

5- L' estructura d'aquest poema ,”La creació” remet a la religió perquè La Bíblia, diu que el món es va crear en set dies i aquest poema està estructurat d'aquesta forma, està format per set parts; estrofes. Les grans diferències venen pel contingut. El poeta conta els dies des d'un punt de vista d'un obrer, de la creació d'un obrer. El primer dia que és el seu començament fins al setè que supose que és l jubilació( la separació per sempre del treballador i la fàbrica)

1Er dia - El començament d'un jove, amb uns catorze , tot nou i sorprenent al veure la grandesa i soroll de les màquines.

2on dia- Passa el temps ( uns deu anys més o menys), comencen a ficar-se en la feina, s'involucren , s'acostumen “ vam aprendre el ritme solemne de la feina”.

3Er dia- Tenen més experiència ,maduren i aprenen noves coses de la vida” La profunda raó de viure dels qui sempre creixen vençuts i solitaris”, però ja es troben “aïllats del món”.

4t dia- Es casen o tenen el primer amor; formen una família i es fan majors junts “ les mans plenes de sorra o bé d'ortigues”.

5é dia- La estrofa ens mostra que els treballadors ja es senten com si hagueren nascut entre les màquines “llunyania del cel i món”. Mitja vida treballant” tenen el cos més estropeat...”Teníem les mans tan dures com qui més i alçàvem la veu per renegar sense temença”.

6é dia- Aquesta estrofa parla de l'esperit de lluita, de no conformar-se, diu que no són persones innocents. Fa una crítica a aquells hipòcrites que” Els mira com sol mirar-se els folls i besen els peus d'aquells que els apallissen”

7é dia- Aquesta és l'ultima estrofa i es on dóna fi la “vida treballadora” de l'obrer. La jubilació, l'adéu a la Fàbrica com bé mostra aquest vers. “El setè dia era diumenge i vàrem reposar com deu mana”

6-Els dos casos que he trobat de relació entre el “jo líric” i el treballador de la fàbrica són els següents:

Pág 33 (vv13-15)

(...)Jo només brando llibres,

ells branden un garrot;

el món serà dels dòcils.(...)

En aquest cas queda clar que ell es poeta i que “lluita” com un treballador(com diu en el poema complet, ell està empresonat).

Pàg 56 (vv1-2)

Com que no sempre el poema s'organitza

Entorn d'una subtil regolfada de conceptes(...)

7- Si haguera de triar uns versos per recordar a algú aquest poemari, triaria aquestos que vaig a citar a continuació ;perquè per a mi, són els més especials i recopilen bé el tema de tot el llibre en el seu conjunt i a més tenen una força especial:

Ara, Miquel

*pàg 43* (vv18-19-20)

“Les canyes

només es ornen llances

si hom les empunya amb esperit de lluita”

Aquestes versos mostren molt bé l'esperit de lluita ,de millorar les condicions.

La Sirena

*pàg 55* (vv17-20)

“mai no ens han fet por l'esforç ni la feina,

i tant se val si ja hem mort quan ningú

del llit estant, amb els ulls oberts,

senti com toca la sirena.”

He triat aquest aquest fragment perquè es una síntesi del poema, la sirena i també perquè el seu missatge és molt especial i m'agrada: No importa si ja han mort i s'ha aconseguit que ningú més estiga en atur, esperant a la seua casa mentre “toca la sirena” de la fàbrica.

8-Explica els següents fragments:

a) ARA, MIQUEL ,

“ Ara, Miquel,

torna a ser el temps

del fil gruixut i les paraules dures”

Aquest fragment té un significat més metafòric(Fil gruixut) que literal; parla de que bé el mal temps, la fam i pobresa (de les paraules dures) aquestes paraules fan referència al maltractament dels treballadors en aquest cas.

b) EL PROGRÉS, DIUEN

(...) No serviria de res

tornar a penjar les flors

ni és d'esperar que es repeteixi

la presència de les noies.”

Aquest fragment expressa des d'un punt de vista crític de manera literal i metafòric el progrés a la fàbrica; el poema mostra que no s'està fent des d'un punt de vista adequat i és totalment irreversible i que res seria igual ni serà igual.

c) LA SIRENA

“Tenim el cabàs penjat darrere l porta

i a les mans el solc que hi va deixar l'eina.

Però els matins s'allarguen

I del llit estant amb els ulls oberts,

Sentim com toca la sirena”.

Estos versos mostren al treballador, amb experiència, en atur com ben mostra aquest fragment“ i a les mans el solc que hi va deixar l'eina” ,la angoixa que sent un treballador així .El temps cada vegada se'ls fa més llarg i ben sap que altres companys estan treballant no com ell...Aquest poema s'expressa d'una manera literal ja que no utilitza cap metàfora i ho diu tot al peu de la lletra.

**LA SIRENA**

Tenim el cabàs penjat darrere la porta

i a les mans el solc que hi va deixar l'eina.

Però els matins s'allarguen

i del llit estant, amb els ulls oberts,

sentim com toca la sirena.

Si comptem amb els dits, ens sobra temps;

Si comptem amb diners ens manca feina.

Però encara hem de viure

i del llit estant, amb els ulls oberts,

sentim com toca la sirena.

No és pas culpa vostra, ens diu sovint la gent, aquests temps són durs i tot escasseja.

Però els anys no s'aturen

i del llit estant, amb els ulls oberts,

sentim com toca la sirena.

Vindran altres temps si ho volem tots plegats;

mai ens han fet por l'esforç ni la feina,

i tant se val si ja hem mort quan ningú

del llit estant, amb els ulls oberts,

senti com toca la sirena.

“La sirena”, el poema que he elegit, parla de l'atur , del sentiment i de la lluita per a millorar les condicions laborals dels treballadors.

Aquest poema s'expressa en primera persona del plural (tenim ,contem...) contant d'una manera literal i especial , el pesar que sent una persona i un col·lectiu al trobar-se en aquesta situació(l'atur). Continua fent referència als problemes que això provoca per al aturat “temps durs on tot escasseja”, mentre el temps passa sense demora. Per finalitzar, aquesta composició moderna va dirigida( tu líric) als obrers per a que s'uneixen i així acabar amb l'atur; encara que siga costós i tarde temps.

En quant a la mètrica i la rima he de dir que Miquel Martí i Pol utilitza clarament en aquest poema el vers lliure; això vol dir que hi ha una total llibertat en la rima i la mètrica. Això és característic de la poesia moderna i aquest autor és “modern”, no segueix les estructures de les poesies antigues amb rima i mètrica perfecta.

Aquest poema està format per quatre estrofes de cinc versos ; això vol dir que el formen vint versos, entre els que hi ha versos d'art major (formats per versos dodecasil·labs ,endecasil·labs i decasil·labs) i d'art menor( de sis i vuit síl·labes) .Com ha curiositat he de dir que a soles en específics casos la mètrica si que és igual en uns versos i altres: als 2ºns versos(10), als 3ers(6) i als últims dos versos de cada estrofa (però això no té importància tenint en compte que són els mateixos, es repeteixen en el seu conjunt).

També cal donar importància les “pauses internes” en alguns versos d'art major( de més de nou),és a dir les cesures que es situen als següents versos:

-VERS nº4 “ i del llit estant/ amb els ulls oberts”

-VERS nº6 “ Si comptem amb els dits/ ens sobra temps”

-VERS nº9 “ Si comptem amb diners / ens manca feina”

-VERS nº11 “ No és pas culpa vostra/, ens diu sovint la gent”

-VERS nº14 “ i del llit estant/ amb els ulls oberts”

-VERS nº16 “ Vindran altre temps/ si ho volem tots plegats”

-VERS nº19 “ del llit estant amb els ulls oberts”

He triat aquestes perquè els hemistiquis es diferencien prou bé. Fins i tot en alguns casos és com si fórem dues parts d'una conversa .Per exemple; VERS nº11 “ No és pas culpa vostra, ens diu sovint la gent”. Per altra banda, també trobem hiats i sinalefes que supose que hauran sorgit de manera natural(l'autor no ajusta els versos, com ja he explicat abans, utilitza vers lliure)Pel que fa als hiats a soles he trobat un al vers nº11 “No/és”, pel contrari si que he trobat nombroses sinalefes: vers nº2 “i- a”, vers nº8 “Encara - hem”, vers nº13” però-els”, vers nº16 “si-ho” i per últim vers nº18 “si ja-hem”.

Altra part molt important en un poema és la rima però en aquest cas no hi ha( la fàbrica és caracteritza per tindre vers lliure), així que el poema està format per versos anisosíl-labics. Si he de dir que rimen dues paraules en tota la composició: “L'eina” i “feina” que es situen en els versos 2 i 7-17 respectivament.

Parlant dels recursos estilístics he de destacar que no són massa nombrosos en aquest cas, ja que l'autor escriu d'una manera literal, sense cap metàfora. En primer lloc, els recursos fonètics, encara que pense que no hi ha cap só o soroll que l'autor ens vulga fer relacionar o donar-li més importància, note un predomini a l'hora de llegir de la lletra ”s” (encara que sí és cert que aquest só al valencià és molt habitual) .

També he trobat recursos sintàctics i són els que a continuació explique:

-ENCAVALCAMENT: Entre els versos nº19 i nº20

“ (...)i tant se val

si ja hem mort quan ningú

del llit estant, amb es ulls oberts,(...)

Aquests versos estan separats, però en un inici és un vers tot junt, una unitat. Per això la paraula, “ningú” s'ha quedat com de limit entre els dos versos.

-PARAL-LELÍSME : Als versos nº6 i nº7 a la 2ª estrofa:

Hi ha un paral·lelisme perquè es repeteix la mateixa la mateixa estructura sintàctica(Condicional ,verb ,preposició ,nom ,pronom, verb i nom) com bé es demostra ací:

“ Si comptem amb els dits ens sobra temps;

si comptem amb diners ens manca feina”

Els recursos semàntics és l'últim recurs que analitzaré ; En tot el poema en el seu conjunt és produeix una repetició d'unes parts ben significatives ,els dos últims versos de totes les estrofes, com si fóra un “estribillo”, una repetició per a marcar que tenen importància i que són “la clau” del poema. (encara que hi ha una variació als últims dos versos del poema; “del llit estant, amb els ulls oberts, senti com toca la sirena”)

És troben als següents versos i aquest és el que es repeteix:

(vv4-5,9-10,14-15,19-20)

“ i del llit estant ,amb els ulls oberts,

sentim com toca la sirena”

En conclusió, el poema “LA SIRENA” és un al·legat en contra de l'atur i una mostra de les condicions dels que es troben en aquesta situació .Per a entendre-ho bé hi ha que ficar-se en la pell d'un aturat que veu com passa el temps, s'empobreix i no pot alimentar a la seua família; com bé diu al poema “Els temps són durs i tot escasseja .Però els anys no s'aturen”

Hi ha que entendre el context històric on és desenvolupa la poesia de Miquel; ja que la sirena marcava l'entrada i eixida dels treballadors a la fàbrica.

Per al meu punt de vista, aquest poema és un bon exemple de la situació d'aquella època i l'autor ho ha reflecsat molt bé. L'experiència de l'anàlisi del poema ha sigut costós però he aconseguit ficar-me més dins dels poemes( sobretot en aquest) per a intentar entendre tot el que l'autor volia mostrar-nos.

M'ha sorprès la força poètica que aconsegueix l'autor encara que no utilitza ni mètrica ni rima, ni recursos estilístics com les metàfores i si que ho fa amb el vers lliure, característic de l'època moderna.