Va néixer el 19 de març a Roda de Ter (Osona). Després d'estudiar a Vic va començar a treballar als 14 anys com a escrivent en una fàbrica de filatura de cotó. Als 19 anys contreu una malaltia pulmonar la qual l'obligà a restar al llit durant un any. És aleshores que descobreix el valor expressiu de la poesia. La intensitat lectora li fa augmentar el desig d'escriure i a poc a poc anirà trobant un estil personal.

A partir d'aquí hem de parlar de diverses etapes en la seva producció:

Primera etapa: es caracteritza per la recerca de si mateix de Déu. Es produeix un desengany en no trobar respostes metafísiques, situació que supera confiant en la condició humana i en la solidaritat amb els altres homes.

Segona etapa: A partir de 1957 i en una etapa que dura fins al 1970 el poeta inicia un període d'implicació social amb un ús mes gran del vers lliure i utilitzant un llenguatge planer i accessible.

És una poesia que commou i s'implica per denunciar i parlar amb la veu del poble.

Llibres d'aquesta etapa: “El poble”, “La fàbrica”, “He heretat l'esperança”, “Lletra a Anna”, “Autobiografia”.

Tercera etapa: A partir de 1970 i fins el 1975 inicia una nova etapa marcada per l'aparició d'una malaltia crònica i greu: l'esclerosi múltiple. Arran d'aquest fet s'endinsa en la seva soledat i busca l'essència del seu joc per projectar-lo en una nova dimensió. Els poemes que escriu son generalment breus, densos i tancats. Són d'un contingut difícil i formalment més elaborats. La temàtica preferent és la por a l'esfondrament físic i al tema de la mort.

Llibres d'aquesta etapa: “27 poemes en 3 temps”, “La pell del violí”, “Llibre dels 6 sentits”, “Quadern de vacances”.

Quarta etapa: A partir de 1976 Miquel Martí i Pol sent com la malaltia va frenant progressivament la força inicial i entra en una fase d'estabilització. El poeta celebra el 7è aniversari de la seva malaltia amb una voluntat serena de superar el pas del temps. Ara be, podem distingir dos moments temàtics: el primer de 1976 a 1982; aquesta etapa és una etapa de plenitud a causa dels fruits literaris. El segon moment correspon als anys 1983 a 1985 i estan marcats pel signe del dolor amb la malaltia i la mort de la seva primera esposa.

Llibres de l'etapa: “Crònica de demà”, “Estimada Marta”, “L'àmbit de tots els àmbits”, “Llibre d'absència”.

Turpitud: Lletgesa moral vergonyosa.

Gorg: Clot pregon en el llit d'un corrent d'aigua, on aquesta s'entolla o alenteix el seu curs.

Eixorca: Estèril.

La relació és que encara que sigui sols hem de lluitar per continuar endavant sense amagar-nos de res.

La confiança en un mateix.

“En solitud, però no solitaris,

reconduïm la vida amb la certesa

que cap esforç no cau en terra eixorca”.

No estàs sol, i condueixes la vida sabent que tots els esforços que facis valdran la pena.

Si. Perquè dona esperança que tot el que facis tindrà una recompensa.

En el segon fragment es veu mes clarament.

A poc a poc i amb confiança, humanament, amb dubtes, projectes, amb torpituds i defallences per tots els anys que hem de viure.

Pedres, vida, terra, llum, dia, topants, dreceres, camí, dubtes, projectes, turpituds, anhels, defallences, bogit, angoixes, gorg, esforç.

Poema pagina 98:

Tema: El present és advers, el poeta però s'hi rebel·la i paral·lelament prepara la pròpia existència per poder fer front a la seva condemna.

Aspecte formal: El poema té 11 versos de 10 síl·labes, tots els versos acaben en rima femenina. Si analitzem el poema veurem que abandona els versos lliures de la primera etapa. El poeta elabora un poema complex ple de conceptes i metàfores que li serveixen per expressar una etapa difícil, però malgrat tot, prepara una nova vida feta només d'aspectes essencials.

Poema estimada Marta:

En l'estat actual del poeta que està immòbil agafen molta importància aspectes com el gest, la paraula i la mirada.

Tema: El poeta aboca la plenitud de la seva relació amb Marta.

El poema té 17 versos de 10 síl·labes, que són una constant en tota l'obra “Estimada Marta”. Hi ha alguns encavalcaments entre els versos 1 i 2, 2 i 3, 5 i 6, etc.

No hi ha rima i tampoc no hi ha alternança entre rima masculina i femenina.

Contingut: El poeta ens transmet unes vivències marcades per la plenitud amorosa: això ho veiem en les metàfores “focs llunyans i musiques i festes del teu cos”. També ho veiem en la sinestèsia “aldarull insòlit de colors”. L'ús del paral·lelisme de les expressions balma i torrent que va alternant, són metàfores que representen el poeta i la seva estimada. Aquest paral·lelisme també contribueix a donar unitat de sentit al poema. Podem considerar els dos últims versos com una conclusió plaent des d'un estat de repòs però feliç.

Poema d'aquesta mort:

Aspecte formal: El poema està format per dues estrofes de diferent longitud. La primera estrofa té 12 versos i la segona 8 versos. Els versos són d'art major, de deu síl·labes. Són decasíl·labs, que alternen la rima masculina amb rima femenina però, no té una rima consonant al llarg del poema.

Tema: El poeta parla de la mort però en vol fer una vivència personal contrastada amb totes les altres morts.

Contingut: L'autor d'aquest poema sobre la mort malgrat l'ús d'algunes metàfores ha construït un poema senzill en el qual va incidir amb el tema de la seva pròpia mort amb la qual va elaborant una sèrie de recursos. Entre ells el més destacat és el de la derivació que li serveix per anar parlant del mateix concepte. També destaquem l'ús de l'encavalcament i de l'al·literació que malgrat tot no treuen el missatge clar i simple del poema.

Poema la gent:

Tema: La solidaritat que agermanava als treballadors que realitzen unes mateixes feines repetides que acaben esdevenint rituals.

Comparació: Estructura interna: l'arbre.

Estructura externa: repetició de versos al començament i al final.

Mètrica: Versos lliures.

Rima: _____

Malgrat que no hi ha una pausa mètrica ni tampoc rima si que hi ha una alternança entre rima masculina i femenina.

Poema l'heroi:

Tema: Un home que viu la vida encara que aquesta li plantegi moltes adversitats.

Contingut: Parla d'un home de poble que va viure setanta anys; durant cinquanta anys va ser paleta, la dona se li va morir quan ell era jove, i dels tres fills que tenia, dos van morir a la guerra, i el tercer, va marxar molt lluny i mai no va tornar.

L'home era afectuós al parlar i somreia a la gent, no obstant.

Un hivern se'l van trobar al llit embolicat amb una manta, semblava que hagués mort de fred.

Aspecte formal: El poema té 45 versos i no té rima.

Inspirat en “Estimada Marta”:

Plena de tu:

Tancada a la meva habitació

tan plena de tu, però no hi ets.

et busco i no et trobo,

et trobo però absent,

absent però present.

Tot, tot ple de tu,

lluny estàs tu de mi

però present sempre tu

en el meu pensament

per sempre en mi el sentiment

que vers tu ha anat creixent

així ho sentiré i molt t'estimaré.