MIQUEL MARTÍ I POL (Roda de Ter- 1929)

Biografia.

Obra fortament autobriogràfica que els crítics han definit com a "poesia de l'experiència".

L'ambient de postguerra de Roda de Ter i la tuberculosi que va patir als 18 anys, expliquen la gènesi del poeta.

La seva família era de tradició republicana però va amagar durant 7 mesos el capellà del poble. Aqeust religiós influirà molt en la vida de Martí i Pol que s'educà sota una pedagogia cultural, catalanista i catòlica, excepcional en aquella època de postguerra. D'aqeust capellà li ve el fervent catolicisme de la joventut, però també la consciència crítica que el va sumir, a principis dels anys 50m en una profunda crisi existencial i de fe de la qual va sorgir el poeta que coneixem avui dia. No deixarà d'anar a missa fins l'any 1956.

Quan abandona Déu, queda orfe d'interlocutor i descobreix que l'únic que pot aportar en literatura és expressar el que a ell li passa i viu.

Així escriu "El poble" i "La fàbrica". Versos de realisme poètic que reflecteixen l'ambient de Roda de Ter i de la seva feina a la factoria tèxtil "La Blava". Va treballar fins 1973 quan l'empitjorament de l'esclerosi múltiple diagnosticada l'any 1970, el va obligar a recloure's a casa seva. Començava el mite del poeta que s'enfronta a la malaltia i la mort amb versos com els d'"Estimada Marta" i que segueix escrivint amb impressionant vitalitat. Aquesta actitud li prové de la seva juventut quan als 18 anys pateix una tuberculosi que l'enllita durant 15 mesos. Aprofita el temps per llegir tot el que pot. De fet es pot dir que la malaltia el va convertir en poeta.

Obra.

La seva poesia és biogràfica però alhora està contextualitzada en un temps històric. Molts dels debats que s'han donat en la societat catalana d'aquests anys els ha incorporat a la seva poesia per aquest ordre:

• Religió. Fort debat religiós i metafísic. Coincideix amb els anys 40 i 50 on la presència militant del catolicisme omplia tots els ressorts de la societat. Els seus primers llibres són un diàleg amb ell mateix i amb Déu. Buscava les respostes a les qüestions essencials a través de la religió i la seva resposta última era sempre la mateixa: Déu. Més endavant pateix una crisi religiosa i existencial que li fa qüestionar-se els valors rebuts i anul.lar la referència absoluta a Déu. A partir d'ara s'ha de plantejar el seu paper en el món,sol, fet que li crea una forta angoixa fins que descobreix els "altres", la seva gent, del seu poble i la seva classe social. Amb aquest descobriment resolt la crisi.

• Social. Als anys 60 el compromís social queda reflectit en la seva poesia realista, sobretot en els llibres "El poble" i "La fàbrica". Qaun pateix la tuberculosi llegeix molts llibres, entre ells Marx; això li dóna consciència de classe. Per tant es produeix un gran canvi als seus 19 anys: crisi religiosa, descobreix l'amor i la seva classe social. L'any 1967 va ingressar al PSUC. Quan abandona Déu, es queda sol, descobreix els altres i durant els anys 60 fa una poesia social, compromesa amb unes idees, amb la gent obrera. Des del moment que Déu deixa de ser els seus límits absoluts, se sent més humà, més capaç d'estimar, de comprendre la gent.

• Intimista/Nacional. La seva greu malatia diagnosticada l'any 1970 li fa virar els ulls vers el seu propi interior per enfrontar-se a la necessitat d'assumir la nova situació, de redescobrir-se en la nova circumstància, que sap que és irreversible, i, en el fons, de redefinit no tan sols el seu món, sinó el mateix concepte de l'home i del món, de la vida i la societat, del jo i els altres. Però aquests problemes personals no el fan desistir de la seva tasca col.lectiva. Després de la mort de Franco el 1975, la societat catalana es prepara per viure un nou futur democràtic, de reconstrucció nacional. Escriu "L'àmbit de tots els àmbits", on encoratja a construir aquest futur nacional.

Utilitza l'esguard, la mirada com a realitat essencial. De tot allò que és real, res com la mirada respon a la idea de l'ànima. De fet són els ulls els que animen el rostre d'una persona i on es pot llegir el seu interior.En la mirada de l'home s'encreuen l'eternitat del seu esperit i la temporalitat del seu cos.

"ESTIMADA MARTA" (1978)

En el cas de Martí i Pol és difícilment destriable vida i poesia, i no només perquè la segona expressi la primera. La poesia ha esta l'instrument fonamental de què ha disposat el poeta per conèixer-se a si mateix, explicar-se la pròpia peripècia vital i assumir el món que li ha tocat viure. Aquest llibre és una reflexió sobre la pròpia existència. Entre 1976-1982 albira el futur amb més esperança, malgrat les limitacions que pateix. Respira optimisme, desig de viure en plenitud, tant personal com col.lectivament. D'aquí aquest llibre, on l'erotisme expressa més que mai la plenitud d'una vida.

És un cant a l'amor, la vida, la convivència. Tota l'activitat amorosa que apareix de manera clara i intensa a "Estimada Marta" ja formava part del Martí i Pol de 20 o 30 anys enrera però la formació religiosa encara li pesava molt i no gosava manifestar tota la vitalitat que sentia en el seu interior.

El jo íntim i el món interior dominen l'escena. Amb el diagnòstic l'any 1970 d'una esclerosi múltiple, la seva vida sofreix un daltabaix enorme i de retruc, la seva poesia experimenta un tomb decisiu. Tot l'activisme dels anys 60 s'estronca en sec, i també la seva feina a la fàbrica. Comença, reclòs a casa i en ell mateix, la desigual lluita amb la malaltia, descrita en el pròleg d'aquest llibre i present en quasi tota la poesia d'aquells dies. Afortunadament l'activitat intel.lectual i el conreu de la poesia són unes armes formidables per enfrontar-se a l'enfermetat. Martí i Pol pensava que l'home exterior havia patit unes limitacions però l'home interior continuava sent el mateix. Aleshores va fer un joc amb si mateix: associar el seu mal, sobretot el fet de no poder parlar, amb el seu país. Al cap d'un any va passr quelcom meravellós: va tornar a parlar.

El poeta reprèn un ritme intens d'escriptura per tal de comprendre i assumir el seu estat. Encara que la sobtada escomesa de l'enfermetat força el poeta a firar els ulls cap a si mateix, això no vol dir que els greus problemes personals el facin desentendre's desl no menys greus problemes col.lectius. Va tornar a exercir de veu de la col.lectivitat, i és precisament a partir d'aquells anys que comença a trobar el seu públic i a ser dels poetes més llegits. L'estímul del públic i el fet que la poesia sigui quasi l'única forma de vida que la malaltia no ha vinclat, l'empenyen a una fecunditat creadora.

Pròleg. Després de biografiar l'aparició i evolució de la malaltia, parla de la necessitat de cercar un nou equilibri que l'ajudi a acceptar el seu nou estat. Va intentar compartir la malaltia, universalitzar-la i el fet de desplaçar-la auns nivells que objectivament no li corresponien va donar com a resultat una menor tensió emotiva, una relativització de la relació malaltia/malalt i una possibilitat d'operar des d'una perspectiva gens personalista.

Estructura. Està format per 3 parts independents i unitàries:

• 7 poemes de "celebració" dels 7 anys que havien passat des de la diagnosi de la malaltia, durant els quals ha intentat trobar l'equilibri vital entre l'home i la seva condició de malalt.

• "Capfoguer". Es deixa entreveure la gran opció del poeta, que és la reflexió presentada en 20 poemes sense títol amb un clar referent a la mateixa vida - la noia, on podem llegir també la sort, el futur que es pot entreveure - amb la qual s'obre i es tanca aqeusta part on connota positivament la solitud i on la mort queda relegada a un segon plànol. La veu poètica queda més ben definida: "En cada mot m'hi jugo l'existència", o bé, "Compondre versos m'omple, m'allibera".

• 15 poemes escrits en decasíl.labs i on es constata el desig de viure i s'associa amb la noia que ja havia estat prefigurada a "Capfoguer".

ESTIMADA MARTA" (Lllibre).

Com va viure Martí i Pol els set primers anys de la malatia.

• 1970-73. Reflecteix el desconcert psíquic de l'home davant l'agressió de la malaltia, amb la presència malèvola de la mort que assetja i un progressiu tancament en ell mateix.

• 1974. Sintetiza l'esta d'aïllament a què la malaltia ha reduït el poeta i és aqeusta síntesi que fa la que li permet assumir la situació i plantejar-se una sortida positiva o una certa superació.

• 1975. Apunten el camí d'aquesta superació amb un tracte de tua tu amb la mort per acabar ingnorant-la. La descoberta d'una nova potencialitat sensual i la sortida de la pròpia closca per redescobir el món circumdant i la joia de viure.

• 1977-78. Aquesta mena d'ascensió farà el cim amb els poemes d"Estimada Marta".

Introducció.

Quan escriu aquest llibre, l'any 1977-78, fa 7 anys que pateix una esclerosi múltiple. Els seus poemes han posat de manifest aquesta situació i reflecteixen la seva vivència amb la malaltia durant aquests anys. El llibre se situa en el punt culminant del tercer periode, caracteritzat per:

• La voluntat de fer front al futur.

• Unes enormes ganes de viure.

• Ha assumit les limitacions de la malaltia però sense permetre que aquestes limitacions el condicionin més del necessari.

Estructura. Està formada per un pròleg i tres grups de poemes que si bé són d'un to semblant i apunten, genèricament, en una mateixa direcció, poden ser llegits independentment.

Pròleg. L'escriu el mateix poeta perquè creia que el llibre requeria una explicació personal prèvia per deixar dit que pretenia intentar un trencament amb l'experiència dels 7 anys anteriors (des del moment en què li fou diagnosticada la malaltia).

Amb una prosa narrativa i planera explica l'evolució que ha sofert a causa del desenvolupament de la malatia. Té 2 característiques:

• Actitud personal. Fa evident com el poeta ha anat assumint unes noves actituds que li han servit per fer front a la malatia.

• Actitud poètica. Planteja la seva activitat poètica com un element decisiu en aquest joc de noves actituds.El procés de la poetització és un camí vàlid per aconseguir concretar una determinada reflexió i desig.

Des d'aquesta doble perspectiva, d'actitud personal i poètica enfront de l'experiència que li toca viure, és com cal entendre el canvi.