Els Minerals

Definició:

Un mineral és una substància sòlida natural amb una composició química definida i un arregle geomètric en els seus àtoms.

L'arregle atòmic o cristal·lí dels minerals és el que defineix moltes de les seves propietats físiques. Per exemple, del arregle atòmic depenen les formes geomètriques naturals que presenten en ocasions els minerals. També depenen del arregle cristal·lí les variacions en las propietats òptiques, en la duresa i la rigidés dels minerals. Dos minerals amb composició química similar, però amb arregle cristal·lí diferent poden presentar forts contrasts en les seves propietats físiques, tal es el cas del diamant y del grafit, els dos compostos de carboni, però amb un color i una duresa substancialment diferents.

La forma cristal·lina dels minerals pot ser definida a través de certs elements de referència com els eixos i els plans de simetria. Amb base als seus diferents elements de simetria, els minerals han sigut agrupats en els següents sistemes cristal·lins. Cúbic, Hexagonal, Tetragonal, Ortorrómbic, Monoclínic, Triclínic.

Propietats dels minerals:

Els minerals poden ser estudiats a través de les seves propietats físiques o químiques. Les característiques físiques poden ser agrupades dintre de varis tipus segons el seu origen i la seva forma d'analitzar-les

· Físiques generals: són aquelles que es poden reconèixer a simple vista o a través d'algun dels nostres sentits. Una de las propietats més reconeixibles és la forma geomètrica que desarrollen els vidres minerals.

· Propietats magnètiques: són aquelles que depenen principalment de la del magnetisme natural que presenten alguns minerals com la magnetita o la hematita o de la resposta dels minerals en presencia de un campo magnètic extern. Alguns minerals com la biotita, el olivino i el piroxeno només adquireixen un magnetisme produït quan les somet a la influencia d'un camp magnètic extern.

· Propietats mecàniques: són les que es relacionen amb la resposta que té un mineral quan se'l somet a un esforç. El comportament dúctil o fràgil, la seva resistència a la deformació, la seva resposta davant la deformació elàstica, etc..., són característiques que depenen de la composició o arregle atómic dels minerals, però també depenen de la presió i la temperatura a la que es troben.

· Propietats òptiques: Es relacionen amb la resposta dels minerals davant la presencia de la llum. Aquest tipus de propietats s'analitzen generalment en el microscopi, on els minerals poden ser estudiats amb llum normal o llum polaritzada.

Altres propietats físiques. Els minerals poden desplegar diferents respostes quan se'ls somet a diferents estímuls energètics com les emissions de rajos X, el calentament en una platina tèrmica o el seu anàlisi en un microscopi electrònic.

Dintre de les propietats físiques generals que s'usen cotidianament per a identificar els minerals es troben les següents:

· Lustre: és la aparença de la superfície del mineral, el qual pot descriure's com metàlic o no metàlic; encara que si el mineral sembla no metàlic, es pot descriure la seva superfície com mate, sedós, grasós, vitri, perlat o resinós.

· Duresa: és la resistència que té el mineral a rajar-se amb un altre objecte.

· Color: és el color que té el mineral a simple vista i amb llum natural.

Color de la ratlla: es refereix al color del pols fi del mineral o al color que s'obté al tallar el mineral sobre una superfície de porcelana.

· Densitat: és la massa per unitat de volum, la qual és variable segons el tipus de mineral.

Les propietats químiques dels minerals es posen de manifest quan se les somet a certs reactius en el camp o en el laboratori.

A més a més de la seva composició mineralògica, les roques es poden reconèixer per la seva textura, és a dir, per l'arregle o ordenament que prenen els seus minerals.