LES

MILICIES FEMENINES

------INDEX-------------------------------------------------------

PÀGINA 1..................................................................................... Causes de la guerra

PÀGINA 2............................................................................... Introducció , surgiment

PÀGINA 3.....................................................................Labor en el front , desaparició

PÀGINA 4............................................................................................. Transcendència

PÀGINA 5....................................................................................................Conclusions

PÀGINA 6....................................................................................Filmografia i lectures

PÀGINA 7.................................................................................................... Bibliografia

-CAUSES DE LA GUERRA-

FRAGMENTS DE LA CONSTITUCIO DE LA REPÚBLICA ESPANYOLA -Espanya és una república democràtica de treballadors de tota classe que s'organitzaen règim de llibertat i justicia. Tots el espanyols son iguals davant la llei. No poden ser fundament de privilegi jurídic: ni la naturalesa, ni la filiació, el sexe, la classe social , la religió, les idees polítiques, ni les creences religioses. Només es castiga els fets declarats punibles per la llei anterior a la seva perpetració. Ningú serà jutjat sense un jutge competent i conforme els tràmits legals i tota la riquesa del pais, fos qui fos el seu amo ara està subordinada als interessos de l'economia nacional i afecta al sosteniment de les càrregues públiques.

És a dir els burgesos, els eclesiastics i els adinerats en si sortien escaldats d'una politica anarquista establerta per vot a tota Espanya . Pel febrer de 1936 l'exercit va començar a conspirar per fer un cop d'Estat i es van sumar a la conspiració: els carlins, els feixistes , les jerarquies de l'esglèsia catòlica, l'aristocràcia i la gran burguesia. La conspiració comptava a més amb el suport dels països feixistes europeus ( Italia i Alemanya ), no va ser però fins a l'octubre del mateix any que el general Francisco Franco no es va fer al control per la força d'espanya instaurant així una dictadura feixista repressora de ideals contraris als seus i assumint totes les funcions de gobern de bàndol rebel , tant polítiques com militars. Comunistes republicans i socialistas van ser perseguits durament durant aquest periode, es van unificar sota el comandamentde Franco, les activitats falangistas i els carlins, Espanya es va convertir llavors en una dictadura amb repressió institucionalitzada de qualsevol dissidència i arbitrarietat jurídica, i mancada de llibertats democràtiques.

-INTRODUCCIÓ-

A l'hora de realitzar investigacions sobre el que va ser la guerra civil espanyola no es pot deixar de costat la figura de la dona. El número de dones que van marxar al front per combatre per el bàndol republicà van ser les anomenades milicianes. El seu número no va ser molt elevat , però van forjar un mite bèl·lic. La major part d'elles van romandre en la reraguarda realitzant treballs que els homes havien deixat de banda per marxar a la guerra. Tot i així resulta molt significativa la presència d'aquelles dones al front. Les milicianes representaven una nova imatge de la dona , diferent a la tradicional , fruit de les necessitats bèl·liques. Les dones que van empunyar les armes , van sorgir en la zona republicana de manera espontània durant els primers dies de la guerra. Primer van ser mitificades per les autoritats republicanes i desprès desprestigiades. A la zona per les zones sublevades les milicianes van estar considerades com l'antítesi del que havia de ser la dona decent ( cuidar els ferits, emparar els soldats i alimentar els fills etc. ) i quan van ser capturades van sofrir la repressió. Les milicianes es van convertir en un referent per a les organitzacions d'esquerres de molts països europeus abans de l'inici de la segona guerra mundial. Encara que van romandre en el fronts de combat més que uns mesos , són un exponent per a l'estudi de les relacions de gènere a Espanya i per a l'estudi de la Guerra Civil.

-SURGIMENT-

El cop militar del 18 de juliol de 1936 va provocar una gran inestabilitat política i social a la zona republicana. Els ràpids avanços de les tropes nacionals i la incapacitat del règim republicà d'organitzar-se decididament per fer-hi front , van provocar el desbordament de tensions socials acumulades durant anys. En algunes ciutats com Barcelona i Madrid els ciutadans i ciutadanes van obtenir armes per fer front als colpistes. Això va provocar una situació revolucionaria en que partits polítics i sindicats van jugar un paper important.

Aquesta situació va començar el juliol del 36 i no va acabar fins el maig de l'any següent. L'aparició de les milicianes es fruit de les accions desesperades que es van donar a l'estiu del 36 per evitar que les forces sublevades guanyessin la guerra. Van aparèixer milícies per combatre en les que també va participar el gènere femení. Les milícies populars eren grups armats que no responien a la disciplina d'un exercit tradicional , ni tenien jerarquia militar. Gran part de les dones que van participar eren joves de al voltant de 16 anys , reclutades per grups comunistes o anarquistes. Les motivacions que les duien a allistar-se eren diverses : acompanyant els seus marits nuvis i amics , per venjar familiars etc.

-LABOR EN EL FRONT-

Quan les tropes nacionalistes van atacar Madrid el novembre de 1936 entre les forces que els hi van fer front s'hi trobaven moltes milicianes. E n el front de Segòvia va lluitar amb bons resultats el front de dones. A Catalunya a l'agost de 1936 es va crear un batalló femení , el qual va ser enviat junt amb altres tropes per defensar Mallorca. Inclús a Astúries s'ha pogut s'ha pogut trobar informació d'un petit grup de milicianes . Encara que es pot trobar informació de les milicianes en el front, és difícil precisar el número de dones que van combatre o van fer d'auxiliar. La labor de les milicianes en el front no es va limitar exclusivament a combatre. També es van dedicar a deures auxiliars de suport i assistència. En moltes ocasions eren les encarregades de controlar els abastaments de vivers, les armes i la munició. La divisió sexual del treball va romandre al front. A les dones se les assignava deures com preparar el dinar, rentar la roba dels soldats i labors sanitàries. Encara que moltes milicianes volien trencar amb la tradició , la diferència de gènere va estar present al front.

-DESAPARICIÓ-

La figura de la miliciana va ser un dels símbols de la lluita contra els militars sublevats durant els primers mesos del conflicte. Però a partir de 1936 el panorama va començar a canviar. Largo Caballero va portar a cap una sèrie de disposicions militars per retirar les dones del front i traslladar-les a la reraguarda. Es va produir un canvi radical , es va passar de glorificar les dones combatents, a ridiculitzar-les i desacreditar-les. Els sindicats , els partits polítics i fins i tot les organitzacions feministes estaven coincidiren en la necessitat d'obligar les dones a traslladar-se a la reraguarda. Per justificar la retirada de les milicianes del front es van utilitzar diversos arguments com la falta de preparació ( en alguns casos més gran que en alguns homes) i l'efectivitat a la reraguarda exercint altres tasques. Però potser un dels arguments més importants que es van utilitzar per retirar a les milicianes va ser la vinculació de la seva figura amb la de prostitutes. Aquesta opinió es va començar a estendre i es va generalitzar. Es va estendre la opinió popular que aquestes dones traspassaven malalties venèries als soldats. Fins i tot, al bàndol nacionalista va arribar a confondre's la figura de les milicianes amb la de prostitutes. Aquestes acusacions eren massa simplistes i estaven massa generalitzades. A l desembre de 1936 els voluntaris estrangers van rebre ordres de no acceptar a les milícies.

Només unes poques milicianes van continuar combatent fins ben entrat 1937. Aquest mateix any els comunistes aconsegueixen crear un exercit regular, això va comportar la eliminació de les milicianes i amb ella la presencia de les dones que encara eren al front.

-TRASCENDENCIA-

La impotència inicial del govern republicà per fer front a les tropes nacionals va provocar una situació revolucionaria que afectà també les relacions de gènere. Durant un temps es van flexibilitzar permetent l'aparició de dones que combatessin als carrers o fossin transportades per camions fins al front per combatre. Malgrat de que la majoria van intentar equiparar-se als homes, van tenir problemes al ser-les assignades tasques complementaries relacionades amb les tasques de la llar. Això unit a la progressiva degradació de la seva imatge va anar provocant l'enduriment de l'estada al front de les milicianes. La majoria d'elles van ser obligades a retirar-se a les posicions de reraguarda, encara que bona part ho van fer en contra de la seva voluntat. Només unes poques van continuar al front. Les milicianes van ser usades com a element propagandístic per el bàndol republicà. A l'inici de la guerra van arribar a ser qualificades com a “Heroïnes de la pàtria” i van ser protagonistes de nombrosos cartells , que pretenien alenar els homes a marxar a combatre al

front seguint l'exemple de les seves compatriotes femenines. Posteriorment, quan ja no se les considerava necessàries es va procedir a la desmitificació i se les va enviar a la reraguarda,. La consigna predominant va ser homes al front i dones a la reraguarda. Es va passar de difondre el model femení de la “Heroïna de la reraguarda” En conjunt , les milicianes van ser una minoria de dones que va combatre mentre que les altres van fer tasques auxiliars d'assistència, sanitat , cuina , administració etc. El perfil típic de les milicianes era el de dones

joves amb relacions polítiques,

familiars o afectives amb els seus companys de milícia

-CONCLUSIONS - Tot el que he de dir...

La història escrita per homes i per a homes va silenciar la veu femenina o la va relegar quan algunes d'elles van escriure i pensar per denunciar, de forma més explícita el seu sometent o el seu sentiment de superioritat respecte la civilització patriarcal. Des de el segle XV algunes d'aquestes dones “excepcionals” van alçar la seva veu per expressar el seu rebuig a les tradicions , que sustentaven la inferioritat i de la dona vers els homes. La dictadura franquista es va presentar com un règim molt autoritari. Un sistema que influïa fortament en les relacions socials, relegant a les dones al paper tradicional, el qual es va mantenir al llarg de tot el període. Durant els primers anys , en els quals encara se sofrien les conseqüències de la guerra, el rol de la dona es va anar definint com a aparell reproductor i subordinada de l'home ja que les lleis les prohibien exercir alguns treballs i quedaven obligades a restar a casa centrant-se en les tasques domèstiques.

Entrada ja l'època dels setanta es va necessitar mà d'obra i es va incluir a la dona al món laboral, però amb salaris molt més baixos que els homes. Aquesta llei de admissió de la dona al món laboral va ser la primera d'un seguit de lleis que es van aprovar a partir d'aquesta i que només reafirmaven la situació de repressió a la que estava sotmesa la dona.

Les dones no van ser un sector unitari. Estaven dividides per classes, nivell cultural, tasques, i per ser “derrotades o triomfadores” E s pot establir aproximadament una divisió de tres grups:

Amb aquest treball he arribat a la conclusió de que la dictadura franquista va sotmetre a les dones de tal manera que no gosaren expressar la seva opinió, adoptant una posició conformista. També he pogut comprovar que les dones tot i la nostra condició de “sexe dèbil “ atorgada per homes, també sabem i realitzem treballs assignats exclusivament a homes, com pot ser el lluitar al front. M'agradaria donar les gràcies a totes les dones que van lluitar per els seus principis en aquells fronts de guerra, aquelles dones que no van callar i van defensar els seus drets.

-FILMOGRAFIA-

2ºa República

• Belle Epoque _ Fernando Trueba 1992

• La casa de Bernarda Alba _ 1934

Guerra civil

• Libertarias _ Vicente Aranda 1995

• Tierra y Libertad _ Ken Loach 1994

• La Vaquilla _ Carlos Berlanga 1985

• Las bicicletas son para el verano _ Jaime Chávarri 1984

Transició

• ¿ Que hecho yo para merecer esto ? _ Pedro Almodóvar 1984

Actualitat

• Solas _ Benito Zambrano 1999

• Cuando vuelvas a mi lado _ Gracia Querejeta 1999

-LECTURA-

 1934-1935

• Yerma _ Federico García Lorca

• La casa de Bernarda Alba _ Federico García Lorca

• Las bicicletas son para el verano _ Fernando Fernán Gómez

-BIBLIOGRAFIA-

-Ciències socials 4t e.s.o.

Editorial Barcanova

-Diccionari de l'enciclopèdia catalana (català- castellà)

-La brigadista. Diario de una dinamitera

Editorial: La esfera de los Libros.

-Rojas: mujeres en la guerra civil.

Editorial: Taurus