Física
Mètode científic
Física Crèdit 1, Unitat1
Mètode científic: és allò que utilitzen els científics per explicar els fenòmens de la natura. Consta de sis etapes.
- Etapes del mètode científic -
1. Observació: Examen atent dels fenòmens que succeeixen en la natura.
2. Formulació d'hipòtesis: Donar raons lògiques que justifiquin per què passen aquests fenòmens.
3. Experimentació: Repetir sistemàticament un fet de forma controlada.
4. Organització de les dades experimentals: Ordenar les dades obtingudes en taules, gràfiques...
5. Extracció de conclusions: Ordenar les dades experimentals per a comprovar l'existència de regularitats. La formulació d'aquestes regularitats s'anomenen lleis científiques, les quals ofereixen una explicació del fet.
6. Elaboració duna teoria: Explicació de les observacions i lleis de les quals ofereix una interpretació global.
- Canvis físics i químics -
La física i la química estudien els fenòmens.
Fenòmen físic: Canvi que experimenta una substància quan modifica la seva estructura interna.
Fenòmen químic: Canvi que experimenta una substància quan no modifica la seva estructura interna.
- Magnituds -
Les magnituds són variables que poden mesurar.
Les unitats són el resultat duna mesura, hi ha dos tipus.
- Tipus d'unitats -
Unitats bàsiques o fonamentals: són aquelles unitats que la seva mesura és directa.
| Magnituds bàsiques del S.I. | ||
| Magnitud | Nom de la unitat | Símbol |
| Longitud | metre | m |
| Massa | quilogram | Kg |
| Temps | segon | s |
| Intensitat de corrent elèctric | Ampere | A |
| Temperatura termodinàmica | Kelvin | K |
| Quantitat de substància | mol | mol |
| Intensitat lluminosa | candela | cd |
Magnituds múltiples i submúltiples: són aquelles unitats que es calculen a partir de les bàsiques. No es poden calcular directament.
| Múltiples i submúltiples de les unitats del S.I. | ||
| Prefix | Símbol | Factor multiplicador |
| exa- | E | 1018 |
| peta- | P | 1015 |
| tera- | T | 1012 |
| giga- | G | 109 |
| mega | M | 106 |
| quilo- | K | 103 |
| hecto- | H | 102 |
| deca- | da | 101 |
| deci- | d | 10-1 |
| centi- | c | 10-2 |
| mil·li- | m | 10-3 |
| micro- |
| 10-6 |
| nano- | n | 10-9 |
| pico- | p | 10-12 |
| femto- | f | 10-15 |
| atto- | a | 10-18 |
- Transformació d'unitats -
Factor de conversió: són fraccions que expressen l'equivalència entre dues unitats que es volen transformar.
Ex:
![]()
![]()
![]()
- Càlculs numèrics -
* Notació científica:
És la manera que té d'escriure un científic. Ha d'haber una xifra entera, la coma, 2 o 3 decimals (arrodonits) i una potència de 10, segons els nombres els nombres que hagim quitat.
* Arrodonir:
Ex:
Quan hem de multiplicar, l'exponent serà positiu: 13456724 = 1,35·108
Quan hem de dividir, l'exponent serà negatiu: 0,00000006942 = 6,94·10-8
0,0003002412 = 3,002·10-4
* Transformació d'unitats:
Un factor de conversió és una fracció que expressa l'equivalència entre dues unitats que es volen transformar. A més, és equivalent a la unitat.
- Errors experimentals -
* Fonts d'errors:
Resolució: es deu a la resolució limitada dels aparells de mesura (sempre és de l'ultima mesura que és capaç de fer l'aparell).
Accidental o aleatori: són errors de l'atzar, no saps que poden succeir.
Sistemàtic: es pot sol·lucionar, és una error en l'aparell de mesura o d'un mal ús per part de la persona que l'utilitza.
* Tipus d'errors:
Errror absolut: diferència que hi ha entre el valor real i el valor de la teva mesura.
Error relatiu: divisió o quocient entre el valor absolut i el valor real de la mesura.
Per calcular el valor real, fem la mitjana aritmètica de tots els valors i el valor que ens doni serà el valor real.
- Xifres significatives -
Tota mesura experimental presenta un cert error. Totes les xifres són significatives quan les coneixem amb certesa, més una de dubtosa
- Mesuraments experimentals -
Hi ha dos classes de mètodes:
Precissió: grau d'aproximació entre una sèrie de mesures obtingudes de la mateixa manera, diferents mesures que no tenen quasi diferències entre elles.
Exacte: grau d'aproximació entre el resultat d'un mesurament i el seu valor exacte (resultat promix al resultat real)
* Tipus de mètdes:
Mètode exacte i precí: qualsevol resultat obtingut és molt proper al valor exacte. És el millor mètode.
Mètode exacte i no precís: resultats obtinguts s'agrupen al voltant del valor exacte, però poden ser molt allunyats entre ells. No podem dur a terme un únic mesurament.
Mètode no exacte però precís: els resultats s'agrupen al voltant d'un valor que no és l'exacte. Probablement hi ha un error sistemàtic que haurà que corregir.
Mètode ni exacte ni precís: Els resultats no són propers al valor exacte ni s'agrupen al seu voltant. No és un mètode de mesura adequat.
- Expressió duna sèrie de mesures experimentals -
1r. Calcular la mitjana aritmètica:
![]()
2n. Restar a cada resultat la mitjana aritmètica i el resultat elevar-lo al quadrat. Sumar els resultats.
![]()
3r. Dividir el nombre obtingut de la suma dels valors anteriors entre el nombre de mesures que tenim.
![]()
4t. Fer l'arrel del nombre obtingut.

5è. Ajustem el nombre de decimals de la ![]()
segons el valor de la desviació típica ![]()
.
La mesura és : ![]()
Descargar
| Enviado por: | Bara |
| Idioma: | catalán |
| País: | España |
