Alumne:

Curs: 3er C E.S.O.

Professora:

Índex............................................................................ pàg 1

Foto de la Mercè Rodoreda........................................ pàg 2

Vida.............................................................................. pàg 3

Obra............................................................................. pàg 4-5

Bibliografia.................................................................. pàg 6

La Mercè Rodoreda, nascuda a Sant Gervasi (Barcelona) el 1909 i morta el 1983 a Romanyà de la Selva, fou una escritora en llengua catalana molt important d'aquest segle.

Havent deixat d'anar a l'escola quan encara era una nena, va passar una infantesa solitària de filla única, lliurada al somni i a la lectura. Des de molt jove va col·laborar a publicacions periòdiques, com Mirador, La publicitat o La revista, amb cròniques, narracions y entrevistes. Es va donar a conèixer amb la novel·la Aloma, publicada el 1937. Quan esclatà la Guerra Civil espanyola, va haber d'abandonar la seva prometedora carrera com a novel·lista i va treballar al Comissariat de propaganda de la Generalitat y el 1939 va emprendre una dura etapa d'exili a Francia. El 1949 fou proclamada Mestre en Gai Saber. El 1954, va poder establir-se a Ginebra com a traductora d'organismes internacionals, va començar a pintar seguint Klee i, ja superades les dificultats de supervivència, va poder tornar a pactar amb la literatura. Repatriada el 1973, va residir a Barcelona i al poble de Romanyà de la Selva, a prop de Girona, ciutat on morí, el 1983.

La Mercè Rodoreda, atreta fortament per les lletres, començà molt jove l'activitat literària, d'una banda, amb col·laboracions a diaris i revistes, en general en forma de contes: Clarisme, La Revista, Revista de Catalunya, Meridià, Mirador... i d'altra banda, amb la publicació de novel·les. Aquestes novel·les avui dia reflecteixen nombroses influències, la més importantde les quals és possiblement, la del grup d'avantguarda de Sabadell: es diu Sóc una dona honrada? (1932), Del que hom no pot fugir (1934), un dia en la vida d'un home (1934) i Crim (1936). Gràcies a aquestes obres, que podem denominar d'adolescència, tant com per la seva temàtica com per la seva inseguretat, va poder escriure, seguidament, una gran obra, que fou la culminació d'aquesta etapa, Aloma (1938), que fou premi Creixells del 1937. És una obra psicològica, poètica i simbòlica, centrada en la vida d'una dona, una adolescent enfrontada amb la descoberta del món. És l'única obra que l'escritora reconeixia com a seva i que refaria posteriorment, el 1969.

Després de la pausa de la seva carrera durant la guerra civil, va escriure Vint-i-dos comptes (1958), que va obtenir el premi Víctor Català del 1957. Aquesta obra assenyala la incorporació de la Mercè Rodoreda al món de la literatura catalana i a una carrera que es desenvoluparà amb normalitat, novament. Seguidament publicà La plaça del diamant (1962), novel·la clau d'aquesta segona etapa, que ens mostra la seva gran maduresa. Tracta d'una dona d'estament popular, que domina tota la ficció amb la seva visió del món, que varia segons la seva edat i circumstàncies. la novel·la, per mitjà del llenguatge, esdevé vida i aquest és possiblement un dels mèrits principals d'una obra que ha assolit un èxit extraordinari tant de crítica com de públic (100.000 exemplars venuts i nombroses traduccions: txec, francès, anglès, espanyol...). El carrer de les Camèlies (1966) va ser la continuació de La plaça del diamant, però aquesta vegada enfocant la marginació de la dona, les seves relacions amoroses frustatòries... Va guanyar els premis Sant Jordi (1966) i Llull (1969).

Jardí vora la mar (1967) és una típica obra de crisi en la qual comença a qüestionar-se el tractament realista que fins ara havia predominat a les ficcions de l'autora i que serveix de pont entre aquesta etapa i la següent, que podem denominar de vellesa, on domina el tractament fantàstic.

La meva Cristina i altres contes (1967) recull tant temàtica com formal i incorpara el mite a les ficcions, amb la què la prosa esdevé més lenta i es carrega de ressonàncies misterioses. Mirall Trencat (1974) és la culminació d'aquesta etapa, en aquest cas una mena de gran saga familiar, més inquietant i plena de misteri.

Més endavant es publicaren altres llibres, ja no tan populars, com són Semblava de seda y altres contes (1978), Tots el contes (1979) i Viatges i flors (1980). Fins aquí arriba la seva obra durant els seus 74 anys de vida. Posteriors a la seva mort, es publicaren La mort i la primavera (1986) i Isabel i Maria (1988).

La narrativa de Mercè Rodoreda avança des de l'adolescència per anar-se apropant lenta i sàviament cap al mite. I tracta, en definitiva, del temps i del seu pas que fa sorgir noves identitats en la persona humana, tema universal que inclou també d'altres (la soledat, l'amor...), mitjançant una prosa molt personal, simbòlica i poètica. Aquest és un dels màxims atractius d'una novel·lista que aconsegueix la més alta qualitat literària, amb un èxit de públic extraordinari.

GRAN LAROUSSE CATALÀ

Editorial Planeta

Barcelona, 1991

ENCICLOPEDIA MICROSOFT ENCARTA 98

Microsoft Corporation

ENCICLOPEDIA MULTIMEDIA

Planeta Agostini/La Vanguardia

GRAN LAROUSSE CATALANA

2

6