1ª SESSIÓ

Data: 09 -11 -03

Pagines llegides: De la 10 a la 41.

Resum: El Víctor Roble vol parlar amb la Clàudia Llong per telèfon perquè s'havia filtrat una informació sobre que un grup alemany d'alimentació els ha sondejat i està decidit a absorbir-los, i s'havia tret en exclusiva pel diari, i convoquen una roda de premsa per a aclarir els malentesos, que ha de dirigir el Víctor. El Víctor es va tirar a la Marta, la secretaria del director. Va a dinar amb la Clàudia i parlen del que ha passat amb la Cervesa Mediterrània, però el Víctor es comença a enfadar i al final pareix que l'estigui amenaçant, encara que no sigui així. Quan arriben a l'edifici on viu el Víctor, ell la vol agafar per a que es giri, però al final opta per cridar-la, fins que ella es gira i veu que la noia s'havia posat a plorar i s'asseu al costat d'ell i li pregunta si podran ser bons amics, i el Víctor no ho entén, ell se la volia endur al llit i no entén a que ve això ara. El Víctor Roble li diu que té tota una hora per a escoltar-la, i a la Clàudia li fica frenètica que tingues fins a això calculat. Parlant amb la Clàudia, ell se'n recorda de Poblenou pensant que se'n volia anar volant d'aquell restaurant, i recorda des de la seva joventut quan volia volar fins que està a l'agència de borsa. La Clàudia li comença a explicar perquè van publicar l'informe, que tot era un rumor que havia hagut. El Víctor creu que la Clàudia té un rotllo amb al Lluís.

Vocabulari:

ganyol: udol.

hieràtica: dit de l'estil, del gest, etc. Que afecta una solemnitat extrema; immòbil, fix.

subtil: d'una tenuïtat extrema; mentalment agut, que percep fineses dificilíssimes de copsar, que estableix distincions gairebé imperceptibles; que revela en el seu autor una gran agudesa mental.

contraproduent: que emmena a una conseqüència contrària al que hom intenta provar, a un resultat contrari al que hom persegueix.

nebuloses: neula: boira.

esbatanar: obrir de bat a bat.

tustar: colpejar, pegar.

amfeta: amfetamina: amina primària, emprada en medicina com a estimulant nerviós.

assetjar: posar setge. Setge: el fet d'encerclar una ciutat, fortalesa, etc., per combatre-la i emprar-se'n.

Temps: extern. Està en present, sense especificar cap data, amb alguns salts cap al passat.

Descripció d'espai:

Despatx del Víctor: la finestra està situada de cara a la Diagonal.

La Diagonal: era de matí i estava plovent, es veien puntets de llum blancs que venien, puntets de llum vermells que marxaven, i se sentien sorolls provocats per vehicles. També es veien llums que avançaven i s'aturaven, es barrejaven i tornaven al seu camí guiades per un magnetisme ocult. Quan parà de ploure es podia veure nítidament tot el tram de l'avinguda fins a Francesc Macià. Els punts de llum havien desaparegut i els vianants es podien distingir clarament. L'avinguda anava agafant un color ataronjat

El pis de Poblenou: tenia tres plantes, i a dalt de tot, el terrat, des d'on es veia el firmament. Al rebedor hi havia un armari on estava amagada la clau en un calaix. El terrat era un bon mirador després que la ventada s'hagués endut l'espessor cap al mar

Despatx del Lluís Miquel: tenia una taula amb vistes a Collserola.

El restaurant: La restaurant on el Víctor i la Clàudia estaven s'havia anat omplint de gent que no callava i la sala estava plena de fum.

Descripció de personatges:

Víctor Roble: és de Poblenou. És el director de màrqueting de l'empresa Cervesa Mediterrània. És subtil i sincer, no teia consciència d'haver fet mai mal a ningú. Odia la fragilitat de l'aparell de telèfon. Li agrada mirar el firmament. La Clàudia se l'imagina amb una ruta fixada a la vida i que pot aconseguir moltes coses, però mai desviant-se del camí, cosa que li impedeix de mirar enrere o als costats. Li agrada córrer. Actua amb ingenuïtat, inconsciència, guiat per un instint de felicitat aliè a la maldat. És irritant.

Clàudia Llong: companya de la facultat del Víctor. Actualment és periodista d'un diari.

Lluís Miquel Aplom: és el president de Cervesa Mediterrània (Med).

Marta: la secretaria del Lluís Miquel que té una silueta exaltada i un bon cul.

Carla: secretaria del Víctor.

2ª SESSIÓ

Data: 12 -11 -03

Pagines llegides: De la 41 a la 62.

Resum: El Víctor recorda la seva infantesa orfe de pare. Parlant amb la Clàudia pensen que potser el que està intentant fer el Lluís Miquel amb tot això és desfer-se d'ells dos. Ella desmenteix que estigui amb el Lluís Miquel. El Víctor compara els astres amb la feina i sobretot amb la borsa. Pensa que s'ha d'aprofitar la vida al màxim. El Víctor va abandonar la borsa quan va preveure que s'enfonsaria. No li importa guanyar diners, juga a la borsa perquè li agrada i prou. Sempre està gastant diners. Tenia una trajectòria establerta. Quan el Víctor està a la masia escriu cartes als amics per a què el visitin, ja que no teia telèfon i ell no es pensa moure d'allí. El restaurant s'havia anat buidant i el Víctor feia tard al vol que havia d'agafar cap a Londres, on tenia una reunió. Se'n va cap a l'aparcament de l'empresa. Al Víctor se li mor la seva mare, i pensa en la seva vida sexual, i primer creu que és autònom, però després veu que no. Troba a faltar a la seva mare. Es torna una persona que pensa en coses senzilles que abans no se li haguessin ocorregut pensar. Quasi s'estampa amb el cotxe contra una moto, i després contra un tràiler. Després para una estona a una àrea de descans i recorda una nit que tornava cap a la masia del Montseny i que va ferir algun animal. El Víctor va arribar a l'aeroport però al final decideix no agafar el vol i tornar-se'n a Barcelona. Recorda quan a la masia del Montseny i feia d'agricultor, i quan el venien a visitar els amics. La Clàudia va a passar uns dies amb el Víctor a la masia, i ell se l'arregla i quan ella va es van fent més i més amics, i passen el dia junts, i fins i tot acaben fent l'amor. Ell dubta de si estan enamorats o només són bons amics. Ella se n'ha d'anar uns dies per a resoldre un tema familiar, però no torna. I ell un dia la va a buscar, però al final acaba emborratxant-se i al despertar-se llegeix una notícia del diari que diu que l'acusen d'homicidi, resulta que l'animal que es pensava que havia atropellat aquella nit era un noi de dotze anys.

Vocabulari:

fiasco: mal èxit, especialment d'un autor, d'un artista, prop del públic.

aviar: deixar anar, posar en camí; donar sortida; llançar.

distès: distar: ésser o estar més o menys lluny.

desfici: agitació causada a un mal físic o moral que no ens deixa estar tranquils, a una cosa que ens despacienta formalment, a les punyides d'un desig violent.

refilar: Cantar certs ocells com el rossinyol, el canari, etc.

pueril: de nen, que escauria en un nen.

magna: gran.

superba: d'una magnificència, d'una bellesa que imposa.

indagar: cercar de venir en coneixement (d'alguna cosa), encercar.

periple: viatge de circumnavegació.

exultar: estar transportat d'alegria.

Temps: extern. No s'especifica la data de quan esdevé l'acció. Està en present amb alguns salts al passat, on el Víctor recorda la seva vida a Poblenou.

Descripció d'espai:

Masia del Montseny: està al costat de Sant Pere de Vilamajor. El Víctor la va llogar per a establir-s'hi. Hi havia una fageda i un prat, es podia saltar de roca en roca i es podia aviar per pendents entre les soques robustes.

La Diagonal: tenia una llum cervesa que cada vegada es feia més taronja. Als semàfors les motos es preparaven pe a sortir, el carrer s'omplia de gent que sortia de les boques del metro i anava cap als centres comercials.

El paisatge que es veu quan va cap al Prat: a l'esquerra de la Ronda, l'Hospitalet, les torres intimidatòries de Bellvitge i, al fons, Montjuïc, amb l'antena circular blanca, ataronjada per la llum cervesa de la tarda; a la dreta, construccions arraïmades que constituïen ciutats a la Vall del Llobregat, el reclam amistós de les grans superfícies comercials, les naus acabades de disfressar amb colors vius, amb materials plàstics.

Descripció de personatges:

Víctor Roble: La Clàudia s'equivocava en imaginar-se'l corrent per una via de sentit únic.

Clàudia Llong: el Víctor la considera un misteri.

Lluís Miquel Aplom: el Víctor diu que li cau bé, però que és un cabronàs.

3ª SESSIÓ

Data: 16 -11 -03

Pagines llegides: De la 65 a la 91.

Resum: Quan la Clàudia veu el diari vol saber per què han publicat a la seva secció un altre article si és cert el que diu sobre que el Víctor és un homicida, i saber qui l'ha donat. La Clàudia recorda el dia de l'altra publicació sobre l'empresa de la Cervesa Med i quan va a parlar amb l'Innocenci (editor) per a saber perquè en lloc de la seva notícia han publicat aquesta altra i acaben barallant-se i ell li recorda com ha arribat allí. Després recorda els estius que passava amb els avis, els seus primers dibuixos, els seus pares, i també, el seu primer amor (l'Hèctor) i els amics. Recorda el primer dia a Barcelona, a la universitat. Recorda que era com si visqués en dos móns diferents, l'un era Barcelona i l'altre era Llafranc. La Clàudia va a veure al Víctor a la roda de premsa i després van a sopar per a parlar de l'informe publicat. Recorda com va conèixer el Víctor a la Universitat. Ara està confusa, ha de triar entre l'Hèctor o el Víctor i no sap què fer.

Vocabulari:

precari: que no ofereix garanties de durada; que, prestat o concedit a algú, ha d'ésser tornat o lliurat al qui ho ha prestat o concedit.

abraonar: abraçar amb força (algú) amb els braons. Braó: part del braç entre l'espatlla i el colze.

agònic: que no forma angle.

esgrimir: jugar i manejar (una espasa, floret, sabre, etc.); emprar (alguna cosa) a tall d'arma per a atacar o defensar-se.

escatir: esporgar, tallar.

recòndit: ocult especialment, als ulls de l'esperit.

somort: mig mort, mig apagat, que gairebé no es percep.

espicossar: picar les gallines i altres ocells (els grans, les pedretes, etc, que troben a terra).

ingravitació: situació d'un cos que no està sotmès a la força de la gravetat.

Temps: extern. No s'especifica cap data, parla amb present però a vegades parla de coses que han passat al passat. A la pàgina 83 i a la 85 és un temps intern.

Descripció d'espai:

Des del despatx del Francesc, a l'últim tram de la Diagonal, el passeig marítim i les torres olímpiques semblen a tocar. El mar apareixia mut i els vaixells que posaven proa al port, petrificats, al costat del ball de vehicles i un fragor esmorteït però omnipresent: el trànsit insaciable de la Ronda.

Allà al fons, com que havia parat de ploure un vaixell mercant semblava que acabés d'emergir, blanc de sol.

La gran sala començava a guanyar animació a mesura que es despertaven els teclats, a mesura que la calor que venia del mar desfeia la sensació de bombolla aïllada que la pluja havia creat en un espai dominat per finestrals que s'obrien als quatre cantons.

Estava segura que moltes orelles havien estat atentes a la seva conversa: en aquell olimp del disseny, les mampares de vidre de glaçat no passaven de fer un paper psicològic.

Es va posar l'abric i va sortir al carrer, caminava carregada de fúria, primer, i després cada cop més desolada, més derrotada. L'aire fred que venia del mar li crispava la pell de la cara, li feia volar els curts cabells.

Girona: les cases del riu, de color groc i magenta sortien a les postals. La Clàudia no recordava res que no fos la façana severa del col·legi, el jardí ple d'ocells on donava la finestra de la seva habitació.

Des del tren, les portes de la ciutat, entrant pel Vallés, semblaven presagiar una catàstrofe: edificis arraïmats a la carena de la muntanya com si s'haguessin de començar a desplomar ara l'un ara l'altre; el tub gegantí estrangulat d'una fàbrica de ciment; l'asfalt, l'aire i les façanes recremades dels primers barris; una ganyota d'infelicitat a cada cara. A les escales automàtiques que la pujaven de les andanes de llum somorta al gran vestíbul il·luminat de l'estació de Sants mirava a tot arreu insegura; a dins del taxi que la duia a la residència de Sarrià respirava alleujada i devorava els carrers: el bram constant del trànsit, la pressa inútil de la gent, botigues i més botigues.

Barcelona, una explosió. Estudis i amics i cinema i concerts.

Restaurant: Era un refugi enmig de la part més concorreguda de la Diagonal; situat en un soterrani del passeig, tenia l'encant que els feixos de llum del carrer que es filtraven per les claraboies servien d'il·luminació per a les taules.

Els dijous a la nit començaven a Velódromo, del carrer Muntaner. Seguien a Juan Sebastià Bar: grans riallades i converses que s'entretallen, una massa informe i eufòrica ballant o saltant. El carrer ple de gent amb qui parlar, a qui saludar, amb qui riure; al carrer, la frescor de la nit que la Clàudia ni notava de tan mirada, afalagada, convidada, que se sentia.

S'havien escapat de Zeleste a mig concert i la Clàudia es deixava portar per carrers plens de tolls que esquivaven o saltaven.

El cel era com un cara pigada. “Si no fóssim enmig de la ciutat en podríem veure fins a un miler, però avui és dels dies que se'n veuen més, ja t'ho havia dit.”

Descripció de personatges:

Francesc Urgell: director del diari l'Independent.

Innocenci Pla: editor del diari l'Independent. Va cap a la seixantena. La Clàudia pensa que a ell li queden bé els vestits i el despatx. Tenia una cordialitat que desmadrava, i es deia que posseïa una important col·lecció de pintura catalana a la casa pairal empordanesa.

Clàudia Long: cap d'economia del diari l'Independent.

Hèctor: és el primer amor de la Clàudia. Era de Palafrugell. Tenia una moto amb la que anava a buscar a la Clàudia a Llafranc.

Estanislau Llong: pare de la Clàudia i amo d'una cadena de restaurants.

Ignasi Moll: amic de la Clàudia.

4ª SESSIÓ

Data: 19 -11 -03

Pagines llegides: De la 91 a la 113.

Resum: La Clàudia li diu al Víctor que potser tot ha sigut un complot per a desfer-se d'ells dos, i ell es posava a la defensiva. Ella el comença a estimar i veure'l perfecte. La Clàudia vol saber qui és ella. No sap què fer amb l'Hèctor. Es considera més amiga del Víctor que nòvia de l'Hèctor. Va seguir amb els dos, ja que cap dels dos sabia que l'altre existia. No sabia que decidir, però en el fons sap que el correcte serà deixar l'Hèctor, ja que ja no tenen la relació d'abans. Va a Londres perquè li han donat un màster. Al restaurant ella parla, però ell no li fa massa cas. Ella recorda quan va anar a fer l'entrevista al Jan Vopssecky, i que ell després es mor i ella troba feina, gràcies a l'entrevista. Acaba treballant a l'Independent. Al cap d'un any era nomenada cap de la secció d'economia. Comença a pensar que la relació amb l'Hèctor se'n va en picat. Al restaurant, continuen parlant i després se'n va cadascú a casa seva. La Clàudia va a una reunió i després parla amb el Francesc, que no sap res de que l'hagin de despedir. Ella se'n va a casa acompanyada de l'Ignasi, que havia anat al diari per a comentar una notícia de la universitat. Al fianl van a l'apartament de l'Ignasi. Allí recorda que el mapa que havia dibuixat de petita, corresponia al Delta de l'Ebre segles enrere. L'Ignasi li vol explicar alguna cosa, però ella diu que té pressa i se'n va cap a casa seva a Sant Cugat.

Vocabulari:

enderiar-se: agafar una dèria. Dèria: idea fixa que ens mena o incita persistentment a fer alguna cosa; l'objecte que la motiva.

amalgama: aliatge de mercuri amb un altre metall./ Figuradament: mescla d'elements heterogenis.

estrident: que té un so agut i aspre.

emular: cercar d'igualar o superar (algú) en alguna cosa.

col·lidir: topar dos cossos.

mòrbid: d'una blanor delicada, dit especialment de les carns d'una persona.

melangia: malenconia o melancolia.

llambregada: mirada ràpida.

Temps: extern en la majoria de la sessió ja que no indica cap data fixa. Intern a pàgina 94 i a la 108 en que diu la data exacta dels fets.

Descripció d'espai:

Els carrers de la ciutat estan perfumats, sembla que passegis pel camp: olor de rosa, de clavell, alguna cosa inexplicable que et fa vibrar; et posaries a ballar pel carrer; la gent sembla feliç. He vist riure al quiosquer per primera vegada en tres anys, i això que no duia el canvi exacte! Els aparadors són una temptació contínua; de vegades tinc al sensació que sóc com una abella que es deixa entabanar per aquestes flors esclatants; i de reüll, descobreixo que no sóc l'única, m'ho diuen alguns altres somriures còmplices que remenen roba.

Barcelona s'havia convertit en casa seva: la fesomia dels carrers, els colors i les olors, els gestos de la gent en parlar; tot allò que no té una presència estrident però que fa que ens sentim a casa o a l'estranger abans que arribem a detectar de què es tracta.

Caminava eufòrica sota el plugim en sortir d'un hotel de salons entapissats, de pesats cortinatges que feien oblidar el món exterior i creaven un paradís càlid, barroc, a la vora del British Museum.

Notava com anava deixant enrere la xafogor asfixiant de primers de setembre de la ciutat, els colors estridents, els sorolls previsibles, l'aire constant.

Havia fet vent: l'aire era diàfan, semblava que es poguessin tocar els arbre i les carenes llunyanes. Al fons de la vall surava un tel ataronjat i grisenc.

Va agafar el camí que voreja el roquer i al pineda entre Llafranc i Calella. Tornaré al Montseny i demanaré al Víctor que ens casem. Mitja hora després començava a fosquejar, les onades d'un lila mòrbid; feia el camí a la inversa, de Calella a Llafranc.

Entre les branques nues dels arbres del passeig, que esgarrapaven la llum, el cel es feia morat, platejat, s'esborrava.

S'adona del desfici que s'ha apoderat de la gent carregada de paquets que inunda els passos de vianants, quan en una cantonada i en una altra veuen un marcador digital que compta endarrere els segons que resten per a la mitjanit de l'endemà. El renill d'una frenada i l'enlluernament d'uns fars i un sirena d'ambulància i un nen que plora i la música repetitiva del cotxe del costat. La nit cau lentament sobre Barcelona al compàs impertorbable dels semàfors que regulen i animen. Alguns caminen cansats, com si ja haguessin resignat a no arribar a temps o potser perquè no van enlloc o s'han trobat a ells mateixos al final d'una cursa anterior.

Pugen per una escala sense ascensor fins al quart, que és l'àtic. A les lleixes blanques de la paret més interior de la sala principal sobresurten alguns lloms de llibres més lats, alguns dels quals la Clàudia recorda i coneix en una llambregada: belles edicions d'art i d'arquitectura. Davant per davant hi ha una taula de dibuix inclinada, neta de papers, i a la zona restaurant, que antigament havia estat una terrassa, hi ha dues butaques blaves, llises, situades de costat a la vidriera ampla, sense portes que dóna a la plaça Rius i Taulet. L'apartament està net. L'espai lliure de els blanques parets està ocupat per una làmina del Mondrian del color geomètric i per una altra de Francesc Todó que evoca geometria dels camps d'arròs.

Descripció de personatges:

Clàudia Llong: No havia estat educada per escoltar-se a ella mateixa, no li havien ensenyat a reconèixer què era el que profundament desitjava o anhelava.

Víctor Roble: Es posa en cos i ànima en la feina de la immobiliària, passa el dia parlant de la gran sort que ha tingut d'enxampar el boom olímpic. Parla com si tingués algun pes a la immobiliària, i és l'últim mico. Entra a cada batalla com si fos l'última, s'hi juga totes les forces a cada moviment.

Jan Vossecky: recent premi Nobel d'economia. La Clàudia li va fer una entrevista en una de les poques vegades que sortia del seu país, Hongria. Era un veterà economista, les celles espesses, el gest contundent i civilitzat, parlava de cara al magnetòfon des de la butaca del Montague. Era un vell simpàtic i generós. Va morir poc després que la Clàudia li fes l'entrevista.

La dona de Jan: era trenta anys més jove que ell.

Ignasi Moll: professor d'una universitat de Barcelona.

5ª SESSIÓ

Data: 23 -11 -03

Pagines llegides: De la 117 a la 141.

Resum: L'Ignasi té una vida molt rutinària, sempre fa el mateix, i es veu fracassat. L'Ignasi recorda quan, fa més de deu anys, va jugar un partit de futbol i en acabar se'n va amb l'àrbitre, el Víctor, i van a prendre alguna cosa, i acaben parlant de la seva infància al poble on havien nascut. Recorda que des de llavors anaven sempre junts a veure el futbol al camp del Barça. Recorden les seves conquestes professionals i sexuals. L'Ignasi abans d'anar a casa seva es compra el diari de la Clàudia i llegeix que la companyia del Víctor Roble s'absorbeix per una multinacional alemanya. Truca a la Clàudia, que no està localitzable fins a la tarda, i creu que li agrada. L'Ignasi recorda com va conèixer la Clàudia i van tenir una relació. Recorda quan la Clàudia va descobrir que el mapa dels seu avi era el del Delta de l'Ebre segles enrere.

Vocabulari:

abassegar: arreplegar i retenir (d'alguna cosa) tot el que hom pot, tot el que hi ha.

baluerna: cosa que fa molt d'embalum.

llast: pedres, trossos de ferro, sorra, etc. que es posen al fons de la nau, perquè el buc s'enfonsi més dins l'aigua per a donar a la nau una major estabilitat.

àlgid: acompanyat d`un fred intens.

larvada: dit especialment dels casos dubtosos d'algunes malalties.

Temps: intern. És el dia trenta de desembre. Recorda els dies de Nadal i els posteriors.

Descripció d'espai:

L'Escola d'Arquitectes estava deserta, a les grises escales, hi feia fred.

Va sortir de l'Escola d'Arquitectes i va agafar un autobús que el duria Diagonal avall fins al seu barri. Volia que l'autobús trigués, que s'espatllessin els semàfors i que les cruïlles fossin un camp de batalla, que no arribés ami a Gràcia, i que ell no hagués de tornar a pujar a l'estudi ni de trobar-se amb la taula inclinada que li recordava el que no era.

El camp d'Europa es va omplir de mocadors i la graderia va ser un clam contra l'àrbitre. Alguns insults arribaven amb claredat. Alguns espectadors havien fet l'intent de saltar al camp, però uns altres els aguantaven.

Quan es feia l'hora de dinar, les mares cridaven el nom del fill des de la finestra o el balcó de les cases del barri; era un crit llarg, sostingut, que arrossegava l'última vocal del nom durant deu, dotze, segons i fianlment afegia amb una rapidesa gairebé inaudible, un apèndix que a s'havia tornat insignificant, “a dinar!”. De vegades el nom s'havia de repetir dues o tres vegades, i cada cop la veu es notava més empipada, afegia alguna amenaça.

L'helicòpter era lluent, era blanc, amb una franja blava i una altra de taronja; recolzava sobre dos llargs flotadors grisos, per si havia d'aturar-se a dins del mar.

L'estadi s'escalfava, una onada d'optimisme recorria la grada, que aprofitava la més petita demostració dels seus per aniamr-los.

La seva relació sempre tenia el camp del Barça com a escenari: la claror enlluernadora, la verdor fosforescent de la gespa, l'aroma dels cigars propers, l'olor dels entrepans de llom i salsitxa de la mitja part, la musiqueta que anunciava alguna novetat als marcadors, i els aplaudiments i les insults i els ànims i els desànims.

Va entrar a fer un tallat en un dels centenars de petits cafès amb decoració de fusta a imitació colonial i noms italians que havien proliferat en totes les cantonades de la ciutat.

Com altres tardes, sortia una estació abans del metro i travessava el pont de Waterloo per arribar al South Bank. A la City començaven a tremolar punts de llum. Mirava amunt, cap a Westminster, i endevinava el sol escàs darrere el sedàs de núvols.

Passava per allà i en aquella hora justa per assistir al punt àlgid del formigueig de la gent i de trànsit, una estona que precedia l'alentiment melangiós del ritme de la ciutat al vespre.

Parava de llegir i es distreia mirant la gent que entrava a la sala i buscava localitat i seia i parlava; la roba i els gestos, una mirada cordial i una de còmplice i una de freda.

A prop de Holland Park, la blancor de les cases remarcada per al vegetació despullada, l'aire impregnat de quietud.

L'Ignasi es va asseure al sofà i mirava els mobles baixos de fusta de pi; els tons clars de les parets abrigades amb una làmina de Caufield que simulava una finestra oberta en la nit, i amb el cartell de The Remains of the Day; el terra espaiós cobert de catifes que va cruixir quan es va atansar a les prestatgeries on convivien llibres i arxivadors i munts d'apunts en estat caòtic.

En tornar de les vacances de Nadal, una setmana, dues setmanes, tolls glaçats als carrers i els silenci exasperant de la neu que s'embruta als baris grisos dels confins del metro de Londres.

Els parcs de la ciutat i el paisatge dels camps propers a Londres esclataven de verdor primaveral.

Des del pis vuitè, el centre de Londres era una presència llunyana, una visió lleganyosa entre els edificis gegants del malson.

Aquesta fotografia mostra els diferents estrats del Delta segons l'antiguitat d'acord amb la fondària de la mar, la humitat de les terres emergides, etcètera, la qual cosa pot recordar les seves formes anteriors: zones que abans eren inundades i on ara hi ha un braç de sorra, llacunes de nova formació, o a la inversa.

Descripció de personatges:

Ignasi Moll: sempre escoltava les notícies i llegeix diaris. Era professor de l'Escola d'Arquitectes.. Quan va acabar la carrera i el projecte, en tornar de Londres, havia optat per quedar-se a la universitat, per dedicar-se a la investigació i a la docència. Estava convençut que els aules universitàries eren el seu medi. Veu la seva vida fracassada. Era de Sant Carles de la Ràpita i jugava amb la Rapitenca.

Víctor Roble: estudiava econòmiques i es pagava la carrera fent d'àrbitre els caps e setmana.

Vicent Moll: pare de l'Ignasi. Era pescador i també operari de la flamant companyia petrolera que havia desembarcat a ala població del delta de l'Ebre als anys setanta.

Cloe: es una irlandesa que s'asseu al costat de l'Ignasi al concert de Schubert. Tenia la cara pigada i els ulls tímids.

Clàuida Llong: amiga de la Cloe. L'Ignasi creu que és una gironina pija, encara que acaben tenint una relació.

6ª SESSIÓ

Data: 24 -11 -03

Pagines llegides: De la 141 a la 172.

Resum: L'Ignasi està en perill de quedar-se sense felina, i queda amb el seu germà, que l'intenta ajudar. L'Ignasi recorda quan eren petits. Li ha de contar una cosa referent al mapa del Delta a la Clàudia però no se'n recorda de tornar-li a trucar. Record quan va estar a la Ràpita, i va conèixer a l'Alba, que li presenta gent coneguda, i ell comença a tenir èxit en la vida professional, però acaba perdent-lo tot. Busca informació sobre el dibuix del mapa de la Clàudia. L'Ignasi va al bufet del seu germà, que li dona la informació que ha de portar al diari. L'Ignasi veia que el Víctor havia canviat, també es va adonar que la Clàudia se li escapava. Un dia que l'Ignasi es torna a trobar amb el Víctor, aquest li conta que ha viscut un temps amb la Clàudia i els èxits que ha tingut amb la borsa. L'Ignasi té cels del Víctor. L'Ignasi va a veure a la seva àvia que li explica el que va passar a les salines. Al final es mor l'àvia i ell va a l'enterrament. L'Ignasi porta una notícia la diari dient que l'Ignasi va matar un nen al Montseny, cosa que no es veritat. L'Ignasi acaba estrangulant la Clàudia.

Vocabulari:

pledejar: contendre judicialment (sobre una cosa).

pompa: ostentació de magnificència, aparell fastuós.

dualisme: doctrina que considera l'univers sota el domini de dos principis oposats, com el bé i el mal.

tedi: molèstia causada per la continuïtat o repetició d'una cosa que no ens interessa.

salpebrar: adobar (vianda) amb sal i pebre.

Estuc: pasat feta generalment de calç o guix amb sorra i marbre polvoritzat que s'aplica a una paret, una columna, etc. i, polida o envernissada, imita el marbre.

dida: dona que alleta l'infant d'una altra, nodrissa.

Temps: intern, no ens especifica cap data. Extern quan l'Ignasi parla de la retrobada amb el Víctor i quan l'àvia parla de les salines.

Descripció d'espai:

La música d'Enya surava balsàmica a l'estudi barceloní de l'Ignasi, que va obrir el correu. Va seure a al butaca i va deixar que els raigs tebis de sol li acariciessin la car, podia notar com la temperatura de la sala pujava lentament.

La Venècia oberta a l'horitzó i el detallisme ocult de les petites figures atentes als esdeveniments del canal, la pompa senyorial als molls i una ombra de dramatisme anònim en una finestra qualsevol. Les grans façanes ocultant els anhels o les angoixes, les esperances i les devastacions particular. I una llum igual a la llum que acaronava casa seva, Barcelona, el Mediterrani; la llum densa, càlida, els matisos que van del blau pàl·lid al color de pell de préssec.

L'aigua freda i estimulant d'un bany hivernal a la mar, la sorra calenta cobrint-li els peus un dia de juny, el gust d'una pruna sucosa que en mossegar-la li regalimava per la barbeta, el gust de les galeres ovades que saltaven de la graella i corrien per la cuina materna, o bé els primers petons i les mans tímides aventurant-se per un cos desitjat.

A l'altra banda de la badia, a l'aterrossament blanc que es veia lluentejar des del poble, a cinc milles de distància, i a les teulades de color mel intens dels casalots i a les palmeres que amb garbinada es deixaven gronxar parsimonioses.

Obria amb dificultat una finestra que grinyolava i s'apareixia davant seu la quadrícula gegantina d les basses de les salines, la calitja que la calor de l'estiu hi feia surar, els miratges que multiplicaven la sensació aquàtica allà on la delimitació llunyana d'uns murs de contenció assenyalaven el punt on les basses deixaven pas a les maresmes i als sorrals, als matolls de color recremat. L'aire estava impregnat de salnitre i dels xiscles llunyans de les gavines, dels flamencs que tenyien de rosa l'horitzó pla.

Els ballarins creuaven l'escenari i desplegaven mocadors de colors calents, que s'elevaven i volaven amb una elasticitat que encomanava els cossos.

Les branques despoblades deixaven passar la llum sense força de la tarda hivernal i creaven una cúpula de retalls blavissos i marró castanya per sobre dels vianants.

Ala finestra del despatx d'estucat venecià groguenc del Gabriel, de nou les branques pelades dels castanyers de la Rambla. En una paret, una reproducció dels primers plànols de Cerdà per a l'Eixample; en una altra, una aquarel·la evocativa del port. La taula és gran i baixa, la resta del mobiliari és asèptic i funcional, molt metal·litzat. A sobre de la taula hi ha un rellotge calendari econòmic que també marca les hores i els minuts i els segons que falten per al final de mil·leni.

El fragor del tren veloç a la grisor dels penya-segats del Garraf entrevistos entre túnel i túnel, les abandonades i sinuoses platges del Tarragonès, la glopada de llum al fons de les cales recòndites del golf de Sant Jordi a les envistes del delta de l'Ebre.

La mirada de l'Ignasi recorria les parets verd clar dl despatx: es va sorprendre de trobar-hi el Gimeno terrós i fluvial.

La nit cau lentament sobre Barcelona al compàs impertorbable dels semàfors que regulen i animen. Alguns caminen cansats, com si ja haguessin resignat a no arribar a temps o potser perquè no van enlloc o s'han trobat a ells mateixos al final d'una cursa anterior. El renill d'una frenada i l'enlluernament d'uns fars i un sirena d'ambulància i un nen que plora i la música repetitiva del cotxe del costat. En una cantonada i a la següent veuen un marcador digital que compta endarrere els segons que resten per a la mitjanit de l'endemà.

Descripció de personatges:

Gabriel Moll: germà gran de l'Ignasi que tenia un bufet d'advocats anomenat “Garcia&Moll Advocats” amb un company.

Ignasi Moll: havia treballat a la temporada salinera.

L'àvia de l'Ignasi: havia passat la joventut a les salines.

Alba Palafolls: filla del famós arquitecte Maties Palafolls i amiga de l'Ignasi. Havia deixat la universitat i exercia d'arquitecta des de poc després de casar-se amb el Gabriel.

Andreu Moliner: editor literari de més anomenada del país.

Innocenci Pla: encapçalava una operació de rellançament de la ca0pçalera de l'Independent.

Domènec Grums: empresari immobiliari habitualment adossat a l'arquitecte amfitrió.

Alonso Follas: el catedràtic de l'Ignasi.

7ª SESSIÓ

Data: 26 -11 -03

Pagines llegides: De la 175 a la 198.

Resum: La Júlia pensa amb el seu amor del qual no té notícies des de que se'n va anar a la guerra. Veu un home que va a treballar a un vaixell. Va anar a fer un passeig aquàtic pel delta i es troba el Tomàs i primer s'estan callats i després parlen, ell la besa, i ella s'aparta. Cadascú se'n va a casa seva. La Clàudia dóna classes a nens a l'escola i també al Miguel per a que aprengui a llegir, ja que suposadament no sap llegir però en realitat l'únic que vol és matar a l'August Franch. El Tomàs va escrivint al seu llibre Cròniques de l'illa inaudita.

Vocabulari:

escadusser: tractant-se d'objectes que es compten, venen, disposen, etc., per dotzenes, grosses, etc., per paquets, manats, etc., per sèries, col·leccions, jocs, etc., es diu dels objectes sobrants, que resten solts, que no fan joc.

escrutar: investigar a fons per descobrir o saber (alguna cosa).

calitja: boira tenuíssima que enterboleix lleugerament la transparència de l'aire.

beceroles: llibre per a aprendre les lletres.

Temps: intern, passa al març, al abril i el març del 1938. Es recorda una nit de l'1 i el 18 d'abril del 1860, el 7 de maig. També es recorda el juliol del 1936, els primers del 1937, i els del 1938. Estaven en plena guerra.

Descripció d'espai:

El far de la Banya li indicava el sud, a l'oest la massa calitjosa del Montsià elevant-se abrupta a l'altra banda de la badia, a l'est la invisible mar oberta, i a l'esquena, en direcció nord, els edificis apagats de les salines.

La línia sinuosa, flamejant com una bandera, del vol de les grues, les gavines en colles desperdigolades.

El cel és transparent i ple de traços blanquinosos: l'Orió, l'Óssa Major.

Les salines estaven situades a la península dels Alfacs, unida a la resta del delta de l'Ebre per l'estret istme del Trabucador, vuit fràgils quilòmetres que de vegades inundaven els temporals de llevant. Aleshores les salines quedaven aïllades. Una illa completament plana, exposada atots els elements, d'unes quatre vegades la superfície de l'explotació salinera, amb algunes zones de dunes daurades i amb l'única vegetació dels arbustos que creixien vora les basses: sosars i salobrars, a banda de els palmeres i les figueres del poblat.

Recorria els centenars de metres del moll cap al miratge sorrenc, les teulades d'un vermell gastat de la solada, de color mel.

Les minves de gener aixecaven a les vores del Trabucador llenques d'arena emergida però encara xopa, plena de rierols i tollets on la claror solar feia jocs de miratges.

Als pocs dies, va canviar l'oratge i, després d'una mestralada, es va girar temporal de llevant. Les onades més fortes s'arrossegaven pels rogles despoblats de dunes i passaven de la mar oberta a l'interior de l abadia. En acabar el temporal, la superfície de la sorra havia quedat llisa, tibant, neta, només s'hi marcaven les potes de les gavines.

Un mapa com qualsevol altre: la mar, els camps quadriculats, un camí a la serra, les cases d'un poble, una escola.

Descripció de personatges:

Júlia Bardís: treballava a una oficina. Havia entrat a les salines als 18 anys i la seva formació li permetia combinar la poca feina de l'oficina amb l'ensenyament de les beceroles als fills petits de les famílies que hi vivien tot l'any.

Vicent: era el promès de la Júlia. Estava lluitant a la guerra contra els feixistes.

Tomàs: treballa a l'oficina amb la Júlia. Escriu: Cròniques de l'illa inaudita. Era jove i havia estudiat a la Barcelona dels anys 20 i havia tornat a l'Empordà per continuar en el negoci familiar. S'havia casat amb Emília Brull. Era culte, adinerat i elegant. El perseguien per a matar-lo, i per això va haver de fugir, primer a Barcelona i després al Delta de l'Ebre.

Un home rodanxó, de galtes plenes, vestit com un drapaire i mal afaitat, que semblava sortir de les trinxeres, havia acompanyat l'encarregat del proveïment al llarg de la passarel·la rectilínia.

Miguel Calatayud: la Clàudia suposadament li està ensenyant a llegir, però aquest és un farsant que l'únic que vol és matar a un tal August Franch. Era el cap anarquista de la localitat d'Urrea de Gaén, a Terol. Havia treballat al camp des dels 18 anys.

Emili Bou: propietari de les salines del Delta.

Emília Brull: dona del Tomàs.

8ª SESSIÓ

Data: 28 -11 -03

Pagines llegides: De la 198 a la 209.

Resum: El Tomàs segueix a la Júlia quan va cap a la platja, `parlen de temes relacionats amb la guerra i acaben fent l'amor. Després ho tornen a fer a casa d'ell. La Júlia vol cobrir la vida del Tomàs i per això diu que l'August és el Juan. Ara l'àvia Júlia explica a l'Ignasi perquè va passar el què va passar. L'August va penjar el mapa del Delta a la paret del menjador, i només el va baixar perquè la seva néta Clàudia el copiés i en sabés tots els detalls. La Mercedes Calatayud només va saber del seu oncle Miguel que li va enviar un telescopi com a regal de bodes, amb el que el Víctor es va enjogassar.

Vocabulari:

soma: de poca fondària.

prosternar-se: abaixar-se fins a terra davant algú en senyal de respecte, de devoció.

mormol: murmuri.

rada: badia apta per a arrecerar-hi les naus.

comminar: amenaçar (algú) amb una pena, especialment legal.

Temps: Ocorre als voltants del 1938. Una data que concreta és el 19 d'abril, quan van entrar les tropes feixistes a Sant Carles de la Ràpita.

Descripció d'espai:

La Júlia avançant per dins les aigües somes, diluint-se en l'esfondrament malva del vespre. El cel, que poques hores abans els avions bombarders havien fet trontollar, s'havia tornat sedós, rivetejat a l'horitzó per derrotats castells de núvols, una calma inconcebible.

Després dels dies de pluja, va refrescar; com si la primavera hagués fet una sortida en fals i l'hivern li enviés la darrera urpada.

Dos gots damunt la petita taula carregada de llibres i papers, amb l'ampolla ja buida d'un vi aspre, van quedar com a únics testimonis quan els dos cossos que havien gemegat en veu baixa, aferrant-se a la vida, van caure vençuts de son. En una paret, per única decoració, una reproducció d'un mapa francès del 1733, Plan des Rades de Saufa, és a dir, de les rades dels Aufacs o Alfacs. Una mica més tard, la llum de l'espelma es va gronxar per les parets quan tot l'amfiteatre muntanyenc que abraça el Delta va retornar amb l'esclafit dels obusos.

Descripció de personatges:

Tomàs: és un comerciant. En realitat no es diu Tomàs, sinó August Franch, i és el pare del fill que la Júlia duia al ventre. És de l'Empordà. Passà uns mesos de presoner del bàndol franquista

Juan: el cap d'oficina que maten perquè la Júlia dóna el seu nom en lloc de donar el del Tomàs.

Júlia Bardís: àvia paterna de l'Ignasi Moll.

Vicent Moll: el xicot de la Júlia. Va tornar del front, ferit.

Cinta Ferrer: dóna del Vicent Moll. Van tenir tres fills, el més petits dels quals, l'Ignasi.

Emília Brull: muller de l'August Franch.

Emília Franch: filla de l'August Franch i l'Emília Brull.

Estanislau Llong: marit de l'Emília Franch.

Clàudia Llong: filla de l'Estanislau Llong i l'Emília Franch.

Mercedes Calatayud: neboda del Miguel Calatayud.

Celestino Roble: marit de la Mercedes Calatayud.

Víctor Roble: fill del Celestino Roble i la Mercedes Calatayud.

9ª SESSIÓ

Data: 29 -11 -03

Pagines llegides: De la 213 a la 247.

Resum: La Clàudia està a l'hospital a causa de l'estrangulament produït per l'Ignasi. Ni ella ni el Víctor ni l'Ignasi no recorden quasi res del que ha passat la última nit. El Víctor acaba recordant la notícia que diu que ell havia atropellat un noi de 13 anys. No sabia si pensar que ho havia publicat la Clàudia sense dir-li res o què ha passat. L'Ignasi intenta recordar de què va parlar amb la Clàudia la passada nit. El Víctor la va a veure a l'hospital i se n'entera de per què ha fet cap allí, i se'n va en busca de l'Ignasi amb el qual es baralla. L'Ignasi no recorda res i li agradaria que reculés el temps per a arreglar les coses. Han de tornar els dos junts cap a Barcelona ja que el cotxe del Víctor s'ha quedat enfonsat a la terra. La van a buscar a l'hospital i ja no hi és, i van cap a casa seva, on la trobem amb la Cloe. La Clàudia acaba dirigint el diari l'Independent. La Cloe és la que en realitat va estrangular més durament la Clàudia perquè tenia cels de que s'havia interposat al seu camí amb l'Ignasi. Al final la Cloe i l'Ignasi viuen junts.

Vocabulari:

enardir: fer més ardit (algú), excitar l'ànim (d'algú) a la lluita a l'acció, etc.

alambí: aparell de destil·lar, generalment de metall, que consisteix en una caldera amb una tapadora en forma de cúpula d'on arrenca un tub que condueix els productes de la destil·lació a un refrigerant.

farfallosa: que té una locució poc clara a causa d'una articulació defectuosa dels sons que integren la paraula.

llenca: tros llarg i estret de paper, de drap, etc.

Temps: intern. Ocorre el dia 31 de desembre del 1999.

Descripció d'espai:

Va passar per davant del nom de Woody Allen, al cartell de Bales sobre Broadway, en anar cap al finestral de l'estudi, i va trobar la plaça tranquil·la, sense rastre del batibull que s'havia inventat la veïna. Va seure a la butaca i va deixar que el sol l'acariciés un moment.

Per la cara del Víctor desfilen les ombres subtils que fan les fulles de la palmera que a pocs pams de la finestra es gronxen en la llum cada cop més clara del migdia.

Un punt groc es ou per la línia que dibuixen els altres punts en un sentit i en l'altre, un bisturí que talla les vinyes del Penedès, un fil d'aram més a la madeixa industrial del Tarragonès, la mossegada calcària als penya-segats del golf de Sant Jordi.

Travessa el pont de l'Ebre i trenca tot seguit cap a la plana quadriculada del Delta. Ha de conduir una dotzena de quilòmetres en direcció a la mar, fins que s'acabin els arrossars, i un cop a la platja del Eucaliptus, li ha dit la veu, girar a la dreta seguint sempre el camí de la platja per arribar al Trabucador; des d'allà ja es veuen les salines, al final.

El sol va baixant, fa vent, l'horitzó es va enrogint, els camps mig inundats retornen llenques de cel blavenc, tofes de núvols esfilagarsats.

Quan arriba al Trabucador i albira els edificis de les salines al final del passadís de sorra entre dues mars, respira. La mar oberta bromeja, la mar de a badia estaria plana com la pell d'un timbal si el vent no ganivetegés.

La llarga passarel·la que durant un segle va permetre l'exportació de la sal per via marítima i que ara s'endinsa al crepuscle de les aigües somes de la badia.

Per la banda dreta de la Diagonal llisquen i s'aturen i tornen a embalar-se els punts vermells; per la banda esquerra, corren i s'avancen i s'enlluernen els punts de llum groga, de llum crema. El riu vermell i el riu groc són amples a l'entrada i es fan cada cop més estrets entre les gegantines figures estàtiques, fins que a l'altura de Francesc Macià conflueixen i es barregen.

Descripció de personatges:

Àngel: col·laborador més directe de la Clàudia.

Manuel: l'infermer de la Clàudia.

Maties Palafolls: conseller de Cultura des d efa dos mesos.

Nom d'autor: Emili Rosales

Títol: Mentre Barcelona dorm

Editorial: Columna

Argument: La Cloe conta com els personatges s'enamoren, com tenen cels, històries del passat, del present i del futur, la història que els ho va passar a la seva amiga Clàudia, a l'Ignasi, al Víctor i a ella mateixa. També expliquen la història de la Júlia, l'àvia de l'Ignasi i les seves terres. I explica com es van conèixer els quatre personatges i la seva vida personal i professional.

Temps: els fets ocorren a finals de l'any 199, encara que es recorden temps passats.

Espais: els fets ocorren majoritàriament a Barcelona i pels voltants, encara que també hi participa molt el Delta de l'Ebre i Sant Carles de la Ràpita.

Personatges principals:

Cloe: narra la història i està enamorada de l'Ignasi. Intenta estrangular la Clàudia per cels. És massa gelosa i paranoica.

Clàudia: és la cap d'economia del diari l'Independent. Antigament compartia pis la Cloe. Va conèixer al Víctor a la facultat i a l'Ignasi gràcies a la Cloe. És una noia sensata, eficaç i lleial.

Ignasi: és professor en una universitat de Barcelona. Va conèixer a la Cloe en un concert de Schubert, la qual li va presentar a la seva amiga Clàudia. És un noi senzill i d'idees clares.

Víctor: Va conèixer la Clàudia a la universitat i l'Ignasi en un partit de futbol que arbitrava. És director de màrqueting de l'empresa Med. Li agrada viure la vida i aprofitar tots els moments, però en el fons és bona persona.

Júlia: àvia de l'Ignasi. Explica tota la història que succeeix al delta de l'Ebre, i explica la història del famós mapa de la Clàudia.

Opinió d'un personatge:

A mi el personatge que més m'ha cridat l'atenció és la Clàudia, ja que és una noia decidida, oberta en alguns aspectes però reservada en altres. Em resulta simpàtica i agradable, i crec que sap resoldre els conflictes d'una manera bastant lògica. Crec que és un personatge lleial que pot tenir moltes amistats i que sempre sap perdonar, encara que no li agrada que li diguin mentides. Li agrada la gent sincera.

Valoració: 7

Li he posat aquesta nota perquè el llibre m'ha paregut bastant avorrit, sobretot al principi, i no és de l'estil que a mi més m'agradi. Però crec que no és un llibre que estigui malament, tampoc, però per a qui li agraden aquest tipus de llibres. Crec que l'Emili Rosales ha fet un bon treball.