Educación y Pedagogía


Memòria de CAP (Curso de Aptitud Pedagógica)


INDEX:

El centre de pràctiques __________________________________________________1

1.1 Una mica d´història:

1.2. Línies

1.3. Instal·lacions

2. Trets d´identitat i objectius del centre_____________________________________________3

2.1 Filosofia educativa

2.2. Pluralisme i mesures d´ atenció a la diversitat

2.3. Interculturalitat

2.4. Esquema de l´ Estructura del centre

3. TASCA DEL ALUMNE_______________________________7

3.1. Objectius generals de l´ etapa

3.2. Trets d´identitat

3.3. Objectius

3.4. Continguts

3.5. Procediments

3.6. Criteris d´Avaluació

3.7. Esquema de la sessió

3.8 Unitat didàctica 2

3.9 Objectius generals del batxillerat

3.10 Objectius

3.11 Continguts

3.12 Procediments

  • Presentació de l'activitat

  • Activitat psicopedagogia

  • Valoració personal

  • EL CENTRE DE PRÁCTIQUES:

    Localització

    El centre en el que s´ha dut a terme el període de pràctiques del meu CAP ha estat :
    IES XXX XXXX
    XXXXXX, s/n
    XXXXX -XXXXXXX - XXXXXXXX
    Tel.
    Fax. XXXXXXXXX Adreça electrònica:  

    Pàgina web http://www.


    Entorn del centre educatiu :

    El centre s´ ubica a la vessant litoral de la comarca XXX XXXXX, concretament a xxx xxxx xxxxx xxxxxx amb una població censada al 2007 de XXXXX habitants . L´IES XXX XXXXXX és un centre d´educació ben comunicat, situat a les afores del poble(en una antiga pedrera), amb còmode accés i a prop del camp de futbol, les instal·lacions esportives i davant d´ un dels principals CEIPS de la població el XXX XXXXX, rep el seu nom de la XXXXX de la que el centre te una panoràmica XXXXXXXX

    1.1Una mica d´història:

    Els alumnes de SS XXXX que volien abans de la implantació dels estudis de Secundària estudiar BUP i FP no tenien més remei que desplaçar-se a XXXXXX o XXXXXX , la creixent demanda de equipaments propis va propiciar al curs 1XXX la creació d´ una secció del xxxxx xxxxxx inicialment i posteriorment al Centre Cultural, la bona acollida va convertir aquesta secció en un IES amb entitat pròpia on la oferta inicial d´ estudis de FP1 d'Administratiu i Elèctric és va ampliar progressivament i al curs 85-86 ja és va inaugurar l'actual centre, en la seva primera fase. L´implantació de l´Eso al curs 94-95 va augmentar el nombre d´alumnes i fer necessaris l´instalació de 6 mòduls prefabricats

    1.2 Línies

    A l´IES XXX XXXXXX és un centre d'educació secundària on s'hi pot cursar:

    ESO

    Amb quatre línies per nivell

    3 batxillerats: Ciències de la Natura i la Salut, Humanitats i Ciències Socials, i científic -tecnològic

    CFGM de Gestió Administrativa i de Comerç

    CFGS un únic cicle formatiu PA

    Repartiment d´alumnes al centre

    Etapa

    NIVELL

    A

    B

    D

    D

    TOTAL

    ESO

    1r

    29

    25

    26

    29

    109

    2n

    33

    20

    21

    32

    106

    3n

    29

    23

    21

    31

    104

    4n

    30

    25

    26

    31

    112

    Bat

    1r

    23

    41

    64

    2n

    33

    29

    62

    CFGM

    CO

    10

    10

    OCA

    5

    CFGS

    PA1

    11

    11

    PA2

    7

    7

    TOTAL

    591

    1.3. Instal·lacions:

    L´Ies compta 20 aules destinades a Eso i Batxillerat en un edifici central de 2 plantes i 6 mòduls , biblioteca, aula d´acollida, laboratori, aula de noves tecnologies amb ordinadors amb connexió a internet, instal·lacions esportives, zones de descans i reunió , sales de professors, aules de reunió i dependències administratives i de magatzematge .

    2. TRETS D´IDENTITAT I OBJECTIUS DEL CENTRE

    2.1 La filosofia educativa del IES XXX XXXXX s´enten com un treball en equip de tot l´ entorn de l´ alumne , per copsar el grau de validesa de les directrius educatives el claustre de professors coordinats pel l´equip directiu realitza les tasques d´ avaluació del alumnat , tanmateix el Consell Escolar te al seu càrrec la supervisió i control social del alumnes . Dins dels aspectes a avaluar tenim:

    • El funcionament i operativitat del claustre o Consell Escolar

    • El funcionament dels equips de professors (RED, RD, R. Caps)

    • La gestió econòmica

    • La relació amb els pares

    • L´ acompliment del RRI

    • Tutories, activitats extrascolars, mesures d´ atenció a la diversitat

    2.2. Pluralisme i mesures d´ atenció a la diversitat

    L´ IES com centre públic configura la seva identitat d´acord amb la llei vigent on “la formació respecte als drets i llibertats fonamentals i l´exercici de la tolerància i de la llibertat dins dels principis democràtics de la convivència” . El centre estimula els valors recollits en el marc constitucional de igualtat sense discriminació per raó de raça, sexe o religió dins del grup escolar conviuen alumnes de 20 nacionalitats diferents i d´acord amb l´article I de la Declaració dels Drets Humans promou activitats al llarg del curs per prevenir la violència de gènere. Com a centre públic docent es manifesta aconfessional i respectuós amb totes les creences religioses i d´acord amb l´article 27, 2 i 3 de la Constitució promou el ple desenvolupament de la persona mitjançant l´educació, es considera que l´ atenció a la diversitat implica a tots els departaments del centre i personal docent o no però a fi de planificar i atendre la diversitat de necessitats educatives de l'alumnat, es constitueix en el centre la comissió d'atenció a la diversitat, o AD integrada pel :

    Coordinador pedagògic

    Caps de Departament (alguns caps especialment els instrumentals)

    Coordinador/a d'ESO

    Tutora AA

    Coordinador/a de llengua, interculturalitat i cohesió social del centre

    Psicopedagoga

    (EAP)

    La comissió d'AD haurà de determinar les actuacions que es duran a terme per atendre les necessitats educatives específiques dels alumnes, els procediments que s'empraran per determinar aquestes NEE i per formular les ACIS o els PII per a l'alumnat nouvingut quan calgui, i els trets bàsics de les formes organitzatives i dels criteris metodològics oportuns. Les mesures d'atenció a la diversitat de necessitats de l'alumnat s'han de planificar inicialment a l´ aula aplicant estratègies de treball cooperatiu i de forma comuna al currículum agrupant els alumnes segons la proposta didàctica més adequada i a la part optativa del currículum: planificant itineraris que atenguin l'ampliació o el reforç o incorporin elements de motivació lligats a les diferents possibilitats de sortida al final de l'ESO reforçant aquesta orientació especialment a l´Aula oberta .

    La comissió vetllarà per donar l´atenció adequada ala complexitat de l'alumnat, incloses les NEE de l'alumnat amb discapacitat o amb problemes de conducta. Si s´escau es poden adoptar mesures especifiques organitzatives (agrupaments flexibles, atenció en petits grups o individualitzada ), però han d'incidir, fonamentalment, en les estratègies didàctiques i metodològiques i en el procés d'avaluació de l'alumnat. prioritzant l'atenció a l'assoliment de les competències bàsiques, especialment la comprensió i l'expressió orals i escrites i les competències matemàtiques bàsiques que permeti al alumne realitzar els càlculs necessaris en la vida quotidiana, amb una correcta integració en el àmbit escolar i personal d´acord amb les possibilitats del alumne simultaneant les actuacions de caràcter singular amb activitats d´aprenentatge amb el grup classe i prenent com a referència en la planificació d'activitats els objectius de la matèria, els objectius generals d'etapa i les competències bàsiques. Aquest plantejament exclou la possibilitat que les activitats diferenciades puguin derivar cap a la formulació d'un currículum i una organització paral·lels, amb finalitats impròpies de l'escolarització obligatòria o a realitzar activitats sense contingut.

    2.3. INTERCULTURALITAT

    A la reunió del Claustre de professors vaig asistir a la presentació del programa de les Primeres jornades multiculturals del IES xxx xxxxxx, una oportunitat de gaudir la riquesa cultural de les 20 nacionalitats que conformen el alumnat del centre i enfortir llaços , ampliant els horitzons personals amb vivència col·lectiva i participativa en el que els alumnes s´han implicat elaborant exposicions que mostraran aspectes dels seus països d'origen i la seva cultura. Està previst visionar pel·lícules amb el tema de la migració i la integració com a fons, fer debats i taules rodones sobre el mateix tema, jocs multiculturals, música diversa, tallers d'aproximació a d'altres cultures dirigits essencialment al alumnat i les famílies encara que tothom i pot participar i un dinar de germanor on cada família aportarà una mostra de la seva riquesa gastronòmica.

    2.4.Esquema de l´ Estructura del centre :

    delegats

    TUTORS

    El centre es de titularitat pública i pertany al Departament d´Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya la seva organització està regulada entre altres:

    • Llei orgànica 2/2006 del 3 de maig d´educació

    • Decret 199/1996 de 12 de juny pel qual s´aprova el Reglament orgànic dels centres que imparteixen ESO i formació professional de grau superior

    Les funcions dels integrants dels òrgans de govern queden determinades pels corresponents articles de la llei

    3. TASCA DEL ALUMNE

    Pel que fa a l´assignatura de matemàtiques dins del projecte curricular resumiré els aspectes que més m´han interessat

    OBJECTIUS GENERALS PER A L'ETAPA

  • Comprendre i produir missatges orals i escrits amb propietat, autonomia i creativitat en la llengua vehicular del centre que és el català que vetlla perquè no es produeixi cap tipus de discriminació en l´ús i aprenentatge de les dues llengües oficials de l´Estat

  • Comprendre i expressar-se amb propietat en la llengua o llengües estrangeres objecte d'estudi donant a l´alumnat els mitjans pedagògics per desenvolupar el seu ensenyament

  • Interpretar i produir amb propietat, autonomia i creativitat missatges que utilitzen codis artístics, científics i tècnics, per a enriquir les seves possibilitats de comunicació i reflexionar sobre els processos implicats en el seu ús iniciant al alumne en l´ús de les noves tecnologies

  • Cercar i triar informació utilitzant les fonts apropiades disponibles, tractar-la de forma autònoma i crítica, coneixent la finalitat prèvia i transmetre-la de forma organitzada

  • Elaborar estratègies resolució de problemes en els diversos camps del coneixement i l'experiència, per mitjà de procediments intuïtius i de raonament lògic, contrastant-les i reflexionant sobre el procés seguit i identificant les causes dels mateixos.

  • Formar-se una imatge ajustada de si mateix, coneixent i comprenent els aspectes bàsics del funcionament del propi cos i de les conseqüències dels actes i decisions personals

  • Adquirir i desenvolupar hàbits de respecte i disciplina com a condició necessària per a una realització eficaç de les tasques educatives i desenvolupar actituds solidàries i tolerants davant de les diferències socials, religioses, de gènere, de raça, superant prejudicis amb esperit crític, obert i democràtic.

  • Analitzar els mecanismes i valors que conformen el funcionament de les Societats, en especial els relatius als drets i deures dels ciutadans, i adoptar judicis i idees personals respecte a ells.

  • Analitzar les lleis i processos bàsics que regeixen el funcionament del medi físic , valorar les repercussions positives i negatives que sobre ella tenen les activitats humanes i contribuir a la seva conservació i millora com a determinant de la qualitat de vida

  • 3.2.TRETS D´IDENTITAT

    Realització i aplicació de dues unitats didàctiques

    UNITAT 1

    Ubicació de la unitat didàctica triada en el context de la programació general de la àrea

    La unitat didàctica triada es la multiplicació de fraccions per a desenvolupar-la en la classe de matemàtiques 1er d ´ESO. Per ubicar la unitat didàctica hem de consultar la programació general d´ àrea que el centre te dissenyada de l´assignatura en unitats didàctiques on la distribució i concreció d'objectius, continguts i objectius terminals està determinada per trimestres de manera que l´ensenyament sigui integral i coherent.

    Les fases d'aprenentatge estan organitzades segons els criteris següents:

    Adequació. Tot contingut d'aprenentatge està lligat als coneixements previs de l'alumne/a i amb la Continuïtat ja que s´absorbeixen durant el cicle.

    Progressió. L'estudi en forma helicoïdal d'un contingut facilita la progressió. Els continguts, un cop assimilats, són represos constantment al llarg del procés educatiu, perquè no siguin oblidats. Uns cops se'n canvia la tipologia (per exemple, si s'han estudiat com a procediments, es reprenen com a valors); altres cops es reprenen com a continguts interdisciplinaris en altres àrees.

    Interdisciplinarietat. Això suposa que els continguts apresos en una àrea serveixin per a avançar en d'altres actuant com eix que dóna unitat a l'aprenentatge entre diverses àrees.

    Priorització. Es parteix sempre d'un contingut que actua com a eix organitzador i, al voltant seu, s'hi van integrant altres continguts.

    Integració i equilibri. Els continguts seleccionats han de cobrir totes les capacitats que s'enuncien en els objectius inicials i terminals, treballant l'equilibri en el tractament de conceptes, procediments i valors molt especialment els transversals.

    Interrelació i globalització. A l'hora de programar, s'han tingut en compte els continguts que són comuns a dues o més àrees, de manera que generi una visió de conjunt. Tanmateix, es presenten els continguts en el seu aspecte més general, per tal de poder analitzar els aspectes més concrets al llarg de les unitats didàctiques, fins a arribar a obtenir una visió global.

    Amb tots aquests criteris, la matèria s'estructura en unitats i també se seqüencien els eixos vertebradors de la matèria, de manera que permetin un ensenyament integrat en ordre horitzontal, o bé possibilitin al professor/a el tractament d'un sol eix en ordre vertical.

    El llibre del alumne emprat a les classes és el de Matemàtiques per a primer de Eso de l´editorial EDB que es compon de les següents unitats:

    Unitats del llibre de l'alumne

    Unitat 1: Nombres naturals

    Unitat 2: Divisibilitat

    Unitat 3: Nombres enters

    Unitat 4: Nombres fraccionaris

    Unitat 5: Nombres decimals

    Unitat 6: Mesures

    Unitat 7: Rectes i angles

    Unitat 8: Polígons: triangles i quadrilàters

    Unitat 9: Cossos geomètrics

    Unitat 10: Àrees i volums

    Unitat 11: Representació plana d'objectes

    Unitat 12: Estadística i atzar

    La programació ve marcada per unitats didàctiques establertes per trimestres, el nombre d´hores setmanals dedicades a l´ assignatura es de 3 hores

    Justificació de la tria i descripció i situació del aula:

    He decidit realitzar la unitat didàctica “la multiplicació i divisió de fraccions” a primer d´Eso per que ja he assistit a varies classes com espectadora i em trobo amb la suficient capacitat i confiança per impartir els coneixements al grup classe. Amb aquesta unitat pretenc refrescar els coneixements que els alumnes han adquirit en la matèria com eix per continuar i introduir la multiplicació de fraccions el grup de 1ESO B està conformat per 25 alumnes dels que 2 tenen ACI un TDAH una nouvinguda que fa poc s´ha incorporat al grup i 3 repetidors

    En la part de teòrica el nivell participatiu es alt, tot i que els alumnes tenen tendència a repetir preguntes formulades amb anterioritat , els alumnes estan atents i en general tenen bona actitud i disposició a aprendre.

    El aula on es desenvolupa la classe te unes vistes esplèndides i presenta unes condicions òptimes i confortables

    3.3.OBJECTIUS: La unitat d´avui és diu “La multiplicació i divisió de fraccions “ que pertanys a la unitat 4 de la programació “els nombres fraccionaris” que s´imparteix en un temps aproximat de 3 setmanes.

    Si fem esment de la seva interdisciplinarietat veiem que les competències adquirides seran d´utilitat als alumnes en Ciències Socials, Geografia i Història, Ciències de la Naturalesa i Llengua i Literatura

    Objectius didàctics de la Unitat 4

    • Valorar la presència de les fraccions en la vida quotidiana i raonar la seva utilitat

    • Expressar quantitats de la vida quotidiana en forma de fracció.

    • Lectura i escriptura de nombres fraccionaris i coneixement dels diferents significats d'una fracció.

    • Calcular la fracció d'una quantitat i calcular una quantitat coneguda una fracció d'aquesta.

    • Comparar fraccions amb la seva unitat equivalent

    • Identificar fraccions equivalents i comprovar-ne l'equivalència.

    • Obtenir fraccions equivalents, simplificar fraccions i reconèixer la fracció irreductible.

    • Reduir fraccions a comú denominador emprant el m.c.m

    • Comparar i ordenar fraccions amb igual o diferent numerador i denominador.

    • Efectuar sumes i restes de fraccions amb igual o amb diferent denominador, multiplicacions d'un nombre natural per una fracció i multiplicacions i divisions de dues fraccions.

    • Calcular la fracció d'una fracció.

    • Usar correctament els parèntesis i aplicar la jerarquia de les operacions en operacions combinades amb fraccions.

    • Resoldre problemes en què s'hagin d'aplicar càlculs amb nombres fraccionaris.

    • Aplicar la realització d'esquemes en la resolució de problemes.

    • Valorar positivament i consolidar tècniques de càlcul i adquirir la disposició necessària per aplicar les tècniques en situacions de la vida quotidiana

    • Adquirir l'hàbit de presentar de manera clara i acurada les operacions matemàtiques

    • Adquirir una actitud d'interès i respecte per les estratègies de resolució de problemes numèrics diferents de les pròpies i desenvolupar la capacitat deductiva

    3.4.Continguts

    Fets, conceptes i sistemes conceptuals

    • Fracció. Termes d'una fracció.

    • La fracció com a divisió de dos nombres naturals i com a raó de mesura.

    • Fracció pròpia i fracció impròpia. Nombres mixtos.

    • La fracció d'un nombre.

    • Fraccions equivalents.

    • Fracció irreductible.

    • Comú denominador de dues o més fraccions.

    • Ordre en les fraccions.

    • Operacions amb fraccions (+, -, x, :).

    • Fracció d'una fracció.

    • Operacions combinades amb fraccions.

    3.5.Procediments

    • Lectura i escriptura de nombres fraccionaris.

    • Interpretació i ús dels nombres fraccionaris.

    • Càlcul de la fracció d'un nombre.

    • Obtenció d'una quantitat coneguda d'una fracció.

    • Obtenció de fraccions equivalents.

    • Obtenció de la fracció irreductible equivalent.

    • Reducció de fraccions a comú denominador.

    • Comparació i ordenació de fraccions de forma lògica

    • Algorismes de les operacions amb fraccions: suma i resta de fraccions, multiplicació d'una fracció per un nombre natural i multiplicació i quocient de fraccions.

    • Càlcul de la fracció d'una fracció.

    • Ús dels parèntesis i de la jerarquia de les operacions en les operacions combinades amb fraccions.

    • Resolució de problemes de forma esquemàtica

    Valors, normes i actituds

    • Valoració de la precisió, la simplicitat i la utilitat del llenguatge numèric per a representar, comunicar o resoldre diferents situacions presents habitualment en la vida quotidiana

    • Disposició favorable a la revisió i millora del resultat de qualsevol càlcul o problema numèric i la recerca de diverses formes de resolució

    • Interès , respecte i curiositat per les estratègies i solucions de problemes numèrics diferents de les pròpies i informacions obtingudes

    3.6.CRITERIS D´ AVALUACIÓ:

    Atès als criteris del pla docent un 60% de la nota és composa pels resultats obtinguts als exàmens , el 30% per la presentació i participació dels treballs de grup i casa i el 10 % restant per l´ actitud, presentació i comportament dins del aula i en el recinte del IES

    Queda expressament prohibit pel RRI les faltes a classe i a exàmens sense justificació prèvia , en el cas de malaltia o causa justificada l´ alumne té dret a ser examinat dins del horari destinat a esbarjo.

    Els suspensos en una avaluació es podran recuperar fen els quaderns d´ exercicis previstos a tal efecte pel claustre de professors

    La nota final serà la mitjana obtinguda de les avaluacions del curs.


    3.7.ESQUEMA DE LA SESSIÓ

    Previament a la sessió d´acord amb la guia del tutor hem elaborat un guió amb la seqüència a seguir i els exercicis a possar als alumnes per fer a casa

    1) Correcció dels exercicis del dia anterior

    Repàs suma i resta a la pissarra

    La suma o resta de fraccions que tenen el mateix denominador és molt senzilla es deixa el mateix denominador i es sumen els numeradors:

    4

    2

    6

    ----

    +

    ----

    =

    ---

    5

    5

    5

     Quant el numerador és diferent cal reduir a denominador comú totes les fraccions que apareixen en l´ expressió

    Trobem el mínim comú múltiple dels denominadors (m.c.m) (3,6,12) =12

    efectuem la corresponent divisió per denominador i multiplicació per numerador

    =

    INTRODUCCIÓ A LA MULTIPLICACIÓ:

    EL producte de dues fraccions és un altre fracció que té com numerador el producte dels numeradors i com denominador el producte dels denominadors:

    EXEMPLE:

    SIMPLIFIQUEM LA FRACCIÓ

    DIVISIÓ:

    Divisió de fraccions

    1º Multipliquem el numerador de la primera pel denominador de la segona, el producte es el nou numerador.

    2º Multipliquem el denominador de la primera pel numerador de la segona, el producte es el nou denominador.

    3º Després simplifiquem l´ expressió si és possible

    Exemple: = = =

      3  ÷   4   =  3  · 3   =  9
      5       3        5     4      20


        3  ÷  1   =  3 · 2   =  6
        7      2       7   1        7

    EXERCICIS PER DESENVOLUPAR A L´ AULA

    = =

    = 3/20 = 20/20

    166/144= 7/6 = 15/8 = 8/35

    Els exercicis s´han resolt a la pissarra ; com els alumnes han assimilat els conceptes impartits és posen els exercicis per casa corresponents a les pàgines 70 i 71 del llibre

    3.8Unitat 2 :

    La activitat s´ha fet a la classe de 1r de batxillerat de Ciències Socials a un grup de 23 alumnes .

    La matèria d´economia la he triat per interaccionar i conèixer alumnes amb una motivació cap al estudi voluntària i diferent a les línies d´ESO del Ies .

    He impartit la classe després de asistir com espectadora amb els mateixos alumnes de una sessió de Economia i organització d´Empresa , el comportament dels alumnes a sigut més tranquil que els d´ESO, i la sessió ha transcorregut d´acord amb el timming fixat

    El llibre de referència dels alumnes és Economia de la editorial Edb per primer de batxillerat, tot i que el professor ho combina amb el de la editorial McGrowHill

    UNITATS DEL LLIBRE DEL ALUMNE:

    1. L'economia

    2. Els sistemes econòmics

    3. Els factors de producció

    4. Les economies domèstiques

    5. L'empresa

    6. El mercat

    7. Classes de mercats

    8. Macromagnituds

    9. Les taules input-output

    10. Els diners i el sistema monetari

    11. El sector públic i la política econòmica

    12. Crisi, desocupació i inflació

    13. Comerç internacional i balança de pagaments

    14. Relacions econòmiques internacionals

    15. La Unió Europea

    16. La moneda única europea

    17. L'economia catalana

    3.9 OBJECTIUS GENERALS DEL BATXILLERAT:

    En finalitzar els estudis el alumne ha de ser capaç de:

  • Usar amb correcció les tècniques de comunicació oral i escrita en llengua catalana i castellana i emprar els recursos bàsics dels llenguatges tècnics , literaris, científics i icònics al tipus de missatge

  • Comprendre i saber expressar amb fluïdesa i correcció de forma oral i escrita i en el registre estàndard amb menys en una llengua estrangera

  • Desenvolupar i consolidar la sensibilitat literària i artística com a font de formació i enriquiment cultural

  • Analitzar i valorar críticament les realitats del món contemporani i els antecedents i factors que hi influeixen.

  • Comprendre els elements fonamentals de la investigació i del mètode científic i les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat bàsiques i aplicar-les a la compressió dels fenòmens i a la resolució de nous interrogants

  • Consolidar una maduresa personal, social i moral que els permetrà actuar de forma responsable i autònoma.

  • Participar de forma solidària en el desenvolupament i millora del seu entorn social.

  • Utilitzar l'educació física i l'esport per a afavorir el desenvolupament personal de forma harmònica i adquirir hàbits de vida saludables

  • Orientar-se professional i acadèmicament tot valorant les pròpies capacitats i interessos i les possibilitats d´ inserció en el món laboral

  • Adoptar actituds de solidaritat i tolerància per superar tot tipus de discriminacions i prejudicis

  • Recórrer a les fons d´informació adequades per obtenir documentació, organitzar la pròpia feina , perseverar en l´esforç i ser crític amb els resultats obtinguts

  • Tenir un coneixement aprofundit de les característiques naturals, històriques, socials, culturals i lingüístiques que conformen Catalunya

  • Valorar positivament i respectar l´ entorn natural i comunitari

  • Formular judicis independents que assegurin la pròpia autonomia , respectant i sent tolerant amb els que manifestin altres membres de la comunitat

  • Tenir constància en el treball , confiança en les pròpies possibilitats i iniciativa a l´hora de resoldre els problemes i aplicar els continguts apresos en la realització de treballs de recerca a nivell individual o en equip

  • 3.10 OBJECTIUS DE LA UNITAT MACROMAGNITUTS

    Objectius

    • Reconèixer l'objecte d'estudi de la macroeconomia com les mesures econòmiques a nivell estatal

    • Classificar les macromagnituds segons que es refereixin al nivell de preus, a la producció o al nivell d'ocupació

    • Explicar en què consisteix la inflació , com es mesura i els seus efectes econòmics

    • Calcular l'Índex de Preus de Consum i la taxa d'inflació a partir de models econòmics senzills.

    • Definir el Producte Interior Brut i assenyalar-ne les característiques més importants.

    • Distingir entre el PIB a preu de mercat i a cost de factors.

    • Descriure breument algun mètode de càlcul del PIB i efectuar aquest càlcul a partir de dades senzilles.

    • Distingir entre el PIB i el PNB i assenyalar les diferències qualitatives i quantitatives entre totes dues macromagnituds.

    • Explicar com es pot determinar la Renda Nacional a partir del Producte Interior Brut.

    • Determinar la Renda Personal Disponible a partir de la dada de la Renda Nacional

    • Justificar el flux circular de la renda des del punt de vista dels consumidors, de les empreses i del sector públic.

    • Distingir entre macromagnituds nominals i reals i calcular-les a partir de dades senzilles.

    • Distingir els tipus d'atur i definir les taxes percentuals que s'hi relacionen


    Continguts

    Conceptes

    • La macroeconomia.

    • Les macromagnituds.

    • El nivell general de preus i la inflació.

    • L'Índex de Preus de Consum.

    • El nivell de producció.

    • El Producte Interior Brut (PIB).

    • Mètodes de determinació del PIB: de la despesa, de l'ingrés o de la renda, i de la producció o del valor afegit.

    • El Producte Nacional Brut (PNB).

    • La Renda Nacional (RN).

    • La Renda Personal Disponible.

    El flux circular de la renda.

    • Macromagnituds nominals i reals.

    • El nivell d'ocupació.

    3.11Procediments

    • Càlcul i interpretació d'indicadors econòmics bàsics i la seva anàlisi qualitativa.

    • Interpretació de la relació existent entre diferents macromagnituds i la seva evolució.

    • Interpretació de diagrames explicatius del flux circular de la renda.

    3.12 Valors, actituts i normes

    • Preocupació pel rigor i l'objectivitat en el càlcul, l'anàlisi i la interpretació d'indicadors macroeconòmics.

    • Anàlisi dels objectius que es pretenen aconseguir.

    • Examen de l'estructura de la unitat.

    • Evocació de coneixements previs a partir dels continguts presentats i les activitats proposades a l'apartat Activitats inicials.

    • Repàs del diagrama de blocs analitzat en la unitat 1 i identificació de l'objecte d'estudi de la macroeconomia. Memorització comprensiva de la seva definició.

    • Lectura d'un text per a comprendre la relació entre el nivell general de preus i la inflació.roposta de situacions concretes i anàlisi dels efectes de la inflació sobre cadascuna.

    • Lectura d'un text descriptiu sobre la forma de càlcul de l'IPC i la taxa d'inflació i observació d'un exemple resolt en el qual es calculen totes dues macromagnituds.

    • Lectura i memorització comprensiva de la definició de Producte Interior Brut. Anàlisi i comprensió de les seves característiques més destacades.

    • Lectura d'un text i d'una sèrie d'exemples per a comprendre els factors dels quals depèn el PIB a preu de mercat, calculat a partir del mètode de la despesa.

    • Lectura d'un text i d'una sèrie d'exemples per a comprendre els factors dels quals depèn el PIB a cost de factors, calculat a partir del mètode de l'ingrés o de la renda. Distinció entre PIB a preu de mercat i PIB a cost de factors.

    • Lectura d'un text i d'un exemple resolt per a comprendre la forma de càlcul del PIB a cost de factors per mitjà del mètode del valor afegit.

    • Lectura i memorització comprensiva de la definició de Renda Nacional i establiment de la seva relació amb el PIB a cost de factors.

    • Càlcul de la RPD, coneguda com la RN i el nombre d'habitants d'un país.

    • Lectura d'un text i observació d'un diagrama de flux per a comprendre el caràcter circular del flux de la renda i la intervenció que hi tenen els consumidors, les empreses i el sector públic.

    • Observació d'un exemple resolt per a distingir entre macromagnituds reals i nominals.

    • Lectura d'un text i elaboració d'un quadre síntesi en el qual es reflecteixin els diferents tipus d'atur existents i les característiques de cadascun.

    • Relació entre les principals macromagnituds i les variables a les quals fan referència.

    • Justificació dels efectes de la inflació sobre un agent econòmic de característiques determinades.

    • Càlcul de l'IPC i la taxa d'inflació a partir de dades senzilles referents a dos o tres anys com a màxim.

    • Descripció d'alguns dels mètodes emprats per al càlcul del PIB i distinció entre PIB a preu de mercat i PIB a cost de factors.

    • Establiment de relacions qualitatives entre el PIB i el PNB.

    • Descripció del flux circular de la renda a partir d'un model en què només intervinguin les empreses i els consumidors.

    • Aplicació del deflector del PIB per a calcular el valor real d'aquesta macromagnitud i distingir-lo del seu valor nominal.

    • Proposta d'exemples concrets de situacions d'atur estacional, friccional, estructural i cíclic.

    3.13 Presentació de l'activitat:

    Aquesta activitat té dos apartats clarament diferenciats introduir als alumnes en conceptes que mesuren mitjançant diverses macromagnituts en nivell de producció com ara el PIB, RN , RPD, Taxa d´atur, població activa coneixent els seus acrònims i posar en pràctica els coneixements adquirits

    Objectius:

    • Introduir-se en el coneixement de les mesures macroeconòmiques

    • Conèixer quins són els factors que determinen el creixement econòmic i com se mesuren

    Requisits previs a l'activitat:

    →Taxa d'activitat = 'Memria de {CAP}'

    Actius: ocupats + aturats.

    Inactius: persones en edat de treballar que no treballen i que tampoc cerquen ocupació.

    →Taxa d'ocupació = 'Memria de {CAP}'

    En aquest cas utilitzarem com a magnitud agregada de la població la població en edat de treballar que serien la població de 15 anys i més menys la població de 65 anys i més.

    →PIB = producte interior brut. És la suma del valor dels béns i serveis finals produïts en un país durant un any. El seu creixement indica una expansió productiva, i per tant, una expansió de les inversions, de l'ocupació i de l'ingrés.

    Activitat:

    Calculeu la taxa d'ocupació per categories ocupacionals dels anys 1999 i 2005 amb les dades següents extretes de l'EPA, i contesteu la llista de preguntes següent en tres o quatre línies com a màxim:

    1999

    2005

    Ambdós sexes

    Homes

    Dones

    Ambdós sexes

    Homes

    Dones

    TOTAL

    14689.8

    9433.8

    5256.1

    18973.2

    11388.8

    7584.5

    1 Direcció de les empreses i de l'Administració pública.

    1192.5

    830.2

    362.3

    1313.0

    892.8

    420.2

    2 Tècnics i professionals científics i intel·lectuals.

    1692.9

    880.1

    812.8

    2363.6

    1150.4

    1213.2

    3 Tècnics i professionals de suport.

    1323.4

    830.3

    493.1

    2157.6

    1196.8

    960.8

    4 Treballadors de tipus administratiu.

    1429.6

    581.4

    848.2

    1768.8

    633.6

    1135.3

    5 Treballadors de serveis de restauració personals, protecció i venedors de comerç.

    2064.9

    890.7

    1174.2

    2891.9

    1098.0

    1793.9

    6 Treballadors qualificats en agricultura i pesca

    713.9

    544.3

    169.6

    573.6

    451.7

    122.0

    7 Artesans i treballadors qualificats d'indústria manufacturera, construcció i mineria, excepte operadors.

    2519.1

    2332.7

    186.5

    3222.7

    2981.8

    240.8

    8 Operadors d'instal·lacions i maquinària; muntadors.

    1553.9

    1320.0

    233.9

    1766.0

    1540.3

    225.7

    9 Treballadors no qualificats.

    2129.9

    1156.6

    973.4

    2826.1

    1362.2

    1463.9

    0 Forces armades.

    69.8

    67.7

    2.1

    89.9

    81.3

    8.6

    Població de 15 anys i més.

    33566.8

    16258.7

    17308.1

    36863.4

    18045.4

    18818.1

    Població de 65 anys i més.

    6482.0

    2744.4

    3737.6

    7108.1

    3026.4

    4081.7

    TAXA D'OCUPACIÓ

    1999

    2005

    Ambdós sexes

    Homes

    Dones

    Ambdós sexes

    Homes

    Dones

    TOTAL

    1 Direcció de les empreses i de l'Administració pública.

    2 Tècnics i professionals científics i intel·lectuals.

    3 Tècnics i professionals de suport.

    4 Treballadors de tipus administratiu.

    5 Treballadors de serveis de restauració personals, protecció i venedors de comerç.

    6 Treballadors qualificats en agricultura i pesca.

    7 Artesans i treballadors qualificats d'indústria manufacturera, construcció i mineria, excepte operadors.

    8 Operadors d'instal·lacions i maquinària; muntadors.

    9 Treballadors no qualificats.

    0 Forces armades.

    Contesta les següents preguntes amb tres o quatre línies:

  • D'aquesta classificació per categories ocupacionals digues quines ocupacions es consideren “manuals” i quines es consideren “no manuals”.

  • Quines ocupacions presenten una evolució més positiva: les no manuals o les manuals?

  • Aquest resultat té alguna cosa a veure amb el cicle econòmic alcista dels últims anys?

  • .

  • En els països desenvolupats es dóna una tendència a l'augment dels treballs que requereixen mà d'obra qualificada i una disminució de treballs que requereixen mà d'obra poc qualificada. La tendència presentada pels treballadors més qualificats i menys qualificats en Espanya és l'esperada en els països desenvolupats?

  • Continua existint un pes reduït de tècnics i professionals de suport i un pes elevat dels treballadors no qualificats respecte als països del nostre entorn?

  • Comentari de resultats i informar als alumnes quins són els exercicis del llibre que ha de preparar per la propera sessió.

    3.14 ACTIVITAT DE PSICOPEDAGOGIA

    La dinàmica de grup que proposem s´anomena ¿Saps qui ets i com et dius? s´ha dut a terme a la part final l´hora de tutoria de 1er B d´ESO amb un grup de 25 alumnes que estan començant a viure la trobada amb el món adult i amb una durada aproximada de 25 minuts.

    El grup classe presenta uns trets d´identitat homogenis amb un 20% del alumnat totalment integrat que provenen de Romania, Marroc i Sud Amèrica amb canvis maduratius i fisiològics que comencen a ser apreciables com també la imitació dels patrons de moda actuals

    Els motius de la meva tria és que la dinàmica està clarament enfocada a treballar i prendre consciència de la autonomia emocional i de la pròpia autoestima escenificant com les persones ens deixem influir per factors totalment subjectius en funció del poder que li donem a altres persones fer nostres epítets amb els que ens identifiquen més o menys en funció de la percepció individual i estat d´ ànim.

    Seguint el patró facilitat al bloc I del Cap es demana als alumnes que escriguin el seu nom i sense pensar-ho gaire quatre trets bàsics de la seva personalitat . Seguidament dic els noms dels xiquets en veu alta provocant el estímul resposta immediat que no és rep al dir en veu alta cap de noms de personatges històrics.

    Finalment amb una explicació anterior i posterior de la finalitat didàctica del que anem a fer dic uns insults i demano que qui dels presents es sent identificat amb aquest noms

    No es fàcil resumir totes les sensacions i experiències provocades en la dinàmica: sorpresa, expectació, reflexió , però en cas indiferència. Després de fer una posta en comú de les opinions del grup com conclusió podem dir entre altres que:

    • Els insults activen reaccions negatives com la ira que poden esdevenir fonts de problemes

    • El estímul resposta davant de un insult es major al que provoca el de un nom amb el que subjecte no s´ identifica preguntem si quant sents el nom de Tirant lo Blanc no penses que et parlen a tu , perquè si ho creus quan es diu idiota?

    • No podem controlar el que diuen els demés però si la nostra actitud i si ho fem nostre o no

    • Una bona eina de maduresa emocional es no personalitzar les intencions alienes i actuar amb asertivitat

    Finalment es va fer una ràpida posada en comú dels aspectes positius de ser autònoms emocionalment i les conseqüències no desitjables de deixar als demés que decideixin qui som nosaltres

    Personalment al inici de l´activitat com fer una dinàmica de grup amb persones que estan a mig camí entre la pubertat i l´ adolescència es una experiència nova per mi, he sentit una barreja de nervis, curiositat i expectació que s´ha transformat amb tranquil·litat a mida que els aconteixements han fluid de forma natural.

    La experiència ha estat molt positiva i jo també he après de la mateixa i els he volgut transmetre que el ser autònom comporta emancipar-se de la camisa de força que suposa no prendre consciència del nostre jo . és important començar a sentar les basses del nostre propi desenvolupament emocional i personal capbussant-nos en el interior a fi de conèixer quins aconteixements i circumstàncies ens trasbalsen i ens fan perdre el control i quins ens fan sentir bé a fi d´emprar energies en ocupar-nos de millorar els primers i si més no de ser conscients de les nostres limitacions per començar el primer pas del camí de la millora persona.

    3.15 VALORACIÓ DE LES PRÀCTIQUES:

    Personalment , la realització del Cap m´ha suposat una experiència molt positiva ja que m´ha posat en contacte amb el món de l´educació reglada.

    amb el llenguatge específic del departament d´Educació, les grans fonts de recursos per la docència que oferix com la pàgina Web de Xtec , l´espai Lic amb orientacions per atendre alumnat nouvintgut, www.edu.cat , recursos didàctics , conèixer que és i per a que serveix l´EAP, com es fan les programacions didàctiques i quins continguts, actituds , valors i procediments han d´incloure , m´han aportat una base inicial de coneixements pedagògics i psicològics

    En la part pràctica del Cap, he tingut la possibilitat de observar i participar de la posada en escena dels coneixements abans esmentat, he assistit a Juntes d´Avaluació, Reunions de Departament i un Claustre de Professors on he vist en primera persona com s´organitza un centre educatiu .

    Les pràctiques m´han servit per valorar la docència des de una nova perspectiva i comprovar que és una activitat apassionat però plena de reptes en la que el professor te un paper molt actiu i no tant còmode com hom pensa des de el exterior.

    El professor treballa amb persones que com tal tenen les seves particularitats i a les que ha d´ ensenyar, motivar i donar eines per a que desenvolupin la seva autonomia emocional i capacitat de raonament i judici propi , a més d´orientar-los en els seus estudis futurs i no ho te gens fàcil ja que no hi ha un mètode que serveixi per a tothom i las característiques actuals del alumnat fan que el mateix hagi d´estar en constant evolució .

    He copsat que en centre de pràctiques (suposo que la tònica és general) el professorat te interès en la formació continuada i que la formació que s´ofereix al alumnat es de molta qualitat .

    Personalment el meu període de pràctiques ha resultat molt instructiu, ja que el meu tutor te molta experiència en el tracte amb els alumnes i sap captar l´atenció del grup classe , a més la seva explicació de continguts és molt clara i didàctica , establint feedback amb l´alumnat constantment

    El ambient del IES en les classes que he assistit m´ha agradat molt i els alumnes m´han acollit molt bé i encara que en algun moment s´els ha de fer callar en general els he vist molt bones intencions.

    Com a cloenda de la memòria vull agrair l´esforç i dedicació de totes les persones que es dediquen a formar als demés, ja que ara se que ensenyar es una tasca satisfactòria però que suposar un alt grau de compromís , coneixements i implicació personal.

    FONTS CONSULTADES:

    Webgrafia:

    www.xtec.cat

    www.edu365

    www.gencat.net

    MEMORIA C.A.P. 2007 - 2008

    22

    Admón. i

    Serveis

    Alumnes

    Professors

    AMPA

    CLAUSTRE DE PROFESSORS

    CONSELL ESCOLAR




    Descargar
    Enviado por:Carme
    Idioma: catalán
    País: España

    Te va a interesar