La Llei 31/1995 de Prevencio de Riscs Laborals, s'aproba despres d'una serie de reformes a la legislacio del treball.
Aquesta llei regula la seguretat y la salut en el treball. Tambe trovem aquest tema de regulacio, a la Directiva 89/391, que te una visio amplia de la prevencio. Mes lluny que la prevencio d'accidents i que preten millorar el medi de treball controlant i intentant eliminar, els factors nocius per a la seguretat del treballador i perillosos per a la seua integritat.
Es configura, un deure general de seguretat a carrec de l'empresari, que suposa prendre les mesures necesaries per a tutelar un ambient de treball adient, que puga garantir la integritat fisica dels treballadors. Aixi es reflexa per exemple, a l'article 12 de la Directiva, on s'exposa que els empresaris consultaran als treballadors i/o als seus representants, i permitiran la seua participacio al marc de totes les questions que afecten a la seguretat al treball.
Tambe podem observar un creuament entre "prevencio de riscs laborals", i la tutela del medi ambient, que es manifesta per exemple, en que els principis de prevencio i proteccio son part del dret mediambiental, i s'imposen funcions ambientals per part de l'empresa ( per exemple en relacio amb l'emisio de sorolls, contaminacio ambiental, etc), en les que s'ha d'intentar que participen els treballadors perque son precisament ells els que estan dins del proces productiu, per tant els que podran informar de les carencies i necesitats i d'allo a fer per complir la normativa de proteccio al medi ambient. Tot allo es fa per poder desenvolupar una politica ambiental a nivell d'empresa, per a lo cual, els treballadors necesitarien d'una legitimacio normativa on poder ampararse per denunciar determinats comportaments, i com no, per a poder exigir el compliment d'aquelles normes que si be protgeixen al medi ambient, per extensio, tambe protegeixen la seua propia salut.
I per a poder despertar la participacio dels treballadors, i aconseguir l'exit de les politiques mediambientals, existeix un element basic com es l'existencia d'instruments indirectes per motivar els treballadors. Aquestos poden ser: la informacio i la formacio d'una cultura i una conciencia ecologica.
Precisament aixo es reflexa en l'Exposicio de Motius de la prevencio de riscs laborals en lo seguent: " la informacion y la formacion de los trabajadores dirigidas a un mejor conocimiento tanto del alcance real de los riesgos derivados del trabajo como de la forma de prevenirlos y evitarlos, de manera adaptada a las peculiaridades de cada centro de trabajo, a las caracteristicas de las personas que en el desarrollan su prestacion laboral y a la actividad concreta que realizan".
Malgrat l'evident conexio entre proteccio del medi ambient (prevencio de riscs ecologics), i prevencio de riscs profesionals, aixo no s'ha integrat expresament a la llei, ja que sols es parla en algunes ocasions de "factors ambientals al treball".
La separacio abans mencionada, presenta l'inconvenient de separar allo que es deuria ensenyar junt en la formacio global del treballador com a tal, ja que al formar al treballador en materia de riscs profesionals, deuria tambe formarse per evitar els accidents aixi com la degradacio del medi de treball.
El deure de vetllar pels interesos no sols en materia laboral, esta de nou reflexat a l'article 29.1 de la Llei 31/1995 i a l'article 13 de la Directiva 89/391. Aci s'estableix un deure generic del treballador de vetllar per la seua seguretat i salut, aixi com per "las de las demas personas afectadas", i la Llei parla de "aquellas otras personas a las que pueda afectar su actividad profesional", i per aixo, no sols als companys de treball.
Per un altra part, a la CE, es regulen responsabilitats i obligacions derivades des respecte al medi ambient, tant per la part empresarial com en la dels treballadors. I aixo no lleva d'una imposicio al treballador de previndre o combatre els danys al medi ambient derivats del treball, regulat al aprovar-se la Llei de Prevencio de Riscs Laborals.
Com a ultim punt, comentarem que, l'ampliacio d'aquestes questions a l'esfera d'allo ecologic, no esta exenta de riscs, per damunt de tot perque pot convertir en materia de negociacio les cuestions ecologiques i com a instrument de presio sindical, i aixo significaria el permetre que es negocie segons conveniencies ideologiques i d'interesos, questions com el dret al medi ambient de treball sa i la seua correcta conservacio, la qual cosa, deuria de garantirse mitjancant llei de drets i deures generals de proteccio i amb unes sancions efectives en cas d'incompliment, i no disposar d'ell com a tema de negociacio per tal de que existeixca una major efectivitat.