FITXA BIBLIOGRÀFICA

DE PEDROLO, Manuel. “Mecanoscrit del segon origen”. Ed. Edicions 62. Col. El Cangur. Barcelona, 1979.

NARRADOR

Aquest llibre està narrat en tercera persona encara que l'últim paràgraf del llibre està narrat en primera.

Exemples de tercera persona:

“Van haver d'interrompre llavors aquella tasca i, durant una setmana, van treballar entre les runes per obrir-hi un desguàs cap a una boca de claveguera que els costà de descobrir i netejar. Amb tot i això, tots dos van convenir que potser no havien escollit l'indret més adequat per fer-ne una biblioteca; de moment, però, no se'ls acudia cap altra solució.” (pàg.86)

“D'alta banda, estava contenta d'haver quedat prenyada al moment que hi quedà, perquè ara la criatura naixeria de cara a l'estiu, amb cinc o sis mesos de bon temps al seu davant. En les condicions en què vivien, això era important.” (pàg.146)

Exemple de primera persona:

“ I jo, l'Alba, una mare de divuit anys, em vaig mirar en Mar, que plorava al bressol, i vaig pensar que tot just seria una dona de trenta quan ell en fes dotze. I en el fons del meu cor vaig desitjar ferventment que fos tant precoç com en Dídac, el seu pare; si ho era, encara podria tenir uns quants fills del meu fill.” (pàg.168)

ESPAI

En aquest llibre, els fets passen en diferents llocs: A Benaura, el poble de l'Alba i en Dídac, al bosc, a un mas que troben a les afores de Benaura i a Barcelona. També per la mediterrània perquè fan un creuer.

TEMPS

Els fets transcorren en quatre anys. Des de que l'Alba te catorze anys fins que en te divuit.

VOCABULARI

• Abruptes: abrupte. Que presenta transicions sobtoses o brusques.

• Adés: en un temps passat o esdevenidor molt pròxim al present.

• Alenada: aire que s'escapa dels pulmons en una expiració.

• Amoixava: amoixar. Amanyagar passant-li suaument la mà pel damunt.

• Anihilador: que anihila. Reduir a no res, destruir del tot.

• Anorreà: anorrear. Anihilar.

• Anorreat: anorrear. Anihilar.

• Apoplexia: abolició brusca i simultània de totes les funcions cerebrals sense modificació essencial de la respiració i la circulació.

• Atansava: atansar. Acostar especialment fins a tocar.

• Badívol: que ofereix un espai lliure, desocupat.

• Balbes: balba. Que executa amb dificultat i imperfectament els moviments que li són propis.

• Bleixava: bleixar. Alenar, especialment amb fatiga.

• Bocons: mot emprat en l'expressió a bocons. Boca per avall

• Braó: força corporal, vigoria. Valor, coratge.

• Bruna: dit de l'individu de cabell bru (gris fosc, tirant a negre) i pell rica en pigment.

• Cancell: cols de la planta rectangular o trapezial fet d'envans de fusta, cobert per dalt i obert per un costat, amb una portella o unes quantes, el qual és aplicat a l'obertura d'entrada d'un edifici i serveix per a evitar que l'aire exterior entri directament a l'interior quan hom obre la porta d'entrada.

• Cassigall: parrac. Tros de roba mig separat per un estrip de la resta d'una peça de vestir.

• Circells: òrgan vegetal amb aspecte de tija molt prima que s'arrapa a qualsevol suport i s'hi cargola en hèlix, i permet així a la planta d'enfilar-s'hi.

• Colpits: colpir. Tocar, encertar, amb certa força.

• Contretes: contret. Dit de la persona esguerrada o tolida.

• Curulles: curull. Ple a vessar.

• Embalum: volum d'una cosa, especialment quan és desmesurat.

• Enjogassats: delitós de jugar, de fer entremaliadures, etc.

• Enquimerada: estar amb quimera.

• Enrastellaven :enrastellar. Passar els fils d'ordit per entre les pues o palletes d'un rastrell.

• Ensulsiada: esfondrament de terres, roques, parets, etc.

• Esberlar: trencar alguna cosa en sentit de les seves fibres, segons la línia de mínima resistència.

• Espetegava: espetegar. Fer un espetec o espetecs.

• Esporgats: esporgar. Podat.

• Exànime: sense vida o sense senyals de vida.

• Fat: catàstrofe.

• Feréstega: dit d'un animal indòmit, no domesticat.

• Forcs: forc. Trena de joncs, espart, etc, on hom subjecta per les cues una partida d'alls, cebes, etc.

• Garratibat: amb les cames rígides i sense moviment.

• Gràcil: prim i delicat.

• Grimpaires: grimpaire. Grimpador. Que grimpa.

• Humus: fracció de matèria orgànica del sòl que ha sofert el procés d'humificació.

• Màuser: nom de les diverses armes de repetició inventades pels germans Mauser.

• Pregoneses: pregonesa. Qualitat de pregon, profunditat.

• Quinqué: llum de ble, alimentat generalment amb petroli, consistent ne un ble immergit en un dipòsit de vidre proveït d'un tub de vidre que estableix un corrent d'aire a l'interior i manté la flama.

• Recança: greu que sap de fer o d'haver fet quelcom, de

deixar-ho o d'haver-ho deixat de fer.

• Remorosament: fent remor. Soroll confús com el que s'alça d'una multitud, d'una tempesta, de la mar, etc.

• Rictus: contracció dels músculs cutanis de la cara, com sota l'efecte d'un riure forçat.

• Sebollir: posar a la tomba un mort, enterrar-lo.

• Sentors: sentor. Olor o flaire.

• Somoure: moure lleugerament una cosa que descansa feixugament sobre una altra, que està fortament aguantada per una altra.

• Talús: inclinació del parament d'un mur, d'un desmunt o d'un terraplè.

• Trespols: trespol. Sostre d'una habitació.

• Tupines: conjunt de trossos de carn de porc cuita i confitada en oli o llard.

• Vórtex: remolí que és format en una massa de fluid animada d'un ràpid moviment de rotació que tendeix a formar un buit en el seu centre, com el que es produeix en buidar un recipient per un orifici situat al seu fons.

• Xipollejant: xipollejar. Agitar-se, alçant petites ones i esquitxant, la superfície d'una massa d'aigua.

RESUM

L'Alba, una noia de catorze anys, salva a el Dídac, un noi negre al que, dos nois havien llençat a un toll d'aigua. Ella es llençà a l'aigua per salvar-lo i, mentre ella el rescata, una colla de platets voladora passen travessant el cel.

Quant ella surt de l'aigua amb el Dídac, veu que els dos nois estan estesos a terra, morts i, quant dirigeix la mirada cap al poble, s'adona de que tot el poble de Benaura està destruït.

Tots dos agafen totes les provisions possibles: menjar, roba, llibres de medicina i mecànica, medicaments, eines...

L'Alba i el Dídac se'n van a viure al bosc durant uns quants mesos fins que troben un mas a les afores. Allà troben més provisions i un tractor avariat que el Dídac aconsegueix arreglar. Amb el tractor emprenen un viatge on recorren diferents llocs. Van a Barcelona, fan un creuer per la mediterrània i tornen a Barcelona.

Tots dos es troben a diferents persones. Una dona gran que vol que l'Alba doni de mamar a un esquelet d'un bebè i a tres homes que, com volen endur-se a l'Alba, el Dídac els ha de matar.

L'Alba es queda embarassada amb divuit anys i neix un nen al que anomenen Mar.

El Dídac, un dia va a Barcelona, l'Alba com veu que no torna el va a buscar i se'l troba aixafat per un sostre que havia caigut. El Dídac havia mort.

L'Alba es queda sola però confia en que el Mar sigui tant precoç com el Dídac i així pugui tenir fills del seu fill.

PERSONATGES

PRINCIPALS

• Alba: és la protagonista, junt amb el Dídac, del llibre. Durant la novel·la es veu la seva evolució durant quatre anys, dels catorze als divuit. Amb divuit anys es queda embarassada.

És alta, prima i te el cabell negre. És molt intel·ligent i sensata.

• Dídac: és el protagonista del llibre junt amb l'Alba. Com ella, durant el llibre es veu la seva evolució de nen a home i, com diu l'Alba, el Dídac és molt precoç.

És negre, alt i prim. Com ell és més jove, te les idees menys clares que l'Alba.

SECUNDARIS

• Mar: és el fill de l'Alba i el Dídac.

• Tres desconeguts: “Dos homes, com de trenta anys, molt barbuts, i un altre de més jove que tenia una expressió com idiotitzada, tots tres sense un fil de roba, van sortir del refugi del parapet i se'ls van atansar una mica sense preocupar-se d'amagar l'engrescament que les provocava la presència d'una noia com l'Alba, ben a l'inrevés, car que el més jove es masturbava.” (pàg.118)

• Una dona: “Van trobar-se de sobte amb una dona vestida amb una mena de camisa de dormir, llarga, bruta i tan esparracada que fins ensenyava la sina, dos pits buits i caiguts, que feien repugnància. Anava sola i no se la veia armada.” (pàg.125)

Aquesta dona volia que l'Alba donés el pit a un esquelet d'un bebè.