TREBALL CURT NÚMERO 1: “Mecanoscrit del segon origen” Manuel de Pedrolo

En aquest text se'ns planteja una situació que els crítics literaris acostumen a classificar com a ciència ficció ja que ens explica la destrucció total del planeta per obra d'unes naus extraterrestes. Malgrat això jo no considero que sigui ben bé això ja que realment ens explica com els dos únics supervivents, l'Alba i en Dídac, viuen aquesta situació tan “limit” i els seus desitjos per crear una nova civilització semblant a la que fins llavors havien conegut.

El text doncs, comença quan dos nens apallissen i llencen a la resclosa a un company “negre” per qüestions de prejudicis i l'Alba, una adolescent, s'hi llença per salvar-lo. Mentre són al fons de l'aigua, tot el planeta es atacat i completament destruit per unes naus estranyes. Un cop fora de l'aigua se n'adonen de les dimensions de la catàstrofe ja que tots els edificis estan en runes i aparentment no resta ningú viu. Tampoc no funcionen els telèfons ni hi ha electricitat. A mesura que passa el temps els dos nois van planificant-se el dia a dia: en Dídac continua la seva educació amb l'ajuda de l'Alba, es plantegen tenir fills, estudiar medicina... i poc a poc s'adapten a la nova situació i alhora també es comencen a estimar, ja no com dos infants sinò com l'home i la dona amb els quals s'han convertit. Aviat neix el seu primer fill però poc després en Dídac mor en caure-li el sostre d'una casa al damunt.

Així amb gran tristor l'Alba es queda sense company, encara que sortosament li resta el petit Mar amb el qual algun dia tindrà fills i potser renaixarà una nova civilització...

Segons James W. Vander Zanden (1986) els rols són “les exigències normatives que s'apliquen en la conducta d'una categoria especifica de persones en determinats contextos situacionals. Dit d'una altra manera, els rols estaleixen qui ha de fer certa cosa, quan i on ha de fer-la”. Això ens permet estructurar el nostre món social en categories (“sabem què esperar dels demés en certes situacions perquè “coneixem” que determinats “tipus” de persones es condueixen de maneres prototípiques en certes circumstàncies” Shutz, 1964) i, per tant, acomodar la nostra acció a la dels altres ja que també percebem quins són els models de comportament que tots esperen de nosaltres en base a l'estatus que ocupem en el grup i aquesta percepció determina fortament el nostre comportament social.

En l'inici del text analitzat pren molt de protagonisme la conducta de l'Alba, que per uns moments assumeix un rol ocasional de “salvadora d'en Dídac”, sense que tingui cap efecte durader sobre la seva persona. Segons Ralph H Turner, però, alguns rols es confonen

profundament amb la persona (es fusionen) i determinen l'autoconcepte i la conducta del

subjecte en situacions que són essencialment diferentes entre elles. Són els rols permanents que, igualment com els ocasionals, poden ser adscrits o adquirits i que no podem deixar de banda encara que la situació es modifiqui.

En el nostre exemple és molt probable que l'Alba decideixi intervenir salvant al noi perquè sap que és el fill de la seva veina Margarita, perquè coneix i comprèn el rol del noi i pot posar-se a la seva pell malgrat no l'exerceixi (rol assumit), perquè se sent malament davant l'agressiva acció que ha presenciat, o perquè sap el perill que corre ... però això no significa que hagi d'actuar igual davant una altra situació, per més semblant que sigui. Pel que fa a en Dídac, en canvi, és molt probable que si continua essent víctima de prejudicis pel fet de pertànyer a la categoria “raça negra”, acabi no ocupant simplement un rol (que en aquest cas és adscrit) sinò identificant-s'hi i això pot tenir greus conseqüències per la seva personalitat i autoestima. De la mateixa manera els dos nens que l'atacaven es relacionaran amb ell en termes d'aquest únic rol que perceben (rol objectiu), oblidant la persona que està amagada darrera el rol i també els rols diferents que pugui exercir en altres situacions i contextos (els rols, com qualsevol categorització, impliquen una pèrdua social. Tal com diu Georg Simmel

“cada home deforma sempre a l'altre en formar-se una imatge d'ell; el desmereix i el suplementa, ja que tota generalització és sempre quelcom menys i quelcom més que una individualitat”). Mitjançant aquesta relació es reforcen els dos rols (el de victima i el d'agressor) ja que cap rol existeix per sí sól: es convalida el rol de “víctima de racisme” actuant com a racistes cap a ell i igualment passa amb el rol de “racista”, que es veu reforçat per l'actitud de la “víctima”. Es degut a aquesta relació recíproca que resulta tan difícil alliberar-se d'un rol determinat.

Arribats a aquest punt la història es trasforma en un conglomerat de pèrdues i construccions de nous rols -“inventar constantment actuacions per tal d'acomodar la nostra conducta a la dels demés. En conseqüència la nostra acció és sempre provisional i està subjecta a revisions a la llum dels propòsits i significats que percebem en les accions dels altres” J.W. Vander Zanden” i també de tensions de rol entès per Goode (1960) com “problemes que experimenta un individu quan ha de satisfer els requisits que li imposa un rol”.

Rols construits

Un rol que es va elaborant o assumint al llarg de la interacció entre l'Alba i el Dídac és el de

“professora” i “alumne” respectivament. Això ho poden veure reflectit en el parràgraf que diu “ I en aquell moment ja s'havien organitzat prou perquè l'Alba fes una mena de programa d'estudis per al noi” . Podria ser que, a més d'una utilitat pràctica com aprendre mecànica o medicina, existis un objectiu implícit de buscar un ordre i una monòtonia en les seves vides. Alhora podem veure com l'Alba elabora un rol de “tutora” del noi (se'n sent responsable, en

té cura) tal com veiem en la frase “Ella va passar-li el braç per l'espatlla amb un gest aconhortador i (...) va dir: ens en sortirem Dídac; no et desanimis” i reciprocament en Dídac “actua” de “tutoritzat” ja que, com hem dit abans, cap rol existeix per sí sol sinó que estan interconectats i per tant les obligacions d'un són les expectatives de l'altre.

Un altre rol construit és el de amants “estimava, com si l'hagués escollit ella i no l'atzar, aquell adolescent” i posteriorment el de pare/mare “i l'infant, que semblava robust i tenia uan cara d'allò més arrugada (...)”.

Una altra manera d'analitzar els rols construits consisteix en veure la seva evolució (com un rol es transforma en un altre de diferent) dins la relació interpersonal dels dos personatges: de bon començament trobem que l'Alba exerceix un rol d'adolescent i en Dídac de pre-adolescent. Després de la destrucció del planeta aquests rols es transformen convertint-se en amants per, posteriorment, tornar-se a transformar aquesta vegada en rol de pares. Quan en Dídac mor, l'Alba segurament continuarà amb el rol de mare però incorporant elements del rol de pare. A mesura que els rols van evolucionant es transformen però això no significa que deixin enrera absolutament totes les característiques dels rols anteriors sinò que es barregen amb les noves característiques. Per exemple quan en Didac “actua” d'amant conserva trets d'adolescent o que els dos es converteixin en pares no significa que deixin de ser amants.

Tensions de rol

Una de les fonts de la tensió del rol és el conflicte de rols: “actuació simultània de dos o més conjunts de pressions en les quals l'acceptació d'una farà més difícil l'acceptació de l'altra” segons Robert L. Kahn, Donald M. Wolfe, Robert P. Quinn, J. Diedrick Snoek i Robert A. Rosenthal (1984) També com diu Vander Zanden, el conflicte de rol apareix quan “diversos individus es troben exposats a demandes incompatibles entre sí”.

En la nostra història no apareixen masses conflictes de rol pel fet de no haver-hi terceres persones que puguin exercir pressió. Malgrat això s'hauria pogut donar un conflicte entre el rol i la persona, definit pels autors anteriors com “les exigències del rol van contra els valors morals de la persona” en cas que l'Alba considerés que una mare no “pot” mantenir relacions sexuals amb els seus fills -valor moral ben consolidat a la seva societat fins l'atac extraterrestre- i en canvi hagués de fer-ho perquè forma part del nou i estrafolari rol de “salvadora de la humanitat”.

Un altre origen de la tensió de rol pot ser la ambiguitat de rol. Es dóna quan el rol és tan nou que les expectatives associades a ell encara no són clares. En la història que aquí es planteja aquesta és la principal tensió que apareix ja que els dos nois han de començar de zero, assumir la pèrdua de tots els rols exercits fins llavors i l'elaboració de nous rols sense cap model

previ on agafar-se.. un exemple seria la lògica desorientació de'n Dídac “què farem ara Alba?; que podem fer tots sols?” deguda, entre altres coses com la tristor, la por davant allò desconegut... a una clara ambigüitat de rol. Alhora els dos nois han perdut el rol “'d'adolescent”, com veiem en el parràgraf “cap de les seves il·lusions no es podria realitzar en un món buit, en la soletat. Estudis, diversions, amor (...)”, fet que augmenta la tensió de rol.

Una altra ambigüitat de'n Dídac apareix quan aquest intenta “adelantar” el rol de pare però desde la perspectiva del rol de nen que en aquell moment exerceix “M'agradarà que hi hagi altres nens... (...) se'm fa estrany pensar que seré pare...” . El noi ha assumit el rol de pare (perquè el coneix i el comprèn malgrat encara no l'exerceixi) però sense saber del tot quines són les expectatives associades ja que per un moment veu al seu futur fill com un company de joc habitual.

Un cop finalitzat l'anàlisi del text m'ha sorgit el dubte de si tots aquests successos que s'expliquen, a més de canviar drasticament els rols exercits per l'Alba en cas de no viure la catàstrofe, li han canviat també la personalitat. Evidentment, i per sentit comú, la resposta és afirmativa ja que se'ns planteja una situació tan exagerada que no deixa lloc a dubtes. Ara bé, en situacions no ficticies la qüestió no és tant sencilla. Posem per exemple una persona que ha sigut pare per primera vegada. Si com a resultat d'això es preocupa més pel futur, o per la família, o es torna més carinyos.. en tots els demés aspectes de la seva vida (i per tant en els diferents rols que ocupa) direm que el rol de pare ha tingut conseqüències generals sobre la seva personalitat. Buscant dades sobre aquest tema he trobat que autors com Merton diuen que “la posició, especialment quan s'ocupa durant molt de temps, afecta profundament la personalitat” D'altres, en canvi, consideren que malgrat la nova posició pot exigir una conducta i fins algunes actituds i valors superficials nous, rarament afecta a la personalitat D'altra banda penso que personalitat i rols són conceptes estretament relacionats ja que persones que varien en el grau d'inteligència, motivació, valors.... desenvoluparan el mateix rol de diferenta manera. Per tant, si la personalitat influeix en la manera de desenvolupar un rol determinat (conducta) també podria donar-se que el rol exercit tingués un pes important en la personalitat. Si això és certament d'aquesta manera hi hauria la possibilitat de modificar alguns transtorns conductuals o de personalitat canviant o introduint nous rols? En una assignatura de lliure elecció a la qual assisteixo actualment (Intervenció educativa en el context hospitalari) ens han posat el següent exemple: “acut a la consulta una nena que té greus problemes de conducta a classe. Com a dinàmica educativa cada setmana un/a alumne/a

diferent és fa “responsable” del grup classe, encarregant-se de mantenir l'ordre, consultar els problemes etc. El dia que li toca a la nena la seva professora “tremola” prevent tots els desastres que poden passar. Sorprenentment aquella setmana la nena es comporta perfectament i assumeix amb gran maduresa el seu càrrec” Pot deure's aquest canvi al nou rol de “delegada” ? podem considerar que el rol exercit ha modificat una conducta inadaptada?

1