Mecanoscrit del segon origen

Manuel de Pedrolo

Descripció dels personatges:

En el llibre hi apareixen bastantes persones però els protagonistes només en són dos. L'alba, una noia que comença l'historia tenint catorze anys i l'acaba tenint divuit. Durant el llibre la descriuen com una noia bruna de pell i verge fins que ho deixa de ser. Psíquicament he trobat que és una noia a la que no li importa que la gent sigui d'una altra raça i ho demostra ajudant al noi. El noi per altra banda, que es diu Dídac, és un noi més jove que ella ja que quan comença l'historia en té nou i quan acaba en té tretze. Ell es negre i és el veí de l'alba. Psiquicament és un noi que no comprén que es diferent per a altres persones i amb moltes ganes dapendre.

Resum:

Tot comensa quan, l'Alba tornava de l'hort i anava cap a casa seva i va veure com uns nois estaven apallissant al Dídac, el seu veí, només perquè era negre i no volien que estigués amb ells. Ells el tiren a una bassa i marxen , llavors l'Alba veu com un núvol s'acosta cap a ella. Ella es tira a salvar al noi i quan surtiren a l'exterior, es donà compte com tota la gent és morta i les cases enrunades, cap existència de vida excepte l'ocell d'en Dídac i alguns animals.

Espantats decideixen fugir d'allà ja que com ella havia llegit, quan hi ha cadàvers hi ha perill de malalties. Van anar per les botigues a agafar lo imprescindible i van marxar cap al bosc caminant.

Van viure en el bosc un temps i allà aprengueren moltes coses, i un dia passejant van veure una masia que no estava enrunada cosa rara ja que totes les que s'havien trobat eren a terra. La van veure molt acollidora i van decidir-hi quedar-s'hi. Van fer-se el seu propi hortet i mentre ella estudiava medicina, per si tenien alguna malaltia, ell estudiava mecanica amb la finalitat d'arreglar els cotxes i el tractor que desde la diáclasi havien deixat de funcionar.

Un dia mentre l'alba era dins de casa, senti un soroll, sortí de la casa i en veure al Dídac a sobre del tractor funcionant es va emocionar molt tant que aquell dia van anar camps a través tota la tarda i arrivaren a casa tard.

Aquella mena de fum i els platets volants no els havien vist des del dia de la diáclasi i un dia d'hivern, varen mirar per la finestra i veieren un platet d'aquells. Rápidament apagaren el foc i es van tancar a dins la masia. Durnat uns dies van passar fred pero no volien cridar l'atenció del extraterrestres. Pero passats uns dies van decidir tornar a fer vida normal tot i que la noia es posà malalta. Llavors durant la setmana que ella va estar malalta, en Dídac, anà al poble a buscar menjar i medicines.

Un dia que feia molt bó, van anar al bosc que havia estat incendiat feia poc per una raó que no sabien, en una esplanada es van trobar una mena de rellotje en un idioma molt estrany.

Seguidament es trovaren a una criatura extraterrestre a la masia. Duia una mena descopeta a les mans pero molt petita que cremava tot quan disparava. L'alba agafá lescopeta i matá al extraterrestre.L'enterraren al camp i li agafaren el dispositiu aquell que cremava tot i s'ho quedaren. Llavors van relacionar el rellotje amb aquell individu.

Decidits van anar cap a barcelona per tal de veure com estava allò i pel camí van trobar una roulotte que decidiren fer-ne d'ella la seva casa. Una vegada a barcelona van ferse una biblioteca amb llibres de tota barcelona per tal de deixar documents a les generacions futures.

Un dia caminant per barcelona trobaren un llençol on hi posava que alli baix hi havia vida! Ells es van exaltar pero aviat varen veure que no havien sobreviscut i eren morts.

En Didac aprengué nautica i van agafar les coses i varen anar cap al port on van escollir el vaixell que mes els va agradar. Va ser llavors quan en didac li propongué viatjar per saber si hi havia més vida, i això varen fer.

Van anar per totes les costes i un dia trobaren uns mariners, però dolents ja que volien matar a en Dídac i aprofitar-se de la noia. Per sort ells varen poder marxar a temps. Durant el camí també es trobaren amb una dona que el que volia d'ells era que l'alba li dones el pit a un óssos que tenia, pero ella no la deixà i marxaren. I seguiren el viatje, per les costes d'italia, i va ser en una de les costes quan els dos varen perdre la virginitat, pero ella no es queda prenyada ja que a la setmana li vingué la regla, però de tornada cap a casa, se n'adonà que no li venia i va saber llavors que s'adonà que estava embarassada. Quan li va dir a en Dídac que estava esperant un fill seu, no s'ho creia, fins que ell mateix veié que la panxa li creixia. Ell li prohibí que fes moltes coses però ella feia el que volia i s'enfadaven de tant en tant, pero ell estava molt emocionat i posava l'orella a la panxa per escoltarlo tot i que era molt aviat. Una vegada a barcelona varen fer una vida més tranquila i en Dídac es llegí en el llibre de medicina l'acte del part i aná a agafar les coses necessaries per al moment.

Una nit molt calurossa, l'alba comensa a tenir contraccions i seguidament va tenir al nen, al que anomenaren Mar. Eren molt feliços, però aquell no seria l'únic, sinó que tenien planejat tenir-ne molts més per tal de salvar l'espécie.

Una dia en Dídac decidir anar a laeroport del prat a buscar un motor per tal de tenir mes força per a cuinar i electricitat. Es va fer de nit i ell no arribava, li semblava estrany aixi que l'Alba va decidir anar-lo a buscar. Pel cami trobà el tractor i veié el seu cos estés entre les runes. Era mort. Havia entrat dins una casa i aquesta li queié a sobre. Ella el va agafar entre les mans i l'enterrá sota uns salzers. I trista va tornar cap a roulotte on en Mar estava plorant, i ella pensá que tot just seria una dona de trenta anys quan ell en fes dotze i va desitjar que fos precós com en Dídac per tal de tenir fills del seu fill...

Opinió personal:

El llibre m'ha agradat molt ja que es un llibre que quan el comences no el pots deixar de llegir i m'esperava molt menys. Crec que és un llibre per a totes les edats perquè enfocar molts aspectes de la vida importants.

Una cosa que no comprenc del llibre es la raó de les altres persones que tambe estaven vives, ja que no la diu, i perquè tenien aquell comportament tant estrany.