Manuel de Pedrolo (1918-1990), premi d´Honor de les Lletres Catalanes, Ès un dels escriptors més importants, i sens dubte el més prolífic i el més llegit de literatura Catalana del segle XX. Entre les seves obres cal destacar “Avui es parla de mi”, “Totes les besties de càrrega”, i el que ens ocupa: “Mecanoscrit de segon origen”.
Manuel de Pedrolo fou un gran lector, vivia de i per a la literatura. Investigà gran quantitat de gèneres: poesia, taetre, narrativa breu, novel·la..., també les seves lectures foren molt àmplies i variades.
Resum del relat:
El llibre, sota el meu punt de vista, esta basat en el relat bíblic d´Adam i Eva. Aquesta adaptació transcorre enmarcada per un temps contemporani, en el que l´Alba i en Dídac (els Adam i Eva de la actualitat) després de sobreviure fortuitament a un atac nuclear per part dels alienígenes, tenen que refer les seves vides gairebé des de cero. En el transcurs de l´obra, els personatges, viuen unes aventures i desventures que els faran madurar molt més avanç de l´esperat, i que, a l´hora de representar-los el autor no ha tingut més remei que utilitzar un model de personatge totalment redons i dinamics.
Després de sobreviure al atac alienigena, per haver estat sota l´aigua en el moment de la catástrofe, l´Alba i en Dídac, es veuen obligats a asumir la repentina mort de les seves families i de fugir al mont per tal de no haver de patir els olors i enfermetats de la descompocició. Una vegada en la muntanya, el seu objectiu serà recolectar aliments i trobar la forma de fabricar-ne, per tal de, en un futur encara llunyà, intentar repoblar el planeta. No contents en quedarse allí, decideixen vagar cada cert temps en busca de posibles supervivents, i també per tal dévitar que els signes de vida no foren tant evidents, per si tornaven els alienígenes.
En el pas dels anys aprenen a arreglar els vehículs i així aconsegueixen viatjar a Barcelona, on troben gran cuantitat de material que els servirà per a la seva formació. Allí, troben uns quants signes de supervivents, però a causa de la tragedia, tots son ja morts o han embojit. En alcançar la noia l´edat que havien previst per a la procreació, i en mitg d´un viatge per les costes franceces, la noia es queda prenyada. Nou mesos de pacient es pera donen com a fruit un xiquet al que posen Mar, i el cual, degut a la accidental mort d´en Didac, el pare, tindrà de gran la obligació de repoblar la terra junt en la seva mare.
Localització del temps i l´espai de l´accio.
El temps en que transcorre l´acció, es podria definir com a contemporani. No es de una epoca pasada ni coses per l´estil.
El temps d´Historia: el llibre té una durada de uns sis anys aproximadament, des d´una Alba de catorze anys inmadura i indecisa, fins una dona de vint anys, responsable i mare d´un fill. Aquest ordre no presenta cap anticipació ni retrospecció.
El temps de Relat: el relat es presenta amb una dispocició de cinc capítols anomenats quaderns. Aquests son d´una extensió molt semblant, unes trenta pàgines per captítol. Els capítols, també es troven dividits en uns cinquanta o seixanta apartats, cadasqun d´ells precedit per un parèntesi amb un número correlatiu.
L´espai: els fets transcorren principalment en els voltants d´una Barcelona real i en uns dels seus viatges s´acosten a França on tots els pobles que es nombren, son també reals.
Opinió personal:
El llibre està molt bè, m´ha agradat moltísim.
Tota l´obra està narrada per un genial narrador extern, i totalment omniscient que tan sols abandona la seva pocició en l´últim paragraf del llibre, en la qual una Alba, ja feta una dona, es presenta a nosaltres en primera persona com per a donar una perspectiva diferent de la qual durant tot el relat ha estat amagada, i de la qual ara ja no s´avergoneix. Un dels punts que podríen desorientar a l´hora de la lectura son l´abundancia de paraules tècniques, però tot es pot solucionar amb un parell de ullades al diccionari.