Esquema de la unitat

Metalls:

Ferro (Fe): prové del mineral de ferro (pirita, magnetita i ferrita)

1.1 Obtenció: es fon el mineral de ferro i altres elements (pedra calcària i carbó mineral (antracita)) en un alt forn. Mitjançant la colada es passa a l'arrabi el ferro colat o fosa

1.2 Tipus:

1.2.1 ferro colat

1.2.2 ferro forjat

Ferro colat:

Propietats: - molt resistent a la compressió

- rígid

- fràgil

- estructura cristal·lina

Utilitats: - motor d'automòbil

- radiadors

- tapes de claveguera

Ferro forjat:

Propietats: - estructura fibrosa

- resistent a la tracció

- menys dens i menys resistent a la compressió que la fosa

- més resistent que el ferro colat i més tenaç

Obtenció del ferro forjat a partir de la fosa:

1). Farga catalana: edat mitjana s. XIII - XIV

Es posa el mineral de ferro i el carbó vegetal en un gran recipient i s'hi tira aire a pressió per augmentar la temperatura i això s'amartellava per fer l'estructura fibrosa que el fa més resistent

2). Podelatge: Anglaterra, s. XVIII

Es fa el mateix que a la farga catalana però remenant perquè quedi més fibrós, amartellant i laminant. Tot això es feia manualment

Alumini (Al): prové de la Bauxita

1.1 Propietats: - baixa densitat

- bona mal·leabilitat

- molta resistència

- no s'oxida (ja està oxidat)

1.2 Utilitat: - estris de cuina

- llaunes de beguda i conserves

- vehicles

- aviació

1.3 Altres: - és relativament nou, de mitjans del segle XIX

- és difícil de ser tractat

- és el segon més abundant (el primer el carboni)

Coure (Cu): prové de la calcopirita i de la cuprita

1.1 Propietats: - molt bon conductor elèctric

- molt dúctil

- no s'oxida fàcilment

- és fàcil de torçar i de corbar

- té un punt de fusió relativament baix (500 ò 600 ºC)

1.2 Utilitat: - fils elèctrics

- algunes canonades de gas o aigua

- soldadura

1.3 Altres: - quan s'oxida és d'un verd maco i quan no, és vermell

Plom (Pb):

1.1 Propietats: - té una densitat molt alta

- és fàcil de fondre

1.2 Utilitat: - figures decoratives

- serveis sanitaris (perquè no trontollin)

- formar part d'aliatges

Estany (Sn):

1.1 Propietats: - és el sòlid que té el punt de fusió més baix

Zinc (Zn):

1.1 Utilitats: - galvanització del ferro (claus, eines, coberts) i impedir la corrosió

Aliatges: és la unió de dos o més metalls

Acer:

Tractaments tèrmics:

- tremp: escalfar-lo molt i refredar-lo el més ràpid possible (+ duresa i + elasticitat)

- recuit: fa el refredat més lent i sota condicions controlades (- elàstic i + tenaç)

-revingut: el mateix que el recuit

Tipus:

Acers baixos en carboni: (0,1 i 0,3 % de carboni)

Propietats: - més dur que el ferro

- resistent a la tracció

- temperatura de fusió alta (1600 ºC)

Acers mitjos en carboni: (0,3 i 0,7 % de carboni)

Propietats: - molt durs

- poc dúctils

- resistents a la tracció

Utilització: productes tenaços i resistents al desgast

Acers alts en carboni: (0,7 i 1,3 % de carboni)

Propietats: - molt durs

- molt fràgils

Utilització: eines tallants i que han de resistir desgasts

Acer inoxidable: aliatge de ferro carboni i crom (entre el 13 i el 27 %) (o vanadi, níquel o tungstè)

Aliatges no fèrrics:

Aliatges d'alumini: és una material tou i té una resistència a la tracció baixa. S'alia amb el coure magnesi, crom...

Aliatges de coure: llautó

És un aliatge de coure i zinc. Té bones propietats corrosives, bona conductivitat elèctrica, és plàstic i és resistent.

Plàstics:

1.1 Propietats: - sòlids a temperatura ambient

- formats per macromolècules

- major resistència a agressius químics

- millor pes que els metalls

- menors costos de producció

- no s'oxiden

- són aïllants tèrmics

1.2 Utilitat: - medicina

- construcció

- alimentació

1.3 Obtenció: a partir del petroli i s'obté en forma de gra, de resines o en forma de un líquid viscós

1.4 Tècniques de fabricació:- injecció

- extrussió

- emmotllat

1.5 Tipus: - termoplàstics (s'estoven al escalfar-se i al refredar-se s'endureixen)

- termoestable (a l'escalfar-se per primera vegada s'estoven però després no)

Termoplàstics:

- Polietilè: es solda molt bé, s'utilitza pels embalatges de la indústria alimentària (capses d'hamburgueses)

- Polietilè de baixa densitat: tou i flexible

- Polietilè d'alta densitat: rígid i resistent

- Polipropilè: molt semblant al polietilè però més resistent i més rígid, s'utilitza en paperers i contenidors

- Policlorur de vinil (PVC): molt rígid i resistent a agents químics, s'utilitza per les canonades, ampolles i finestres

- Polimetacrilat de vinil: es transparent però es pot tenyir, és molt resistent a àcids, és molt tenaç i molt tou

- Poliamida (nylon): s'utilitza per produir fibres sintètiques i raspalls

- Poliestirè sòlid: fràgil

- Poliestirè expandit: tou i esponjós, quan es fabrica se li introdueix un gas que es queda a l'estructura

Termoestables:

- Baquelita: és dur i fràgil, és un bon aïllant tèrmic, es fa servir pels endolls pels mànecs de paella

- Urea: es fa servir molt poc, és un bon aïllant tèrmic i elèctric, és més dur que la baquelita

- Melamina: es fa servir per recobrir mobles de mala qualitat

- Resina-poliester: es fa servir per estructures de canoes

Fusta:

1 Comuns:

1.1 Clares: castanyer, acàcia, pollancre, salze

1.2 Fosques: roure, alzina, om

1.3 Resinoses: pi, avet, xiprer

1.1 Utilitat: construcció, fusteria

2 Fines: perer, cirerer, olivera

2.1 Utilitat: fabricació industrial de mobles i marqueteria.

3 Artificial:

3.1 Contraplacats: molts plaques de mala qualitat

3.2 Aglomerat: serradures premsades

3.3 Tàblex: planxa feta de serradures, sembla cartró

4 Procés d'elaboració:

- tala de l'arbre

- desbrancar el tronc

- assecat

- serrat

5 Propietats:

a) Hendibilitat: partir-se sentit de les fibres

b) Higroscopicitat: absorbir o despendre aigua

c) Bon aïllant elèctric i acústic

d) resistent a la tracció

Paper:

1 Obtenció:

1.1 Pasta mecànica: fustes triturades

1.2 Pasta química: triturar fustes amb àcids

1.3 Reciclatge: a partir de draps, papers o mobles

2 Inconvenients:

2.1 No és reciclable al 100%

2.2 Només es pot reciclar 4 ò 5 vegades

Vidre:

1 Obtenció: Sorra i sosa càustica que s'escalfen a 1000 ºC i s'obté la pasta de vidre. El vidre és reciclable al 100 %.