1. Materials petris:

A) Materials petris naturals:

- Marbre: És una roca metamòrfica calcària composta ordinàriament per grans, de dimensions variables, formats per calcita i dolomita. Com a elements accessoris presenta quars, mica, grafit, granat, pirita, pirolusita, etc. El marbre té diverses coloracions, la qual cosa confereix un alt valor ornamental. Resisteix molt bé els agents atmosfèrics, es fàcil de polir, tallar i treballar. Es fa servir per a paviments aparells sanitaris, elements ornamentals, etc.

- Granit: Roca plutònica, holocristal·lina, granular, els elements essencials de la qual són el quars, el feldspat i els elements màfics. Com a minerals accessoris presenta la magnetita, la ilmenita, la apatita, el zircó i la esfena. Té un color gris o rosat, com també roig o verd pàl·lids. Tant en textures i estructures com en mida de gra presenta una gran varietat, Les roques granítiques formen jaciments que oscil·len des de petits dics, lacòlits, lopòlits, sills, etc., fins a enormes batòlits que cobreixen milers de Km². També tenen finalitats ornamentals. És molt dur i resistent, és fàcil de polir però no de tallar. Es fa servir per a revestiment de façanes, graons, paviments, etc.

- Pissarra: Roca sedimentària finament laminada, en què predominen les partícules d'argila. Pot contenir, també, petits fragments de quars, feldspat, calcita i altres minerals. És dura, resistent i una mica elàstica. És fàcil de polir i de tallar. Es fa servir per a revestiments de teulades.

B) Materials petris transformats:

- Calç: Es treu de les roca calcària un cop cuita. Es cou en forns a una temperatura de uns 1500 graus preparant-se per la calcinació del carbonat calci en aquests forns especials. Cal evitar les temperatures altes ja que dóna lloc a la formació de silicat càlcic. A cada temperatura hi ha una pressió determinada d'anhídrid carbònic que determina l'equilibri de la reacció. S'usa per a preparar ciments i morters, per a la fabricació de carbur càlcic, vidre i pólvores de fas, i per a depilar pells, depurar aigua i neutralitzar terrenys àcids.

- Guix: Sulfat de càlcic hidratat, que cristal·litza en el sistema monoclínic. Incolor o blanc, té lluïssor vítria; transparent o opac. Es forma en dissolució aquosa i per hidratació de l'anhidrita. S'obté de la pedra del guix que es deshidrata en un forn a uns 500 graus. Després es mol i es pasta amb aigua i es transforma en un material tou. Es fa servir per revestir parets, sostres, cornises, etc.

- Ciment: Material pulverulent que es torna adhesiu i conglomerat mesclat amb sorra, grava i aigua. És el principal element de l'argamassa. El ciment està format per calcita i argila, que primer es couen i després es molen. Amassat amb aigua s'obté un pasta plàstica que quan està seca és dura. Hi ha dos tipus de ciment: el ciment Pòrtland i el ciment aluminós.

C) El morter i el formigó:

- Morter: És una mescla d'aglomerats (sorra grava, ai-gua, etc.), utilitzada per a lligar materials de construc-ció, així com pera arrebossar i emblanquinar parets i sostres. Es compon, generalment, per una part de ciment o de calç per vuit de sorra i l'aigua necessària. És molt plàstic i bastant resistent, però triga molt en assecar-se.

- Formigó: material de construcció format per la barreja de grava, sorra, ciment Pòrtland i aigua. El formigó és un material conegut d'antic i que es continua emprant en qualsevol tipus de contstrucció.

D) Materials ceràmics:

- Maons: Bloc de fang o d'argila, endurit al sol amb foc, emprat en la construcció. Es fabrica mecànicament o a mà.

- Rajoles: Material de construcció fet d'argila, en forma de blocs prismàtics de poc gruix, generalment rectangulars, emmotllats mentre el material és humit i assecat i endurit al sol o al foc. Hi ha dos tipues de rajoles; les rajoles “comunes” (forma rectangular) i les rajoles de València (tenen forma quadrada i vidrada d'una cara).

- Teules: Peça de fang cuit, ordinàriament però no necessàriament en forma de canal , una mica més ample d'un cap que de l'altre. Es fa servir especialment per a formar la coberta superior dels edificis.

- Porcellanes: Material de ceràmica esmaltada, de pasta fina, compacta, dura però fràgil, translúcida, impermeable, de so metàl·lic i resistent a la calor i a la corrosió química. Segons la seva composició, hom distingeix la porcellana dura i la tendra. La primera conté un 50% de matèria plàstica, un 25% de desgreixant i un 25% de fundent; en canvi la segona, entre un 25-35%, un 30-45% i un 30-55% respectivament. La porcellana s'usa en el lavabo, en el bidet, en la banyera, en figures, en gerros, etc.

E) Materials del món:

- Tova: És una peça gran feta d'argila i de palla i assecada al sol. S'utilitzava sobretot per fer parets.

- Tàpia: Paret o tros de paret, feta de terra pastada i premsada dins una motlle i assecada a l'aire.

2. Fusta:

És fàcil de treballar i de polir, és resistent i flexible. Per això s'ha fet servir des de fa molt de temps. La fusta procedeix dels arbres i deixada assecar a l'aire lliure o artificialment. Es fa servir per construir cases, estructures, bigues, etc. I s'ha de envernissar perquè duri més.

3. Metalls:

- Ferro i acer: El ferro pur és un metall de color blanc grisenc, de una densitat elevada; dúctil, tenaç i mal·leable. L'acer és l'aliatge del ferro i el carboni que té major resistència de tracció. L'aliatge del ferro i el cromo dóna lloc a l'acer inoxidable, en el que també intervenen altres metalls, com el níquel i el manganès. Es fa servir per la fabricació de coberts, rentamans...

- Alumini: Element químic. Símbol Al. El seu nombre atòmic és 13 i el seu pes atòmic és 26'98.

És un metall de color blanc argentí, que fon a 659ºC. Té una baixa densitat. És el metall més lleuger després del magnesi. És dúctil i mal·leable, pot ésser laminat i forjat entre 100-150ºC. L'alumini és un bon conductor elèctric i tèrmic i resistent a la corrosió. S'usa per al paper d'alumini (per conservar aliments), etc.

- Coure i plom: El coure és un metall de color vermellós, que s'obté de diversos minerals. Són importants productors de coure els Estats Units, Xile, Rússia i Zàmbia. Entre les seves propietats destaca la seva gran conductivitat elèctrica y calorífica, i a més no pot ser magnetitzat. És molt mal·leable i dúctil i de duresa mitjana. S'utilitza per cables, interruptors...

4. Vidre:

Substància dura, fràgil, transparent i lluent, formada amb sílice amb potassa, sosa i altres matèries, cuites a alta temperatura. S'usa, per exemple, en els miralls, en les “parets” de vidre...

5. Plàstics:

És un material sintètic que està compost per el petroli. Són sòlids a temperatura ambient. Estan formats per macromolècules. Els plàstics no s'oxiden i són aïllants tèrmics. S'usa per a les medicines, a la construcció o a la alimentació.