MARTIN LUTHER KING

INDEX

1. INTRODUCCIÓ- El perquè d'aquest treball.

Trobo que Martin Luther King va ser molt valent al llarg de tota la seva vida, i que va fer molt bé de començar a defensar els drets dels negres perque si, pot ser, ell no hagues fet els boicots contra les empreses que no respectaven els drets dels negres ningú ho hagués fet. I els negres abans de que es manifestesin en contra el seus drets, els blancs atemptaben contra la seva dignitat i els seus drets.

2. BIOGRAFIA

El 15 de gener del 1929 va nèixer Martin Luther King a Atlanta, Georgia. Era el fill d'un pastor baptiste negre. Al any 1944 (aproximadament), quan més o menys tenia quinze anys va entrar en l'escola de Morehouse i on els 17 anys va ser nombrat ministre baptista. Després a l'any 1951 es va graduar en Tecnologia i on a la universitat de Boston va realitzar el seu treball de postgrau; aquí va ser on va descubrir i on va començar a investigar sobre la vida de Gandhi i els seus actes, aquí va ser quan la filosofia de Gandhi va acaparar el centre d'ideol·logies de Luther King. Al cap de dos anys de succecir aixó es va casar amb Coretta Scott. Però mentre això succeia a la vida de Martin, en aquell mateix any, en els Tribunals Suprems dels Estats Units van prohibir l'educació pública segrega que s'estaba practicant en alguns països de Sud-Amèrica. Pels volts d'aquells anys a Martin Luther King se li demenà que organitzes un boicot contra els transports públics, a causa de un deteniment de una dona negre, Rosa Parks, davant de no deixar asentar una persona blanca en un seient de l'autobus. Aquest boicot va durar 381 dies; aquest consistia en no utilitzar els transports públics de Montgomery, i els que tenien cotxe si veien a una persona de color anar cop a la feina caminant recollir-la, desprès d'això les autoritats van fer revisió dels pocs cotxes que hi havia, hi alguns no estaven del tot en regle i els va treure de circulació; però no es van deixar vèncer, els que vivien a prop de la feina deixaven un llit per els que vivien més lluny, fins que la companyia de transports públic de Montgomery, va presionar al ajuntament que no hi haguessin discriminacions racials. En aquests dies de boicot martin Luther King va ser arrestat, empresonat i va rebre moltes amenaçes de mort, també el seu habitatge va ser destruït. Arriba en 14 de gener del 1955, on en un diari de Washinton es publicat d'article següent: “Arriba un moment en el qual la gent es cansa. Estem aquí aquesta nit per a dir-li a aquells que des de fa tant ens tracten malament, que estem cansats. Cansats d'haver estat segregats i humiliats, cansats de ser trepitjats pels peus brutals dels que fomenten l'opresió contra els negre, en els E.E.U.U. “, això va ser quan tenia 26 anys. Gràcies en aquestes declaracions que va fer en aquell diari, a partir d'aquell moment va ser nombrat un líder que defensa els drets dels negres. A partir d'aquets boicots i aquestes paraules de prou discriminació, els negres d'aquella regió també van començar a reclamar aquests drets que els hi pertenyien. Totes aquestes protestes van servir perquè la gent estengés que també les coses es poden aconsegui basant-se amb la no-violència. Desprès d'això els capallans negres del sud van tenir la iniciativa de crear i fundar la Conferència dels Líders Cristians del Sud (SCLC), on ell va ser escollit el president. Més tard l'any 1959 va fer un viatge a la Índia on allí es reuní amb els seguidors de Gandhi, i encara més va fer-se entedre que les protestes no-violèntes eren una cosa molt sòlida i molt eficaç. L'any seguent però va deixar de ser el pastor de l'esglèsia de Montgomery per ser el pare de l'esglèsia de Ebenenzer a Atlanta. On estar allí li serví per a poder pensar i actuar més eficaçment davant d'una manifestació. En els anys 1960-1965, aquelles veus de manifestació i en contra de l'opresió que sometien els blancs contra els negres i els que no fossin de la seva raça, es va començar a sentir arreu del món i això posà en perill el prestigui que tenia els Estats Units. Ell dirigí més d'una marxa però la més destacable va ser la que va tenir lloc a Washington el 28 d'agost del 1963, que en ella pronunciar el tant famós discurs “I have a dream” (Jo tinc un somni). Exactament pronunciar això: "Quan permetem que la llibertat somiï, quan deixem que somiï des de cada poble i cada caseriu, des de cada estat i cada ciutat, podrem aleshores aproximar-nos a aquest dia que tots els fills de Déu, homes negres i homes blancs, jueus i cristians, protestants i catòlics, podran donar-se la mà i cantar les paraules d'aquest vell cantar espiritual negre, ¡lliures per fi!, ¡lliures per fi! Gràcies, Déu totpoderós, som lliures per fi". El 1964 va rebre el premi Nobel de la Pau. Desprès arribaria la guerra del Vietnam, on aquí s'hi oposaria plenament. Martin Luther King morir assesinat al 4 d'abril del 1968, a Memphis. Als 39 anys deixar la terra, a causa de un terrible assesinat protagonitzat per un jove blanc que s'havia escapat de la presó, James Earl Ray on va ser tornat a empresonar a causa d'aquest fet i a on en el març del 1969 va ser sentenciat a 99 anys de presó. A causa de la seva mort en alguns barris negres es ban detectar 80 disturbis; també el tercer dilluns de cada mes era un dia nacional de festa en commemoració a la mort de Martin Luther King, un gran home que mai es rendi alhora de defensar drets.