MARIA ROSA

L'obra de Maria Rosa, escrita per Àngel Guimerà al segle XIX, és una de les obres més representatives d'aquest autor, amb una temàtica amorosa i dramàtica, que va ser escrita per encàrrec per l'actriu Maria Guerrero.

La Maria Rosa és una noia del proletariat que viu amb una gran amargor perquè han detingut al seu marit, l'Andreu, per l'assassinat del capatàs. El porten cap a Ceuta on un temps més tard mor. Mentre això passava, en Marçal volia tenir a la Maria Rosa seva, però ella s'estimava a l'Andreu i encara sabent que ell havia mort no volia estimar a cap altre home, i es va traïr ella mateixa enamorant-se d'en Marçal. En Marçal va conseguir casar-se amb la Maria Rosa i la nit de les noses la Maria Rosa el va matar quan en Marçal li confessà que ell va ser qui va matar al capatàs i no l'Andreu, fent així que condemnessin a l'Andreu i ell n'era l'únic responsable de la seva mort.

Hi ha un triangle amorós entre en Marçal, l'Andreu i la Maria Rosa; el que sent en Marçal per la Maria Rosa és un desitg sexual (Eros) i el que sent ella per ell també, quan l'Andreu mor, en Badori és qui té la rivalitat amb en Marçal per aconseguir a la Maria Rosa. En Marçal demostren aquesta passió vers la Maria Rosa quan explica que va anar a veure-la mentre rentava la roba:

“Marçal: [...] Jo me la mirava ficant-me per un brut d'esbarzers i de gatoses: me punxava tot jo; però hi era a propet! I ella al torrent, arremengada de braços, agafava la meva brusa, la meva samarreta...tot; i ho rebregava, i rebregat ho ficava a l'aigua que corria, i ho tornava a treure posant-hi el sabó, cobrint-ho amanyagant-ho, sense adonar-se'n, com si fes postures. I jo, què bèstia, eh? Hi gosava com si fos dintre.”

Al veure a la Maria Rosa rebregant la roba, s'imaginava dins de la roba que ella està rentant, mentre es punxava amb els esbarzers, li produïa una sensació de plaer. Aquests són elements sadomasoquistes pel desig de possessió. La Maria Rosa també expressa la seva passió vers l'Andreu explicant com es van coneixer:

“Maria Rosa: [...] Un vespre, vet aquí que sopàvem a vora del cup veremadors i veremadores. Jo era d'esquena a l'Andreu [...] La llum de les graelles li pegava de manera que la seva ombra ballava davant meu a terra. Jo que dic: -Mireu's-e el trepitjador: balla igual que un mico.- [...] l'ombra ja no ballava, i es va anar fent menuda, i va estendre un braç, i de cop me sento que em fiquen pel coll una cosa freda. Jo que faig un xiscle, i la vull atrapar, aquella cosa freda que m'anava per endintre, i que era un gotim de garnatxa [...] I jo, sense saber com, volent-ho atrapar, el vaig esclafar, el gotim, tota roja, rient i enfadada.”

En aquest fragment del diàleg de la Maria Rosa, hi ha molts elements que expressen erotisme, com el foc, els homes i les dones, la dansa, l'extensió d'un membre, la penetració del gotim, la reacció violenta i les sensacions que experimenta la Maria Rosa que barrejen el dolor i el plaer (està enfadada i rient). Encara que la Maria Rosa també expressa passió la per en Marçal a través d'un somni que va tenir:

“Maria Rosa: Que la nit passada vaig somiar... que en Marçal era el meu marit, i que el tenia al llit, al meu costat, al lloc de l'Andreu [...] Ell no ho sé que hi ha vist en mos ulls que ara al plegar, com que ja fosquejava, de cop m'ha agafat epl cos i m'ha volgut estrényer! [...] que aquell refrec i aquell alè que sentia eren els mateixos del somni! I ja ho saps tot: que fins avui he pogut fugir d'en Marçal, que m'encén tota, que em xucla com la serp... que no sé per què em sembla que hi ha en ell un mal home; i amb tot, me n'hi aniria com... si jo tingués molta set i ell fos aigua!”

En aquest somni que té la Maria Rosa, fa servir la metàfora per expressar el desig que té vers en Marçal.

La història no només es centra en el tema amorós, també hi ha components sociològics que reforcen aquests conflictes amorosos, la manera d'estimar-se que tenen en Marçal i la Maria Rosa està condicionada a tot el que passa al seu voltant. Els elements realistes que apareixen a l'obra fan que apareguin elements socials d'aquella època, com la lluita que tenen els treballadors del proletariat per què se'ls hi pagui. Les condicions en què treballen són inestables; han de treballar a la carretera i en quant s'hagi acabat, hauràn d'anar a una altra per treballar-hi. L'analfabetisme és un greu problema de l'època que afecta a un gran nombre de la població obrera, així doncs, Maria Rosa destaca per saber llegir i escriure, cosa que els altres homes i dones del poble no sabien. Hi ha molts costums que han aparegut a l'obra, com el problema de l'alcohol a les classes desposseïdes, el pes de l'Església en els costums morals, les formes de lleure, la verema, els costums a l'hora de festejar...

A l'obra també apareix la situació social de la dona, que està obligada a casar-se per no ser una persona inacabada, plena de carbòries, carent... i la maternitat justifica el matrimoni de la dona. La Maria Rosa quan escriu la carta dictada pel Marçal, demostra que l'home sempre tenia domini sobre la dona, i mentre va dictant, aprofita per fer-li una declaració apassionada que és una altra manifestació del seu domini. Encara que la Maria Rosa pren decisions que demostren que ella té un caràcter independent i fa en ella un important tractament de la psicologia femenina.

Els símbols que aparèixen a l'obra és en gran part d'animals; la serp que simbolitza la temptació pel desig que sent en Marçal cap a la Maria Rosa i presàgia la mort de l'ànima: “ [...] Mira't si pot ser més remaleïda la sort meva! Que tu m'encens i em lligues com si al llarg del cos se'm cargolés una serp que mai s'acaba [...]. El llop, per altra banda, està relacionat amb la fi del món per això el seu amor el condueix a la mort mentre ell es sent un diable: “ [...] I a la nit, quan tot és tancat, arrossegant-me com un llop que té fam, m'acosto a aquesta casa, i m'estenc davant del portal, i, rabiós, per les escletxes me crec que t'escolto i que et respiro [...] La guineu és el símbol del diable associant en Calau a en Badori com la guineu per portar el vi el dia del casament i així poder emborratxar a en Marçal. El tigre és el símbol de la crueltat, la Maria Rosa associa a en Marçal amb el tigre quan ell li va confessar que va ser ell qui va matar a l'Andreu. En canvi, la clau, que simbolitza l'ocell, és la llibertat que tant vol la Maria Rosa, per poder fugir i així en Marçal no la pugués trobar. Pel que fa l'esterilitat de la Tomasa, és un símbol de la pobresa i la misèria que hi ha en aquella època. Un altre símbol és el vi, que simbolitza la sang, la vida eterna de l'Andreu, en Badori com a venjança li ofereix aquest vi al Marçal el dia del seu casament amb la Maria Rosa. Per altre banda, el títol de Maria Rosa, es refereix a la verge Maria, pel tema de les relacions sexuals de la Maria Rosa amb en Marçal, i a una rosa vermella, que junt amb el foc, la sang i el vi simbolitza la passió amorosa.

En conclusió, Maria Rosa és una obra de teatre dramàtica on es combinen elments socials amb una passió amorosa entre dos triangles amorosos, amb tòpics eròtics, símbols i metàfores.