Fitxa bibliogràfica.

Guimerà, Àngel: Mar i Cel, Edicions 62. El Galliner/Teatre. Barcelona. 1ª edició: gener de 2000, 5ª edició (ampliada): setembre de 2004.

Tema del llibre.

Tracta d'un amor impossible entre una cristiana i un musulmà.

Denuncia el racisme que existia als començaments del segle XVII (i que continua existint) entre els espanyols (i per tant, catòlics) i els musulmans.

També ens mostra la relació causa-efecte que van tenir les creuades i demés accions contra els musulmans en aquella època, ja que van provocar una resposta negativa per part dels musulmans. L'obra ens mostra aquesta relació causa-efecte ja que Saïd esdevé pirata degut a la expulsió i el maltractament que va patir quan era petit.

Argument.

El marc de l'obra es situa en un vaixell de corsaris argelins. En aquest

vaixell hi ha els corsaris musulmans encapçalats per Saïd i uns cristians que són presoners després d'haver assaltat el vaixell en què viatjaven.

Saïd, que està ferit de l'assalt al vaixell cristià, demana que li portin a una presonera que es diu Blanca perquè li curi les ferides. Saïd, agraït per la cura que li ha fet Blanca i li dona alguns privilegis respecte als altres presoners. Amb el temps Saïd s'enamora de Blanca però no pot mostrar aquest amor públicament perquè seria mal vist per part dels seus subordinats.

Aspectes interessants a ressaltar.

Què creieu que vol dir el títol de l'obra Mar i Cel?

Doncs, com diuen la Blanca i el Saïd mateixos,

“SAÏD I BLANCA

Sóc el mar, ets el mar,

ets el cel... sóc el cel...

que es troben en un punt de l'infinit.”

(Pg. 101)

Simbolitza el seu amor, impossible degut a les circumstàncies en les que es troben. Si una és el mar i l'altre és el cel, mai es trobaran per molt que vulguin i per molt que ho pugui semblar.

“SAÏD

Blanca, l'amor que m'ha salvat

És una força que ens separa.

BLANCA

Saïd, l'amor que ens ha salvat

Ens uneix més que abans encara.”

(Pg. 99)

Descriu els personatges de Blanca i Saïd.

Blanca

És la protagonista de l'obra juntament amb Saïd. És cristiana i està presonera en el vaixell. És la filla de Carles i la cosina de Ferran.

És una dona sensible i que és molt religiosa, això ho podem observar quan es posa a plorar per les paraules que diu Saïd i durant tota l'obra està pensant si el que fa és correcte segons la religió cristiana.

Quan els van assaltar, es dirigien cap al casament de la Blanca amb el Ferran.

Té la pell molt clara i una llarga melena daurada i una mica arrissada.

Saïd

És el capità del vaixell musulmà.

Al principi de la obra es presenta com un home dur i respectat pels altres corsaris però a mida que va transcorrent la obra es va fent més sensible per causa del amor que sent per Blanca.

Al final de la obra mor juntament amb Blanca.

És corpulent, amb matisos àrabs característics i una barba ben fosca i carregada.

Quina situació històrica ens explica l'obra?

Estem en el segle XVII. El rei d'Espanya ha decidit expulsar els moriscos de València. El decret que publica no és gens just ni positiu als musulmans i això provoca que, com ens mostra l'acció de l'obra, vint anys després, aquells indefensos nois moriscos esdevinguin pirates i corsaris que perjudicaran als que els van fer mal a ells.

“CARLES

El rei d'Espanya, felip III [...].

[...]he resolt que tots els moriscos siguin expulsats de València.

Es fa pública a la reial ciutat de Madrid el dia vint-i-dos del mes de setembre de l'any de Gràcia del 1609.”

(Pgs. 15, 16)

Com està estructurada aquesta obra? Per què? Explica, breument, les característiques del gènere teatral.

Està dividida en dos Actes que, a la vegada, estan dividits en escenes.

Aquestes escenes tenen una estructura molt característica dels llibres de teatre ja que estan escrites en vers i a sobre de cada vers hi figura el nom del personatge que l'interpreta.

Això es degut a que és un llibre adaptat al teatre, la qual cosa en facilita l'enteniment de l'obra i la representació de la mateixa.

Quin és el paper que juga a l'obra el personatge de Joanot?

És el que vulgarment diríem “chaquetero”. Quan li va interessar, es va unir als moriscos, després s'alia amb els cristians...

Es podria dir que és un “vividor”.

Juga un paper rellevant ja que és gràcies a ell que els cristians s'apoderen del vaixell, maten els pirates i Saïd i Blanca moren.

En definitiva, gràcies al seu personatge, la història pren un rumb inesperat.

Podríem considerar l'obra Mar i Cel com a tragèdia romàntica? Per què?

Sí, perquè és una història d'amor que acaba amb la mort dels seus protagonistes, la qual cosa és una tragèdia.

“SAÏD I BLANCA

Sóc el mar, ets el mar,

ets el cel... sóc el cel...

que es troben en un punt de l'infinit

.

[Se sent un tret que fereix SAÏD de mort. El vaixell gira fins que descobreix don CARLES, fora de si i abatut, amb una arma de foc a les mans. BLANCA compleix la seva amenaça i es clava el punyal.]”

(Pg. 101)

Comenta com és l'estil i el llenguatge utilitzats per Àngel Guimerà en aquesta obra.

Tant l'estil com el llenguatge estan adaptats a l'època a la qual està ambientada la obra. Utilitza Vulgarismes antics (“Aqueix” => Aquest,

“Vina” => Vine), paraules del català antic (“Finàs” => moriràs) del s. XIX (“Son mestre e son Déu” => El seu mestre i el seu Déu)o del valencià, castellanismes (“Daria” => Donaria, “Mal” => Malament,

“Demés” => Altres)...

Biografia d'Àngel Guimerà.

Àngel Guimerà i Jorge va néixer a Santa Cruz de Tenerife el 6 de maig del 1845. Dramaturg, poeta i eminent orador polític.

El seu pare, Agustí Guimerà, fill d'una antiga família del Vendrell, va anar a les illes Canàries per ajudar a un oncle seu que hi tenia establert un negoci de vins. Al cap d'uns anys, es va casar amb Margarita Jorge.

Quan Guimerà no havia complert encara els set anys, el seu pare va decidir traslladar-se amb la família a Catalunya.

Del 1859 al 1862, va estudiar a Barcelona, on va aprendre la tècnica de versificar en castellà. De retorn al Vendrell, els germans Ramon i Vidales li van encomanar el seu fervor per la Renaixença i, gràcies a ells, es vinculà al moviment literari català.

El 1870, la família es trasllada a Barcelona i Guimerà va entrar en relació amb l'agrupació "La Jove Catalunya" i va publicar la primera poesia El rei i el conseller, a la revista "La Gramalla". Aquest mateix any, va assistir per primera vegada a la festa dels Jocs Florals.

El 1871 va ser un dels fundadors del setmanari «La Renaixença», que posteriorment, ja convertit en diari, va dirigir fins al 1874.

El 1875 va obtenir un accèssit als Jocs Florals amb Indíbil i Mandoni, i l'any següent va guanyar la Flor Natural, amb Cleopatra; el 1877 va guanyar alhora la Flor Natural, l'Englantina i la Viola, per L'any mil, El darrer plany d'en Claris i Romiatge, respectivament i va ser proclamat Mestre en Gai Saber.

Bona part de la seva producció poètica va ser recollida en un volum el 1887, amb pròleg de Josep Yxart i dibuixos de Josep Lluís Pellicer i Antoni Fabrés.

El 1920 va publicar el Segon llibre de poesies amb pròleg de Lluís Via.

Atret pel teatre, el 1879 va estrenar la seva primera tragèdia en vers Gala Placídia, seguida, el 1883, de Judith de Welp, obres que se situen dins la tradició del romanticisme històric.

El 1884, va a viure amb la família del seu amic Pere Aldavert, amb la qual conviurà fins a la mort.

El 1886, va estrenar El fill del Rei , que el consagra com a autor teatral i li va obrir les portes dels escenaris estatals. Dos anys després, Mar i Cel, que va obtenir un èxit sense precedents, va ser traduïda a vuit idiomes, va iniciar la projecció internacional de l'autor.

Aquesta obra va iniciar l'etapa de plenitud de Guimerà, que es va estendre fins al 1900, i en la qual va estrenar les seves obres més representatives: Maria Rosa (1894) i Terra Baixa (1897), i La filla del Mar (1900), repetidament portades al cinema, i que recullen amb trets realistes els homes i els conflictes de la Catalunya coetània. Les tendències romàntiques s'hi mostren més matisades i hi ha constància de les seves inquietuds socials.

El 1889 va presidir els Jocs Florals de Barcelona i va ser elegit president de la Lliga de Catalunya.

A partir del 1900 va intentar connectar amb els nous corrents sense tenir en compte que "amb el seu esforç, ha assolit una personalitat i una universalitat indiscutibles". En aquesta nova etapa escriu drames realistes i cosmopolites, d'escassa autenticitat, que va assenyalar una ràpida davallada en la seva producció: Arran de terra (1901), La pecadora (1902), Aigua que corre (1902), La Miralta (1905), entre d'altres.

Va produir encara obres de qualitat, com Sol Solet(1905), amb què va retornar al drama realista de temàtica rural, i L'Aranya (1906), d'arrel naturalista.

En el trienni 1913-1915, Guimerà veu estrenades en versió cinematogràfica Terra baixa (Marta of the Lowlands), La festa del blat i Maria Rosa, però en endavant, la filmografia basada en obres d'Àngel Guimerà continua fins a arribar a una vintena de versions.

El 1916, el govern francès li atorga la Creu de la Legió d'Honor.

Després d'uns quants anys de silenci, va reprendre la seva activitat amb Jesús que torna (1917), condemna no argumentada de la guerra, i Indíbil i Mandoni (1917) que recupera la temàtica dels anys de joventut.

Els darrers anys del segle XIX, Guimerà havia assolit el cim del seu prestigi. Va tenir un paper important en la política del moment: va ser portador del Memorial de Greuges a Madrid, va intervenir en l'Assemblea de la Unió Catalanista de Manresa (26 de marc del 1892); va ser escollit el 1894 president d'aquella entitat i va presidir també l'Assemblea de Balaguer.

El 1909, en rebre un homenatge de la multitud, la seva figura era ja més representativa que combativa.

Va ser membre numerari (1911) de l'Institut d'Estudis Catalans.

Del 23 de febrer al 3 de març del 1924, l'actor Enric Borràs va fer una curta tanda de funcions per acomiadar-se del públic català abans d'embarcar cap a Amèrica. Es van representar, entre d'altres, Terra baixa, Mar i Cel i Mossèn Janot. Aquestes van ser les darreres vegades que Guimerà va sortir a l'escenari reclamat pels aplaudiments entusiàstics del públic.

Va morir a Barcelona, al seu domicili del carrer Petritxol, el 18 de juliol del 1924. Sobre l'enorme concurrència popular a l'enterrament de Guimerà, Josep Maria de Sagarra escrivia:

L'any 1974, la commemoració dels 50 anys del seu naixement va propiciar una reflexió àmplia sobre la vigència de l'obra de Guimerà per part dels professionals del teatre.

L'any 1995, Any Guimerà, es commemoren els cent cinquanta anys del naixement de l'autor.

Opinió.

El tema a mi m'agrada ja que, encara que es va escriure fa molts anys, encara és i serà vigent durant uns quants més.

L'estructura m'agrada perqué és molt clara i en el suposat cas de que volgués interpretar l'obra, aquesta és l'estructura ideal.

L'argument també és bo, i capta l'atenció del lector.

El lèxic i l'estil són com són forçadament, ja que en aquells temps (1600), es parlava així.

Els personatges els considero adequats i l'ambient també, ja que un vaixell és un bon lloc perquè hi passin coses. L'ambientació històrica és bona.

En general, m'ha agradat molt el llibre, però especialment el vídeo que es va passar a classe (el qual he aconseguit per l'ordinador) em va agradar perquè d'aquesta manera es contrasten les idees pròpies i la manera d'imaginar-se les coses amb les d'una important companyia teatral, i és divertit. El que més m'ha agradat del vídeo és l'himne dels pirates.

Bibliografia.

Guimerà, Àngel: Mar i Cel, Edicions 62. El Galliner/Teatre. Barcelona. 1ª edició: gener de 2000, 5ª edició (ampliada): setembre de 2004.

http://www.google.es/search?hl=es&q=biografia+d%27%C3%A0ngel+guimer%C3%A0&meta=

http://images.google.es/images?hl=es&lr=&q=%C3%A0ngel+guimer%C3%A0

5

Continguts Pàgina

Portada..........................................................................1

Índex..............................................................................2

Fitxa bibliogràfica......................................................3

Tema del llibre...........................................................3

Argument...................................................................3

Aspectes interessants a ressaltar.............................4

Què creieu que vol dir el títol de l'obra Mar i Cel?.......4

Descriu els personatges de Blanca i Saïd......................5

Com està estructurada aquesta obra? Per què? Explica, breument, les característiques del gènere teatral.................................................................................6

Quina situació històrica ens explica l'obra?.................6

Podríem considerar l'obra Mar i Cel com a tragèdia romàntica? Per què?........................................................7

Quin és el paper que juga a l'obra el personatge de Joanot?..............................................................................7

Comenta com és l'estil i el llenguatge utilitzats per Àngel Guimerà en aquesta obra....................................8

Biografia d'Àngel Guimerà......................................8

Opinió.......................................................................12

Bibliografía...............................................................12