- Localització actual: Statens Museum for Kunst, a Copenhaguen.
1.2 Elements materials i tècnics
- Tècnica: oli
- Suport: tela
- Material: Pigments, oli, vernís, ...
- Instruments: pinzells i paleta
2. ANÀLISI FORMAL I ESTILÍSTIC
- Descripció: Representa la cara d’una figura femenina que està col·locada en posició frontal i porta un vestit de tonalitats taronges i l’escot de color verd. El pentinat és recollit amb un monyo i el cabell és negre però té reflexos de color blau. Té una zona més fosca i una altra més clara. Utilitza els colors freds i càlids per les ombres (no hi ha blanc i negre pels clar-obscurs). Predominen els colors. A la part més fosca, l’esquerra, hi predominen els colors grocs, els càlids, i a la dreta, la part més il·luminada, els colors rosats, els freds. Estan separats per una ratlla verda. Al fons hi ha tres colors diferents i sembla que el geometritzi.
- Elements plàstics:
• Dibuix: LA línia delimita els contorns de la figura.
• Color: És el protagonista del quadre. Hi ha colors freds, càlids, plans, agressius, purs, arbitraris, cridaners, ... Els colors tristos són per l’ombra i els alegres i els càlids per il·luminar i apropar.
• Llum: No n’hi ha clar-obscurs. La llum es produeix a través dels colors càlids i la sensació de lluminositat dels freds.
- Composició: Tancada, simètrica i equilibrada. El dons està dividit per tres colors. Les línies són verticals. Es poden agrupar les figures amb un triangle i el centre d’interès és la línia verda.
- Temps: Infinit
- Espai: El fons és bidimensional. Té una perspectiva geomètrica que produeix la profunditat. Els colors càlids aproximen i els freds allunyen. I té un punt de vista frontal.
- Estil i artista: El fauvisme és el primer moviment d’avantguarda i coincideix amb el expressionista. Sorgeix a París el 1905. Utilitza pinzellades ràpides. El protagonisme del quadre el tenen els colors purs, plans i arbitraris. Els pintors mostren els seus sentiments i emocions a través dels colors, és una pintura subjectiva i expressiva. No busquen intentar imitar la realitat, sinó interpretar-la. La simplifiquen i recuperen la línia del dibuix. La línia té molta importància. Les figures no tenen volum, són planes, desapareix la perspectiva geomètrica i el clar-obscur. Vol que les persones gaudeixin amb els quadres. Henri Matisse és el pintor francès més important del fauvisme. Va començar a pintar als 20 anys. Treballava com advocat i ho va deixar per pintar. Va ser influenciat per pintors postimpressionistes. I va influir en les estampes japoneses.
3. INTERPRETACIÓ
- Tema: Retrat de la senyora del pintor que es diu Amelle.
- Iconografia: En aquest retrat no és reproduïda tal i com és sinó que s’allunya de la realitat i la pinta com ell la sent. Li interessa pintar un quadre amb color, és el més important.
- Iconologia: És un homenatge a la seva esposa que el va ajudar molt en els temps difícils. L’artista reprodueix la realitat tal com la sent, no com el que veu, a través del color. Molts colors són alegres.
- Destí: Exposició de 1905 i va ser molt criticar. I d’una crítica apareix el nom de fauvisme.
- Funció: Decorativa i ornamentista. Buscaven que les persones gaudissin de la seva pintura.
- Context històric: A França continua la III República i la “Belle époque”. L’època d’optimisme i avenços tecnològics. Aquest interès per l’art africà ve de l’Imperialisme, de colonitzar Àfrica per aconseguir nous mercats. L’imperialisme va contribuir al fauvisme.
4. VALORACIÓ I CONCLUSIÓ
Es considerada un manifest de la pintura fauvista perquè reuneix totes les característiques pròpies d’aquest moviment.