Tema 4

Els Reis Catòlics i l'imperi hispànic. Catalunya sota els

Àustries

El primogènit de Joan II (1458-1479), i hereu de la corona Catalanoaragonesa, Ferran d'Aragó (1479-1516) va contreure matrimoni amb la filla del rei de castellà Enric, Isabel la Catòlica l'any 1469. L'unió de Castella y Aragó va generar una nova entitat política, la monarquia hispànica. Aquesta unió va ser personal, no institucional.

La nova entitat política era dominada totalment per Castella, ja que es trobava en una època de gran dinamisme econòmic. Aquest dinamisme va ser degut al descobriment del continent americà, que va provocar un gran enriquiment de la corona, gràcies a l'arribada de l'or i la plata. Va haver-hi molta activitat comercial. Hi ha una gran importació de béns ja que són més barats portar-los des de fora. També apareix el dinamisme social, que fa que la burgesia s'enriqueixi. I finalment el dinamisme polític, on sorgeixen els primers reis de la casa d'Àustria, Carles I i Felip II.

Carles I va arribar a tenir l'imperi on no es ponia el sol, tenia la corona Castellana, la Catalanoaragonesa, l'Austríaca, les Amèriques i les illes Canàries. Aquests territoris van anar creixent amb els successors de la casa d'Àustria, Felip II, Felip III, i van acabar en la seva pèrdua al s. XVII amb la crisi.

Mentrestant Catalunya conservava tota la seva estructura institucional i legal, fet que va permetre al Principat restar al marge de les grans fluctuacions polítiques. Només Castella feia comerç amb Amèrica.

Demografia/Població

Després de la gran mortalitat del segle XV a causa de diferents factors com la pesta, les plagues o la fam. Al segle XVI va haver-hi un creixement de la població, a causa de dos circumstancies, una el creixement vegetatiu o natural (més lent), i el creixement migratori, procedent d'Occitània. Però un segle més tard, al segle XVII, torna a haver decreixement a causa d'uns quants factors, com per exemple: una crisi econòmica, la fam, la Pesta i la Guerra (1635-1659). En aquest moment la població es dispersa i es reparteix per la zona del litoral; Barcelona, Vallès, Baix Empordà i Maresme, són les ciutats on més es concentra la població. Però també apareix el problema de la pirateria.

Societat

Hi havia una societat estamental, amb dos tipus de societat, privilegiada (nobles i eclesiàstics) i la no privilegiada (ciutadans).

Dintre de la privilegiada trobem el nobles els quals perden pes polític, però tenen el 45% de les terres. Hi ha la Noblesa Alta i la Noblesa Baixa o Petita.

Els primers són els ducs, que estan lligats a l'Alta Noblesa Castellana, i formaven matrimonis només entre castellans. I l'altre tipus, la Noblesa Baixa o Petita, que són gent que aconsegueix arribar-hi mitjançant favors al rei o comprant títols. El problema que tenien és que no podien arribar a càrrecs en el sector de l'administració. A Catalunya, aquesta Petita Noblesa que va quedar arruïnada es va convertir en Bandolers. El Bandolerisme era una formació de quadrilles d'homes fora de la llei i dedicats al robatori. Va ser a principis del s. XV fins a la meitat del s. XVII. Es situaven al Rossellonès, la Cerdanya, i el Vallès. Catalunya era una zona de pas per a ells.

Després trobem els eclesiàstics (25% de les terres), que es classifiquen en tres grups:

La societat no privilegiada, el 80 % de la població eren els ciutadans, el poble, majoritàriament pagesos (“pecheros” a Castella), que es dedicava a la seva agricultura i les seves costums.

Economia

Gràcies al creixement de la població i la demanda de productes des d'Amèrica, l'agricultura va tenir una alça constant a Castella. Tot i que les terres van assolir preus d'arrendament alts els pagesos continuaven arrendant o hipotecant les finques. La creació de mayorazgos, terres vinculades al patrimoni familiar transmeses al primogènit i que no es podien vendre, encara va empitjorar més la situació. Quan era època de mala collita, els pagesos no podien fer front a les seves hipoteques arrendaments o altres, i això els provocava la pèrdua de les propietats.

A Catalunya, després de la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486), els pagesos van gaudir de llibertat personal - abolició dels “mals usos” - i d'arrendaments segurs (emfiteusi).

Al segle XVI la industria artesanal a Castella va produir una expansió, la qual va fer que creixés comercialment, com Sevilla. Mentrestant Catalunya el comerç va anar en declivi a causa del trucs, però més tard es va agreujar una mica. Podem dir que sens dubte el comerç va ser el sector que va experimentat un gran desenvolupament.

Política

Hi ha una consolidació de la monarquia autoritària. Organitza la política característica dels estats moderns, Àustria, on el poder polític es concentra en mans del rei. D'aquesta manera els estats s'unifiquen i desapareix la fragmentació política dels estats feudals. Això fa que la noblesa perdi poder polític, però hi consolida el seu poder econòmic i social. També hem de dir que s'està arribant a una monarquia absolutista per part dels borbons, on el sistema de govern porta fins a les últimes conseqüències l'enfortiment reial. El rei queda lliure de qualsevol acusació fora de les lleis. El principi bàsic és l'origen diví del poder polític.

Les monarquia del segle XVI:

Les institucions catalanes de la época, les Corts i la Generalitat no estaven d'acord amb l'ampliació del poder reial, per tant no van dubtar a enfrontar-se repetidament a la monarquia durant els segle XVI i XVII.

Segle XVII

La monarquia hispànica perd l'hegemonia política, Castella té una decadència econòmica i sofreix una crisi social i política a àmbit peninsular. I una crisi demogràfica a tota Europa.

Felip II mor, i Felip III (1598-1621), Felip IV (1621-1665) i Carles II (1665-1700) s'encarreguen del regnat durant tot el segle XVII. Quan Carles II mor, ho fa sense descendència, cosa que fa que la dinastia dels Àustries finalitzi, i es passi a la dinastia Borbònica.

Conflictes com la Guerra del trenta anys (1618-1648), o la Guerra dels Segadors (1640), van provocar pèrdua de poders polítics i la pèrdua de territoris com Cerdanya o el Rosselló.

El compte Duc d'Olivares posa en marxa la Unió d'Armes, on tots els regnes havien d'aportar homes i diners a les empreses reials. Catalunya no podia fer front a les demandes d'Olivares, i va haver una revolta per part del pagesos, la Guerra del Segadors, que va acabar amb la rendició de Barcelona l'any 1652 i al Pirineus al 1659 amb la Pau dels Pirineus.

Amb la crisi econòmica i demogràfica, hi ha un gran despoblament de nuclis urbans, per tant augment del impostos, una ramaderia pobre que provoca problemes d'exportació i per tant crisi comercial i artesanal.

Tot i això Catalunya resisteix els problemes del endeutament i l'augment d'impostos i a partir de l'any 1660 aconsegueix una recuperació econòmica.