Los Miserables

Assignatura: Ciutadania

Curs: 2010-2011

4rt ESO B

Escena 1:

La primera escena que més em va impactar va ser al començament de la pel·lícula. Quan en Jean Valjean una nit no te lloc on dormir i es posa a dormir a un banc, aleshores se li apropa una àvia i li diu que allà no pot dormir, ell enganyant-la contesta que ja ha picat a totes les cases i la àvia li diu que segurament no ha picat a la que te creuant el carrer. S’apropa i pica, li obra la porta un bisbe que li diu que entri. Jean Valjean explica que es un convicte i que està lliure fa quatre dies sota paraula i ha d’anar a una ciutat a entregar uns papers sinó el tornaran a empresonar. El bisbe escoltant-lo li diu que passi, li es igual el que diguin els papers i que vol que comparteixi amb ells el sopà. Jean Valjean torna a repetir que es un convicte i el bisbe li torna a insistir perquè passi. Estan sopant i se’n adona de que la coberteria es de plata, i la serventa li pregunta que quin delicte va cometre i ell bromejant diu “potser matar a algú” i aleshores li pregunta al bisbe que com es que està segur de que no el matarà, i el bisbe convençut diu “i com saps tu que jo no et mataré?” aleshores Jean Valjean s’exalta, però el bisbe diu “haurem de confiar mútuament”. Seguidament, explica que no va matar a ningú sinó que quan era jove tenia molta gana i va robar una barra de pa i el van empresonar durant 19 anys. El bisbe contesta que els homes moltes vegades són injustos i ell diu sense pensar “i Déu no?”, i indirectament ofèn al bisbe sense voler. Jean Valjean se’n adona que l’ha ofès i li dona gràcies per el sopa i el llit que li deixarà per descansar. Durant la nit, li ve una imatge al cap de quan treballava i els policies pegant-lo, aleshores s’aixeca exaltat del llit i baixa al menjador i es posa a robar la coberteria de plata, el bisbe l’enxampa i ell li dona un cop. El bisbe cau a terra i Jean Valjean se’n va. La serventa el denuncia i la policia porta capturat a la casa del bisbe a en Jean Valjean. Un dels policies explica que els hi ha dit que el bisbe li ha donat tota la coberteria i el bisbe enfadat interiorment diu que si, que ell se l’ha donat. També li diu a la serventa que li porti els canelobres que són molt cars i se’ls ha descuidat. I el bisbe li diu a la serventa que els hi ofereixi vi als policies. Aleshores es queden sols Jean Valjean i el bisbe. El bisbe desencaputxa a Valjean i li diu “no oblidis que vas prometre ser un bon home” i ell li pregunta que perquè ho feia i el bisbe li respon “ Valjean germà, ja no pertanys a la maldat i amb aquesta plata he comprat la teva ànima, he pagat per rescatar-te de la por i de l’odi i ara et torno a Déu”. Així Jean Valjean a partir d’aquell moment i gràcies al bisbe començarà la seva nova vida.

Aquesta escena m’ha impactat molt perquè ha pesar de tot lo dolent que Jean Valjean li ha fet al bisbe, el bisbe el segueix ajudant i defenent davant la policia. Perquè el bisbe era molt bon home. Així Jean Valjean a partir d’aquell moment i gràcies al bisbe començarà la seva nova vida. En part li dóna com una petita porció de llibertat(amb la lliçó que aprèn a casa del bisbe en que has de donar segones oportunitats, i encara que es portin malament amb tu ajudar si creus i tens el pressentiment de que pot canviar , i els diners que aconsegueix amb el que li dóna), perquè comenci amb nous pensaments, noves actituds, diverses maneres de fer les coses, raonar... I no se senti com atrapat o perdut davant la vida que li espera.

Escena 2:

La segona escena que més em va impactat de la pel·lícula va ser a la sortida del bar, de la ciutat on Jean Valjean amb un altre nom era alcalde. Hi ha durant el principi de la pel·lícula una dona a la qual despedeixen de la fàbrica de l’alcalde ja que te una filla anomenada Cosset sense estar casada, una prostituta, i no li arriben els diners per enviar-los-ho a la família que manté a la seva fill,a ni a l’alquiler de la seva habitació. Per això torna als carrers. Una nit, a la sortida d’un bar ella es veu buscant clients, i surten tres homes. La agafen i començen a burlar-se’n d’ella parlant sobre quans diners es gastarien per estar al llit amb ella, lo lletja que era, lo esquelètica que estava... La començen a acosar i a posar-li neu dins la boca, aleshores hi ha dos policies mirant-ho. L’inspector que en el seu interior pensa que l’alcalde es el convicte Jean Valjean que ell va tractar dins la presó, s’apropa i pega a la noia i crida als tres homes que se’n vagin a casa. Més tard es veu al policia que estava amb ell corrent cap a casa de l’alcalde i li diu que ja no pot més, que el que ha fet l’altre policia està fatal, i li ho explica tot. Aleshores l’inspector es veu com la condemna 6 mesos a la presó i ella diu que es injust que li posessin neu al vestit sent el únic que te i així no podrà enviar diner a la seva filla, l’inspector la mira amb una cara d’enfadat i amb superioritat, ella diu que disculpi que la seva intenció no es discutir i li demana compassió. I ell diu que ja ha escoltat la seva versió però que la condemna es de 6 mesos. Arriba l’alcalde i la noia diu que tot va ser culpa seva que ell la va despedir de la seva fàbrica, els policies l’insulten i l’agafen, l’alcalde dona la ordre de que la deixin lliure i l’inspector diu “com?” i contesta “jo passava per la plaça quan ha passat i he preguntat a la gent i tothom a dit que la culpa era dels homes, ells tindrien que estar capturats”. Aleshores la noia s’intenta deslliurar dels policies però l’inspector diu que no la deixin escapar i l’alcalde enfadat diu que ell es la màxima autoritat al poble i que la deixin lliure, el policia es torna a remetre contra ell i l’alcalde el relleva del càrrec fins el dia següent. Seguidament el policia se’n va i la noia es desmaia, aleshores l’alcalde se la emporta a casa i durant uns dies la cuida, la cura, li fa el favor de anar a recollir a la Cosset perquè abans de morir pugui veure-la, ja que te una enfermetat molt greu. I ell ho fa.

Aquesta escena m’agrada, perquè ha pesar del que la noia li remet contra ell, Jean Valjean la deixa lliure, la cuida i l’ajuda en tot, ja que reconeix l’inspector i sap que es molt mala persona. La escena que viu aquesta noia es masclista per part dels homes i de l’inspector. També significa que Jean Valjean es un bon home i segueix la justícia, a més a més s’enamorarà d’ ella i es quedarà amb la Cosset.

Escena 3:

La tercera escena que més em va agradar va ser la del judici. Un dia Jean Valjean es informat de que hi haurà un judici a causa de que diuen que han trobat al verdader Jean Valjean, i ell com sap que no ho es va al judici perquè com es un bon home no vol que un altre home hagi de complir condemna per els errors que ell va cometre en el passat. Així que assistirà i en part es revelarà. El dia del judici al ser un cas molt famós no hi havia llocs buits, però va dir que era l’alcalde d’un poble i li van deixar un lloc al costat del jutge. Van començar a fer-li unes preguntes al fals Jean Valjean i ell deia que no ho era, semblava commocionat i no sabia que dir a causa de que la majoria de la gent dels pobles abans era analfabeta. Aleshores van portar uns testimonis als quals els hi feien unes preguntes i responien, la ultima pregunta que li feien a tots era “es ell verdaderament Jean Valjean?”, i els tres testimonis van dir que si, però abans de preguntar-los coses un home deia “tingui en compte amb el que digui que pot destrossar la vida d’una persona”. I aquesta frase feia que Jean Valjean es sentis pitjor i aleshores no es va poder callar. Jean Valjean al veure que un home innocent per culpa seva anava a la presó, va demanar la paraula i va dir que ell era Jean Valjean que aquell home no tenia la culpa de res. I perquè el creguessin va començar a anomenar cada un dels nom dels testimonis i els feia preguntes personals de quan va estar empresonat amb ells i Jean Valjean les encertava totes, com per exemple: el tatuatge d’una data al braç(1789→inici de la república) o la cremada de l’estufa que tenia un testimoni de quan ells es van barallar... I els testimonis ho afirmaven. Tota la gent de la sala es va quedar bocabadada, de que un alcalde i tan bon home hagués passat desapercebut entre tanta gent. I s’envà de la sala dient que ja trobaran més pistes que l’enfocaran cap a ell, el verdader Jean Valjean.

Aquesta escena m’agrada molt, perquè reconeix davant la justícia i molta gent que ell es l’home que busquen, Jean Valjean, arriscant el seu futur confortable ja que ell tenia la vida feta, com a alcalde i amb diners, per una persona que era innocent i ell no coneixia de res. En cap moment pensa en ell, sinó en el bé de la persona a la que estan confonent per ell.

Escena 4:

La quarta i última escena que més em va impactar va ser el final de la pel·lícula. Jean Valjean rescatant a en Mario (novio de la Cosset), l’inspector buscant a Jean Valjean durant molts anys l’atrapa. Fa un pacte amb ell de que portarà a en Mario a un metge i tornarà per que el porti a la presó. Quan en Jean Valjean torna al costat del riu (lloc on l’enxampa), l’inspector esta escrivint una carta per al prefecte que diu que farà amb el presoner, li dona la carta a un policia que se l’emporta. Comença l’inspector a preguntar que perquè no el va matar i ell respon “no tinc dret a matar-te”, també si l’odiava i ell diu “jo no l’odio, no sento res”... Li pregunta que si vol tornar a les canteres i ell respon que no, aleshores en el moment en el que sembla que el vagi a matar, l’inspector li crida a Jean Valjean “ets lliure”, agafa les esposes se les posa i es llença d’esquenes al riu, es suïcida, perquè diu que ell ha intentat viure sempre sense trencar cap regla i s’entén que es perquè no li agrada com es, la seva forma d’actuar. I Jean Valjean s’envà amb un gran somriure de llibertat, de felicitat, de gran devoció.

Doncs aquesta escena m’agrada molt perquè l’inspector se’n adona de tot lo dolent i dur que esta sent amb Jean Valjean a causa de que no s’ho mereix perquè ha sigut un bon home durant tota la vida, ajudant, defenent a la gent, dient la veritat... Es notava que l’inspector tenia enveja del lo bona persona que era Jean Valjean i no es mereixia tot el que estava visquen, amagant-se, tenint una vida falsa i en secret... I finalment el que més m’agrada de tota la pel·lícula es el final, el gran somriure que s’ il·lumina a la cara de Jean Valjean, sabent que a partir d’aquell moment serà lliure.

Es lliure realment Jean Valjean?

Jean Valjean en cap moment de la pel·lícula es lliure, al principi ja s’ha de canviar el nom i tot els seus documents perquè no el trobin, després ha de fer veure’s el menys possible perquè l’inspector ja sospita de que ell es Jean Valjean, també quan la policia el persegueix per haver dit que ell era el verdader Jean Valjean... Està tota la pel·lícula fugint, sense fer el que ell vol en cada moment, reprimint-se. Fins al final de la pel·lícula quan l’inspector es suïcida que ja sap que mai més serà perseguit i podrà expressar-se i fer el que vulgui.