Derecho


Los derechos fundamentales; Antonio E. Pérez Luño


ELS DRETS FONAMENTALS

1. DELIMITACIÓ HISTÒRICA I CONCEPTUAL DELS DRETS FONAMENTALS.

Segons l'autor Antonio E. Pérez Luño, els drets fonamentals són una peça imprescindible del Constitucionalisme actual ja que les normes que regeixen aquests drets són decisives per a determinar un model o un altre de societat. Segons Pérez-Luño es donen un estret nexe d'interdependència entre l'Estat de Dret i els Drets fonamentals. Els Drets fonamentals constitueixen la principal garantia amb la que compten els ciutadans d'un Estat de Dret, i aquest, s'orienta cap al respecte i promoció de la persona.

Els drets fonamentals tenen una doble funció:

  • FUNCIÓ OBJECTIVA: el seu contingut ha de funcionalitzar-se per a la consecució de les finalitats i valors constitucionalment proclamats.

  • FUNCIÓ SUBJECTIVA: actuen com a garanties de la llibertat individual, és a dir, garantir la llibertat individual.

Objectivament els drets fonamentals:

  • Es PRESENTEN en la normativa constitucional com un conjunt de valors objectius bàsics i com a protecció de les situacions jurídiques subjectives.

  • REPRESENTEN el resultat de l'acord bàsic de les diferents forces socials.

  • Els CORRESPONEN un important encàrrec conforme a la llei de l'Estat de Dret.

Subjectivament els drets fonamentals:

  • DETERMINEN l'estatut jurídic dels ciutadans.

  • PROTEGEIXEN la llibertat, autonomia i seguretat de la persona.

  • Són CONCEBUTS inicialment, com a instruments de defensa del ciutadà.

En l'Estat de Dret contínuament es produeixen violacions i trencaments dels Drets Fonamentals per diverses raons: qui presumeix del poder públic pot acabar abusant d'aquest, per moviments d'organitzacions terroristes,...

En l'evolució històrica del terme “drets fonamentals”, destacar que sorgeix a França cap a l'any 1770 en el marc del moviment polític i cultural que va portar a la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà de 1789.

Dins d'aquest apartat del llibre ens narra el fonament filosòfic dels drets humans. Es pot llegir el pensament de diferents filòsofs sobre el terme drets fonamentals. Hi trobem:

  • Locke. Defensa els drets naturals a la vida, la llibertat i la propietat.

  • Rousseau. Parla de la voluntat personal. El ciutadà en condicions d'igualtat i del fonament de la llei entesa com a un instrument per a garantir i limitar la llibertat.

  • Kant. Funda el Dret Natural. Per aquest, tots els drets naturals es redueixen a un resum del dret a la llibertat. Kant va contribuir directament a la formació del concepte d'Estat de Dret.

Les declaracions dels drets i llibertats mai va ser lineal i no van faltar retrocessos i contradiccions. Es va produir una millor recepció d'aquests en texts o documents normatius denominats Cartes o Declaracions de drets.

Podem veure que durant el període medieval en el que el monarca té poder il·limitat, tot i així, reconeixia alguns límits al seu exercici a favor de: l'església, dels senyors feudals o de les comunitats legals.

De tots els documents medievals el que ha tingut major significat ha estat la Carta Magna. Es tracta d'un pacte entre el rei i els nobles, freqüent en el règim feudal. Aquests pactes d'alguna manera van suposar fer sagrats els privilegis feudals el qual les generacions han assignat el valor en el procés de certesa dels drets fonamentals. Els drets recollits: llibertat, propietat i busca de la felicitat corresponen a tot individu només pel fet del seu naixement. Són facultats universals, absolutes, inviolables i imprescriptibles. Són drets que es deriven de les lleis de la naturalesa que el Dret positiu no pot contradir, crear o concedir sinó que ha de reconèixer, declarar i garantir.

En la seva evolució històrica, com ja hem indicat anteriorment, els drets fonamentals sorgeixen a França l'any 1770.

Les arrels històriques dels Drets Fonamentals es remunten a les circumstàncies històriques del pensament de diferents èpoques. La Constitució espanyola de 1978 tracta d'establir un marc dels Drets Fonamentals integrat tant per drets socials com per llibertats públiques.

El problema de la internacionalització dels Drets Humans es solventa amb la promulgació, l'any 1948 per part de les Nacions Unides, de la Declaració Universal dels Drets Humans, a la que van seguir els Pactes Internacionals de Drets Civils i Polítics i Drets Econòmics, Socials i Culturals de 1966.

Els drets fonamentals han sofert una doble confluència, és a dir, s'ajunten en un punt dos o més maneres de fer:

  • Suposen retrobar-se entre la tradició filosòfica humanista.

  • Representen el punt de mediació entre les exigències de les llibertats individuals amb el sistema de necessitats de caràcter econòmic, cultural i col·lectiu, la qual la satisfacció i protecció es dirigeixen els drets socials.

  • Si fem una diferenciació entre els drets humans i els drets fonamentals trobem:

    • Drets humans: aquests concreten les exigències de la dignitat, llibertat i igualtat de les persones.

    • Drets fonamentals: són aquells Drets Humans garantits per l'ordenament jurídic positiu. D'aquesta manera podem veure que no sempre que s'atempta contra els Drets Humans s'està atemptant en contra dels Drets Fonamentals.

    Per això es té una tendència a equiparar i confondre aquests conceptes, quan en realitat són diferents.

    2. ELS DRETS FONAMENTALS EN LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE 1978.

    A la Constitució Espanyola de 1978 hi ha abundància d'articles dedicats als drets fonamentals dels individus, principalment en el Preàmbul i en el Títol I. Aquesta abundància de la nostra taula de Drets i llibertats recollits a la Constitució espanyola de 1978 respon a les condicions en les quals es va fer: el desig comú de viure en llibertat després d'un llarg període de dictadura. Per això es va arribar sense gran dificultat a un consentiment a la necessitat d'atribuir als drets fonamentals un especial protagonisme ja que la gent estava desitjosa de viure en un règim de llibertat.

    Dels drets fonamentals podem dir que responen a un sistema de valors i principis però hi ha discrepàncies de si aquests són:

  • PRINCIPIS LÒGICS I BÀSICS. Principis que s'admeten sense cap demostració i que aquests contribueixen al desenvolupament de les normes.

  • AUTÈNTIQUES NORMES JURÍDIQUES-POSITIVES.

  • La Constitució davant això, respon amb la existència de “normes constitucionals inconstitucionals” amb les que s'intenta determinar tot el nostre ordenament jurídic.

    El fet que els Drets fonamentals gaudeixin d'un règim de protecció jurídica contribueix a que es perfili el seu significat. Així, trobem uns mecanismes de protecció dels Drets. A la Constitució de 1978 es troben agrupats d'acord als diferents tipus de protecció amb els que compten per a la defensa del seu contingut.

    Destacar el Favor Libertatis que és el principi general del sistema dels Drets Fonamentals. Segons aquest, en el cas d'incertesa d'una norma s'ha de prendre la interpretació que ofereixi majors garanties pel ciutadà.

    Per explicar una mica tots els instruments de protecció dels drets fonamentals he decidit fer un esquema de com estan agrupats a fi de que sigui més fàcil d'entendre. Aquest esquema ens reflectirà les garanties amb les que compten els Drets Fonamentals. Primer de tot dir que s'engloben en tres tipus de garanties:

  • GARANTIES NORMATIVES. Garanties segons les normes (lleis) i el respecte del contingut d'aquestes.

  • GARANTIES JURISDICCIONALS. Aquestes garanties són les encarregades de que cap llei violi o afecti als Drets Fonamentals. Aquí hi trobem: el recurs d'empara, l'habeas corpus (protecció de la llibertat personal,...).

  • GARANTIES INSTITUCIONALS. El Parlament els controla. En aquest punt, com a institució, trobem el Defensor del Poble.

  • 3. FONAMENTACIÓ I SISTEMA DELS DRETS I LLIBERTATS CONSTITUCIONALS.

    En aquest apartat del llibre comença fent una explicació de l'estatut constitucional dels drets mitjançant la paràbola de l'”hombre-topo”.

    Explica com aquest “hombre-topo” visita a tres persones d'ofici diferent (mossèn, empresari i advocat) i finalment treu la conclusió de que aquests tres li han parlat cada un d'una Constitució totalment diferent.

    • Segons el mossèn: els drets i llibertats fonamentals pertanyen a tota persona amb independència de que li siguin o no reconeguts pels que formen el poder. (Fonamentació iusnaturalista objectivista).

    • Segons l'empresari: qualsevol atorgament governamental a favor de particulars o d'empreses a les teories iusnaturalistes dels drets fonamentals seria una amenaça per l'estabilitat del nostre ordre constitucional (Fonamentació positivista).

    • Segons l'advocat laboralista: considera que s'ha de potenciar l'ús alternatiu de la Constitució de 1978. Segons ell pensa que s'ha de promoure la seva interpretació alternativa al servei dels interessos de les classes populars. (Fonamentació alternativa).

    En aquest apartat del llibre podem destacar la frase: “Si no se desea que la fuente de los Derechos Fundamentales descanse en la mera voluntad arbitraria de quien ostenta el poder, hay que situar su fundamento en un orden superior, objetivo y universal al que los hombres puedan apelar en cualquier tiempo y lugar: La ley natural.”

    Així, la Constitució Espanyola del 1978 és d'inspiració IUSNATURALISTA. Significa, que l'home pel simple fet de ser home li corresponen unes facultats inviolables. Els drets fonamentals s'han d'entendre a partir de la definició d'Estat de Dret. Estat que té com a objectiu prioritari garantir a través del dret la llibertat de tots els ciutadans davant el poder governamental.

    Els Drets Fonamentals són el resultat de les exigències de l'home històric dins de cada marc social, econòmic i cultural. Aquests es basen en les relacions de poder que existeixen a la societat i busquen com a finalitat la lluita per l'emancipació.

    El fonament dels Drets i llibertats fonamentals és una tasca impossible d'exhaurir, en la que s'entrecreuen diferents processos teòrics, i s'afirma l'esforç de tots els ciutadans per fer d'aquests drets una experiència tangible a la vida quotidiana.

    Els drets fonamentals tenen una unitat de sentit al mateix temps que tenen una interdependència entre ells. Així, la millor manera de conèixer, aplicar i interpretar el Dret és la sistematització. Aquesta no dóna lloc a errors i fa del nostre codi un text plenament normatiu. En aquest sentit, només quan la Constitució és interpretada com a sistema, constitueix un tot en el que cada norma adquireix el sentit que té i el valor en relació amb les demès normes.

    4. LLIBERTATS PÚBLIQUES I DRETS SOCIALS A LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE 1978.

    Quan parlem de llibertats públiques ens referim als principals drets i llibertats de les persones en funció de la seva finalitat i contingut. És a dir, aquestes concreten i desenvolupen els valors de la llibertat i la dignitat humana.

    Dins les llibertats públiques trobem els:

    • Drets personals. Drets que es consideren inseparables a tota persona i inviolables, i especifiquen els valors de la llibertat i la dignitat humana en l'Estat de Dret.

    • Drets civils. Suposen l'atribució d'unes facultats o drets jurídics als particulars davant els poders públics.

    • Drets polítics. Són aquells que permeten al ciutadà participar en la formació de la voluntat de l'Estat com a membre de la comunitat política, a través de l'exercici de determinades funcions públiques. Entre aquests drets polítics podem destacar: el dret a sufragi actiu i passiu (és a dir, a ser elector i a ser elegit), dret a participar políticament,...

    Els drets econòmics , socials i culturals es dirigeixen a explicitar les exigències dels valors de la igualtat i la solidaritat.

    Els drets socials tenen com a principal finalitat assegurar la participació en la vida política, econòmica, cultural i social de les persones individuals, així com dels grups en els que s'integren. La Constitució social es refereix també, a aquells drets fonamentals dirigits a tutelar l'activitat de l'ésser humà com a treballador.

    L'Estat social de Dret considera com a tasques pròpies ajudar als ciutadans assegurant una assistència davant: l'atur, l'enfermetat, la falta de vivenda o la degradació del medi ambient. Aquestes activitats ha estat el fruit històric d'un llarg procés reivindicatiu de les classes obreres.

    Els drets econòmics (la Constitució econòmica), es concreta en una sèrie de principis i de normes que defineixen el sistema econòmic:

    • fixant les seves metes

    • determinant les regles del seu funcionament

    • determinant les formes d'actuació dels diferents subjectes econòmics.

    De tots els drets fonamentals amb immediata repercussió en l'estructura i funcionament de l'activitat econòmica, el que té més importància és el dret a la propietat privada juntament amb el dret a l'herència.

    Els drets culturals (la Constitució cultural), constitueixen un pressupost bàsic en la formació de l'Estat amb la necessitat de reconèixer el terreny de l'educació i la cultura. Antigament, només les classes privilegiades podien gaudir plenament dels béns culturals i de l'educació. Després d'aquesta etapa, aquest concepte va canviar.

    Del bloc d'articles de la Constitució dirigits a la protecció dels drets culturals podem diferenciar:

    • El conjunt de normes amb tendència a garantir el desenvolupament de la personalitat. En el tema ensenyament bàsic, la Constitució diu que és gratuïta, constitueix no només un dret sinó també un deure cívic. Al mateix temps, els drets culturals de la Constitució tendeixen a protegir i estimular la identitat històrica i cultural de la Nació espanyola i dels pobles que la integren.

    • La continuïtat entre les llibertats públiques i els drets socials podem resumir-ho que la socialització de la propietat a través d'una política de redistribució de rendes només s'hi pot arribar sacrificant el caràcter intangible i absolut del dret de propietat. En alguns casos, s'ha arribat a defensar el plantejament de que a mesura que augmenten els drets socials, disminueixen les llibertats.

    En definitiva, la integració dels drets socials en el sistema dels drets fonamentals ha contribuït a tornar a dimensionar la imatge de qualsevol persona titular de drets.


    TAULA D'INSTRUMENTS DE PROTECCIÓ DELS DRETS FONAMENTALS.

    1

    INSTRUMENTS

    DE PROTECCIÓ

    DELS DRETS

    FONAMENTALS

    GARANTIES

    NORMATIVES

    GARANTIES

    JURISDICCIONALS

    GARANTIES

    INSTITUCIONALS

    FORÇA

    VINCULANT

    RIGIDESA

    CONSTITUCIONAL

    DEL SIGNIFICAT

    I FUNCIÓ

    DELS DRETS

    FONAMENTALS

    LA RESERVA

    DE LLEI

    EL RESPECTE

    DEL CONTINGUT

    ESSENCIAL

    GARANTIES

    PROCESSALS

    GENÈRIQUES

    RECURS

    D'INCONSTITU-

    CIONALITAT

    L'”HABEAS

    CORPUS”

    PROCEDIMENT

    PREFERENT EN:

    ELS TRIBUNALS

    ORDINARIS O

    EMPAR JUDICIAL

    RECURS

    D'EMPARA

    CONTROL

    PARLAMENTARI

    DELS DRETS

    FONAMENTALS

    INICIATIVA

    LEGISLATIVA

    POPULAR

    EL

    DEFENSOR

    DEL

    POBLE

    Té per objecte promoure al Tribunal Constitucional perquè es pronunciï sobre si una llei és contrària o no al que diu la constitució.

    Protecció de la llibertat personal i drets fonamentals davant qualsevol acte o omissió de qualsevol autoritat o persona que pugui vulnerar els drets fonamentals

    Protecció dels drets i llibertats reconeguts en els articles del 14 al 29 de la Constitució, Aixa com el dret de l'objector de consciencia reconegut a l'article 30.

    Aquest defensa els drets i llibertats dels ciutadans davant els possibles abusos de l'administració. Fa un: control administratiu, parlamentari i dels Tribunals de justícia.




    Descargar
    Enviado por:Gemma
    Idioma: catalán
    País: España

    Te va a interesar